Extret del Gran Llibre de la Cuina Catalana de Josep Lladonosa i Giró.
Elaborem la pasta de pa amb 600 g de farina, 30 g de llevat, 10 g de sal i 2 gots d’aigua tèbia. Passeu la farina pel sedàs i disposeu-la en forma de circumferència sobre la taula. Coloqueu al mig la resta d’ingredients de la pasta i pasteula amb les mans fins que sigui consistent. Deixeu-la reposar en un lloc tebi, dincs d’una cassola coberta amb un drap, durant unes 5 o 6 hores, fins que llevi. Per fer la coca, preneu la pasta i afegiu-li 2 dl d’oli; barregeu-ho tot bé amb els dits fins que tota la massa quedi ben untada. Enfarineu una llaua i estireu la pasta. Escaliveu els pebrots i les albergínies, netegeu-los i talleu-los a tires. A sobre de la pasta hi col·loqueu la ceba i el tomàquet picats i crus, així com el pebrot i l’albergínia escalivats. També les arengades, saleu, ho ruixeu amb un altre dl d’oli i poseu la llauna a forn suau, durant uns 20 o 30 minuts. Quan es refreda perd molta suavitat, per la qual cosa cal menjar-la tan aviat com sigui feta.
Una variant: hi ha qui en lloc d’arengada utilitza trossos de botifarra o llonganissa crua. La recepta d’aquesta coca és la mateixa que feien servir els pagesos del Pirineu de Lleida, però avui està estesa al llarg i ample de totes les comarques lleidatanes i al camp de Tarragona. Els flequers dels pobles feien aquesta coca després de l’última fornada, i quedaven perfectament cuites en 20 o 30 minuts amb l’escalfor que quedava al forn. D’això en diuen l’arregit.
Hi ha qui afegeix a la pasta 3 ous i un raig de moscatell.