Nuclis de Població
- Verges, 1.109 habitants dins el nucli.
wiki .
- 74 habitants en habitatges disseminats.
Agermanaments
Porrera, 2.017
Zuia, 2.019
Àlaba, Euskal Herria
La idea de un agermanament va sorgir a una reunió de Gure Esku Dago Zuia, quan parlàvem a prop de com podríem mostrar solidaritat i escalfor a la gent de Catalunya en la repressió que estava patint el poble català. Ens adonaven que en general a Euskadi es coneixia molt poc la realitat que es vivia a Catalunya ja que normalment les fonts de informació eren les dels mitjans estatals.
La idea va girar al voltant de que si els pobles basc y català tinguessin una relació estreta i es pogués posar cara i coneixement de les persones, des de temps enrere, potser el suport i comprensió fermes, podrien haver estat molt diferents.
A partir de aquest trets bàsics, algú va dir, que si els bascos i catalans ens coneixesim molt, com amics estrets, viuríem i ens recolzaríem fortament. D’aquesta reflexió al plantejament de agermanament, sens dubte, hi ha un pas molt petit.
Però volíem un agermanament que durés estret i fort en el temps, i arrelat ens objectius comuns molt més enllà de con s’entenen el “agermanaments”. Es a dir arrelat en principis basics, però irrenunciables com la solidaritat, la defensa dels valors democràtics, la llibertat d’expressió el dret a decidir, la defensa d’idees con la república o la independència, la igualtat de gènere, etc.
A l’hora de trobar el poble català al que proposar l’agermanament, cercàvem que ens hi poguéssim avenir fàcilment. Per això pensàvem que el tamany del poble i les estructures socials fossin semblant a les nostres. Verges complia perfectament aquestes dues premisses, però a mes, coneixíem algun dels seus veïns mitjançant les estades dels Motards Independentistes a Zuia, les corporacions municipals eren semblants i per acabar-ho d’arrodonir, Verges té com fill predilecte al molt admirat, a Euskal Herria, Lluis Llach...
Així doncs el poble desitjat era Verges, a partir d’aquí a treballar per aconseguir l’agermanament Zuia – Verges.
font:
Gure Esku Dago - Zuia
Llocs d'interès
Capella de Sant Pere de la Vall, Capella
Capella romànica. Data dels segle XI, amb remodelacions posteriors. Hom la coneix com l'Ermita de Sant Pere de la Vall, però es tracta d'una capella.
font:
Anònima
Església de Sant Julià i Santa Basilissa, Església
Església protegida com a bé cultural d'interès local. Àbsis i meitat oriental romànica. La resta dels segles XVII-XVIII. El característic campanar és va començar a construir l'estiu del 1.893.
font:
ca.wikipedia.org
Nucli medieval, Castell
Antigament, amb el castell (on actualment hi ha l'Ajuntament) i l’església al centre, era envoltat de muralles i torres que, en una bona part, han perviscut fins als nostres dies.
Tradicions
Dansa de la Mort,
La Processó de Verges se celebra cada Dijous Sant, amb la famosa Dansa de la Mort. La Dansa de la Mort de Verges és una veritable relíquia, ja que és l’única que per tradició ha sobreviscut el pas del temps i des de l’època medieval ha arribat als nostres dies de manera viva i ininterrompuda, exceptuant alguna interrupció durant la Segona República i el 2.020 per la COVID-19.
font:
www.laprocesso.cat
La Sopa de Verges,
És la supervivència del costum ancestral de fer un àpat comunitari, arreplegant la minsa aportació que cadascú pogués fer i preparar una festa de comiat a la carn amb l'arribada de la Quaresma.
font:
Anònima
Episodis històrics
Edat Mitjana
Nucli històric
A l’època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població, la que queda limitada al nord per la plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l’est pel carrer Valls i a l’Oest per la part final del carrer dels Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta d’entrada al recinte i dues torres (una quadrada ‘segles XIII-XIV’ i l’altra circular ‘segles XV-XVI’) molt ben conservades.
font: ca.wikipedia.org
Ampliació extramur
Al segle XIV es construeix fora de muralla seguint els camins que portaven a les portes del clos murallat, formant el carrer Major, el dels Bous, vestigis d'antics camins, i el dels Valls.
font: Anònima
Edat Moderna
Carrers de Defora
Per carrers de defora es coneix la urbanització de la costa d'en Gavella, els segles XVII i XVIII, deguda a la relativa tranquil·litat que va viure l’Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble. Comença la construcció l'abril de 1.754 donant lloc als carrers Migdia, Orient (conegut com a carrer dels Cargols el Dijous Sant), Ponent, Nord i de Defora, tots ells rectilinis, paral·lels i d'una amplada de 12 pams.
font: ca.wikipedia.org
Cap de la batllia reial
Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora etc. es formaren en aquesta època en què Verges era cap d’una important batllia reial que comprenia els pobles de La Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses.
font: ca.wikipedia.org
Vergelitans a la Wikipèdia
Francesc Cambó i Batlle, polític i mecenes cultural i del SIFNE
Maria Perpinyà Sais, escriptora, periodista i traductora
Joaquim Ferrer i Amer, instrumentista, director i compositor
Lluís Llach, cantautor, compositor, activista i polític
Pepi Palomeras, pionera de l’esport a Verges
Verges 1.948 ? - Verges ?
Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona
Ignasi Sabater i Poch, professor i repressaliat polític
Carles Ribot, cantautor
Dades Estadístiques
Bestiar
Aviram
| 27.571
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Bovins
| 296
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Cabrum
| 11
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Conilles
| 407
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Equins
| 5
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Ovins
| 558
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Porcins
| 2.291
|
Caps
|
|
2.009
|
|
Català
L'entén
| 1.139
|
Persones
|
96,28%
|
2.011
|
|
El sap parlar
| 1.025
|
Persones
|
86,64%
|
2.011
|
|
El sap llegir
| 1.005
|
Persones
|
84,95%
|
2.011
|
|
El sap escriure
| 805
|
Persones
|
68,05%
|
2.011
|
|
No l'entén
| 0
|
Persones
|
0,00%
|
2.011
|
|
Cultius
Fruiters
| 37
|
Ha
|
|
2.009
|
|
Herbacis
| 519
|
Ha
|
|
2.009
|
|
Olivera
| 3
|
Ha
|
|
2.009
|
|
Vinya
| 0
|
Ha
|
|
2.009
|
|
Altres
| 0
|
Ha
|
|
2.009
|
|
Impostos
IBI Bens immobles
| 39.536
|
€ de base imposable per rebut
|
|
2.018
|
|
IPPF Patrimoni
| 307.578
|
€ de patrimoni per declarant
|
|
2.007
|
|
IRPF Persones físiques
| 18.267
|
€ de base imposable per declarant
|
|
2.017
|
|
Medi Ambient
Generació residus per càpita
| 1,29
|
Kg/hab/dia
|
|
2.018
|
|
Recollida selectiva
| 52,2
|
%
|
|
2.018
|
|
Generació residus industrials
| 182,24
|
tones
|
|
2.018
|
|
Treballadors
Agricultura
| 8
|
Afiliats
|
1,43%
|
2.020
|
|
Construcció
| 163
|
Afiliats
|
29,16%
|
2.020
|
|
Indústria
| 20
|
Afiliats
|
3,58%
|
2.020
|
|
Serveis
| 168
|
Afiliats
|
30,05%
|
2.020
|
|
Atur
| 42
|
Aturats
|
7,51%
|
2.019
|
|
Alcaldes
Ignasi Sabater i Poch (CUP)
Marta Payeró Torró (ERC)
Lluís Joanmiquel Isern (ERC)
Narcís Matas Ferrer (CiU)
Aureli Serra Bruguera (Independents)
J. Frigoler (ERC)
1.931 ? - 1.939
(8 anys)
Pastisser
Comentaris del públic
Si teniu cap puntualització, nova informació o qualsevol cosa que creieu d'interès, no dubteu de comentar-ho 😍