As you prepare a Cremat, what is the best Habanera in Catalan of all time!
El tema de la gala del Festival d'Emtevisió Estiu 2021 del dissabte 11 de setembre del 2021 és: Resorgir d'entre les cendres
Aquesta gala coincideix de ple a l'Onze de Setembre.
Enguany força devaluat per la pusil·lanimitat dels líders independentistes. No hi ha res que no tingui solució, de més verdes han madurat. I aquest és el missatge que m'agradaria transmetre a l'independentisme tribuneru: no és la fi del món. Val més esperar a tenir prou forces per fer l'embat amb possibilitats de victòria. El setge té molts de forats, no estem davant una dicotomia com la del 10 de setembre del 1714 on es decideix que fineixi la Pàtria amb Glòria. I va ser tanta la Glòria que ens ha permès ressorgir d'entre les cendres, com l'au Fènix. Gratitud eterna! Donec perficiam!
Francesc Pujols, el filòsof català per excel·lència va dir: L'esperit català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.
I aquesta és l'actitud, tot i saber que encara que ens esclafin, reeixirem, no ens hem de posar a esclafar per esclafar, cal saber administrar els esforços i deixar de què aquest procés sigui conegut pel procés dels esforços inútils.
El guió ara farà un gir inesperat! Sovint confonc dites d'en Francesc Pujols per l'empordanès Alexandre Deulofeu, massa sovint 😅 Doncs el cas és que volia lligar Pujols, l'Empordà, les Havaneres i el cremat amb el ressorgir d'entre les cendres 😅
I oju! Que així ho faré!
Mentre us prepareu un cremat, quina és la millor havanera en català de tots els temps!
L'ordre de la llista és inversament proporcional als punts rebuts a la gala, o al·leatori si és la d'aquesta setmana.
(de Frederic Soler, Pitarra)
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
mentre Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.
Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.
Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.
Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!
Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?
I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.
Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.
Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.
- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.
Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.
I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.
I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!
De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
- Oh - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!
I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Trobareu novetats sobre el tema d'aquesta gala a
https://emtv.cat/show/FestivalEmtevisio/Estiu2021/g2136-resorgir-de-les-cendres.html
Trobareu la llista d'Spotify a
https://open.spotify.com/playlist/5Po3TjbhSolBE5XR79S3HL
Trobareu la classificació a
https://musicleague.app/l/60b335600fd96b00285347be/221a9637e8df4801a25c2eee10173821/
Trobareu el video de la ga·la a
https://youtu.be/zhGJaMhpQjI
Troba les estadístiques d'aquest Festival a https://emtv.cat/show/FestivalEmtevisio/Estiu2021/index.html
Trobareu el tema de la propera gala a
https://emtv.cat/show/FestivalEmtevisio/Estiu2021/g2137-skalherria-punk.html