Ultramort és un poble del Baix Empordà, a la part nord de la comarca. L’etimologia del topònim és incerta. El 1062 apareix escrit com a Vulturis mortuii, i el 1123 com a Vulture mortuo.

Geografia

El poble se situa en un turonet allargassat de nord a sud de 29 m d’altitud sobre el marge dret del riu Ter i dominant una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim pla de l’Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà.

El terme municipal limita al nord amb Verges, a migdia amb Parlavà, a llevant amb Serra de Daró i a ponent amb Foixà. Arran del nucli urbà passa la carretera de la Bisbal a Figueres.

Una característica del poble d’Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s’aplega a l’entorn de l’església i es perllonga amb dos ravals en direcció nord que porten el nom de cap on s’adrecen: Torroella i Figueres.

Història

Ultramort amb el Canigó al darrere Ultramort és documentat des de l’any 1046 amb el nom de Ultramorte. L’any 1316 esdevé part del terme del castell de Rupià, castell que aleshores posseïen els bisbes de Girona. Aquesta dependència va durar molts segles, puix que també es té constància que al segle xvii, conjuntament amb Parlavà, formava part d’una batllia encapçalada per Rupià.

Ultramort tenia un castell situat al nord de la plaça, entre el raval de Figueres i el de Torroella, damunt un pujol aplatat. Es tracta del castell de Gleu, popularment conegut com el castell de Finestres, amb una història força desconeguda.

Com molts altres pobles rurals de l’Empordà, Ultramort començà a augmentar la població al llarg del segle xviii fins a mitjan segle xix, i assolí els 340 habitants l’any 1857. Malgrat aconseguir una certa importància demogràfica, és precisament en aquests anys que Ultramort perd la independència municipal i esdevé un agregat del municipi de Foixà, independència que veuria recuperada en la dècada de 1920.

Tanmateix, des que assolí la independència la pèrdua de població ha estat constant al llarg de tot el segle, seguint la tònica de despoblació dels pobles rurals a favor de l’expansió de les viles més industrials i turístiques. Entre els habitants més significatius del poble convé esmentar el poeta Jaime Gil de Biedma, que dedicà a la població un important poema

Economia

Ultramort encara avui té una població dedicada totalment a l’agricultura i la ramaderia. La cria de bestiar boví i porcí ha esdevingut una activitat primordial. Actualment, amb la pagesia en decadència, només queden unes 8 famílies que persisteixen en la tasca de la cria de bestiar.

La reduïda extensió municipal només permet de conrear-hi unes 300 hectàrees. Els cultius més extensos són el farratge, l’userda, el blat de moro, el blat. Darrerament també hi ha algunes parcel·les d’arbres fruiters, majoritàriament pomeres.

Llocs d’interès

Una passejada pels tranquils carrers del poble permet descobrir elements arquitectònics interessants en algunes de les cases.

Els edificis més notables són aquests:

• L’església de Santa Eulàlia
• El castell de Finestres

Llistes de videos

Bitllets municipals

Nuclis de Població

• Ultramort, 198 habitants dins el nucli. wiki .
• 25 habitants en habitatges disseminats.

Comentaris del públic

Si teniu cap puntualització, nova informació o qualsevol cosa que creieu d'interès, no dubteu de comentar-ho 😍