Ja hi som! Una altra biografia d'un il·luminat que vol fundar un país al mig del mar. En aquest cas una illa artificial al bell mig del mar adriàtic. En Giorgio era un italià excèntric, el que passa és que el paio, no ho feia per les seves ànsies de llibertat, sinó que tenia visió de negoci! Compte, perquè aquesta és la biografia italiana que en Peyu ens va prometre la setmana passada. Avui anirà desbocat, amb el seu italià.

Per practicar una bona lobotomia que us deixi com nous només calen tres o quatre coses. Apunteu: una llitera, un picagel, un martell i un boig com el doctor Walter Freeman. Eb el 80% dels casos les lobotomies practicades per en Walter eren un èxit. Llavors hi havia un 20% d'intervencions que el picagel perforava més cervell del compte, i els en pacients sortien més cardats del que hi havien entrat (alguns amb bossa de plàstic i tot). El punt àlgid de la història és quan el doctor picagel es munta la seva pròpia unitat mòbil de lobotomia. Una furgoneta anomenada "lobotomòbil". sfx rodes cotxe antic + sfx clàxon cotxe antic

No sabem per quina estranya raó “El búnquer” i l'esport estan relacions. Ja ho sabeu que no tot en aquest programa són inventors del segle XIX i assassins en sèrie. També hi ha lloc pels esportistes d'elit. En aquest cas, però, no estem parlant d'una història d'un futbolista amant de la gresca, d'un multimilionari obsessionat amb el sexe com en Tiger Woods (sfx pilota golf entra forat). Al contrari, avui us portem la història de l'Abebe, un etíop que guanyava maratons i trencava rècords olímpics corrent descalç. Història de superació? Sí. Final feliç? No pas.

El marc de la història és ben trist: ens situem a Polònia durant la Segona Guerra Mundial; no us espereu cap cosa que no sigui grisor. Ara bé, mirades tan pures com la de l’Stefania posen un punt d’esperança en tot aquest drama. L’Stefania, amb només 17 anys, va arriscar la seva vida (i la de la seva germana petita) i va acceptar amagar a 13 persones que s’escapaven de les urpes dels nazis. El més fumut de tot és que el veí era de les SS. Bé, el més fumut de tot és quan els nazis li expropien la casa per instal·lar-hi unes infermeres alemanyes.

Avui desmentirem moltes llegendes urbanes sobre en Marilyn Manson. Es va fer treure algunes costelles flotants per fer-se una fel·lació a si mateix? Es va treure l’ull amb una cullera durant un concert? Es tallava el cos amb ampolles trencades durant els directes? Violacions de menors? Animals morts? Tot això és cert? Ja us avancem que la majoria són llegendes, només llegendes, però algunes d’aquestes històries són veritat. De fet, en Jair diu haver vist concerts seus i haver presenciat alguns d’aquests actes; que Déu l’hagi perdonat.

Avui us portem fins a Grècia! Gairebé mai hi hem anat. Que recordem ara… Amb la Maria Callas… i poca cosa més. (segur que n’hem fet més, són 317 biografies, no ens ho tingueu en compte). Doncs això, que aquesta biografia passa a Grècia i és una història molt agradable; és la història d’una monja que va fundar un monestir que servia de sanatori de tuberculosos. El problema és que aquesta bona dona torturava les seves feligreses amb tota mena de tortures medievals i vexacions. Però, a part d’això, era una bellíssima persona.

Sentiu la música, oi? Sí, ja hi tornem a ser! El circ dels horrors torna a la ciutat! El pobre William Johnson va començar la seva carrera en un circ de mala mort de Nova Jersey, però aviat va fer el salt al circ d’en Barnum. El nostre amic William tenia una deformitat a la punta del crani. Com que aquesta deformitat no era res gaire exagerat, en Barnum va haver de fer volar la imaginació i inventar-se una història GENS ofensiva i GENS despectiva sobre uns homínids que vivien a l’Àfrica.

Encara que sigui una biografia monàrquica, l’heu de deixar entrar a dins del búnquer, per pietat! De fet, no seria la primera vegada que deixeu entrar algun rei o alguna reina. La pobra Anna Bolena va ser una màrtir dels protestants anglesos. Se la considera la reina consort més influent que ha tingut mai Anglaterra. I, esclar, la dona tenia massa poder i massa pes sobre la societat. Solució? Acusar-la de traïdora i tallar-li el cap.

Biografia fosca, biografia de cementiris i de casaments amb cadàvers. Com voleu que l'Anatoly no sigui un excèntric si quan tenia 11 anys el van casar amb una nena morta! Des de llavors, tot va anar de mal en pitjor. El nano es va obsessionar amb el satanisme i el lluciferisme i es va convertir en un senyor que escrivia reportatges sobre la mort i que dormia dins dels forats dels cementiris. Ja us podem avançar que l'Anatoly no es convertirà en cap assassí, durant tota aquesta biografia no hi haurà cap assassinat. Ara bé, la seva història no deixa de ser trista i pestilent.

Època d’or de la pirateria al mar de Carib, la guerra entre Anglaterra i Espanya en el seu moment més sagnant i un vailet innocent de Bristol. Aquest són els ingredients de la biografia d’avui. Parlem d’en Henry Morgan, un pirata que es va dedicar a fer la vida impossible als espanyols, un noi que anava per pagès, però que va acabar controlant el mar del Carib. Compte amb el gir final d’avui! Dels més curiosos de la temporada!

Compte avui que arriba un faraó, el faraó Kéops. De les biografies més antigues que hem tingut fins ara! Potser la més antiga de totes, confirmeu-nos-ho, fans del búnquer! Vosaltres que ho teniu tot més controlat que nosaltres. La dada que heu de retenir és que en Kéops va prostituir una de les seves filles per tenir finançament per construir la seva piràmide. Heu de pensar que el paio es va fer construir una piràmide gegant de pedra blanca i amb la punta d’or massís. Un pèl quinqui, tot plegat.

Avui us portem una biografia interessant, GENS polèmica. La Dora Ratjen era una atleta del Tercer Reich que va participar en els Jocs Olímpics de Berlín de l'any 1936. Què passava? Doncs que la Dora tenia atributs masculins i continuava competint a les proves femenines. A partir d'aquí, podeu passar-vos 3 hores discutint sobre desigualtat, hormones, força física, cromosomes... el que sigui que us vingui bé per defensar les vostres posicions. Nosaltres us explicarem la història de la Dora pectorals d'acer, res més.

En Fiódor era un amant de la gresca i un ludòpata, és cert. Però és que hem de pensar que aquest bon home va estar a punt de ser afusellat per un escamot d’execució. Li van revocar la pena de mort just a l’últim moment, però el mal ja està fet, l’esglai que t’emportes ja no te'l treu ningú; és una sensació que et queda de per vida. No el van executar sinó que al final van decidir empresonar-lo a Sibèria, a un camp de treball, per refrescar-li les idees. Amb aquestes dues experiències, com volem que en Fiódor no visqués cada minut de la seva vida com si fos l’últim!

Avui us portem una biografia molt especial! Sí, sempre diem el mateix, totes les biografies són especials a la seva manera, però aquesta ho és de veritat! No és cap escriptor borratxo, ni cap assassí que amaga animals morts sota el llit, ni cap actor porno fracassat. El nostre protagonista té formació militar, el tema avui és bèl·lic: aliats contra alemanys (com sempre) però ja veureu que enmig de tanta violència, foscor i horror, aquesta història tindrà un punt d’esperança, un colom de la pau que vola per sobre de tots nosaltres.

El jove l'Évariste Galois era un geni de les matemàtiques; ara bé, també era un bon peça. Ja sabeu que els genis acostumen a tenir mala bava, i si passen pel búnquer, encara més. L'Évariste sabia resoldre problemes matemàtics complexos, però no sabia resoldre els embolics de la seva vida, el seu temperament el va portar presó moltes vegades. El punt culminant de la biografia és quan un home desafiar a l’Évariste a un duel amb pistola, un duel a mort. Llàstima que l'Évariste era molt més bon matemàtic que tirador.

#BúnquerCatRàdio

Compte, perquè això és nou! Mai havíem tingut un cas com aquest a “El búnquer”. En John Bobbit era un maltractador que un dia es va despertar de la becaina amb el penis tallat. Resulta que la seva dona, farta de les pallisses constants, li acabava d’escapçar el ninot. Llavors comença una operació contra rellotge per intentar que en John no es dessagni i, ja de passada, trobar el tros de penis que falta i intentar-l’hi reimplantar. Història trepidant en què un dels punts àlgids arriba quan la policia busca el tros de penis tallat enmig d’un camp de blat. Però la història d’en John no s’acaba aquí, després es fa actor porno!

Programa especial des de Figueres! Per inaugurar el Festival Còmic! Primera vegada que

Programa de traca i mocador! “Búnquer” clàssic, dels de tota la vida. És cert que al principi no hi ha gaires desgràcies, el nostre protagonista viu feliçment sense tenir cap sobresalt, però no us amoïneu, que l’espera valdrà la pena. Al pobre Yamaguchi se li acaba la sort un 9 d’agost del 1945. De fet, en aquest cas, us podem dir l’hora exacta. Eren les 8 i 16 del matí. Com més detalls us podem donar, pitjor és la desgràcia.

Una altra biografia de gàngsters americans, un altre pes pesant del crim organitzat!

Avui sí! Avui és la bona!!! Avui us portem la biografia d'en Dani Sanichar, el nen llop! Un nen de l'Índia que des de ben petit va ser criat per llops salvatges. Com “El llibre de la selva"? Doncs sí, exactament. De fet, es diu que "El llibre de la selva" podria estar inspirat en la història d'aquest nen llop. La cosa es complica quan els humans el capturen i el treuen del seu hàbitat. Els de l'orfenat el volen civilitzar, però no hi ha manera. El cervell del nano actua com un llop i no pas com un home. El seu aspecte és el d’un home, però el seu comportament és completament salvatge. El més gros de tot és que a l’Índia aquest fenomen era una cosa prou comuna.

Avui us portem una història de superació i d'ideals, de David contra Goliat. La cosa arranca bé: Patrice Lumumba és un líder carismàtic, que parla de llibertat i de tornar Àfrica als africans. D'aquesta manera, en Patrice es converteix en líder amb el moviment independentista del Congo. De fet, és una de les figures clau perquè el Congo arribi a ser independent. Llàstima que la història acaba com sempre: els europeus es creuen els amos d'Àfrica i les proclames de llibertat d'en Patrice els hi comencen a molestar massa. Taula de diàleg, cop d'estat i en Patrice executat a una cuneta.

Una altra biografia sobre la reialesa? No pas! La biografia de Caterina la Gran és diferent de les biografies de monarques que us tenim acostumats. Sí, és cert, en aquesta també hi ha enganys, fills il·legítims i cops d'estat... però, a part d'això, la seva vida és molt més extensa del que us penseu. Només cal que us diguem que ella va ser la inventora de la muntanya russa. Va portar la modernitat i la cultura al poble rus, i va ser la precursora de la vacunació massiva! Això sí, també va promulgar una llei que deia que els aristòcrates podien deportar els criats a Sibèria si no feien prou cas.

Compte, no us maregeu amb la biografia d’avui! No, no és sàdica, simplement la vida de la nostra protagonista dóna moltes voltes. Sense cap mena de dubte, l’Hellé Nice és una de les dones més intrèpides que hem tingut fins ara. Primer es va fer ballarina de cabaret, una de les més cotitzades, per acabar sent pilot professional de carreres de l’escuderia Bugatti. L’Hellé Nice representava la dona moderna, la dona sense complexos del segle XX. Llàstima que l’Hellé també va tenir les seves patinades, literalment. Sobretot quan va aparcar el cotxe sobre uns espectadors.

És un goig repassar la biografia de Frederica Montseny, la primera dona que va ser ministra d’Espanya. El fumut és que va portar el Ministeri de Sanitat durant la Guerra Civil, si de normal ja no és una cartera fàcil, imagineu-vos durant una guerra. La seva vida hagués sigut més tranquil·la si hagués portat el Ministeri de Cultura i Esports, però la Frederica era una dona que no s’arronsava davant de cap situació. Era anarquista, llibertaria, valenta i empoderada; una biografia que val la pena conèixer.

Avui repassem la vida de Francis Bacon, el filòsof il·lustrat que amb 12 anys ja s’atrevia a posar en dubte les teories aristotèliques. Sí, en Francis era un nen repel·lent, però no l’hi tindrem en compte. Penseu que amb 15 anys ja feia tasques diplomàtiques per Europa i desenvolupava el seu propi corrent de pensament. No us preocupeu, també tindrem temps per repassar les seves bestieses, els seus amants que els feia passar per criats i, sobretot, la seva mort, la seva magnífica mort.

El guió no podem assegurar-vos-ho, però les músiques d’avui seran de bona qualitat, garantit! Ens fa molta il·lusió repassar les desventures d’un pes pesant de la música com l’amic Wolfgang Amadeus Mozart. En Mozart era un noiet excèntric, que no sabia comportar-se en públic, era un borratxo i estava una mica llampat. Tot i això, el nano queia bé a l'aristocràcia, tothom se'l rifava, tothom volia la seva companyia i escoltar les seves obres magistrals. Ara bé, una estona el podies aguantar sense problemes, però conviure amb en Mozart tot el dia era diferent. Pregunteu-li a la dona i als fills que no van arribar a adults.

En Lewis va néixer com a esclau, va néixer propietat d’un supremacista blanc que estovava els seus pares. De fet, el seu pare va haver d’anar als tribunals i pagar un tribut perquè en Lewis fos un nen lliure. La cosa comença malament, però de seguida remunta, no us preocupeu. En Lewis entra a treballar a un bufet d’advocats especialistes en patents, aprèn dibuix tècnic i comença a inventar i a patentar gadgets. En Lewis Howard és un dels inventors afroamericans que van fer valuoses aportacions, però que els llibres d’història, curiosament, van oblidar d’esmentar. Nosaltres, des del nostre búnquer, li volem fer un petit homenatge.

Holaaa, holaaa!!! Avui la nostra mascota fa anys! 140 anys des del seu descobriment. Per això us hem preparat un programa especial ple de tuberculosi i tuberculosos! Això sí, la cançoneta només la farem sonar una vegada, que si no, no acabarem mai. Així doncs, avui us portem la història més grisa i putrefacta que els nostres guionistes psicòpates han pogut trobar. Ja sabeu que el relat que sentireu és real, per tant, apugeu bé el volum, perquè avui val la pena passar-ho malament.

La Boudica, pobreta, ho va intentar amb totes les seves forces. La mossa es va rebel·lar contra l'exèrcit romà desplegat a la Bretanya, fins i tot va aconseguir acollonir-los, almenys durant un temps. Però si hem de ser sincers, la Boudica i el seu exèrcit era un grup de benaventurats. Només cal dir que el seu conseller de Guerra era una llebre. Sí, ho heu llegit bé: una llebre. Com no podia ser de cap altra manera, els romans els van acabar esclafant. Estigueu atents a la batalla final perquè il·lustra molt bé la desorganització de la Boudica i la seva banda.

La biografia comença a baix de tot. Gairebé comença a sota terra perquè el pobre Pablo va néixer mort. Després la cosa remunta, i de quina manera. El talent d’en Pablo de seguida va destacar. Era un pintor extraordinari, el més prolífic del seu temps. I és que en Pablo només sortia del seu taller per fer l'amor. Va ser un amant de la gresca, un home que va trencar alguna vida, literalment; moltes de les seves amants van caure en depressions o fins i tot es van acabar suïcidant.

Avui us portem un capítol que en Jair ha reclamat durant tota la temporada. Des dels Estats Units arriba la família llagosta, els autèntics, els originals, els veïns d’en Frank Lentini! I alerta, perquè la seva història va més enllà d’una simple atracció de circ! A can Llagosta hi ha drama i molts “sfx got trencat” acompanyats del ja mític “sfx latigo fuet”. Prepareu-vos també per escoltar l’efecte de les mans de llagosta!

Després de tants capítols amb morts, genocidis i tristesa, ja era hora que ens toqués una biografia alegre! La Cicciolina farà la nit més amena, amb les seves anècdotes de diputada italiana i d’actriu porno. Què ens espera en aquesta biografia? Una estranya barreja entre política internacional i pornografia internacional. Compte, perquè la Cicciolina oferia el seu cos com a taula de diàleg per portar la pau al món!

No és que l'Alvin Karpis estigués connectat a la màfia, és que ell era la màfia. Amèrica estava econòmicament i moralment destrossada, les bandes de lladres i segrestadors sortien de sota les pedres. Eren anys gloriosos per tots aquests gàngsters sense escrúpols: Bonnie i Clyde, John Dillinger, Alvin Karpis... eren els cowboys del 1930. Si us agraden les pel·lis de la màfia, no us perdeu aquesta biografia!

Compte, perquè els números que tractarem avui són d’autèntic genocidi. Es calcula que 20 milions de persones van morir sota la tirania de Leopold II, un rei belga que va esclavitzar el Congo. En Leopold volia que Bèlgica fos una superpotència costés el que costés, per això va ordenar tallar les mans a tots els esclaus congolesos que no complien amb el mínim de material extret a les mines.

Compte amb els girs d’aquesta història! Agafeu-vos bé! La biografia de l’Isaac comença bé: un nano espavilat, petit burgès, que li agradava jugar amb els seus amics. Tot canvia quan el nano té 12 anys, després d’un dia de piscina. No sentiu aquesta música? De veritat no la sentiu? És el circ, que s’acosta, i porta alegria i diversió per grans i petits!

Una biografia de búnquer de manual, de les clàssiques: 1800, Europa Central, penúria, malalties, un metge espavilat, però incomprès... la modernitat s'obria camí, però en el món de la medicina encara hi havia maneres de funcionar arcaiques i perilloses. Resulta que el nostre protagonista es va adonar que hi havia una relació directa entre la manca d'higiene dels metges i la mortalitat dels pacients. "I si... al capdavall... després de tocar un cadàver putrefacte, no fos tan desgavellat rentar-se una mica les mans?", va pensar l'Ignaz. Els seus col·legues el van tractar de boig i el van tancar en un psiquiàtric.

Les músiques alegres que sentireu en aquest capítol no estan justificades, ho sabem, però ens sabia molt greu fer una biografia que passa al Brasil i no posar una mica de samba. El pobre Pedro encara havia de néixer que ja li estaven fotent pallisses. És segurament l’únic nadó del búnquer que el dia del seu naixement ja havia perdut la mirada pura i brillant. Aquesta mirada va ser reemplaçada per un odi descontrolat contra la raça humana i un instint assassí implacable.

Alerta perquè comencem molt forts! La infància de la petita Valerie és de les més tràgiques de la temporada. La biografia remunta, però ja es veu que alguna cosa no acaba d’anar a l’hora. La Valerie es va graduar en psicologia i va engegar un programa de ràdio titulat: “Consells sobre com combatre els homes”. No, no és un títol metafòric, la Valerie odiava els homes, de fet va escriure el Manifest de l’Organització per a l'Extermini dels Homes.

El nostre amic Claude patirà la mort més absurda que hem vist fins ara. No, no és cap “clickbait”, si voleu un dia fem un repàs de totes les morts i en Claude estarà entre els 3 primers, això segur. A banda de la seva mort, en Claude també es mereix un búnquer per moltes altres coses: va sobreviure a un atemptat de l’IRA i també a un tiroteig. Era un amant de la gresca i un gran músic. Aquest home va ser el compositor original d’una cançó que seria traduïda a l’anglès amb el títol “My Way”.

Un altre capítol ple de pols, duels al mig del carrer, música de pianola i molt d'alcohol. L'oest americà és sinònim de búnquer, de cadàvers de bandits podrint-se mentre els voltors se’n mengen els ulls. Doncs en aquest ambient tan hostil, el nostre Wild Bill Hickok era l'home més feliç del planeta! Un home que tenia un costat fosc: duels, timbes de pòquers, enemics per tot arreu... Ara bé, en Wild Bill també era un home de llei, el xèrif del poble.

Compte amb aquesta biografia! Moltes biografies de personatges que neixen a Alemanya o a Àustria passen sense pena ni glòria, són gent sense maldat. Acostumen a ser persones grillades que fa viatges amb canoa i bicicleta o que funden una colònia a l’Amèrica del Sud, però mai res amb mala intenció. En aquesta biografia la Segona Guerra Mundial la passem de puntetes, així que no hi ha cap perill que la protagonista sigui una nazi. Al contrari, les llibertats i el moviment revolucionari dels 70 la van ben trastocar i va perdre el món de vista.

Avui no és un capítol d’“El búnquer”, és més aviat de “Joc de trons”. El títol del capítol es titula “La guerra de les Roses”. Una guerra entre les cases York i Lancaster. El nostre protagonista era de la casa York i feia el possible per derrotar els Lancaster. És el mateix que els executava i els torturava. L’escoliosi que en Ricard tenia no el frenava pas, al contrari, va potenciar la seva mala llet.

Amb el seu Simca 1000 a tot drap, amb les finestres abaixades, fent piruetes a dues rodes i una cinta de casset de Toni el Gitano a un volum eixordador. A dins, al volant, un dels bandolers de l'extraradi del Barcelonès. Avui, però, descobrirem que el Vaquilla no era un simple delinqüent, al contrari, era un home sensible, un home amb inquietuds. Avui viurem la part més poètica del Vaquilla amb la gran María Teresa Campos. L'escena és per llogar-hi cadires. "Hehehe, bonito poema... bueno."

Napoleó teniaaa ceeeent soldats… i la meitat van morir a Rússia, pobrets. Un petit home amb aires de grandesa, que va començar la seva carrera militar guanyant totes les batalles i va acabar perdent el cap. Acompanyeu-nos a conèixer un dels millors estrategs de tots els temps, l’emperador francès d’origen cors.

Avui farem la biografia d'un dels actors de "Salvadors por la campana", exactament, la sèrie que miràveu quan éreu petits. Coneixeu la història? Sabeu per on anem? Un dels actors resulta que era una perla, una bona perla. La situació es va començar a complicar quan el nano tenia tot just 12 anys i agredia les figurants de la sèrie al seu camerino. Llavors va començar una espiral de bogeria i negocis fracassats.

En aquesta història, el gir de guió ens arriba tard, molt tard, però val la pena. La biografia de la Georgia comença amb un pare rondinaire, una mica de trauma amb el piano… després treballa en un orfenat… res d’especial. Espereu-vos fins al final, perquè la cosa es complica fins a extrems insospitats. Ah, per cert, també aprendreu què és un “matrimoni de Boston”.

En Daniel, el fill del carceller del poble. Un nano fort, ben parit, que podia travessar el llac amb dos homes estirats a l'esquena. Semblava que la cosa anava bé, en Daniel era un pel sapastre i no tenia sort amb la feina, però el nano anava tirant. El problema és quan va començar a engreixar-se de mala manera. En Daniel, com més exercici feia, més quilos s'engreixava. El seu pes va ser el seu pitjor turment i, a l'hora, la millor solució per l'economia.

Com voleu que passin coses dolentes al Canadà dels anys 80? Doncs sí, de sonats n’hi ha a tot arreu, nosaltres en culpem l’MTV. En Luka Magnotta va ser una víctima d’aquest maleït sistema capitalista i superficial. En Luka volia ser el noi més guapo de tots, el que tingués els braços més forts i els abdominals més marcats, volia ser l’estrella del porno gai més sexi del Canadà i va acabar-ne sent el delinqüent més buscat.

L’Idi Amin va començar bé, anar escalant posicions a l’exèrcit a poc a poc. Semblava que el seu projecte de país era prou bo, llàstima que quan l’Idi va tocar una mica de poder, es va tornar completament boig. Va instaurar un règim del terror i va fer una “neteja” ètnica per tot Uganda que va representar una muntanya de morts. La sort és que amb tants cadàvers, l’Idi tenia prou carn per muntar els seus banquets. Sí, es diu que l’Idi era caníbal.

En Dylan estava orgullós de ser tres coses: borratxo, poeta i gal·lès. Què hem de dir, d'en Dylan? Doncs res que no s'hagi dit d'altres escriptors que han passat pel programa, molts gots trencats, moltes gresques nocturnes i moltes aventures extramatrimonials. Compte amb la mala jugada que en Dylan li va fer al company de pis. És ben bé que amb amics així…

Compte amb aquesta biografia: un noiet d'origen gitano que volia ser torero i que es va acabar convertint en un espia feixista que operava perquè els nazis guanyessin la guerra. És l'oposat d'en Garbo, el seu antònim, tant per la ideologia com per les maneres de fer. Avui aprendrem a com no actuar si ets un espia que treballa a l'ambaixada espanyola a Londres. Primera lliçó: No tinguis una foto de Hitler al despatx de l'ambaixada.

Compte perquè avui que Catalunya Ràdio celebra el Dia Mundial de la Ràdio, us portem una biografia exclusiva que canviarà els llibres d’història per sempre. Avui repassem una biografia desconeguda d’un tal Josep Maria Tarradellas, que podria ser el veritable descobridor de l’aparell radiofònic! Això sí, espereu fins al final de tot de la biografia per opinar, no fos cas que us enganxéssiu els dits.

Aquesta història no comença tan malament com la del nostre amic Petiso Orejudo, però gairebé. La mare d’en Charles Albright el sobreprotegia de mala manera i, per altra banda, l’estacava al llit quan en Charles no es portava bé. Quan tenia 12 anys li van comprar la seva primera arma de foc (ens situem a Texas) tot i que el nano ja mostrava símptomes de desequilibri mental. Si el nano us surt mogut, apunteu-lo a taekwondo i no pas a classes de taxidèrmia.

El nostre protagonista d'avui va ser el fundador de l'Osho International Meditation Resort, un lloc de retir espiritual on es podia fer ioga i relaxar-se. Ara bé, si volies podies agafar el paquet "guru del sexe", que per 200 dòlars més t'entrava sauna eròtica, massatge tàntric i sessions d'orgies en grup. El nostre amic Osho va ser un savi, un il·luminat que predicava la paraula del capital.

No us refieu del reef de guitarra surfer que sonarà durant el programa d’avui ni de la bellesa de les platges de Califòrnia. En Miki Dora era un fenomen del surf, però també un supremacista, un lladre i un estafador. La seva aparició més coneguda és quan es va presentar a la platja de Malibú amb l’esvàstica pintada a la taula de surf.

Avui us portem una altra història pugilística, però us advertim que avui el boxejador ni és un gegant, ni és un borratxo, ni cap criatura de circ que l'han entabanat per boxejar. Avui us expliquem la història d'en Rukeli, un boxejador d'ètnia gitana que tenia un estil inigualable. El nano va guanyar el campionat de boxa d'Alemanya. Ningú el podia vèncer sobre el ring. Problema? 1936, Alemanya.

Mai podrem imaginar-nos amb total plenitud com era viure al Japó feudal, on els samurais de fortuna vivien al mig del bosc i esperaven ser desafiats per altres samurais errants. Nosaltres intentarem transportar-vos-hi mitjançant la música i els efectes sonors, però el paisatge, les olors i les cares de mala llet dels personatges són cosa vostra. Avui viatgem a un temps on la realitat i la llegenda s’uneixen.

La història de la Dolores Ibárruri és tràgica, però també necessària de recordar. Les desigualtats socials van empènyer la Dolores a una vida dedicada a la lluita de classes i revolució. Els seus discursos i la seva força la van empènyer a ser una líder per al proletariat. I compte perquè un dels seus fills va morir durant la defensa de Stalingrad. Compromís fins al final.

Avui comencem forts, només el nom del poble ja us hauria de fer sospitar. Ens situem al poble de Fruita, al comtat de Mesa, a l’estat de Colorado. I és que aquests noms de fantasia ens van perfecte per explicar-vos la increïble història d’en Mike Miracle. Llàstima que en Barnum no surti en aquesta història, perquè aquest sí que és el veritable circ dels horrors.

Aquesta és una altra èpica història d’una combatent del gloriós Exèrcit Roig. En aquest cas la Mariya no era una tiradora d’elit, no era tan fina, ella era més d’anar amb el seu tanc i rebentar les línies enemigues. Història de venjança i nazis morts, amb molta acció. Llàstima que això no sigui una pel·li de Hollywood, això no és la pel·lícula “Fury”. Aquí si obres l’escotilla i surts del tanc pots acabar molt malament.

L'Emmeline Pankhurst ja va fer una petita aparició a la biografia de Dorothy Lawrence, la noia que volia ser reportera de guerra. L'Emmeline va ser una líder sufragista que va lluitar tota la seva vida pels drets de les dones. El seu no era un activisme pacífic, al contrari, el seu activisme consistia a cremar camps de golf i rebre els polítics a cops de destral.

El pobre Mehran no era el boig de la terminal, era un refugiat polític que es va acabar trastocant després de passar 18 anys tancat en un aeroport i, a més a més, un aeroport francès! Ara sí que ho podem dir: aquesta és la història que va commoure Steven Spielberg.

En Joan de Serrallonga té llums i ombres. Alguns el veien com un Robin Hood a la catalana, altres com un simple bandoler que es dedicava a fer malifetes i violar pubilles. Que en Joan de Serrallonga era un peça, això segur. També és cert que en Joan va protagonitzar un atracament molt sonat amb què es va guanyar la simpatia de molts. Resulta que va robar una partida destinada a finançar la guerra de Flandes. Una partida que venia directament de Madrid. Nosaltres us exposem els fets, vosaltres decidiu si entra o no entra al búnquer.

Esperem i desitgem que aquests dos germans entrin al búnquer! Eren dos bessons molt simpàtics i atractius, que durant els anys 80 van presentar un programa de la televisió francesa, un programa que parlava de ciència! També cal destacar que eren catalans (més o menys). Dos nanos alegres que l’únic que van fer de dolent és negar el perill de la covid-19, res més! De fet, no sabem què carai hi fan, en el nostre programa, si eren la mar de normals.

"Esforç i sacrifici", aquest va ser el lema que va acompanyar el nostre protagonista des que era petit. I resulta que no li va anar pas del tot malament! La vida d'en Pedro comença a baix de tot, netejant porqueres a Segòvia. A poc a poc, però, amb aquest esforç i sacrifici tan valuós va aconseguir treure's la carrera de metge. El que passa que l'home no parava quiet i es va obsessionar un pèl amb la feina. Tant formol el va destarotar.

Avui ens situem a l'oest americà per portar-vos una altra d'aquelles històries d'indis i vaquers, de partides de pòquer inacabades per culpa d'un tiroteig, de diligències atracades i duels al carrer principal del poble. De fet, avui us portem un personatge imprescindible per als amants del gènere. Es deia Jane Canary, però tothom la coneixia per Calamity Jane. De seguida entendreu per què li deien així. sfx got trencat

Ens faltava un dels grans nom de la ciència! El nostre búnquer no seria el mateix sense Isaac Newton, el descobridor de la llei de la gravetat. Un home que no va tenir una infància fàcil (quina novetat) i que per pagar-se els estudis a Cambridge va haver de netejar les habitacions dels altres estudiants. Un home tan capficat en les seves investigacions que va acabar els seus últims dies de vida consumit, parlant sol pels racons, sense tocar ni quarts ni hores. Un altre d’aquests genis bojos que ens agraden tant.

Ara sí! Ara és la nostra, catalans! Amb un comandant tan ben parit com en Roger de Flor res pot sortir malament. És ben bé que eren altres temps, Catalunya era respectada (i temuda) arreu del Mediterrani. En Roger i els seus almogàvers eren els millors guerrers. I uns malparits? Doncs també ho eren, però eren els nostres malparits.

Una altra biografia que comença a baix de tot, acompanyada d’una música terrible. Amb una música inicial com aquella, saps que el viatge serà dur. Però la Greta va remuntar-ho bastant bé, de fet es va convertir en una estrella de Hollywood, en la diva de l’star-system! Llàstima que li van pujar els fums i es va passar de frenada amb l’alcohol i els ansiolítics. Un clàssic de Hollywood. sfx got trencat

La Dorothy va néixer, va viure i va morir sent periodista. És una professió que la portava a la sang, més que una professió, era una passió. Llàstima que la Dorothy, tota la seva vida, va estar acompanyada per una aura de desgràcia. Si amb 3 mesos, els teus pares t’abandonen a la porta d’una església, comences la partida de la vida amb les cartes marcades. La pobra només volia ser reportera de guerra, i va acabar els seus dies tancada en una sala encoixinada.

"Senyores i senyors! Amb tots vostès, la història de l'increïble Frank Lentini, la meravella humana!" sfx cop trompeta circ. Quin tros de biografia! De les que ens agraden, de les que comencen a baix de tot i acaben amb un final feliç. Penseu que el naixement d’en Frank Lentini ocupa 6 pàgines de guió. I no és d’estranyar, perquè personatges com aquest no es veuen cada dia.

Avui ens toca una història difícil, de les que entren en caiguda lliure i no hi ha manera que remuntin. El pobre Harland Sanders era un somiador que es va estrellar moltes vegades (potser masses) per aconseguir el seu somni. Ja està bé ser un emprenedor i aixecar-te després d’haver estat derrotat, però fins a cert punt… El moment més dramàtic és quan es vol suïcidar, té diners per comprar la pistola però no la bala. Carn de búnquer.

És normal que fos l’últim emperador de la Xina. Qualsevol li munta una revolució i el fot fora del poder. Perquè el que no es pot tolerar és que l’emperador d’un imperi com el xinès es dediqui a fer bromes telefòniques. Una mica de seriositat institucional, sisplau!

En Paul va ser un predicador luterà alemany que va fundar la Colonia Dignidad, una comuna agrícola situada a Xile, que estava formada per immigrants alemanys. Sona malament, oi? Doncs sí, bàsicament en Paul havia sigut de les Joventuts Hitlerianes i ara havia muntat aquesta secta religiosa. No és el primer cas que veiem d’alemanys que formen colònies a l’Amèrica del Sud, hi tenen molta tirada!

Que siguis el principal conflicte social i polític de la Tercera República Francesa és un honor dubtós. El pobre Alfred es va enganxar els dits de mala manera. El van acusar injustament de ser un espia, va ser degradat i deportat a la presó de l’illa del Diable, que no té pinta de ser un ressort per anar-hi de vacances. L’indult va arribar tard (com sempre), però almenys, en aquesta ocasió, les condecoracions no van ser pòstumes, el nostre protagonista encara era viu i va poder netejar el seu nom.

El senyor Joan Gamper té un búnquer, i tant que en té un! Ja veureu les bestieses que li van passar! Comencem bé, amb una mort a la primera pàgina del guió. La cosa decau, perquè en Joan ve d'una família rica i tot li va de cara... però la dictadura d'en Primo de Rivera i la depressió d'en Joan ens ofereixen un gran final! Un final amb focs artificials i cervell a la paret.

No tot ha de ser pirateria i reines de França. Al búnquer també ens agraden les històries com la d'en John Corcoran, una història lleugera, agradable, un relat que no fa mal a ningú. L'únic que surt malparat és el sistema educatiu dels Estats Units, però res més. Història d'enginy i superació, tot molt americà.

Avui us portem una altra història de la reialesa europea, de les que us agraden tant! Però aquest cop no estem davant de cap reina psicòpata (en principi). La Mary, Queen of the Scots, era una noia culta i espavilada, una reina a qui el seu atractiu li va portar més problemes que alegries. Nosaltres estem molt a favor de la Maria. Compte amb el possible cameo de la Caterina de Mèdici, una altra de les grans dones que han passat pel programa.

Esperem que hàgiu mirat els programes de la setmana passada, en cas contrari no entendreu de la meitat de la història. Avui us portem la biografia de la Mary Read, filla de la senyora Read i d'un mariner (el senyor Read) que tot indica que no tornarà a casa. Bé, això que la Mary és filla del mariner, ja ho veurem...

Per Nadal sempre ens agrada repassar la biografia d'un il·luminat que es creu el Messies. En aquest cas hem d'anar fins a la Ciutat del Sol, a la taigà siberiana, a la comunitat formada per en Vissarion, un expolicia de trànsit fracassat que va tenir una revelació. Almenys aquesta història no va acabar amb un suïcidi col·lectiu, almenys no encara.

És ben veritat que tothom vol el que no té. La nostra Anne ho tenia tot. Un pare amb calés i una vida perfecta a la colònia britànica de Carolina. El pare tenia unes plantacions de cereals i ella tenia un lloc assegurat dins del negoci. Doncs no! Ella volia ser pirata i viure aventures a alta mar. Es casa amb un aprenent de pirata, li crema la plantació al pare i se’n va a Nassau, la República dels Pirates.

De les poques biografies de la reialesa que podrien arribar a caure en gràcia. I és que la nostra Caterina va ser un huracà que va capgirar tota la cort francesa. Ella venia de Florència, amb una cultura i un refinament propis del renaixement. En canvi, els francesots eren uns orelluts i uns destralers. Una Mèdici, una italiana que va ocupar el tron de França, quina meravella!

La primera temporada vam parlar del kamikaze que va sobreviure. Doncs ara tenim el kamikaze que no podria ser-ho perquè tenia dona i fills. És ben bé que tothom vol el que no té. En Hajime vivia una vida tranquil·la i honorable, però ell estava capficat a ser kamikaze i morir en nom de l'emperador. Sort en tenim de la dona, que va ajudar-lo a complir el somni.

Si ens situem a la vora d’un port marítim, vol dir que la biografia serà trista de veritat. El mar sempre ha tingut una connotació dolenta en aquest programa i la biografia d’en Sam no serà una excepció. De fet, és un dels inicis més penosos de tota la temporada. Tot té una explicació, no us preocupeu.

Blanquejant la figura de Walt Disney? Doncs sí! Perquè no hem dit res del seu suposat antisemitisme. El bo d’en Walt era un fanàtic de la feina amb una visió de negoci molt clara. Un explotador que collava els seus treballadors? També. Què espereu d’un senyor que va dissenyar un parc d’atraccions que es diu com ell?

“Un dingo s’ha menjat el meu fill! Un dingo s’ha menjat el meu fill!” Amb aquesta frase, la Lindy Chamberlain va passar de ser una mare desesperada a ser la riota de tot un país. Encara ara pots comprar samarretes amb aquesta mena d’eslògan. Avui us portem una història que va sacsejar Austràlia durant els anys 80. Una història desagradable, que et deixa una estranya sensació, sobretot després de veure la foto del personatge.

En Pablo anava molt fort, des de ben jove, des que robava exàmens per vendre’ls a l’hora del pati. Una vida curta però intensa, plena d’excessos i bestieses. Avui repassem la biografia d’un home que va tenir el govern colombià entre l’espasa i la paret, el narcotraficant que va ser convidat a la investidura de Felipe González com a president d’Espanya.

Les històries de científics americans col·locats fins al capdamunt amb drogues de disseny també ens agraden, ja n’han passat uns quants pel programa. Avui us portem la biografia d’en Kary Mullis, un geni que combinava la seva feina al laboratori amb LSD. Què pot sortir malament? Per cert, el bo d’en Kary és l’inventor de la prova PCR. Exacte, el palet que ens foten pel nas és culpa seva.

Part de la seva llegenda va ser pura propaganda per animar la resta de camarades que lluitaven contra el nazisme, això ho tenim clar. Però tampoc volem restar-li mèrits a una de les franctiradores més letals de la Segona Guerra Mundial. La Liudmila va defensar la Mare Pàtria en tots els camps, ja fos matant nazis o fent un viatge diplomàtic a Washington per conèixer el president dels Estats Units.

La pirateria, un recurrent del búnquer que sempre ens assegura diversió a alta mar. En aquest cas repassem la vida d’en Barbanegra, el mític pirata anglès que assaltava els vaixells amb un ganivet entre les dents, dues espases a cada mà i 4 pistoles a les cartutxeres. També s’encenia les puntes de la barba per causar el terror entre els seus enemics.

Compte, perquè el petit Cayetano Godino apunta maneres... Ara sí, possiblement

Us pensàveu que ja ho havíeu vist tot, oi? Que ja no us podríem sorprendre amb cap més història putrefacta. Avui us portem dues persones que el destí (i una mica de tuberculosi) va unir de tal manera que ni la mort els va poder separar. Prepareu-vos per a la història REAL més surrealista i vomitiva que hem fet fins ara.

Avui us portem la història de la dona barbuda, l’original, la del circ dels horrors del nostre vell amic Phineas Barnum. Estem parlant de l’Annie Jones, una nena dels Estats Units que va néixer amb barba i que, lluny de convertir-se en una marginada social, va saber treure’n profit i es va convertir en tota una estrella peluda.

Ni Gary Oldman ni punyetes, la veritable història d’en Sid us la portem nosaltres. Avui us portem la biografia del punk més punk de tots els temps. Els Sex Pistols tenien tanta força damunt dels escenaris que el baix d’en Sid no calia que estigués connectat, de fet tot sonava millor sense ell. Tot sonava millor, però no era el mateix, perquè el punk no és només música, el punk és ràbia.

En Zhang era un general que es trobava d’allò més còmode entre senyors de la guerra. Certament, en Zhang estava fet d’una altra pasta. Li encantava manar la tropa (amb el consell de la seva mare) i fer la guerra a tort i a dret. Entre combat i combat tenia temps per escriure els seus meravellosos poemes, que de ben segur sabreu apreciar.

Avui toquem quatre biografies! No una, sinó quatre. Bé, potser tres, perquè la biografia de la Bèlgica no mereix entrar al búnquer. Les tres germanes Mirabal eren unes revolucionàries que van pagar amb les seves vides per lluitar contra la dictadura. En canvi, la quarta germana, la Bèlgica, mentre tothom feia la revolució, es va quedar “cuidant” el negoci familiar.

Una biografia d’un metge boig, de les que ens agraden al programa. Però no boig de l’estil “li hem descobert els cadàvers dels pacients enterrats al jardí”. Diem boig perquè en Nicolae investigava les morts per asfíxia, però el problema és que les investigava utilitzant el seu propi cos. És a dir, es penjava literalment pel coll amb una corda per experimentar la sensació de morir penjat.

No és la biografia més trista del món, no us espereu un capítol amb sang i fetge ni tampoc amb la música de “Rain”, però calia que William Shakespeare passés pel programa. És un home que fa pel búnquer, un home de taverna, un home alegre i un pèl eixelebrat. Tampoc era un Caravaggio, però de ben segur que va rebentar algun got de vi al cap d’algun actor que no li feia cas.

La biografia d’en Fatty comença malament i... acaba pitjor. Però entremig en Fatty va poder viure els luxes i les excentricitats de l’star-system de Hollywood. En Fatty ho tenia tot, fins que una nit de gresca va capgirar la seva vida per complet. El van declarar innocent, però l’opinió pública no el va perdonar.

Aquesta no és una història de superació, és simplement una història d’un heroi anònim que va sacrificar la seva carrera esportiva per salvar la vida de moltes persones. Les autoritats van tapar el cas, era un accident que hauria creat mala fama. No va ser fins al cap d’uns anys que en Shavarsh es fa famós i pot fer realitat el seu somni: ser propietari d’una sabateria.

En Ronnie Brunswijk té una de les biografies més completes que han passat pel

El bo d'en George era el soldat perfecte: tanoca, obedient i inconscient. Les seves gestes al cap de batalla el van fer pujar escalafons dins de l'exèrcit, però només era qüestió de temps que en George l'espifiés. De tant en tant, una mica d'estratègia militar també va bé per vèncer l'enemic, no et pots basar sempre en la força bruta.

En Carlo Gesualdo és un altre clar exemple d’home renaixentista. Un home cultivat, exquisit, refinat i boig com ell sol. La mateixa passió el feia escriure les obres musicals més complexes del seu temps, també l’empenyia als actes més horribles. Molt de compte en el moment que enganxa la seva dona fotent-li al salt i també el moment que contracta uns joves musculats perquè el flagel·lin a la masmorra del castell. Molt passional, tot plegat.

Estem acostumats de portar-vos històries fosques i sàdiques, però us hem de confessar que la biografia de Richard Ramirez ens ha costat molt d’escriure. Que sapigueu que no hem entrat en detalls perquè sabem que hi ha gent que ens escolta mentre va en cotxe i se’ns desmaia. Hi ha una escena amb un martell que si la relatem fent servir els sfx adequats, tindríeu malsons la resta de la vida. sfx cop martell gore + sfx sang

Des del programa volem retre homenatge a un dels grans dramaturgs de la literatura espanyola: Federico García Lorca. Catòlic, comunista, llibertari, anarquista, tradicionalista i monàrquic, i una animeta amb pena que mereix tenir una segona oportunitat. Un optimista de mena, que va subestimar la situació i va sobreestimar les persones.

La Joana de Belleville era una noble francesa que després d’enviudar (per segona vegada) va decidir venjar la mort del seu estimat. Resulta que la resta de nobles francesos van acusar el pobre home de ser un espia anglès i van decidir tallar-li el cap. Amb el marit mort, ja tenim la Joana jurant venjança i amenaçant mig França. Es converteix en pirata, organitza un exèrcit de mercenaris i, au, a lluitar!

Un regal d’aniversari comprat per 4 dòlars mai havia sigut tant útil! En Bobby Fischer va començar a jugar als escacs als 6 anys i ja no va parar de fer enrocs mai més. Però ja sabeu que la línia entre una passió i una obsessió és molt fina i el nostre protagonista d’avui és l’exemple que d’excèntrics i bojos n’hi ha a tot arreu, fins i tot al món dels escacs.

Tal com deveu haver deduït del títol, el protagonista d’avui torna a ser un gegant. Com molts altres gegants d’“El búnquer”, aquest també es guanyarà la vida fotent bufetades en un ring. Però l’André no es dedicarà a la boxa, sinó al noble esport de la lluita lliure. De fet, va ser un dels lluitadors que va començar l’època daurada de la lluita lliure americana.

Troy Davis segurament estava en el lloc equivocat en el moment equivocat. També és cert que si hagués anat de casa a la festa, i de la festa a casa, no li hauria passat res. Tot comença amb una baralla entre borratxos i acaba amb un policia amb un tret al cap. A partir de llavors, els mecanismes judicials dels Estats Units van fer la resta.

Menys tuberculosi, aquesta història té de tot! Un drama de desamors, balls exòtics, romanticisme, espionatge i fins i tot combats aeris. Avui repassem la vida d’una pobra desventurada que es va convertir en l’agent secret més famós de la Primera Guerra Mundial. No sabrem mai del cert si va arribar a col·laborar amb el bàndol alemany, però des d’“El búnquer” li donem el nostre vot de confiança.

Encara que siguis la filla del faraó, si el poble egipci anomena el teu pare “el Flautista”, en comptes de mostrar-li el respecte que es mereix, ja saps que la teva vida serà complicada. La Cleòpatra no va ser gaire més bona governant que el seu pare, estava més preocupada per la seva bellesa que per les necessitats del seu poble. Va ser l’última gran reina abans que Egipte es convertís en una província romana. I d’on van treure els romans els diners per reconstruir les piràmides? Dels bons porqueria.

Expresidiaris britànics i baleners borratxos amenitzaran la vetllada d’avui. Capítol especial, capítols dels tràgics, dels riures nerviosos davant de les barbaritats fetes pels humans. I és que un capítol en què es parli de l’extinció de tot un poble, no passa gaire sovint.

Oblideu-vos del gran Genguis Khan, Àtila va ser el número u, el gàngster original, el flagell de Roma. L’Àtila es va forjar com a guerrer al costat del seu germà Bleda. Tots dos feien un binomi invencible, però el nostre amic Àtila va tenir una revelació i va decidir tirar pel dret ell sol. Cal dir que era molt de tenir revelacions i interpretar-les de la manera que li convenia més.

Cada setmana diem el mateix, però us confirmem que aquest personatge té la història més boja de tota la temporada! En Tarrare, un golafre francès que sempre tenia un budell buit. La seva dieta era molt variada: d’entrant, herba i pedres; de primer, un gat, i de postres, un nen petit. Sí, ho heu llegit bé, es diu que en Tarrare es va cruspir un nen petit de viu en viu.

Ja ho sabeu que no sempre us portem històries d'assassins i degenerats mentals. Avui us portem la curiosa història de la Mildred, la iaia caminadora, que va caminar per tots els Estats Units defensant la pau i els drets civils. No us preocupeu, aquesta biografia també té el seu macabre gir final.

La història que ens ofereix el nostre amic James és l’essència del programa. “El búnquer” es va idear per donar a conèixer personatges tan increïbles com en James. Segurament és la història més rodona de tota la segona temporada, una catarsi perfecta entre misèria, alcohol, accidents laborals, moments d’esperança, amistat i tuberculosi. Recordeu-ho: tot el que sentireu en aquest programa és real!

El seu talent tocant la trompeta només es podia comparar amb el seu talent per ficar-se en embolics. Un gran moment va ser la seva trobada amb el fill del dictador Benito Mussolini. Chet Baker, gran estrella del jazz i fan del joc futurista anomenat speedball.

Quina gran història la d’en Yoshie! Riu-te’n, de la pel·lícula “Cadena perpètua”, ni Andy Dufresne ni històries! En Yoshie era tan bo escapant-se de les presons que es va convertir en una llegenda, en un mite dels baixos fons japonesos. El seu secret: un bol de sopa.

En Girolamo va ser un dels màxims exponents del Renaixement, tant pels seus descobriments matemàtics com per les bestieses que va fer durant la seva apassionant vida. Un home que se’l pot etiquetar de mil maneres diferents: matemàtic, astròleg, endeví, farsant, excèntric, descregut, ludòpata. Una vida digna de passar per “El búnquer”, una història plena de moments fascinants.

La vida d’en Charles va començar molt malament, però va acabar a dalt de tot. Bé, a dalt de tot és una expressió, ja que en Charles era un paio que no aixecava un pam de terra. Però precisament la mida del seu cos li va donar fama i riquesa. Cal dir també que el seu èxit també va ser gràcies al talent que tenia com a actor i comediant.

Repassar la biografia de Simone de Beauvoir i remarcar tota l’estona que Simone de Beauvoir mantenia relacions sexuals amb alumnes menors d’edat és una mica injust, però tenim un públic que l’únic que vol sentir són bestieses. No comprenen que la Simone defensava l’amor lliure, que l’amor no té edat. Per cert, que també defensava l’alliberament de tres homes que havien mantingut relacions sexuals amb menors de quinze anys.

Roger Barrett va passar de ser el raret de la classe a ser un dels fundadors de la llegendària banda Pink Floyd. El problema era que Barrett era tan alternatiu que fins i tot aquesta banda de rock psicodèlic se li va fer petita i va haver d’emprendre una carrera en solitari. Això, o que els seus companys li van fer el llit i li van tancar la porta als morros. Sfx porta tanca.

Una biografia difícil, tant d’explicar com d’entomar. Des de ben petita, la Phoolan només va experimentar misèria, violència, agressions i violacions. La societat índia, una societat masclista i podrida, va marcar la joventut d’una noia que no va tenir altre remei que fer-se bandolera per salvar la pell.

Sempre que tenim una biografia de l’Antiga Roma, ja sabeu què vindrà: músiques d’orgies romanes, caps tallats, sexe, traïcions, molts i molts noms complicats, i sobretot molta perversió. Doncs bé, en aquesta història tot això passarà dins del Vaticà. Si aquelles parets poguessin parlar...

Com que el pobre Henri de petit no podia fer volar la imaginació, la va fer volar de gran, i de quina manera! La primera patinada ja la va tenir amb la cosineta, però mira... coses que passen. El problema és que la situació es va anar complicant quan en Henri es va voler fer ric. És una història tan passada de voltes, que en Henri potser entrarà dins del búnquer i tot!

Si la temporada passada ens vam fixar en en Mao, ara li toca a la seva companya, la Jiang Qing, una actriu d’estar per casa amb ànsies de popularitat. Ni casant-se amb el líder suprem li van atorgar papers rellevats. Solució: executar tots els directors de càsting que li van tancar la porta. Sfx porta tanca + sfx ràfega metralladora.

Com serien avui les coses si aquests dos germans s’haguessin intercanviat els papers? Repassem la vida de Ramón Franco, el desconegut germà de Francisco Franco. Costa de creure, però en Ramón era republicà i d’esquerres. No era l’ovella negra de la família Franco, era més aviat l’ovella roja. Una dada curiosa: li agradava pilotar avions despullat.

Repassem la vida de l’únic i inimitable Buffalo Bill (sfx harmònica oest + sfx llop). Una llegenda caçant bisons, un intrèpid explorador del tot indomable, que va ser soldat del 7è Regiment de Cavalleria i també productor executiu d’un espectacle “d’indis i vaquers”.

En Primo Carnera era un pobre home que patia gegantisme, que després de provar sort al circ dels horrors, va començar una carrera de boxejador que, malgrat tots els entrebancs, va fer-lo campió del món dels pesos pesants. Però per culpa d’un desafortunat accident sobre el quadrilàter, “el gegant bo” va passar a ser “el gegant assassí”.

En Francis Galton era un esnob anglès que anava d’aventurer per la vida, viatjant per tots els continents. Però en realitat era classista i racista com ell sol. Un home maniàtic, carregat d’idees estrafolàries i teories perilloses. Val a dir que li tenia una enveja insana al seu cosí, en Charles Darwin.

L’Anna Nicole Smith no va tenir una vida fàcil. Veient que a Texas no podia tenir una vida digna, va marxar cap a Hollywood per perseguir el seu somni: ser una estrella de cine. D’aquesta manera va passar dels locals nocturns de Houston... als locals nocturns de Hollywood. La seva vida no pintava gaire bé, fins que va conèixer els dos homes de la seva vida: en Hugh Hefner i en J. Howard Marshall, un vell decrèpit multimilionari amb qui es va casar.

Sembla que a Austràlia no t’hagi de passar res de dolent, tret que t’estovis amb un cangur o que et mati una aranya... això sí. Ens referim que no et pot passar res dolent amb la gent autòctona. Doncs avui us portem una història d’assassins en sèrie a l’estil més americà. Una història que et manté intrigat fins al final. Totes les proves apunten que el nostre protagonista és l’assassí, però potser tindrem un gir final de guió. sfx cop tensió.

Una altra biografia clàssica, que ens parla d’una gran dona que va ser una lluitadora fins al final. Diem gran, però ella, pobreta, era ben menuda i contrafeta. La Rosa tenia una cama més curta que l’altra i sempre anava amb el bastó, que li servia per caminar i també per fotre algun bolet als seus camarades del Partit Comunista Alemany.

Aquesta història és l’essència del programa; és una història d’aquelles clàssiques, de les que tant ens agraden. Un inventor, els Estats Units, segle XIX, fill de burgesos, 12 canalles, febres i disenteria, deutes, presó. Un relat que parla del somni americà, de superació personal. Tingueu pietat d’en Charles Goodyear, que és de les poques persones que va tenir la mirada pura i brillant fins al final.

Arriba una història d’amor de les que ens agraden al búnquer. Dos pròfugs de la justícia trenquen amb totes les normes establertes i fugen... fugen tan lluny com poden... guiats pel seu amor. En Bonnie i la Clyde, dos joves amb esperits irreductibles que us encisaran. Llàstima que també hàgim d’explicar que atracaven bancs i mataven policies... però això són danys col·laterals.

Atenció perquè arriba una de les biografies més sonades de les dues temporades del programa. En Pol Pot arriba directament de Cambodja per col·locar-se directament al lloc número 1 d’assassins ens massa. Que s’aparti en Calígula, en Mao i tots els dictadors africans caníbals. No es pot superar un home que ordena executar a tothom que porti ulleres, ja que portar ulleres fa de massa intel·lectual.

Ja es veu que una competició per veure qui és més satànic, acabarà malament. El nostre amic Varg Vikernes va entrar en un món tan obscur i que no va veure res i es va acabar fotent de lloros. Una història vikinga, amb crema d'esglésies, portades de discos de Black Metall amb caps rebentats i sobretot... molta cabellera giratòria i cordes vocals socarrimades.

En aquest capítol coneixerem una protagonista que va portar la síndrome d'Estocolm fins al màxim nivell. Patty Hearst, una esnob de San Francisco que va acabar atracant un banc armada amb un rifle d’assalt. La veritat és que la fal·lera de ser una guerrillera revolucionària li va durar poc. El que no va abandonar mai va ser la seva veritable passió: els animals i els concursos de bellesa de gossos.

La pobra Isabel II encara no sabia ni menjar amb coberts que ja estava regnant Espanya. Als tretze anys va ser coronada per culpa dels escàndols sexuals de la mare. Però ja se sap: de tal buc, tal eixam. La vida d’Isabel II també va estar marcada per addiccions al sexe (professor de piano inclòs), escàndols a palau, guerres civils i un exili a França.

Espies que amb un sol missatge salven milers de vides, espies que enganyen A les autoritats nazis, al mateix Hitler fins i tot. Sona tot molt de pel·lícula de Hollywood, oi? Doncs el protagonista de la nostra història d’avui és català! Estem parlant de Garbo, un home amb més morro que esquena, peça clau per a la intel·ligència britànica durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que en Roy Sullivan encara conserva el rècord, el pobre Walter Summerford també va llepar fort. Aquest oficial de la cavalleria britànica va rebre l’impacte de 3 llamps i un altre més encara, que va caure directament sobre la seva làpida. La mala sort no el va deixar en pau ni després de morir-se.

#BúnquerCatRàdio

Una història de venjança al més pur estil Kill Bill. A la petita Shi uns senyors de la guerra que controlen la regió on viu li maten el pare perquè no es vol agenollar. Ella creix i planeja durant anys la venjança: matar el cabdill que va executar el seu pare a la plaça del poble.

En David és el típic “nerd” americà. Resulta que els pares se separen i el nen comença a obsessionar-se per la ciència més del compte. El problema és quan es tanca al soterrani de casa i comença a experimentar amb energia nuclear. Això sí, el sagal era prou arriat, perquè va aconseguir construir un reactor nuclear de veritat.

També va néixer a Liverpool, també tenia la mirada pura i brillant, també es deia Frederick i també va treballar al Titanic. No, no és en Frederick Fleet, el dissortat personatge de la primera temporada que no va veure venir l’iceberg; estem parlant d’en Frederick Barret, un fogoner que també hagués pogut evitar la desgràcia!

Creiem que la biografia que hem escollit per tancar la primera temporada estarà a l’altura. De fet, és la biografia per excel·lència. Una història d’amor i tendresa, però que té moments molt tràgics. Moments plens de traïcions, tortures, penediments i, fins i tot, fets sobrenaturals.

De reis inútils n’hi ha molts, per no dir tots. Però en Joan Primer d’Anglaterra va demostrar una total manca d’intel·ligència, de saber fer, d’estratègia militar, de mà esquerra. Va perdre tots els seus combats i li va esclatar una guerra civil als morros.

Quan en Clint Eastwood va rodar la biografia d’en Chris Kyle, entre tanta bandera americana i tant patriotisme, es va deixar d’explicar unes quantes coses. Avui us volem mostrar la història del Dimoni de Ramadi, el franctirador nord-americà més letal de tots els temps.

Deixeu-vos estar d’en Mel Gibson i de “Braveheart”. Avui descobrirem la veritable història de William Wallace, un escocès de la baixa noblesa que es va aixecar en armes contra els anglesos. Avui aprendrem que els anglesos no li van matar la dona, tampoc anava amb faldilla, i que la seva principal victòria va ser gràcies a un pont que es va enfonsar.

Avui explicarem la història d’amistat que hi havia entre l’atleta alemany Luz Long i l’atleta americà Jesse Owens. Un bonic relat de companyonia i respecte que esperem que us agradi. Ni el desastrós context ni el nazisme van poder separar aquests dos grans amics. Avui no hi haurà sang i fetge, sinó esportivitat i humanitat.

Compte perquè avui anem forts! La vida de l’Alfred està plena de bestieses i escàndols. A l’Alfred li encantaven les armes i solia disparar a través de la paret quan els veïns feien massa soroll; tot un peça. L’Alfred és un dels pesos pensants de la temporada que lluita per estar al podi dels més beneits i cafres. Un gran escriptor, però també un gran amant de la gresca. sfx bar + sfx got trencat.

La biografia de la Baldomera no deixa de ser controvertida. Uns opinaven que era una estafadora, els altres que era una valenta i una persona molt capaç. La gana que va passar quan era petita i les dures condicions de l’època van fer que la Baldomera utilitzés les seves habilitats per ficar-se en negocis turbulents, massa pròxims a l’estafa.

El pobre Donald, per no decebre la seva família i els seus admiradors, va mentir; va mentir de tal manera que ja no es va poder fer enrere. El objectiu era creuar el món navegant, però tot just sortir d’Anglaterra el pobre Donald va ser víctima del seu propi ego i de la seva mentida.

Ens pensàvem que els escriptors i els cantants de rock havien tingut una infància difícil, però resulta que les dives d’òpera, també. La infància de la Maria Callas està a l’altura de Nina Simone o de Billie Holiday. Després diuen que les dives estan carregades de manies i són insuportables, però, en aquest cas, està totalment justificat.

Un home sant. Un home obert de ment en una època grisa. Un home que va morir executat per no voler firmar un document, un document que, segons ell, trairà la Santa Mare Església. Una simple firma l’hauria salvat de la decapitació, però ell es va mantenir ferm a les seves conviccions.

La seva història és imprescindible, les seves gestes, descomunals. Genguis Kan, rei de reis, una màquina de matar que va conquerir Àsia i part d’Europa. Diuen que una bona part de la població mundial és descendent d’aquest bon home. En Genguis era temut tant per la seva crueltat com pels seus dots estrategs. Això sí, va morir quan es va fotre daltabaix del seu cavall.

En Sammy Davis Jr. és un gentleman, un crooner de cap a peus. I com tot bon crooner, també li agradava la gresca, trencar gots de whisky i envoltar-se de la jet set. De tota manera, en pobre Sammy també va haver de patir la discriminació, el racisme de la societat nord-americana no el va deixar en pau.

Si la història dels Bloody Benders us va semblar esgarrifosa, espereu a escoltar la de l’hotel dels horrors del senyor H. H. Holmes. Aquest personatge va ser un dels assassins en sèrie més prolífics dels Estats Units. Un dement que matava per afició i a sobre venia els cadàvers de les víctimes a la Facultat de Medicina.

Una història amb un animal com a protagonista sempre ens alegra el programa, però no us penseu que la vida del Floquet de Neu va ser senzilla i alegre, ja que si repassem la seva biografia, deu ser per alguna cosa... Descobriu els detalls de la mascota predilecta de Barcelona i símbol nacional de Catalunya.

L’Antiga Roma no ens ha defraudat mai, però ens atreviríem a dir que en Calígula és l’emperador romà més boig de tots. Dos detalls: proclama senador el seu cavall i li fa tallar el cap a la seva àvia perquè diu que el cap i les espatlles de la dona no encaixaven bé.

La Zelda va ser un esperit rebel i lliure tota la seva vida. Una noia somiadora i molt intel·ligent que va patir una relació tòxica amb el seu marit, l’Scott Fitzgerald. Nosaltres ens quedem amb la Zelda, i no pas el beneit de l’Scott. De totes maneres, cal anunciar-vos que la Zelda pateix la mort més horrible de tota la temporada. Repetim: la mort més horrible de la temporada.

Repassem la biografia de l’scarface, l’autèntic, l’original “gagsta”. Al Capone, un cap mafiós que remenava les cireres durant la llei seca i que es va convertir en una icona de la màfia italoamericana. Triomfar a costa de ser el més llest, però també el més sanguinari de tots; perquè, amics, el somni americà també és aquest.

La vida d’en Lope de Aguirre va topar amb les autoritats espanyoles, per això va decidir provar sort a les Amèriques. Allà, el context de devastació i massacre sembla que li quadrava més. Va fer de soldat de fortuna pels diversos cabdills colonitzadors fins que va decidir independitzar-se i formar el seu propi regne.

Busqueu “Dmitry Baksheev” i obriu Google imatges si voleu fer-vos una petita idea de la història d’avui. Això sí, aquesta nit no sopareu. Resulta que el pobre Dmitry volia ser un “influencer” de cuina, però hauria d’haver sabut que totes les dietes portades a l’extrem són dolentes.

L’O.J. Simpson és el protagonista d’una altra pàgina de la crònica negra americana. Aquest jugador de futbol americà, estimat per tota una nació, es veu directament involucrat en un brutal assassinat múltiple. Totes les proves li van en contra, però hi ha una petita escletxa perquè el dubte raonable jugui el seu paper en el judici més mediàtic dels Estats Units.

Una altra artista afroamericana maltractada per la vida i per les circumstàncies socials dels Estats Units. El seu gran talent era comparable amb la seva habilitat per buscar desgràcies. La relació tòxica amb el monstre del seu marit va ser devastadora per a Nina Simone.

Un Robin Hood francès que robava els diners dels rics per finançar les lluites anarquistes. En Jacob va començar fort i a 11 anys es va embarcar en un vaixell pirata, un vaixell pirata de veritat, que matava i robava pels set mars. “He vist el món, i no és bonic.” Si això t’ho diu un nen de 10 anys, et quedes fred.

El creador de la revista Playboy té un búnquer, i tant! Però no us penseu que passi pel programa només per comentar les seves excentricitats, ja que la seva infància va ser bastant moguda. No tot eren festes i orgies. De fet, es diu que Hugh Hefner, el vell verd de la bata de seda, va arribar verge fins al matrimoni.

Comencem amb un còctel que sempre funciona: pobresa, l’avi esclau del tsar, el pare maltractador i la mare contacontes. Després tenim un període de superació personal on l’Anton aconsegueix guanyar molts diners, però també es posa gran part de la societat en contra. Seguidament tenim depressió, tristesa i, com no podia ser d’una altra manera, tuberculosi. El tren i l’enterrament culminen aquest capítol.

Si fa poc repassàvem la vida de Bette Davis, ara toca el torn de la seva pitjor enemiga: Joan Crawford. Com va ser la vida d’aquesta estrella de Hollywood? Doncs plena de divorcis, desenganys, alcohol i gots trencats. Ara us toca triar: ser de Bette Davis o estar al cantó de la Joan. Avui tindrem molts sfx porta tanca + sfx got trencat.

Les nostres històries no només tracten d’assassins i borratxos. Edmund Hillary té una biografia apassionant, plena d’aventures alpines. Un home, que va escalar tota la vida, va morir de la forma més estúpida possible. El pas del temps no perdona, encara que siguis un escalador expert.

En aquest capítol descobrim que l’exjugador de futbol Éric Cantona té avantpassats catalans. També descobrim que, a més de tenir sang catalana, és el candidat perfecte per presidir la Generalitat de Catalunya. Els seus discursos carregats de bogeria farien estralls al Parlament.

Benders’ bed and breakfast. Una fonda de 2 estrelles perfecta per desconnectar de la rutina. Situada a la Kansas rural, en un entorn privilegiat ple de natura i bones vibracions. A dues hores de la ciutat i a trenta minuts dels rius plens d’or. Perfecta per a solters que vinguin carregats de diners i que ningú no els trobi a faltar en cas que acabin desapareixent. Menjar casolà i latrina privada.

Tot el món coneix les seves obres, però no tothom coneix la seva vida, la seva faceta més privada. Antoni Gaudí pit de vidre era un boig o era un geni? Potser era les dues coses. Avui us en donarem tota la informació perquè vosaltres mateixos ho decidiu.

Prepareu-vos per a un capítol ple de noms surrealistes. Tanaka Iyotake és fill d’en Brau-que-salta i Porta Sagrada. En Tanaka també és conegut com el Toixó saltador, però potser us sonarà més pel seu nom d’adult: Bou assegut. En aquest programa farem un viatge astral fins a l’Amèrica autèntica.

L’Evita té una vida i una trajectòria molt interessants. Va començar amb molt poc i va acabar sent la guia d’un país sencer. Una dona amb molta força, temperament i empenta. Ara bé, les depravacions que li van fer un cop morta no tenen perdó de Déu.

Bakunin és un teòric del tipus que ens agrada. És un estudiós, però al mateix temps és un home d’acció, que s’apunta a un bombardeig. Tant et podria escriure un article com apuntar-se a una marxa armada revolucionària. Un home que li agradava socialitzar-se i conversar, sobretot amb un got d’absenta a la taula.

La biografia de la Bette Davis ens transporta a l’època daurada de Hollywood. Un viatge molt interessant, ple de glamur i d’anècdotes divertides. Però, aquesta indústria és punyetera, i la pobra Bette Davis va saber què significa tocar fons. Un capítol de divorcis, whiskys a les 9 del matí i gots trencats.

Sempre que repassem l’antiga Roma sabem què ens espera: caps tallats, traïcions, adulteri... Però en aquesta ocasió, el caràcter i les excentricitats de l’Elagàbal ens ofereixen un toc diferent a la història. Que tot un emperador de Roma es transvesteixi i deambuli pels prostíbuls oferint els seus serveis sexuals, no passa cada dia.

Una biografia que val la pena repassar per la quantitat d’anècdotes i de contrastos. Malgrat que hi hagi rerefons de la postguerra i la dictadura franquista, no us espereu una història trista, amb la música “Rain” tota l’estona. En Manuel Vázquez Montalbán sabia el que feia i sabia gaudir dels plaers de la vida.

Una altra ànima perduda que s’uneix al maleït club del 27. El pobre Jimi Hendrix no va saber separar-se de la seva obra, de la seva fúria dalt dels escenaris. Quan arribava a casa, continuava sent aquella estrella del rock que li feia l’amor a la guitarra com ningú. D’aquesta manera, la mortal fórmula aquí també es repeteix: sexe, drogues i rock and roll.

Mari Pepa Colomer va fer-se un lloc en un món dominat per homes i va aconseguir el seu somni: ser pilot d’avió. Una història fascinant d’una persona molt intel·ligent i valenta, i que provenia d’una família amb quartos, tot sigui dit.

Molière! Un dels grans exponents del teatre còmic, i un dels grans exponents de mort per tuberculosi. Tot un clàssic. I com tot bon actor excèntric, Molière no trobava el seu lloc, notava aquell buit interior que ni els diners ni les rialles del seu públic eren capaços d’omplir. La tristesa el va matar; bé, la tristesa i la nostra vella amiga.

Tots els genis tenen un punt de bogeria, però el cas de Richard Feynman és especial. Aquest brillant matemàtic no era el clàssic científic boig, però tenia uns gustos i unes passions ben curioses. Només cal dir que el lloc de treball preferit d’en Richard eren els prostíbuls i els locals de striptease. Literalment. En Richard resolia complexes equacions matemàtiques envoltat de borratxos i dones conilles.

Una història que arriba des de Sinaloa, Mèxic, per entrar directament al top 5 del nostre rànquing de biografies més desgraciades. Julia Pastrana, que tenia una condició física anòmala, va patir tantes humiliacions que ni morta la van deixar descansar en pau.

Aquest drama comença amb un accident d’avió sobre la selva peruana. La Juliana té una història de superació, però de superació de veritat. Aquesta no és una història de superació personal com la de Tiger Woods o Antonio Brown, ens referim a supervivència, a lluitar contra els elements. Potser és una de les biografies més increïbles que han passat pel programa, així de clar us ho diem.

Si els germans Collyer entren al búnquer, ens l’ompliran de merda i de ferralla. Si us pensàveu que els germans McDonald eren uns benaventurats, espereu a conèixer la història d’aquests dos germans de Nova York i la seva curiosa malaltia.

Quico Sabaté era un guerriller autèntic, un heroi de la lluita antifranquista. Un valent que va operar a la clandestinitat i que va arriscar la vida massa vegades, fins que la cosa va sortir malament. Una de les seves moltes dades curioses és que anava a atracar els bancs amb taxi. Un punt d’excèntric sí que el tenia, no ho negarem.

De la família Nietzsche ens interessa la història de l’Elisabeth, és ella qui remenava les cireres, no pas la del seu germà Friedrich. És ella qui va idear Nueva Germania, una colònia d’alemanys aris al mig de la selva paraguaiana, i és ella qui va abraçar les idees nacionals socialistes obreres alemanyes. sfx discurs hitler + sfx passos militars.

L’Antonio Brown és com un Tiger Woods més jove i més musculat. De dia l’Antonio és un esportista d’elit, però a les nits té una bèstia dins seu que malda i lluita per sortir. Aquest jugador de futbol americà ha passat pel búnquer, però encara està en actiu, de fet és molt jove. No descartem haver-li de fer una segona edició.

Sí en el capítol anterior vam repassar la biografia de Karl Marx, en aquest capítol repassem la biografia del seu antònim: El senyor Jordan Belfort. Estafador i cafre professional. Si heu vist la pel·lícula “The Wolf of Wall Street” sabreu de què estem parlant.

Atenció perquè avui repassem la biografia d’un pes pesant de la teoria política i social. En Karl Marx no només és el pare del comunisme, també era un cafre i un amant de la festa. Al búnquer descobrim la seva altra cara, el seu costat fosc.

Golfista i “golfo” professional. En Tiger Woods on posa l’ull posa la pilota; o el que toqui posar. En Tiger és un dels molts esportistes que es mereixen entrar al búnquer per la seva carrera esportiva i pels seus èxits personals.

La protagonista d’aquest programa havia de ser l’escriptora Charlotte Brontë, però resulta que la protagonista serà la nostra amiga tuberculosi. Quin drama de programa! La Chalotte i els seus germans van tastar la humitat dels internats victorians, i això sempre passa factura.

Una altra vida clàssica d’escriptor: borratxeres i prostíbuls i apostes, en aquest cas a l’hipòdrom. Va viure la major part de la seva vida en la pobresa, una pobresa accentuada per culpa de les addiccions que tenia. Durant molts anys va sobreviure menjant-se una barra de xocolata al dia, la resta del salari se’l gastava en alcohol.

Truman Capote té la vida que ha de tenir un bon escriptor: una infància difícil i una adolescència encara més convulsa. De totes maneres, el que realment va enfonsar Truman va ser el seu propi geni, les seves ganes d’arribar fins al fons de la història... i fins al fons de l’ampolla.

Us penseu que el confinament de l’any passat ha sigut terrible? Espereu a conèixer la història de Mary Mallon, la cuinera que va viure un quart de segle en quarantena. Allò sí que era una epidèmia com Déu mana, no pas això de la Covid-19.

No sabem per què, però els reis no acaben de caure simpàtics. Almenys no al públic del nostre búnquer. Al pobre Alfons XIII també se li ha prohibit l’entrada. Tot i que era un home de seny, liberal i ben trempat. Tan trempat que va ser l’introductor de la pornografia a l’estat espanyol.

Sexe, drogues i rock and roll. Aquesta és la vida de Lemmy Kilmister. Bé, no del tot. Més aviat seria: sexe, drogues, rock and roll i màquines escurabutxaques. Resulta que el nostre amic Lemmy era una mica llaminer, i passar les tardes davant d’una escurabutxaques era un dels seus esports preferits.

Una vida marcada per la tragèdia, pel dolor, per les fuetades dels esclavistes que martiritzaven la Sojourner i tota la seva família. Un de tants exemples que la història dels Estats Units està tacada de sang. Una història amb un discurs que no pot quedar en l’oblit.

La Caritat Mercader té una biografia de contrastos. La Caritat provenia d’una família benestant de la vila de Sant Gervasi i tenia tots els números per acabar sent una esnob rematada, però va escollir posicionar-se al costat dels anarquistes i els comunistes. Des de llavors, va viure una vida plena d’aventures, fins al punt d’arribar a ser una agent del servei secret soviètic i participar en l’assassinat de Trotski.

La història dels germans McDonald no és la més trista de totes, no hi ha tuberculosi ni grans desgràcies, però la seva biografia està coberta d’una aura de patetisme que ens encanta. Els McDonald eren dos bons jans que es van deixar entabanar per un venedor de batedores sense cor.

Ja sabíem que la biografia d’uns dels ballarins més grans de tots els temps no seria fàcil, però no ens pensàvem que seria tan desastrosa. En Vàtslav va conviure amb l’esquizofrènia tota la seva vida, una esquizofrènia que li va començar després d’un episodi d’assetjament escolar quan, atenció, els seus companys el van deixar en coma una setmana!

Deixant de banda en Hugh Glass, un dels nostres aventurers preferits és l’Oskar Speck. La travessia que va fer en caiac és del tot insòlita i les aventures que va viure semblen escrites per Hergé. Llàstima que el viatge el van finançar els nazis i l’Oskar havia d’anar lluint la bandereta nazi. En arribar a Austràlia, però, ja l’hi van deixar clar.

Ni DiCaprios, ni pel·lícules de Hollywood, ni ximpleries. El nostre Hugh Glass és el veritable renascut: l'explorador que va ser estripat per un os gegantí, l'home que va veure com els seus companys li robaven les botes i el deixaven a l'estacada. Però per alguna cosa t’anomenen "El renascut", per renéixer de les teves cendres i venjar-te de tothom.

L’Agustín Luengo té una vida tràgica i una llegenda negra al voltant seu que encara ho fa tot un pèl més tràgic. A més de tenir una malaltia greu, se’l va tractar de borratxo, de vividor. Però el cert és que l’Agustín era un pobre homenet de mirada pura i brillant a qui no van deixar descansar tranquil ni un cop mort.

Una història èpica, una història de superació. De com l’esport significa molt més que una simple activitat física. Una història de com l’esport pot arribar a salvar vides, a encaminar les persones cap a objectius que semblen impossibles. Espereu, però, el gir de guió d’Oscar Pistorius. Això no t’ho fa ni Tarantino.

En Miguel Hernández ens cau bé. Un home senzill, rural, a qui li agradava pasturar les seves cabres i escriure poemes mentre mirava la posta de sol. A més a més, era un home d’acció, dels que s’embruten les mans. Va ser dels pocs intel·lectuals que va anar al front, a lluitar contra els feixistes. Per aquest motiu, la mascota del programa està castigada.

La biografia de la Charley, tot i les seves tragèdies, és una biografia amable, de les que et provoquen un somriure, de les més dolces que podreu trobar al búnquer. La Charley va viure l’esperit del “far west” amb la seva màxima esplendor. Llàstima que per fer-ho va haver de fer-se passar per un home. La Charley va viure el seu somni en un món d’homes.

Cap biografia d’“El búnquer” és fàcil d’afrontar, però la vida de Charles Manson és un capítol especialment delicat. Toquem un capítol fosc dels Estats Units dels 70. La crònica negra americana per excel·lència: en Charles Manson i els membres de la seva peculiar família.

Primer aclariment: Barba Roja era un corsari, no era un pirata. És a dir, operava sota les ordres de l’imperi otomà, sota les ordres del sultà. Aquest corsari era l’amo de tot el Mediterrani, fins i tot la bonica població de Cadaqués i el vaixell del rector de Calella de Palafrugell en van patir les conseqüències.

L’Antonin Artaud va tenir una vida molt boja. Literalment. Es va passar mitja vida ingressat en diversos psiquiàtrics. Potser la societat de l’època no estava preparada per al seu geni, per a les seves idees i les obres teatrals. D’altra banda, una meningitis que va tenir de petit i l’addicció a l’opi tampoc el van ajudar.

En Marlon Brando no estava tan boig com en Klaus Kinski, però també era una bona peça. Els seus grans dots interpretatius eren equiparables als seus aires de grandesa i a les seves bestieses. Un actor que va tocar el cel, però que va morir en l’absoluta misèria.

La biografia d’en Karl-Adolf Schlitt, en Karl Shit per als amics, és de les que ens agraden. En Karl va llançar per la borda una magnífica carrera militar per un simple descuit. En Karl la va cagar i ho fa fotre tot vàter avall per un moment de feblesa... intestinal. Sí, en aquest programa hi haurà moltes bromes escatològiques i metàfores marineres.

No totes les biografies d’“El búnquer” han de ser escriptors borratxos o assassins malvats. També hi ha persones com la Noor Inayat, que va sacrificar la seva vida per lluitar contra els nazis. Sfx hitler + sfx passos militars.

La desgràcia de la Mary Ann sembla fruit d’un encanteri, d’una maledicció. Amb permís d’en Frank Selak, la Mary Ann és una de les persones més desgraciades i amb més mala sort que ha passat per “El búnquer”. És molt injust que la Mary Ann no pugui ser feliç i que tots els seus éssers estimats se li vagin morin.

L’Allen Clayton entrarà dins del búnquer, però potser no en sabrà sortir. Ho diem perquè aquest pobre home va organitzar una fuga a la presó de màxima seguretat d’Alcatraz i, dels presos que hi participaven, ell va ser l’únic que no va aconseguir escapar-se.

Avui repassem la història del primer inquisidor general de la Santa Inquisició. L’amic Tomás va ser el màxim responsable d’una de les etapes més fosques de la religió cristiana. En Tomás tenia una mirada tan pura i brillant com les fogueres que encenia.

Tot el que surt en aquest capítol d’“El búnquer” ha passat. Els fets, els llocs i els noms de la història de l’esbudellador d’Hamburg són reals. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Atenció perquè aquesta biografia és una de les més boges que hem relatat fins ara!

Si us penseu que la vostra infància ha sigut difícil, escolteu la història d’avui. La pobra Josephine amb una malformació física: tenia 4 cames. Doncs bé, sumeu-li néixer amb 4 cames a Tennessee, a final de segle XIX. Però la Josephine era molt valenta i va superar totes les dificultats.

Per la sang de la família Bathory corria el llinatge del mateix Vlad III l’Empalador. L’Erzebet Bathory, l’hereva de l’imperi, va saber estar a l’altura de les circumstàncies i va engrandir la llegenda de la seva família. En aquest cas, però, per convertir-la en llegenda negra. Una història plena de sang i fetge.

En Joe Exotic, l’inigualable Tiger King. Deixeu-vos estar de mirar el seu documental de Netflix, la seva veritable història la trobareu aquí. Un home que si aconsegueix sortir de la presó i es torna a presentar a les eleccions dels Estats Units, tindrà tot el nostre suport.

En Carlos era un infant de la reialesa de la corona d’Aragó que queia bé. Era un noiet il·lustrar, sensible, que es va ficar la noblesa catalana a la butxaca. Llàstima que va perdre la guerra contra el seu pare, el van tancar a una presó i la tuberculosi el va devorar.

El nostre públic sap separar millor que ningú l’obra de la persona. En Phil era un gran productor musical, un dels millors. És veritat que després es va tornar boig i va matar la seva dona, però, hi insistim: separar l’obra de la persona, per això el nostre estimat públic l’han deixat entrar.

Si la malaltia que va patir en Joseph Merrick ja era greu, l’època que li va tocar viure ho va acabar d’empitjorar. El pobre Joseph tenia unes deformacions físiques tan severes que va ser rebutjat per tothom. És més, va ser motiu de mofa i atracció turística.

Els seus problemes mentals a la vida real els feia servir per realitzar unes interpretacions plenes de força i energia. En Klaus Kinski i el director Werner Herzog van formar la parella professional més polèmica del cinema, amb baralles constants i fins i tot amenaces de mort.

Atenció perquè feia temps que no teníem una biografia tan desgraciada com la de Billie Holiday. Una història a l’altura d’Édith Piaf o Vincent van Gogh. La pobra Billie va tenir una infància traumàtica i quan es va fer famosa la cosa tampoc va millorar gaire.

Una anarquista convençuda que va donar suport al seu moviment arreu del món. Els maquis catalans també van rebre la seva ajuda i el seu suport incondicional. La Leah es dedicava a entrar armes a Espanya ocultes dins del seu equipatge.

Repassem la vida d’Ernest Hemingway, un home d’acció, que tant et podia fer una crònica sobre els Sanfermines com et podia cobrir el desembarcament de Normandia. Tot plegat, però, era una excusa per acabar la jornada al bar fent una copa. El bo de l’Ernest mai t’hauria negat una última ronda.

La història de la Teresinha comença al Carnaval de Lisboa del 1974. La nostra amiga Teresinha es va comprar una disfressa de general de l’exèrcit portuguès, s’hi va trobar còmoda i... es va inventar una identitat falsa durant més de 15 anys. Coses que passen.

En Giacomo complia els estereotips italians de l’època: era un faldiller, un amant de la gresca i un estafador. Es va fer instal·lar una banyera per a dues persones sobre el carruatge per poder-se embolicar amb totes les jovenetes que es trobava mentre viatjava pel país. D’aquí ve l’expressió “ser un Casanova”.

El trauma per la surrealista mort del seu pare no va impedir que Urtain fos l’esportista més famós d’Espanya durant la dècada dels 70. Era un home que ho tenia tot: fama, diners, respecte... i, per què no dir-ho, també tenia el ple suport del règim franquista. Però la fama no és eterna, i menys si tens tots els vicis que tenia l’Urtain.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Això va pensar el doctor Nicholas Senn mentre feia un experiment mèdic que consistia a introduir-se oxigen per l’anus. Nicholas Senn va arribar a salvar la vida de molts soldats gràcies als seus experiments.

Per celebrar el dia mundial de la ràdio l'equip de El Suplement s'atrinxera a El Búnquer amb Carles Porta, Mayka Navarro i Justo Molinero.

Michael Jackson, el Rei del Pop, gran cantant i millor persona. Bé, això de "millor persona" podria ser discutible. El que sabem segur és que la seva biografia mereix passar pel búnquer, el públic sobirà serà el que haurà de decidir si hi entra o no hi entra.

La biografia d’Oskar Schindler és molt intensa, plena de llums i ombres. Va col·laborar amb el partit nazi, es va fer ric gràcies a ells, però a última hora, va ajudar a salvar la vida de molta gent. A més a més, encara li va quedar temps per emborratxar-se, embolicar-se amb totes les dones que va poder i muntar una empresa de llúdrigues i pollastres.

Si us pensàveu que la biografia de Rasputin era obscura i plena de misteri, espereu-vos a sentir la del nostre bon amic Aleister Crowley. De fet, els dos místics compartien les mateixes aficions: drogues, orgies... i enredar la gent.

La història de la Lena Baker ens mostra les injustícies del “país més gran del món”. Tan gran i tan fantàstic que els judicis duraven 20 minutets i les condemnes capitals es repartien com si fossin caramels. Els Estats Units no han canviat tant...

En Pancho Villa té una biografia de les que ens agraden: plena d’acció, persecucions, trets i revolucions. Era època de canvis, canvis socials capitanejats pel nostre amic Pancho Villa i el seu exèrcit de bandolers borratxos.

Això és un acte de justícia històrica. Des del búnquer volem retre homenatge a Mileva Marić, una gran persona i una matemàtica excel·lent. Molt més capaç que l’imbècil del seu marit, un tal Albert Einstein.

L’ós Wojtek és un membre de l’exèrcit polonès que té una història tan espectacular que es mereix ser el primer animal a passar pel programa. Bé, pensant-ho millor, d’animals que han passat pel búnquer n’hi ha hagut uns quants.

Descobriu el costat fosc de Lewis Carroll, l’escriptor d’“Alícia al país de les meravelles”. Per començar, heu de saber que ni tan sols es deia Lewis Carroll, el seu nom era Charles Dodgson. Per altra banda, el senyor Dodgson tenia una mania a fer retrats de menors que avui en dia farien saltar totes les alarmes.

Estigueu atents perquè aquesta història té de tot: ràdios clandestines, un atac contra la Royal Navy, mercenaris holandesos i alemanys... penseu que tot un regne penjava d’un fil. De totes maneres, els del búnquer només reconeixerem el país de Sealand si el fill d’en Patrick ens deixa emetre un dels programes des de la seva torre.

En Franz va ser un dels valents que volia millorar el món. Els principis de segle XIX eren època de canvis, de canvis tecnològics; la humanitat necessitava emprenedors com en Franz, disposats a jugar-se la vida per millorar el seu paracaigudes. En Franz era un home decidit, llançat, que s’hi tirava de cap.

Tania Head és una de les nostres catalanes més internacionals. Malauradament va haver de viure els atemptats terroristes de l’11S al World Trade Center. El seu testimoni, la seva fugida heroica ens ha fet encongir el cor. En canvi, l’Alícia Esteve Head no acaba de ser aigua clara.

Els del búnquer som uns grans defensors de separar el personatge de la seva obra. Victor Hugo, per exemple, un dels millors escriptors francesos de tots els temps, però un depravat capaç de fer-ne de totes. Només s’ha de dir que “Els miserables” la va escriure despullat de l’escalfor que portava a dins.

L’Ivan el Terrible va fer moltes malifetes, ja ho diu el nom. Fins i tot li va fotre bastonada a un fill seu i el va matar. Però era realment tan terrible com creiem? O la seva bogeria era fruit del mercuri que els metges li van recomanar? Estigueu atents a la biografia i jutgeu vosaltres mateixos.

El bo d’en Bobby Chartlon no només és conegut per ser un jugador de futbol espectacular. El pobre va ser un dels supervivents del desastre de Munic. No, el desastre de Munic no és cap resultat de cap partit de futbol contra el Manchester i el Munic, és un terrible accident d’avió.

En Xavier Cugat, un talentós violinista de Girona que va anar a les Amèriques a cercar fortuna, es va posar de moda als Estats Units i es va convertir en un membre de la jet-set. La màfia també hi va tenir una mica a veure, en Xavier era un home de molta vida social i tenia uns amics peculiars.

La família de l’Agafia Lykova els angoixava viure a ciutat i es van instal·lar el mig de Sibèria. Bé, de fet van haver de fugir cames ajudeu-me per salvar la pell. El fet és que l’Agafia Lykova va créixer en un ambient més salvatge que en Kilian Jornet i això l’ha tornat... un pèl especial.

El bateria dels The Who tenia dues aficions: la música i fer explotar tasses de vàter amb explosius. Bé, en tenia tres: la música, fer explotar tasses de vàter amb explosius i beure’s tot el minibar dels hotels abans de destrossar l’habitació. Que Déu el tingui a la glòria.

Yokio Mishima, aquest sí que és l’últim samurai, i no pas en Tom Cruise. L’escriptor japonès era un ultranacionalista declarat, però les coses es podien fer d’una altra manera, no calia perdre el cap per salvar l’honor del país. Perdre el cap... literalment.

Llicenciat a la prestigiosa Universitat Eclèctica de Medicina de Kansas City, el bo d’en John es va dedicar a estafar als “rednecks” de l’Amèrica profunda. L’estafa que el va fer famós consistia a extirpar una glàndula dels testicles d’un boc i trasplantar-la als testicles dels seus pacients que patien disfunció erèctil.

Un emperador prematur amb aires de grandesa. Un jove de mirada pura i brillant que es va entestar a conquerir el món, però, com tants altres emperadors, també va fracassar. I atenció perquè el cos d’Alexandre el Gran a hores d’ara encara no se sap on va acabar.

Thomas Alva Edison vs. Nikola Tesla. Els del búnquer tenim clar que nosaltres estem a la cantonada d’en Nikola Tesla i que defensarem la seva obra fins a la mort. Parlant de mort... En Tesla tenia pensat inventar un “raig de la mort” per evitar les guerres entre països. Potser sí el noi era un pèl excèntric.

Una noia vestida de forma exòtica deambula pels carrers d’un petit poblet costaner d’Anglaterra. Aquesta noia desconeguda alterarà l’avorrida vida dels seus habitants i es convertirà en l’atracció principal. La princesa Caraboo, una impostora? O l’hereva de tots els tresors amagats als mars índics?

John McAfee, responsable de la companyia de l’antivirus McAfee fins a l’any 1994, que es va vendre totes les accions de l’empresa i va decidir establir-se a Belize, juntament amb un exèrcit de mercenaris i prostitutes menors d’edat. I atenció perquè aquesta història acaba a Catalunya.

En aquest episodi del búnquer repassem la biografia del filòsof Max Stirner, un dels homes que entrarien en el “top ten” de vides desgraciades del programa. La cirereta del pastís és quan t’assabentes que el va matar la picada d’una mosca.

El criminal australià més famós de tots els temps. En Ned Kelly, a part de robar bancs, també va robar el cor de la gent. A la població, aquest bandoler borratxo li va caure en gràcia i el va convertir en el seu heroi.

Aquelles muscleres i aquells pentinats crepats van marcar tota una generació. En George Michael va ser un dels grans. A l’escenari era imparable, però rere tot aquest glamur s’amagava un home que va viure una vida amb molts alts i baixos.

La Hildegart Rodríguez és un joguet trencat, un experiment fallit. La seva mare va jugar a ser Déu i la cosa va acabar com el rosari de l’Aurora. La Hildegart havia de ser una dona perfecta, l’evolució de la raça humana amb ADN català!

No sabem com ens ho hem manegat, que la primera biografia catalana d’entrar al búnquer és una proxeneta infantil assassina de nens. La Vampira de Barcelona, una dona que va aterrar a la Barcelona del principi de segle XX. Encara que les històries alternatives diuen que no era el monstre que les cròniques de l’època relataven.

El tercer i últim rei de la setmana. La història de Bokassa no és gaire nadalenca, però la parafernàlia que va muntar per a la seva coronació el converteix en el nostre particular rei Baltasar. Això sí, un rei Baltasar un pèl caníbal i psicòpata.

El pobre Lluís II no era boig, simplement era un pèl extravagant. A ell, li agradava escoltar, passejar pel llac, veure les òperes de Wagner... La geopolítica, el comandament militar i la diplomàcia eres qüestions que li sobraven. Hi insistim, li agradaven altres coses, com, per exemple, dissenyar el castell que va servir d’inspiració a Walt Disney.

Repassem la trajectòria d’en Boris Mijàlovitx Skòssyrev Mavrusov, més conegut com a Boris I, rei d’Andorra i de tots els andorrans. El seu regnat va ser curt, molt curt, però en Boris tenia grans projectes pensats per a Andorra. Llàstima que cinc guàrdies civils li van esgarrar els plans.

Primer capítol d’ “El búnquer” dedicat a Nadal, on repassem la biografia de Jim Jones, un messies molt peculiar, líder de la congregació religiosa El Temple del Poble, guanyador del premi Martin Luther King Jr i responsable del suïcidi massiu més gran de la història.

Irena Sendler va rescatar uns 2.500 nens del gueto de Varsòvia. La Irena no podia quedar-se de braços plegats mentre els nazis maltractaven el seu poble. Una dona valenta i amb un gran cor, que va resistir les tortures de la Gestapo i fins i tot va estar a punt de ser executada.

Ibrahim el Boig, un personatge de mirada pura i brillant que va embogir per culpa del seu germà Murad IV. El pobre Ibrahim va viure fins als 25 anys tancat en una ala del palau de Topkapi pensant-se que, en qualsevol moment, podia ser executat per ordre del seu germà.

Una de les millors actrius de tots els temps, amb una biografia plena de desgràcies, d’accidents i d’excentricitats. Com tot bon europeu, quan va anar a fer carrera als Estats Units es va tornar completament boja. La Sarah col·leccionava tantes cadires que es va haver de comprar una casa per guardar-les.

Us presentem en Frane Selak, l’home amb més mala sort del món, o amb més bona sort, depèn de com es miri. Un personatge que va sobreviure a set accidents espectaculars i va acabar guanyant la loteria.

L’anomenem Anna Anderson com la podríem anomenar amb molts altres noms. Aquesta misteriosa dona va portar de corcoll l’aristocràcia russa dient que era Anastàsia, la filla del tsar Nicolau II. Una història d’intrigues, mentides i conxorxes més pròpia d’en Carles Porta.

Senyores i senyors, amb tots vostès: Le Pétomane! Joseph Pujol va fer una fortuna tirant-se pets, així de simple. Bé, el cert és que l’home tenia una habilitat bastant inusual: podia controlar els músculs dels esfínters i treure aire quan volia, provocant així un ampli ventall de sonoritats. L’home omplia el Moulin Rouge amb el seu espectacle de pets.

La història de Catalina de Erauso no pot caure en l’oblit. Una vida d’excessos, joc i baralles, tot sempre sota diverses identitats falses. La Catalina atemoria a tothom amb la seva mala bava i la seva habilitat amb l’espasa.

Dalt de l’escenari, la Janis era un talent desbocat, una força de la natura. Però en el fons, era una noia amb un mar d’inseguretats i de problemes d’autoestima. Acostumada amb la vida de Texas, la Janis no va poder resistir tota la llibertat que oferia San Francisco i va acabar dins d’un pou d’alcoholèmia i drogoaddiccions.

Acabem la setmana de la cultura com ha de ser: homenatjant un gran torero i millor persona, en Manolete. El torero amb més talent de l’Espanya franquista, però també el més polèmic. Entenem que per aguantar segons quina feina hagis d’aixecar el colze, però no si has de torejar una bèstia de 500 quilos. En Manolete no era Manolete sense la seva copeta d’anís abans d’entrar a la plaça.

L’Honoré de Balzac era un home d’excessos, de mala vida, que es gastava tota la seva fortuna amb menjar, beure i dones que fumaven. En definitiva: un escriptor bohemi francès del segle XIX. Només cal dir que el senyor Balzac es prenia uns 50 cafès diaris i, si no en tenia prou, es menjava els grans de cafè crus.

Com pot ser que la poetessa anglesa més admirada del segle XIX hagi caigut en l’oblit absolut. L’Elizabeth va ser una dona combativa, una feminista que va lluitar contra les injustícies socials amb la seva ploma. La tuberculosi, però, va ser una batalla que no va poder guanyar.

Continuem la setmana de la cultura amb el nen de mirada pura i brillant d’”Home Alone”. En Macaulay s’ha fet gran, però no ha envellit bé; les drogues i els antidepressius tampoc l’han ajudat gaire. Li va arribar la fama massa d’hora i no ho va saber gestionar bé. Parlant de gestió, el més escandalós va ser la gestió del patrimoni per part del seu estimat pare.

Tot i la tuberculosi, la seva cara de malalt i les seves depressions, Franz Kafka era un paio prou alegre; no entraria dins del club dels Edgar Allan Poe i els Van Gogh. El problema principal d’en Kafka va ser el seu pare, que el va torturar psicològicament.

Era un artista, però també era un “quillo”. En Caravaggio és la persona més buscabregues i tocacollons que ha passat per dins del búnquer. No li podies dir mitja paraula que ja desenfundava l’espasa i et tallava el coll.

Hedy Lamarr, gran actriu i millor enginyera armamentista, inventora del wifi! Apassionant biografia, plena d’alts i baixos. Un dia dinava amb el germà de la Paula i l’endemà rodava el primer nu integral de la història del cinema comercial.

Robert Schumann era un home de contrastos i de greus problemes interns. Era bipolar, tenia fòbia a les altures i també als objectes punxeguts. També es va destrossar un dit de tant tocar el piano, no el deixaven casar amb la seva estimada... tot molt normal, el que es pot esperar d’una biografia digna d’entrar dins del nostre búnquer.

La biografia de Billy el Nen és una de les biografies més injustes que han passat pel búnquer. No era un assassí en sèrie, ni un criminal despietat sense escrúpols. En Billy el Nen va voler venjar la mort del seu amic i es va trobar enmig de dues bandes de mercenaris borratxos. Des del búnquer, us expliquem la seva veritable història.

La seva biografia pot arribar a competir amb desgraciats tan il·lustres del búnquer com Edgar Allan Poe o Vincent van Gogh. La biografia sembla un dels llibres escrits per en Jair, però tot el que sentireu a continuació és real, la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Ens ha quedat una mica “Crims”, oi?

Una altra artista de mirada pura i brillant que va morir d’èxit. Bé, morir... es va morir de sobredosi, però ja ens enteneu. La seva vida segueix els patrons d’Amy Winehouse i Édith Piaf: Una veu prodigiosa, un talent i una personalitat desbordant, però, al mateix temps, molta facilitat per caure en desgràcia. Totes tres tindran sempre un racó al nostre búnquer.

En Vlad III era un emperador violent, que li agradava armar sarau i combatre contra tot Déu. En Vlad no era un emperador, era més aviat una empalador. De tota manera, no es mereixia que la seva figura passés a la història com un vampir que es menjava la sang de les verges. Vlad III no era un mort-vivent, ni tampoc es podia transformar amb ratpenat i controlava els fills de la nit.

Un dels estafadors més grans i més brillants de la història. En Victor Lustig no era un bon home, però les seves estafes eren autèntiques obres d’art, eren úniques. Un home que, amb els seus embolics, hauria pogut ser un gran polític.

Ballarí, cantant, compositor. Jean-Baptiste Lully era tot un prodigi. Un home que vivia amb passió!, amb força! Bé, potser amb un pèl massa de força, ja que tot marcant el compàs de la música es va clavar una barra de metall al peu i se li va complicar la ferida.

Antonio Meucci era un geni, però amb això no n’hi ha prou. Al pobre Antonio la mala sort el va acompanyar tota la vida. Graham Bell li va robar l’invent i el pobre Antonio va morir sense que se li reconegués oficialment que ell havia inventat el telèfon.

La Krystyna Skarbek que no coneixia la por. Era llesta, aventurera, atrevida, culta i preparada. Una màquina! Va lluitar contra la Gestapo i les SS amb coratge i va realitzar unes quantes operacions especials rere les línies enemigues que ni les pel·lis de James Bond!

No es pot fer una truita sense trencar alguns ous. Tampoc pots inventar el submarí sense ofegar unes quantes persones. El problema és que l’invent era tan problemàtic que fins i tot el seu inventor s’hi va deixar la pell. No era un submarí, més aviat era un taüt que no flotava.

Si tot el que diuen de Rasputin és veritat, és sense cap mena de dubte una de les biografies més increïbles que han passat pel búnquer. Malauradament, la seva figura està envoltada per un misteri i uns relats que no podem assegurar que siguin del tot certs. Místic?, boig de les muntanyes?, deixeble del diable?, reencarnació de Jesús?, o simplement un pobre home amb més barra que esquena.

Era un tifa britànic, un nen consentit, i ningú donava un duro per la seva carrera militar. Però va ser matar-li dos germans i canviar-li el caràcter. En Digby era el comandant més valent de la companyia, i també el més sonat. Un home que es passejava amb un paraigua enmig del camp de combat. Típic humor anglès.

El fill del mateix Abraham Lincoln, el president més ‘cool’ dels Estats Units. El problema és que el fill no era ben bé com el seu pare. En Robert era un cafre, però no es mereixia la mala sort que va tenir. President que veia, president que se li moria.

Ana Frank era la noieta amb la mirada més pura i brillant de totes. El seu diari, farcit d’inquietuds i de tendresa, ho demostra. De tota manera, des d’un búnquer potser no és el lloc més adient per homenatjar la seva vida. Esperem que el nostre diari acabi d’una manera més alegre.

De totes les biografies que en Peyu i en Jair repassen d’estrelles de la música, la de Ritche Valens és, sens dubte, la més injusta. Amb 17 anys en Ricardo Esteban Valenzuela Reyes tot just començava la seva carrera musical. No pot ser que l’atzar, a través d’una simple moneda, el condemnés d’aquesta manera.

No era un mag qualsevol, tampoc era un il·lusionista, Henry Houdini era un escapista. Concretament, el més famós de la història, encara que no li va servir per poder escapar d’una mort ben absurda. Des del búnquer volem homenatjar aquest gran mag, el pare dels reptes impossibles, de l’home lligat de mans i peus dins d’un tanc ple d’aigua.

Una gran estrella de l’NBA que combinava la seva carrera esportiva amb una vida nocturna plena de festes sense control, sexe i una quantitat ingent d’estupefaents. Lamar Odom, però, ha aconseguit rehabilitar-se i ara és un home nou. Esperem que la seva nit de noces la cosa no s’acabi descontrolant.

Yoko Ono, anomenada “el cinquè Beatle”. No, de fet, aquesta senyora de mirada pura i brillant és la responsable del trencament de The Beatles, i també la responsable directa de la mort de John Lennon! Bé, potser ens hem excedit, però no creiem que el nostre públic l’accepti dins del búnquer.

Wilhelm era un desgraciat, un pobre home sense cap mala intenció. Li van caure penses de presó injustes i desproporcionades. Aquest home, fart de ser trepitjat i menyspreat, va decidir agafar el toro per les banyes i va executar el robatori més esbojarrat de la història d’Alemanya.

Uns la defineixen com una assassina de masses, dèspota i diabòlica. La seva història és un pèl confusa, però segurament no era una santa. Per defensar la cultura i les tradicions de Madagascar, va portar a terme una massacre de cristians, ben bé com a l’antiga Roma. La 'Cal·lígula de Madagascar', en diuen.

Després de sentir la història d’aquest home, no cal ni que en Jair pregunti si l’hem de deixar entrar dins del nostre búnquer. Jean-Claude és un home que va guardar una mentida 18 anys, fins que no va poder aguantar més i va explotar, i de quina manera... #BúnquerCatRàdio

Segurament, la noia amb la mirada més pura i brillant que ha entrat dins del búnquer. Treballava sense descans per portar un sou a casa, cuidava de la seva mare malalta i també cuidava els seus vuit germans. La pobra va estar de mala sort, acceptant unes feines que no van arribar a bon port, mai més ben dit.

En Jesse no era un bon home; de fet, era un criminal menyspreable. Però era innocent del crim que va conduir-lo fins a la cadira elèctrica. Des del búnquer us expliquem la seva penosa història, un relat amb persecucions, un tiroteig, dos policies morts i moltes traïcions. No, no és “Crims”, del Carles Porta, seguiu dins del nostre búnquer.

Primera biografia espanyola, a més a més, d’una persona que encara és viva. Carlos Sainz, un dels pilots de ral·lis més increïbles de la història de l’automobilisme, però, al mateix temps, un dels pilots amb més mala sort. Va guanyar dos campionats del WRC, a veure si podrà guanyar l’estima del públic del búnquer.

L’hereu de Claudi Cèsar August, un emperador que va regnar sota les ordres de la seva mare, Agripina. A Neró se’l coneix, per les seves excentricitats i excessos, per ser un dels pitjors cèsars de Roma. Al búnquer intentarem mostrar l’altra cara de Neró, el seu cantó més personal.

Una de les històries més increïbles que ha entrat mai dins del búnquer. Un jove valent, de mirada pura i brillant, que un accident laboral li va canviar la vida, concretament el caràcter. En Gage i la seva barra de metall, tot un número de circ. Encara que en Gage es tornés un malcarat, el volem dins del búnquer.

Foc, passió, fúria, talent. La diva del soul. En Peyu li vol fer el seu homenatge personal a Amy Winehouse, esperem que aquest cop no la confongui amb la Lady Gaga. Amy necessitava viure rodejada de problemes, no ho sabia fer d’altra manera.

La primera persona que va guanyar dos premis Nobel, un de Física i l'altra de Química, no cal dir pràcticament res més, oi? La Marie Curie, un autèntic geni, una ment privilegiada, que va fer història tot i les dificultats econòmiques i socials que va patir. Juntament amb el seu marit, en Pierre Curie, van formar el tàndem d'investigadors més famosos del món.

Amb Claudi Cèsar August encetem les biografies de l’Antiga Roma. Una època plena de sang i traïcions, on els emperadors duraven menys que un caramel en un col·legi. Des del búnquer volem honrar la figura d’en Claudi, un noiet de mirada pura i brillant que va vèncer totes les dificultats i va arribar a ser un dels emperadors més estimats.

El nom de Paula Wolf potser no us diu gran cosa, però el silenci que produirà entre el públic quan en Jair pregunti si l'hem de deixar entrar, us gelarà la sang. Paula Wolf, també coneguda com a Paula [...] Que cadascú tregui les seves conclusions.

Un dels millors jugadors de futbol de la història. Un autèntic ídol a Irlanda i part d’Anglaterra. Problema? El de sempre: alcohol, bars, discoteques, dones que fumen... No es pot ser esportista d’elit per gaire temps i portar la vida nocturna de George Best. Pilotada al fetge i a la tomba.

Alcohol, problemàtic, depressiu... Un escriptor del segle XIX de cap a peus. Un home gris, que mai es va treure la humitat de sobre. Edgar Allan Poe era una persona menjada pels deutes i també per la demència. Una ànima trencada, però amb un talent increïble. Com tot gran artista, la seva literatura es va fer famosa un cop va morir.

Un home que feia volar la seva imaginació, però que no aconseguia fer volar els seus invents. Otto Lilienthal volia construir un artefacte volador i va perseguir el seu somni fins a les seves últimes conseqüències. Abans de morir va dir: “cal fer sacrificis”. El sacrifici va ser la seva tercera vèrtebra, la qual va quedar destrossada per culpa d’un dels seus experiments. Des del búnquer, volem fer-li el nostre petit homenatge.

No sabem si l’immens talent d’Édith Piaf supera a la quantitat de desgràcies que li van succeir al llarg de la seva grisa vida. Édith va estar perseguida per la mala astrugància des del moment del naixement; un naixement que es va produir al mig del carrer, sota un fanal. El públic del búnquer ho té clar: volem que la foto d’Édith Piaf ens acompanyi tot el programa.

Els seus articles eren com la seva vida: elèctrics, enèrgics, passionals. Hunter S. Thompson, el pare del periodisme gonzo. Un home que feia córrer les drogues tant o més que la màquina d’escriure. La pel·lícula ‘Miedo y asco en Las Vegas’ ens mostra part de la seva vida i les seves excentricitats.

El talent lligat a les desgràcies, o les desgràcies lligades al talent. Frida Kahlo va convertir tot el seu patiment en obres d’art. La pintura era l’única via d’escapament d’una artista plena d’accidents, cicatrius i hospitalitzacions. Un tramvia xocant contra un autobús i encastant-lo contra la paret, així resumiríem la vida i la força de l’obra de Frida.

La biografia d'Horace de Vere Cole és la primera que no comença ni amb una família desestructurada, ni amb assetjament escolar. Horace era refinat, amb estudis, de classe alta, però amb una obsessió malaltissa per les bromes. Un bromista compulsiu que va entrar en una dinàmica que li va desgraciar la vida.

¿Un símbol de llibertat o una adolescent rebel que es va escapar de casa i es va apuntar a una banda d’eixelebrats? Joana d’Arc una heroïna que va lluitar contra els anglesos per alliberar el seu país. Les cendres de Joana sempre tindran un lloc dins del nostre búnquer.

El cognom de Charles Justice no li fa justícia. En Charles va ser un peça tota la seva vida, un lladregot de pacotilla. Una vida dormint en els pallers i robant les gallines dels veïns. Desgràcia rere desgràcia, en Charles va ser socarrimat per la mateixa cadira elèctrica que havia ajudat a construir.

La grisor el va acompanyar tota la seva vida. És l'exemple més clar de com les obres dels pintors es revaloren després de morts. Vincent Van Gogh va vendre un sol quadre en tota la seva miserable vida. Un gran artista, un gran bohemi. Una vida molt soferta. Ocupa un lloc d'honor dins del búnquer.

Homenatgem a l’únic pilot kamikaze de la Segona Guerra Mundial que va sobreviure. Aquest jove japonès va deshonrar a la seva família i no va poder tornar al seu país natal. Un cop li va passar l’espant, en Haruo es va recuperar i va començar una nova vida a la terra de les oportunitats: Els Estats Units.

Un home de ciència, però també d'acció. Un líder polític i que sempre va estar a l'ombra de Lenin. Aleksandr Bogdanov va ser un revolucionari rus, un home brillant que va ser maltractat per la vida. La seva addicció a les transfusions de sang tampoc li va acabar d’anar bé. A 'El Búnquer' expliquem la seva història.

L'any 2019 en Clint Eastwood li va fer una pel·lícula. Nosaltres també li volem fer un petit homenatge. 'El Búnquer' d'avui va dedicat a la memòria de Richard Jewell, un heroi anònim, un patriota nord-americà que ni la premsa ni el seu govern el va tractar com es mereixia.

Obrim 'El Búnquer' amb una biografia un pèl problemàtica. Un gran líder revolucionari per uns, un assassí de masses per altres. Que Mao va fer matar tots els pardals de la contrada, sí que és veritat.

Dediquem el programa a un gran home que va perdre la felicitat i el somriure a cop de descarrega elèctrica. Roy Sullivan, un guardabosc de Virgínia que al llarg de la seva grisa i dolorosa vida li van caure set llamps al damunt.

El programa d'avui el presideix la foto d'una gran dona. Una dona soferta, amb una vida molt tràgica. Isadora Duncan, la pionera de la dansa contemporània, va viure i va morir d'una manera revolucionària.

James Bowman, inventor de la bombeta, és l'homenatjat del programa d'avui. En aquest programa Thomas Alva Edison no és benvingut. En Peyu, en Jair i la Neus no en volen saber res d'aquest farsant.

Dediquem el programa a un gran heroi, a un patriota de bandera. L'astronauta que es va sacrificar (metafòricament parlant) perquè els seus companys aconseguissin la glòria. Neil Armstrong, Buzz Aldrin i... Michael Collins.

En Peyu, en Jair i la Neus inauguren 'El Búnquer' recordant un gran home, en Frederick Fleet. També compartim l'oxigen amb en Dani Baró, el constructor del primer búnquer anti zombis de Catalunya. Si mai passa alguna desgràcia, val més tenir en Dani de la nostra part.