A en Li Bai li agradava exagerar les seves gestes. El nano era un bon poeta, d'això no n'hi ha cap dubte, però es creia un intel·lectual guerrer i es dedicava a anar pels pobles escampant que era un espadatxí que defensava les idees de Confuci; i que tothom que goses contradir-lo ho pagaria amb la vida, que amb tan sols 20 anys ja portava uns quants morts a l'esquena. La realitat és que en Li Bai era un coi de borratxo que es passava tot el sant dia alcoholitzant-se i escrivint a la lluna.

Ens encanten les històries de dones aventureres que van trencar amb els estereotips de la seva època i van fer una gran feina per canviar aquesta societat! I no ens referim a la milionària excèntrica que es dedica a viatjar sense fotre ni brot com la Marga d'Andurain (4x105) o, ens sap greu dir-ho, la Joe Carstairs (4x93). Avui us portem la història de la Nellie Bly, una noia que va ser una gran periodista d'investigació i que va fer la volta al món en 72 dies! També va escriure llibres tan apassionants (i amb títols tan poc imaginatius) com: "Sis mesos a Mèxic" i "Deu dies en un manicomi".

Considerem que totes les biografies estan prou treballades, però aquest capítol és una peça d’orfebreria! Agafeu-vos bé, perquè això seria més complex que una pel·lícula de Christopher Nolan! És un relat no lineal, amb anades i vingudes, una història explicada des de tres punts de vista: tres soldats amb un mateix destí. I un quart personatge que també hi juga un paper molt important: el temps. Avui hem de filar prim: això va de minuts, fins i tot de segons.

Potser aquest capítol ens l'hauríem de guardar per si fem la cinquena temporada, concretament pel capítol 20, que sempre està dedicat a familiars de dictadors. Ióssif Stalin, el sanguinari líder comunista fred i calculador només tenia una debilitat: la seva filla. La Svetlana (evidentment, s'havia de dir així) era l'única persona del món sencer que podia treure de polleguera Stalin sense ser enviada a un gulag. Una de les grans aficions de la mossa era tocar el crostó al seu pare i fer-lo emprenyar. Les principals víctimes d'aquesta relació eren les parelles d'ella, que s'havien d'enfrontar a la fúria del sogre. Era un "Endevina qui ve a sopar" versió comunista i amb afusellaments pel mig.

Aquesta biografia sí que us vindrà de nou! Ara al·lucinareu! Salvador Fàbrega, soldat català que va lluitar contra els nacionals a la Guerra Civil Espanyola. Quan perden la guerra, l'empresonen a França. Després s'allista a la legió estrangera, viatja fins als Estats Units, salta per la borda del vaixell i entra al país de manera il·legal. Després de treballar al club Copa Cabana, s’allista a l’Office Strategic Services (OSS) de l’exèrcit dels Estats Units. En Salvador es converteix en un heroi de la Segona Guerra Mundial, un sergent que va lluitar contra el feixisme i que, com sempre, a Catalunya no li hem reconegut res!

Capítol de noblesa espanyola! Estem fent una Cayetana de la casa d'Alba! Avui estem picant alt. De tota manera, la María del Pilar era diferent de la resta. A ella li agradava rodejar-se del “pueblo llano" i sortir de gresca pels tuguris de Madrid. La seva vida eren les festes, portar les joies més cares i, atenció, fer la guitza a la reina d'Espanya. Ella i la reina tenien una mena de competició per veure qui la feia més grossa i qui li robava més amants! De veritat que aquesta Cayetana us caurà molt bé!

Una de freda, una de calenta: si l'episodi d'ahir us va entendrir el cor, avui heu d'anar amb compte. També hi surten gossos, però el tractament que reben del nostre protagonista és un pelet diferent. Ja tornem a tenir un d'aquells doctors russos que juguen a ser Déu. Es va dedicar a fer gossos molt originals: amb un sol cos i dos caps. Aberracions de tota mena que, encara que sembli mentida, van ajudar que la ciència mèdica avancés.

Comencem la setmana amb un capítol amable. La Katherine Ward, també anomenada Camberley Kate, va ser una d'aquelles ànimes caritatives que va dedicar tota la seva vida a rescatar i cuidar gossos de carrer. És cert que comencem la seva història amb la mort dels pares; de fet, això va fer que la Camberley fos una nena molt hermètica, que no volia tenir contacte amb ningú. Només li agradava estar acompanyada dels seus amics peluts. La cosa es complica quan a la Camberley se li escapa una mica de les mans i comença a acumular més gossos dels que pot gestionar.

Una biografia de l'antiga Roma! Ara feia temps que no en fèiem! Ja veureu que aquesta us agradarà, sobretot als fans de l'Astèrix i l'Obèlix. Avui també tindrem una mena de poció màgica, però que en comptes de tornar-te immortal t'enviava directe a la tomba. I parlant de l’Astèrix, estareu d'acord que després de la mort d'en Goscinny les seves històries van fer una davallada molt forta, oi? En fi, avui tenim una espècie de druida que es dedicava a fer verins per encàrrec, una mossa que amb les seves pocions feia trontollar l'estabilitat de l'imperi.

"Els països nòrdics són molt més civilitzats i estan molt millor que nosaltres!" I un be negre! La gent dels països nòrdics són uns borratxos i uns depressius. Els que més hi toquen són els que van decidir ser satànics i escriure lletres de suïcidi per canalitzar la seva depressió. Avui toca un altre boig nòrdic, que va decidir ser el més satànic possible. Un nano que amb una mica de suplementació vitamínica l'hauríem arreglat.

Aquest capítol comença fent pujada. En el si d’una família molt humil neix una criatura amb una anomalia als genitals. El pare, un pobre pastor analfabet, decideix que la criatura serà una nena i que es dirà Teresa. Però la Teresa creix sentint-se un home. El cos se li desenvolupa de tal manera que tothom se’n burla i li diuen Teresot, tot de molt mal gust. El gir ben parit és quan el nostre amic decideix canviar-se d’identitat i fer-se maqui! Passar a la clandestinitat i lluitar contra la Guàrdia Civil!

Avui serà difícil de saber si aneu a favor o en contra de l’Anne Perry. La primera opció, la més senzilla, és pensar que l’Anne és una malxinada que va cometre un assassinat, que se’n va escapar bastant lleugera i que, a sobre, es va fotre milionària escrivint novel·la negra! Quin morro! La condemnen per assassinat i es fot a escriure novel·la negra! La segona opció és que l’Anne Perry va ser una noia completament perduda i desorientada. I que, víctima de les circumstàncies, es va veure involucrada en un assassinat. És llavors quan decideix trencar amb el seu passat i refer la seva vida. La mossa comença a escriure novel·les de policies ambientades en l’època victoriana i es fot d’or!

Si us hem de dir la veritat, la història de la Griselda Blanco ens era completament desconeguda. Quan vam encetar les biografies de narcotraficants, ens va passar per alt. Ha sigut gràcies als oients i a la sèrie de Netflix que hem pogut fer aquesta biografia. Això sí, ens hem volgut allunyar de la sèrie "Griselda" (dubtosament interpretada per Sofía Vergara) per explicar-vos com n'era de sanguinària i d'esquizofrènica.

Ens sap greu que per Sant Jordi ens hagi tocat una mossa tan grisa, però ja ens va bé per rebaixar la dolçor de la festa de la floreta i el llibre. Els autors alternatius amb instints suïcides no els trobareu firmant llibres a les paradetes, els trobareu en llocs foscos i amagats com el nostre búnquer (i si feu tard, alguns els trobareu a les vies del tren o a la llera del riu amb les butxaques plenes de pedres). Avui us portem una mossa que expressava la seva buidor a través dels seus escrits.

Aquesta biografia ja la teníem ullada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula “La zona d’interès”. Sempre intentem allunyar-nos de l’actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Bigitte Hoss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d’extermini d’Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Briggitte era la filla de Rudolf Hoss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s’ho passava pipa.

Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses… Com carat s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?

Aquest serà un capítol dedicat a una heroïna soviètica de la Segona Guerra Mundial? Més o menys. Al principi potser sí, però després la biografia agafa un gir una mica estrany. En un dels combats, l’Antonina va ser separada del seu batalló i es va veure obligada a amagar-se al bosc durant 6 mesos. La gana i la por de morir-se van fer que l’Antonina es fes passar per una civil i oferís el seu cos als oficials alemanys a canvi de diners i protecció. Fins aquí, tothom ho pot entendre, oi? El que ve després ja és més empipador de justificar.

La memòria i el bon nom d’aquest imbècil estaven intactes fins que va arribar el “Black lives matter” i va treure a la llum que l’Edward Colston era un esclavista malparit que va fer-se milionari amb el patiment i la mort de milers de persones, segrestades i venudes com un objecte. La ciutat de Bristol li havia dedicat estàtues, fins que algú va aixecar la llebre i tots els monuments van acabar pintats i a dins del riu.

A tothom li sona el seu nom i més o menys sap qui és. La gran majoria segur que heu jugat a aquell joc tan odiós de les piscines d'anar dient "Marco"... "Polo". Els més afortunats potser en tenen una d’aparcada a la seva plaça de pàrquing i els que van d'intel·lectuals se us voldran fer els llestos amb la frase: "Ell va portar la pasta i la pólvora a Europa." Doncs no. Resulta que això és una enganyifa dels de dalt. Escolteu atentament aquest capítol per saber la vida d’aquest descobridor italià: Marco Polo.

En Douglas es va fer famós quan va cometre un error de navegació descomunal. Mai un pilot d’avió s’havia equivocat de sentit d’aquella manera. Semblava fet expressament! Després d’allò li deien Wrong Way, perquè en lloc d’anar cap a l’oest va anar cap a l’est; en lloc de volar cap a Califòrnia va anar a petar a Irlanda! Com pot ser que un pilot d’avió sigui tan sapastre?! Hi havia alguna intenció amagada? O estem davant del pilot amb menys orientació de tots els temps?

Es deia Eric Arthur Blair. Era un home valent, compromès amb la lluita obrera, i un defensor dels més febles. Alguns diran que era excèntric, i serà ben veritat, però benvinguda sigui la bogeria si és per lluitar contra el feixisme. L'Eric va allistar-se a les files republicanes durant la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que el va deixar massa tocat. Ferit i desgastat, l'Eric va decidir tornar a Anglaterra, ja que va adonar-se que els del seu bàndol preferien autodinamitar-se amb les lluites internes a lluitar contra l'enemic comú.

En Francesc Darder és qui va portar el pobre africà dissecat a Banyoles (per cert, no el va dissecar ell, ja el va comprar muntat). Ara que us hem cridat l'atenció, però, heu de saber que en Francesc també va fer moltes altres coses! Era un apassionat de la biologia i va ser director del Zoo de Barcelona. Era un home inquiet, un emprenedor de l'època, que tant podia obrir una clínica veterinària com un museu natural o publicar una revista científica. Tot plegat tenia una pàtina de Phineas Barnum molt interessant.

En Heinrich Schliemann és de les persones més excèntriques i difícils de desxifrar que han passat per aquest programa! Normalment, els excèntrics milionaris els veus venir d'una hora lluny, com en Henry Paget, una vedet de cabaret obsessionat per anar sempre de vint-i-un botons, o en Timothy Dexter, un empresari afortunat que tenia estàtues de Napoleó al jardí. Però, en canvi, en Heinrich està fet d'una altra pasta (s'acosta una mica a Lord Carnarvon, el promotor de les excavacions arqueològiques a Egipte). Toca aspectes del ric excèntric i aspectes del depravat que s'enllita amb noies gairebé menors d'edat.

Fa poc en Peyu us va anunciar que faríem la biografia d'un animal, però heu de tenir en compte que no totes les històries de quissos i gatetes seran entranyables i aniran acompanyades de la banda sonora de "Sempre al teu costat, Hachiko". Avui serà un capítol de sang i fetge, perquè us explicarem la història d'en Becerrillo, un gos de guerra espanyol que van utilitzar per massacrar els nadius de les Amèriques. En Becerrillo era tan valuós dins de l’exèrcit espanyol que rebia carns de la millor qualitat i fins i tot tenia una paga assignada!

Sabem que la història de Lao Tse barreja realitat i llegenda, però hem intentat ser tan curosos com hem pogut. Les històries fantàstiques diuen que Lao Tse, abans de néixer, va estar 81 anys a dins la panxa de la seva mare (gestació un pèl llarga, no trobeu?) i que quan la seva mare per fi va donar a llum, el petit Lao ja tenia el rostre i la saviesa d'un ancià. De tot això, ni cas! Quedeu-vos amb la nostra versió dels fets i anirem millor!

Si el capítol 122 de la temporada passada el vàrem dedicar a explicar-vos la història del Wolfgang Amadeus Mozart, avui, un any després, volem recuperar la vida de la seva germana, Maria Anna Mozart, una noia amb un talent increïble, però que es va veure superada i esclafada pel patriarcat de l'època. El pare va ser un autèntic turment per a la pobra Maria, aquell home creia que el piano era "cosa d'homes" i que les dones havien de preocupar-se per pescar un bon marit i criar els fills.

El nostre amic va portar la ciència al límit, es va saltar totes les barreres ètiques i deontològiques, però cal dir que ho va fer per una bona causa: crear un exèrcit invencible d'homes mico comunistes al servei del camarada Stalin. Amb aquesta nova arma secreta, la Unió Soviètica es convertiria en una potència imparable que imposaria una dictadura comunista. Amb els homes mico (àgils com un humà i intel·ligent com un simi) controlant la resta de la població. Un pla que no tenia cap fissura.

En Herbert Mullin és el primer assassí en sèrie de la temporada amb cara i ulls! Per fi una mica de serietat! Hem patit molt per arribar fins aquí, però ha valgut la pena; avui us portem el típic boig psicòpata que mata desconeguts per salvar la humanitat. Com un llum de ganxo. En Herbert tenia la teoria que les catàstrofes habituals es podien evitar amb una gran quantitat de sacrificis humans. L’home tenia un bon cacau mental amb les veus del seu cap.

La Rossa Matilda Richter portava el circ a la sang! El seu pare va ser un representant d'artistes de circ (de circ normal i corrent, no dels horrors). La Rossa era una funambulista excel·lent, però el salt a la fama (mai més ben dit), el va fer quan es va associar amb el Gran Farini (possible búnquer!), una espècie de Barnum de segona divisió que va dissenyar l’espectacle de “la bala humana”.

L'Aimo va ser un jove soldat finlandès que va lluitar contra les tropes soviètiques en l'anomenada "Guerra d'hivern". Durant el conflicte, per molt increïble que sembli, l'Aimo era l'encarregat de portat tots els subministraments de metamfetamina de l'esquadró. Era el soldat responsable de la droga dels seus companys! En aquells temps alguns exèrcits subministraven metamfetamina a les seves tropes perquè es pensaven que era un bon complement durant els combats!

Avui us tornem a portar la història d'un altre Timothy, llàstima que aquest va tenir menys fortuna que en Timothy Dexter, l'empresari analfabet que es va fer milionari. En aquest cas, el nostre Tim va ser un actor frustrat, un "beach boy" de segona divisió que es va obsessionar amb la flora i la fauna d'Alaska. En Tim creia que era l'amo dels ossos, que amb respecte i paciència els podia arribar a dominar i ser un dels seus. Aquí hem tingut històries de nens llop, però no de nens os. Llàstima, Tim.

L'Andy Fordham era un esportista d'elit? Podem discutir-ho. Primer hauríem de saber si els dards són un esport o més aviat un passatemps que els borratxos anglesos practiquen al pub. Potser no és tan glamurós com el futbol o el rugbi, però heu de saber que els tornejos de dards mouen milions amb les apostes en línia. I també heu de saber que l'Andy Fordham era un dels millors tiradors de dards del circuit internacional, un home que tirava millor anant borratxo que serè!

Aquest personatge és tan excèntric que no sabem ni a quina subcarpeta classificar-lo! Primer hem pensat que encaixaria bé en el grup Metges sonats que jugaven a ser Déu. Aquest any estem fent moltes biografies de científics bojos que han portat la ciència al límit (intentant ressuscitar els morts amb electricitat, implantant testicles de mico a humans…), però en Martin no pot anar en aquesta carpeta, perquè mai va ser metge ni res que s’hi assembli! Era més aviat un estafador, un comercial que es va inventar un currículum per poder vendre incubadores.

Primer vam portar-vos la culpable de l’assassinat; després vam explicar-vos la víctima. Ara només ens queda portar-vos el pintor de “La mort de Marat”. En Jacques-Louis David va ser un talentós pintor de la cort reial francesa que, a poc a poc, es va anar posicionant a favor de la revolució. Es va fer amic d’en Marat i va abraçar les idees jacobines. En Jacques-Louis David va passar de ser el pintor del rei de França a ser un dels membres del jurat que van condemnar el monarca a mort!

En Tim era un pobre desgraciat que es va passar tota la infància treballant de sol a sol per guanyar-se les garrofes. El primer cop de sort el va tenir quan va conèixer una viuda ric. Tots dos es van enamorar i en Tim va passar de ser un mort de fam a un terratinent. La viuda no us penseu que era una mòmia dissecada. Tenia la mateixa edat que en Tim, és a dir que el matrimoni no era d'aquells estranys! La gràcia d'aquesta història és que a partir d’aquí en Tim comença uns malabars empresarials impressionants. Unes inversions sense cap ni peus que li van sortir bé de miracle!

La vida (i mort) de l'Eddie Slovik val la pena de conèixer. És un cas molt polèmic, però que potser fora dels Estats Units no és tan conegut. Buscant informació, hem vist que Martin Sheen va protagonitzar-ne una pel·lícula (bastant justeta). La qüestió és que l'Eddie va ser un soldat dels Estats Units que durant la Segona Guerra Mundial va negar-se a lluitar perquè, literalment, la guerra li feia molta por. Després de desertar, un tribunal militar va condemnar-lo a mort.

Quina biografia més entranyable que us portem! Ho fem per compensar una mica la d’ahir. Avui us prometem que no hi ha ni morts, ni drames, ni foscor. En aquest capítol us relatarem la vida d’en Josep de Can Garrell, un home de la Garrotxa que va dedicar tota la seva vida a construir cabanes de fusta al bosc de darrere de casa seva. En Josep era un personatge ben curiós, que va aconseguir crear una obra faraònica! L’únic entrebanc que ens trobarem seran els seus grans enemics: els quillos de poble que ho destrossen tot.

Normalment, les històries dels nostres nens salvatges són històries ben alegres, amb el nano corrent pel bosc amb la seva família de llops. Però avui no serà així. Aquest és un dels capítols durs de la temporada. No hi ha sang i fetge, però psicològicament és complicat. Per escoltar-lo heu d'estar una mica preparats. Si avui no heu tingut un bon dia, salteu-lo i ja l'escoltareu un altre dia (ho diem de veritat). Penseu que dos membres de l'equip tècnic que tenen canalla petita s'han marejat tot repassant el guió (això també és veritat).

Ara feia temps que no us portàvem un viking! De fet, durant quatre temporades només n'hem fet un, oi? El pobre Egil, el nano aquell que tenia una malaltia òssia (i mala hòstia també). Sí, ja sabem que hi ha gent obsessionada amb la cultura vikinga i que voldria que féssim més biografies d'aquest tipus, però, si us hem de dir la veritat, ens foten certa mandra! Ens queden molt lluny del Mediterrani i tenen cognoms molt difícils! En fi, avui us portem la història del descobridor de Groenlàndia, un viking molt intrèpid que es va passar mitja vida explorant aquelles inhòspites terres.

Era una actriu terrible, però la Tura Satana (aquest era el seu nom real, no era cap nom artístic) tenia molta personalitat i repartia trompades com ningú! Això i un parell de pits ben generosos, era l'únic que feia falta per triomfar en el món de les pel·lícules de sèrie B. Per molt dolentes que fossin aquelles pel·lícules (vegeu el film The Astro-Zombies), van crear escola i es van convertir en icones de la cultura pop. La Tura Satana va ser un referent directe per crear el personatge de Kill Bill, així que poca broma!

De tots els bojos hundis que han passat pel programa, l’Amar és el més radical de tots! Ell no va muntar cap secta, ell simplement es va dedicar a aixecar el braç per sobre el seu cap, com qui demana un taxi, i ja no el va abaixar mai més. Aquesta és la seva penitència per portar una vida luxuriosa, portar el braç alçat la resta de la seva vida. Ni pujar Montserrat de genolls ni merdes, això és una promesa com Déu mana!

La història d’avui comença molt malament, ja que ens situem al Sudan, en plena guerra civil. Parlarem de camps de concentració, de nens segrestats, de pobles massacrats per la guerrilla, etc. Us demanem que tingueu una mica de paciència perquè aquesta biografia val la pena tenir-la present. La història d’en Lopepe (sí, al principi el nano es diu Lopepe, no rigueu que aquest inici és prou difícil) a poc a poc va millorant i fins i tot acaba amb un final feliç, un final “made in USA”!

La Marga era una aventurera, però una aventurera més aviat fosca i malvada. Aquesta no és com la Joe Carstairs que es gastava els diners amb excentricitats, però que no feia mal a ningú. Al contrari, la Marga d'Andurain sempre estava posada en algun embolic fosc o algun tipus de negoci per estafar a la burgesia parisenca. Des d'un negoci de perles artificials fins a la compravenda de diamants del Congo (els famosos diamants de sang), sempre estava emmerdada fins al coll.

El gat a dins la capsa està mort i viu al mateix temps, tot això està molt bé, però el que ens ha de quedar clar d’aquest capítol és que el senyor Erwin Schrödinger era un pederasta sense escrúpols que abusava de les seves alumnes menors d'edat; i fins aquí la física quàntica. Estem ben emprenyats i no volem gastar més temps amb gent així.

Esperem que sigueu d'aquella gent que sopa una mica de cereals amb iogurt metre escolta el programa! Això sí, la vostra dieta és justota perquè, segons el doctor Kellogg, el iogurt hauria d'anar per via rectal (almenys 250 grams) i els cereals haurien de ser els Special KKK; una combinació de fruits secs, una mica de racisme i puritanisme extrem. Segons el doctor Kellogg, un bon cristià té l'esperit i el cos net de porqueria, practica esport, no es remena l'entrecuix i té una dieta sana i equilibrada. Avui ens espera un capítol entretingut!

Ens faltava aquesta gran artista! Una artista com una catedral! Ballarina, cantant, actriu (justeta), icona pop, rebel i polèmica, molt polèmica!, sobretot amb el sexe i la religió catòlica. Ara, això de "like a Virgin", ni parlar-ne. A la Madonna li agrada més el sexe que a un nen una piruleta! Fins i tot va fer un llibre que es deia "Sex" amb fotografies molt pujades de to. I per què tenia aquesta fixació? Per fotre el seu pare!

En Gabriel era fill d'una família de bohemis italians que vivien al bell mig del Londres victorià. Amb aquesta barreja tan curiosa, ell va sortir fet un bon peça. Com que no era anglès, era ben plantat, i com que s'havia criat a Londres, era més refinat que un italià (que amb els seus crits els veus venir d'una hora lluny). En Gabriel era el perfecte cràpula, un noi amb ànima de poeta i la bragueta sempre descordada. Les tenia ben enamorades, a les pobres mosses els deia que serien les seves muses. Després tot eren plors i suïcidis.

En Matthias era un mag que no tenia ni braços ni cames! Era un coi de tronc que feia malabars i trucs de màgia amb cartes! Per això els seus compatriotes el consideraven un fora de sèrie, un prodigi que havia aconseguit superar totes les adversitats! En Matthias era tan espavilat que fins i tot pintava quadres! Un gran artista sense extremitats! Aquest homenet és carn de búnquer, però, en aquest cas, amb final feliç. No totes les històries que us portem han d’acabar malament. En Matthias ens ensenya que sempre hi ha un cantó positiu.

Ens encanta portar-vos històries de llibertadors que van lluitar contra els imperis colonials (en aquest cas no va ser contra els espanyols). La Nati tenia raó: les dues primeres temporades d’“El búnquer” la gran majoria de biografies de Sud-amèrica eren narcotraficants o estafadors! Com diria la Neus: tot molt malament. Avui, us portem un heroi del Brasil, el seu heroi nacional per excel·lència; un dentista que va deixar les càries per la lluita revolucionària i que va acabar igual de bé que la majoria dels revolucionaris sud-americans que van voler deixar de ser una colònia.

Vosaltres sou d'aquells que escolteu el programa de fons mentre feu qualsevol altra cosa? Mentre feu el sopar, potser? Mentre treballeu? Doncs avui és d'aquells programes que us demanen una atenció especial. Deixeu de fer el que sigui que estigueu fotent i pareu atenció a la biografia d'avui! (si esteu banyant els nens no els deixeu sols, que no passi cap desgràcia!) Aquesta història només té 2 protagonistes (i un nen orfe comprat pel govern xinès), però molts girs de guió! Només us diem que va sobre espionatge i altes esferes.

La Segona Guerra Mundial va enganxar la pobra Zinaïda quan només era una mossa innocent. Ella poc que entenia què estava passant, només sabia que uns homes molt dolents vestits de gris i que parlaven alemany acabaven de robar els queviures i havien deixat l'àvia mig morta. Des d'aquell moment la Zinaïda va decidir ser un turment per als nazis, aquesta història és com "Maleïts malxinats" (el títol en català ens agrada més així), però a l'engròs! Riu-te'n de les pel·lícules de Tarantino, la Zinaïda va pelar 103 nazis! Jovent així fotia goig!

L'Eben Byers era fill de casa bona, el seu pare era un d'aquells magnats de l'acer de final del segle XIX. L'Eben era un gandulàs, jugava a golf, feia veure que estudiava i... poca cosa més. La seva història hauria passat completament desapercebuda si no fos per un fet terrible que li va canviar de vida. Els problemes van començar quan li van receptar un beuratge anomenat Radithor, un medicament que feia miracles i que ho curava tot.

En Peyu sempre diu que les biografies de pirates no l'atrauen gaire. És una llàstima, perquè l'univers de la pirateria al segle XVII és molt ampli i sempre acabes aprenent coses noves. És veritat que la majoria dels pirates eren uns borratxos que operaven als mars del Carib, però darrere de cada un d'aquells assassins salvatges hi ha una història que val la pena conèixer. Avui, per exemple, us explicarem la vida d'en François l'Olonnais, un francès que arrancava el cor dels seus presoners i li fotia queixalada mentre encara bategava.

En el Dia Mundial de la Ràdio ens hem atrinxerat a dins del búnquer del Palau de la Generalitat de Catalunya! No sabíeu que allà sota hi ha un búnquer, oi?! Doncs sí! L'última línia de defensa de Catalunya! Allà ens hem atrinxerat per explicar-vos la història del president Francesc Macià, un home amb les idees clares i decidit com ell sol (a vegades potser massa), que va invertir la seva vida a intentar deixar-nos un país millor.

Avui us portem una de les biografies més eclèctiques que hem fet fins ara. La Joe Carstairs era una rebel, una dona alliberada que vivia al marge de les normes socials de l'època. Es va declarar lesbiana i mai va tenir por d'amagar res. En l'àmbit professional també va decidir competir en carreres de llanxes a motor (ho guanyava tot) i quan es va cansar de tot, va comprar-se una illa paradisíaca i es va aïllar del món. Que fos ben milionària també hi ajudava molt! Segons sembla, aquella personalitat tan ferma li ve de quan va caure d'un camell quan era petita.

De gegants i nans, el búnquer n'és ple, també hem fet un parell de golafres que endrapaven tot el que troben (literalment), però pel que fa a la gent extremament obsessa és un tema que no l'hem tocat gaire. Potser recordareu un tal Daniel Lambert (capítol 101 de la segona temporada), en el seu moment va ser la persona més gran del món, però allò va passar el segle XVIII. Avui us portem la que segurament ha sigut la persona més grassa de la història, potser van haver-n'hi d'altres, però el cas d'avui tenim dades concretes i fotografies per demostrar-ho. És un americà (evidentment) i va viure durant el segle XIX.

Capítol monàrquic i molt entretingut! Resulta que l'Alexandre I de Grècia va ser un dels reis més tanoques que va tenir aquest país. Era un nano ben eixelebrat, que només volia passar-ho bé i fotre el boig. El millor de tot és que era el tiet de la Sofia de Grècia, la que va ser reina d'Espanya (aquella dona sí que sabia comportar-se, no com aquesta que tenen ara). En definitiva, que el tiet de la Sofia era un boig que va morir tal com va viure: de la forma més surrealista del món.

Dir que aquest tal Frédéric és el suplantador d'identitats més hàbil de la història potser seria un pèl exagerat. Sí que és veritat que el capítol d'avui arrenca amb força, amb la trama del nen que juga a bàsquet, però de seguida veureu que 500 identitats robades no s'aguanten per enlloc.

En Jack Gilbert Graham va tenir una infància dura (tampoc us penseu que feia fel·lacions a desconeguts en un cementiri a canvi de diners...), però sí que és veritat que va patir la prematura mort del pare i l'abandonament de la mare. Més endavant, a poc a poc, sembla que la cosa es va encarrilant, la mare torna a aparèixer en escena i intenta comprar l'amor del seu fill, llàstima que el mal ja estigui fet, en Jack no toca ni quarts ni hores i, en aquest punt de la història, es dedica a estafar les asseguradores amb incendis i accidents provocats per ell mateix.

L'Irma va tenir una infància difícil, això no ho negarem pas. Després del suïcidi de la seva mare, la pobra mossa va començar a sentir veus a dins del cap, això tampoc ajudava gaire. Però, no fotem!, això no justifica de cap manera que l'Irma es convertís en la guardiana més sàdica i violenta de tot Auschwitz! En aquest programa hem vist infàncies difícils i la majoria dels personatges acaben sent escriptors alcohòlics, res més, potser a algú se li escapa alguna víctima mortal de tant en tant, però no es converteixen en un monstre execrable com l'Irma Grese! És a dir, el context no ho és tot. O potser sí?

Ara feia dies que no sortien els indis de l’oest americà! Avui us explicarem la història d’en Robert McGee, un nano que va formar part d’una de les moltes caravanes de colons que travessaven el desert per instal·lar-se al sud del continent. La mortalitat en aquells combois era molt elevada, hi havia molts perills: fortes tempestes de sorra, animals salvatges i tribus d’indis que atacaven les caravanes per robar-los tot el que podien (i també per defensar la seva terra). El Robert, el van atacar els indis unes quantes vegades al llarg de la vida, fins i tot li van matar els pares davant seu.

Hem forçat una mica el personatge i l'hem volgut presentar com un cràpula, com una rateta que s'amagava a les clavegueres i també darrere dels seus escrits. Però no us confongueu, des d’”El búnquer”, sempre estarem a favor de treure profit del meravellós invent de la guillotina, el que passa és que els jacobins ho van fer d'una manera una miqueta indiscriminada. A veure, entre nosaltres, heu de confessar que en Jean-Paul Marat era un home… curiós.

Avui us portem una història d'un altre bufó reial de la cort anglesa. De fet, en Jeffrey va ser coetani del nostre gran amic Archibald Armstrong; mentre que l'Archibald va ser el bufó del rei, en Jeffrey era el bufó (i conseller) de la reina. Precisament, va ser ella qui li va atorgar el rang de cavaller i li va posar el nom de "Lord Minimus". Com tot bon bufó, en Jeffrey era petit i graciós, però, en aquest cas, no tenia nanisme, simplement era molt esquifit. Compte perquè el nano tenia mal geni i no dubtava en desafiar-se a mort amb qualsevol que es burlés de la seva alçada.

Si l’any passat vam fer l’heroi d’acció Sylvester Stallone, aquest any toca fer el seu màxim rival dins i fora de la pantalla, el bo d’en Terminator. L’Arnold és un nano que tot i néixer en un poblet de mala mort de l’Àustria profunda, va arribar a coronar-se Mr. Olympia 7 vegades i va convertir-se en un ídol per a milers d’adolescents escanyolits que van decidir apuntar-se al gimnàs per moure ferro i estressar una mica el fetge amb substàncies dubtosament legals. L’Arnold Schwarzenegger: icona de la cultura pop americana, tot i ser fill d’austríacs.

Història de superació personal? Nosaltres creiem que no, més aviat és una història de "desesperació" personal. Annie Taylor va viure com una reina al llarg de la seva vida: viatjant i descobrint noves cultures sense parar atenció al compte bancari que, a poc a poc, anava baixant. Miserable i sense ni un dòlar a la butxaca, l'Annie va decidir publicitar-se com la primera dona que es llançaria per les cascades del Niàgara amb un barril de fusta. Potser no és la gesta més èpica que hem relatat a dins del búnquer (hem tingut gossos que han anat a l'espai), però segur que és una de les més absurdes.

La nostra protagonista d'avui és una barreja entre la Neus Català i una espècie de G.I Joe americà. Conxita Grangé era una catalana que va formar part de la resistència contra els nazis a la França ocupada. És com els protagonistes de la pel·lícula de Tarantino "Maleïts malparits" (sí, la traducció en català és així de curiosa) que es dediquen a fer la guerra de guerrilles contra els nazis i sembrar el caos entre les seves files. La segona part de la seva vida és més calmada, acompanyada per les músiques d’"El noi del pijama de ratlles".

Si el dr. Giovanni Aldini es creia que podia tornar els morts a la vida, el dr. Serge Voronoff va pensar just el contrari, que no calia obsessionar-se a ressuscitar els finats, perquè ell estava a punt de descobrir la font de l'eterna joventut. Concretament, l'estava a punt de descobrir a dins dels testicles dels micos. Després d'extirpar i trasplantar genitals de pobres gossos, bocs i toros, va fer el següent pas i va començar a empeltar testicles de simis a vells amb diners que volien tornar a sentir-se joves, amb vitalitat. Capítol de turmes i bisturís.

Avui tenim un búnquer coral. Us explicarem la història de les 7 germanes Sutherland (nom artístic: Germanes Rapunzel), unes mosses que eren carn de búnquer. El seu pare, que és l’únic d’aquesta història que NO té mirada pura i brillant, va muntar un grup musical amb les seves 7 filles i les feia cantar per les esglésies a canvi de quatre xavos. El pare va adonar-se que la gent estava més pendent de les cabelleres de les seves filles que de la música. És llavors quan va decidir inventar-se un tònic miraculós per fer créixer els cabells. Compte amb la possible aparició d’un vell conegut del programa!

Avui és d'aquells dies que hem empès els límits de la frontera una mica més enllà. En aquest capítol us portem la història més terrible que hem fet fins ara, tot i que ens hem estalviat detalls molt grotescos, hem d’advertir que la història d’avui NO és per a tots els públics. Només cal que sapigueu que dues persones del públic s’han trobat malament i han hagut de marxar després d’escoltar la biografia (...“I com sabeu el que ha passat, si el programa és en directe?”; per favor, algú es creu que l’emetem en directe a aquestes altures?). Ja veureu que avui en Peyu i en Jair no s’aparten gaire del guió… Estan massa tensos!

Ell volia que se'l recordés com "el papa bondadós", però més aviat va ser "el papa ximple". Formós I va tenir un papat un pèl mogut, va permetre que els Spoleto, un clan molt poderós, li pugessin a sobre. En lloc d'afrontar el problema, el papa Formós va amagar el cap sota l'ala i va deixar que els Spoleto tinguessin el control del centre d'Itàlia. Finalment, mostrant una mica d’iniciativa, el papa Formós, va prendre la decisió d’atacar-los i fer-los fora dels seus dominis. A partir de llavors la família dels Spoleto va declarar-li una eterna “vendetta” (en llatí “vindicta”), que sobrepassaria la vida i la mort.

Sí, aquest any estem fent molts de lords anglesos, però és que volem que comproveu que aquesta illa, de gent peculiar i de costums estranys, ens ha donat moltes històries extraordinàries. Els anglesos són molt de fer-ho tot a la seva manera, des de lluitar contra els nazis (amb arcs i fletxes o, simplement, amb un paraigua), fins a anar per la selva amb pantalons curts, camisa caqui, i amb un bigoti de pam i mig. En Robert Baden-Powell és un d'aquests exemplars curiosos, un britànic colonialista i militarista que va ser l'impulsor del moviment Boy Scout (no, no van ser els americans!)

Canalla, el món està fatal. Ja veureu quina història més pertorbadora (no fem cap assassí en sèrie, però déu-n'hi-do quin drama). La pobra Gypsy Blanchard va ser una víctima de la malaltia mental de la seva mare, la Dee Dee, una mare sobreprotectora que s'inventava diagnòstics sobre la seva filla per poder cuidar-la. Fins i tot li va rapar el cap i la va portar a la televisió per fer pena i poder recaptar fons per pagar-li el tractament! Amb tota aquesta motxilla de traumes, quan la nena va descobrir que la seva mare l’havia estat enganyant tot aquest temps es va trastocar. Per cert, la Gypsy encara és viva (de fet, encara és jove) i fa poc l'han tret d'allà on la tenien tancada.

Un monjo del Tibet del 1450! No havíem fet mai una biografia d'un monjo budista, però si totes han de ser així, ja en farem més! Penseu que en Drukpa Kunley era un savi que anava per aquells mons de Déu despullat, amb un arc i unes fletxes matant els dimonis que se li creuaven pel camí. Si els veïns d'un poble tenien problemes amb algun dimoni (o animal endimoniat) podien contractar els seus serveis per deslliurar-se dels mals esperits. Si el dimoni era molt fort, en Drukpa utilitzava la seva arma secreta, el seu "llamp flamejant de saviesa". Una arma que també servia per deixar les dones del poblat embarassades.

Com ens agraden les històries de la guerra civil americana! És bàsicament com els Estats Units d’avui dia, però amb músiques de banjo i violí alegres i senyors amb polls a la barba. Un d’aquests homes feréstecs era en Newton Knight, un sudista de cap a peus fill d’un esclavista de Mississipi (sí, ara escrivim Mississipi sense accent, ho descobrireu durant el capítol). Tot indicava que en Newton seria un ferm defensor de la causa sudista i que s’uniria als rebels, però resulta que l’home tenia un gran cor, es va canviar de bàndol i va lluitar contra l’esclavisme.

En el programa 151 de la segona temporada vam explicar-vos la història d'en Carlos Henrique Raposo, un futbolista brasiler que va passar-se 16 anys fingint lesions perquè el nano era un paquet. Doncs bé, avui us portem el seu rival, un home que podria destronar-lo del títol de jugador més fraudulent de la història. Estem parlant de l'Aly Dia, un noi que va aconseguir debutar a la Primera Divisió d'Anglaterra tot i ser un autèntic paquet. Almenys en Raposo va jugar en lligues menors, però l'Aly va arribar a trepitjar un camp d'una lliga d'elit sense tenir-ne ni fava! El seu secret? Una trucada falsa i molta sort.

Avui us portem la història d'un heroi d'acció de la Primera Guerra Mundial. William Henry Johnson va ser tan letal per als alemanys que els seus companys l'anomenaven “Black death” Johnson. El nano era baixet i poca cosa, però era molt hàbil amb el ganivet i era d'allò més valent! El problema és que els Estats Units no van apreciar la seva heroïcitat, ni tampoc la dels seus companys de batalló (tots eren afroamericans) i van decidir regalar-los als francesos. Resulta que als soldats blancs dels Estats Units els feia cosa lluitar al costat de gent com en William. La terra de la llibertat.

Aquesta perla de personatge el volíem fer el dia 25 de desembre, però ens sabia greu que tingués un final tan trist, per això vam triar la biografia d'en Marshall Applewhite, que acaba amb una festa final ben alegre. Resulta que l'anomenat Krishna Venta era un pobre desgraciat que es pensava que era la reencarnació de Crist i que havia d'advertir la terra que la raça negra estava posant en perill la humanitat. (a sobre de tarat, racista!).

Gerda Taro va ser la primera dona reportera de guerra de la història. Ella va cobrir el conflicte de la Guerra Civil Espanyola i va fer unes fotos que passarien a la posteritat i omplirien els nostres llibres de text. Les fotos potser sí que serien conegudes, però el problema és que ella va estar a punt de caure en l'oblit més absolut per culpa del seu alter ego: en Robert Capa. Avui coneixereu la història rere el fotògraf que no va arribar a existir.

Comencem l'any amb classe i alegria. El senyor Francis Albert Sinatra era un crooner com Déu mana, un home seriós, però amb el seu toc juganer. El sogre perfecte, el marit ideal... almenys això és el que volia projectar de portes en fora. La realitat és que la bragueta d'en Francis sempre estava oberta i el seu llit disponible sempre que fossis una actriu de Hollywood.

Tanquem l'any amb una història per estovar-vos una mica el cor. Després d'unes biografies no gaire nadalenques, avui us portem la història d'en Bob, un gatet de carrer que es va convertir en la mascota i millor amic d'en James, un drogoaddicte enganxat a l'heroïna que malvivia tocant la guitarra pel carrer. Sona tot molt malament, però creieu-nos quan us diem que avui serà la història més nadalenca de la temporada.

Resulta que aquesta biografia està plena de campanes d'església. Algunes seran per celebrar casaments, però també hi haurà algunes defuncions! A veure si en Jair encara tindrà un regal de Nadal abans de tancar l'any! Per aquestes dates els somnis es compleixen. També pot ser que hàgim escollit fer l'Àngel de Bremen perquè la Gesche tenia el cor tan pur que ens semblava adient per a aquestes festes.

Explicar les barbaritats del príncep de les tenebres sempre fa festa. I més si ho fem la nit de Sant Esteve, que us acabin de baixar bé els canelons. Un home que ara mateix està en hores baixes, però que en els seus millors moments va protagonitzar autèntiques bestieses, des d’esnifar-se una ratlla de formigues fins a la ja mítica decapitació d’un ratpenat (i també d’un pobre colom blanc).

Sempre ens ho treballem força, però aquest any us hem portat unes biografies d'allò més nadalenques! Avui, que és 25 de desembre, hem cregut adient explicar-vos la història de Marshall Applewhite, fill d'un reverend presbiterià que quan era jove va anar a una escola de religiosa i es va enamorar místicament de Jesucrist (místicament… i que tenia unes ereccions de pam i mig sempre que veia Crist nostre senyor clavat a la creu). Au, que tingueu molt bon Nadal.

Aquesta és una figura molt controvertida i, al mateix temps, molt interessant de conèixer. L'Oliver Cromwell era un ferm defensor de les idees liberals, parlamentàries, anava en contra de l'absolutisme, ell volia una Anglaterra moderna, allunyada de l'antic règim. Com que el rei d'Anglaterra no volia cedir, l'Oliver es va veure obligat a iniciar una guerra civil que va acabar amb el cap del monarca rodolant per terra. Fins aquí, tot bé. El problema és que després l'Oliver va liderar un període dictatorial amb unes idees un pelet boges, com la norma que prohibia cantar nadales.

Aquesta biografia us semblarà una invenció, però heu de saber que és veritat! Val a dir que el tros que s'empassa un peix enorme i gràcies a això el nano s'adona que pot regurgitar a voluntat, és del tot cert i que no ens hem inventat res. A partir d'aquell incident, en Hadji Ali es va dedicar a perfeccionar la tècnica i a fer-ne una professió: regurgitador professional. En Hadji anava pels teatres d'Europa escopint objectes que prèviament s'havia empassat.

Sí, avui tornem a parlar de química i d'estudis que van guanyar el premi Nobel, però no cal que us espanteu perquè la biografia és molt interessant i, sobretot, és una història que cal saber. La Lise va ser víctima del patriarcat, d'una societat masclista que li va posar traves constantment. Li van robar el premi Nobel davant dels morros i encara és hora que se li reconegui. Resulta que la Lise tenia un soci, però el punyeter només firmava amb el seu nom quan era el moment d’entregar els treballs! La mítica de “tu em passes la teva part i jo ho maqueto tot”.

Potser estem davant de l’atleta més complet i polivalent dels Estats Units de tot el segle XX. Però, com que el nano tenia orígens indis, la premsa n’hi va fer cas relatiu, almenys durant els primers anys. En Jim anava tan sobrat que va guanyar una prova olímpica amb unes sabates que es va trobar a les escombraries i que no eren ni del mateix peu! Resulta que algú li havia robat les seves sabates just abans de la prova! Sabotatge? Pot ben ser.

Hem decidit acabar la setmana amb una mica d'alegria i portar-vos la història d'en Henry Paget, un aristòcrata britànic que tenia esperit de vedet de vodevil. Sota el seu posat seriós s'hi amagava un autèntic showman que desitjava ser conegut per les seves obres de teatre i, sobretot, pels seus vestits de lluentons, pedres precioses i teles de primera qualitat. Era un home tan obsessionat amb l’estètica que es gastava 3.000 lliures a l’any en calçotets!

Quan tot just tenia 5 anyets, en Jack Daniels ja treballava a la destil·leria del reverend del poble, un esclavista que feia el millor whisky de tota la contrada. La història comença així de directa. Avui tenim un búnquer de manual: pare borratxo des de la primera pàgina, molt germans, explotació infantil, esclavisme… de tot! I, per acabar-ho de rematar, una nova mort per a la llista de morts absurdes del búnquer.

En Douglas era el típic nano amb cara de ximple que mai havia sortit del seu poblet de mala mort. D’aquells nois que ningú en dona un duro i que acaben allistant-se a l’exèrcit perquè no saben on caure morts. En Douglas era un patriota i això d’anar a fotre trets a un país anomenat Vietnam ja li agradava. “Si vols viatjar sense gastar-te cap calé, fes-te mariner.” En aquest cas, mariner de guerra, dels de bombardejar una posició enemiga des d’un vaixell de guerra. La cosa es complica quan en Douglas és capturat per la guerrilla local del Vietcong i se les ha d’empescar per sortir d’aquell infern.

Verge santa quina història tan depressiva! Avui cal fer el cor fort i estar atents a la vida de la Camille Claudel. La seva biografia s’ha de conèixer i cal que tothom sàpiga què li va passar. Nosaltres hem intentat descriure tan bé com hem pogut totes les penúries que va patir aquesta mossa; una noia de mirada pura i brillant, amb un talent espectacular, que va ser menyspreada i arraconada per una societat masclista (tot i ser a França, que representa que eren els avantguardistes). La Camille es va convertir en la boja dels gats per culpa de l’Auguste Rodin, un imbècil que no es mereix el nostre respecte. Ras i curt.

#BúnquerCatRàdio

Les històries d’El búnquer que parlen d'empresaris i emprenedors acostumen a ser ascendents: és a dir, el personatge parteix de la misèria més absoluta i aconsegueix fer-se milionari pencant de valent (que després es torni boig i no sàpiga gestionar els diners perquè és un nou ric, ja és una altra cosa). En canvi, la història d'en Joshua Norton va al revés: primer va ser un empresari d'èxit, un jove negociant que va obtenir fama i fortuna. En Joshua ho tenia tot, era el jove més famós de Califòrnia. Llàstima (aquí comencen els problemes) que en una de les seves inversions es va enganxar els dits de mala manera i això li va afectar la butxaca i també el cap.

Amb temes de gegantisme i de nanisme us pensàveu que ja no ens quedava res per explicar? Seieu bé, perquè després de quatre temporades encara tenim la capacitat de sorprendre-us. En aquest capítol us portem la vida de l’Adam Rainer, el nan gegant, un oxímoron en si mateix. Avui és d’aquells dies que després de sentir la història aneu corrents cap al Google a veure si això és veritat i acabeu comprovant que no ens hem inventat res de res!

Si us va agradar conèixer la història d'en Tutankamon, el faraó nen, us encantarà endinsar-vos en la vida d'en Lord Carnarvon, el responsable del finançament del projecte arqueològic per trobar la seva tomba i un dels responsables de l'espoli d'objectes de l'Antic Egipte. I és que tots els objectes que trobava aquest home acabaven convertits en decoracions per al seu despatx. En principi, la maledicció del faraó havia de fer-li pagar els sacrilegis comesos; en Lord Carnarvon, per exemple, sí que va llepar fort, però la maledicció desencadenada no sempre va resultar ser efectiva.

El nen llop! Doncs sí! En aquest cas no anava acompanyat de cap família de llops, però era un nen salvatge que s'amagava pels boscos del sud de França. Aquest nano va ser una de les grans atraccions de la França de la Revolució Francesa. Els estudiosos d'aquell moment creien en l'humanisme i pensaven que qualsevol persona tenia la capacitat de ser educada per viure en societat, sense defecar al mig del saló.

Després de la desfeta que en Peyu i en Jair van protagonitzar durant el capítol de la pobra Malintzin, hem volgut parlar sobre Hernán Cortés i tractar una mica més el tema de la conquista espanyola i el paper de la Malintzin com a presonera de guerra. Avui s'havia de fer Rosa Parks, però hem cregut oportú que es quedi asseguda esperant el següent autocar; el capítol de l'altre dia ens obliga a demanar disculpes a la Malintzin i a tornar-la al programa.

Aquest home us caurà bé per força! És veritat que en Carlo era un estafador, un penques, una persona que va robar mils de dòlars i que va arruïnar la vida de molta gent, però (i és un però molt important) el nano ho sabia fer amb estil. Era d'aquella gent que es pensa que el seu destí és ser milionari, que sabrà gastar-se els diners millor que la resta.

D'esnobs britànics n'hi ha de molts tipus; a poc a poc els anirem descobrint. Alguns són més refinats i no els agrada embrutar-se, en canvi, n'hi ha d'altres que són uns bojos aventurers que no tenen por de la mort i que, si et foten una galeta amb la mà oberta, cantaràs el "God save the queen" amb accent britànic i sense dents. En Jack Churchill és un personatge d'aquesta mena: un aventurer que es va enfrontar als nazis i que, en lloc de fer servir el seu rifle Lee-Enfield, preferia matar-los a cops d'espasa.

De les pitjors persones que han passat pel búnquer durant aquesta temporada! Encara que no el podem classificar dins la carpeta de true crime. En Willi Herold protagonitza una història de sang i fetge, de membres amputats i crims contra la humanitat. En Willi era un soldat de la Wehrmacht, que, en veure que la guerra estava perduda, es va tornar boig i va ordenar (fent-se passar per un oficial) l’execució de presoners amb… un canó antiaeri!

La nostra protagonista d'avui ha generat moltes discussions. La gent no es posa d'acord si la Malintzin va ser una traïdora que va posicionar-se a favor dels colonitzadors espanyols i va facilitar la conquesta o si simplement va ser una pobra noia que es va trobar entre l'espasa i la paret, una noia que no va tenir altre remei que col·laborar per força amb les tropes invasores. Esperem que en Peyu i en Jair estiguin a l'altura, perquè la biografia és un pèl complexa i cal estar concentrat. Per sort, també tenim la Neus, que ja els picarà la cresta si es deixen alguna dada important.

La Maggie, mig penjada! No us volem donar gaires pistes sobre la biografia. Només us direm que aquesta història és una de les més famoses de la crònica negra escocesa i que de la Maggie se n’han escrit contes i llegendes. Fins i tot va servir d’inspiració a J. K. Rowling per crear un personatge de Harry Potter! Aquest capítol serà una muntanya russa d’alts i baixos, amb moments horribles (un nadó acaba ofegat a dins del riu), però també amb escenes per fer volar la imaginació.

Una altra història de gegants amables! Per més que en Jair ens pressioni per fer històries d'assassins en sèrie, aquest any volem fer unes biografies molt més suaus, que no tot sigui sang i fetge! Per això us portem la història d'en Robert Wadlow, l'home més gran del món, un gegant gentil que va arribar a fer 2 metres 72 centímetres. Penseu que l'home era tan desproporcionat que no va poder acabar la carrera de dret perquè no hi havia manera que agafés el bolígraf. Amb la seva mà descomunal no podia prendre apunts!

En Howard era un traficant d’allò més curiós; potser és la història del narcotraficant més pacífic i intel·lectual que ha passat pel programa (penseu que en Howard es va treure la carrera de filosofia i la de física a Oxford!) Amb l’estrès de la universitat es fa fumar el seu primer caneló… una cosa va portar a l’altra… i al cap d’uns anys ja tenia una xarxa de tràfic de marihuana que movia milions. En Howard era tan important que tenia contactes amb la Yakuza japonesa, les guerrilles palestines i, fins i tot, amb els serveis secrets britànics!

Fa temps us van explicar la història de Pancho Villa, un revolucionari mexicà que va lluitar contra el govern despòtic. Això sí, era un revolucionari que tenia una visió més moderada de tot plegat i va voler pactar a la primera de canvi (seria l’antiga Convergència). En canvi, avui us portem la història de l’Emiliano Zapata, un revolucionari molt més radical que va portar les seves idees socialistes fins a les últimes conseqüències (la CUP). Comparació estranya? Molt.

Encetem un nou leitmotiv que ens continuarà durant tota la temporada: científics/metges que han jugat a ser Déu. El primer és en Giovanni Aldini, un home que va seguir els passos del seu familiar, el professor Galvani, i va seguir investigant com ressuscitar morts mitjançant descàrregues elèctriques. Ja veureu que bé que ens ho passarem descobrint professors bojos que han creat aberracions de la natura!

Primer pirata de la temporada? Creiem que sí. Però en Daniel Montbars és un pirata molt especial perquè provenia d’una família aristocràtica francesa i es va fer pirata pel simple plaer de matar espanyols (us jurem que no ens inventem res!) El nano tenia una fixació amb exterminar espanyols perquè els considerava gent inferior que havien esclavitzat tot un continent sencer i que, per tant, mereixen la mort. En Daniel va ser una figura molt polèmica que va matar a tort i a dret. Com tot bon pirata, el seu final és incert; per tant, podeu triar la teoria que més us agradi.

Aquesta biografia comença molt malament, no comença sota un pont de miracle! (suposem que no comença a sota un pont perquè el riu que passava per allà era ni més ni menys que el Mississipi). En fi, que la nostra protagonista neix al carrer i passa els primers quatre anys de vida dormint en un banc de la plaça. I no, la nostra amiga no és cap quisso, és una nena humana que es diu Josephine, que es va fer vedet per intentar sortir de la misèria. A partir d'aquí: excentricitats, racisme i dones conilles ballant a l'escenari.

Ja sabem que els oients que practiqueu arts marcials li teniu molt respecte, al mestre Bruce Lee. A nosaltres no ens heu de convèncer de res, precisament el director del programa fa boxa (a Rubí, imagineu-vos!) i una altra cosa encara més bèstia que es diu “filipino dirty boxing”! Però tots plegats ens heu de reconèixer que el Bruce Lee era un quillo violent, que es dedicava a amenaçar els professors amb un punxó. Després ja es va anar encarrilant… (Gràcies als esports de contacte? Potser sí.)

va! Que no us foti mandra escoltar la història d'un faraó de l'antic Egipte, que sempre hi ha coses que ens acaben sorprenent! Avui, per exemple, explicarem la recepta de com momificar un familiar que s'hagi mort recentment. I compte, perquè també tindrem una el·lipsi temporal gairebé tan èpica com la de la pel·lícula "2001". Farem un salt en el temps des del dia que en Tutankamon va ser enterrat fins que el van descobrir! Ja veureu que això donarà per unes quantes biografies més!

Avui us portem un búnquer dels clàssics, subcategoria: inventor / estafador de fira. En Charles Hatfield era un estudiant de química que estava convençut que podia inventar una fórmula química per fer ploure a voluntat. Després d'anys d'investigació en Charles es va fer milionari anant a fer ploure allà on més ho necessitaven. El paio es va muntar un equip de màrqueting i va arribar a cobrar 1.000 dòlars per dia plujós (tot molt americà). Compte perquè l'sfx del polsim màgic està tret del Zelda de la Super Nintendo!

La Carrie va ser una noia que va viure com l'alcohol convertia el seu marit en un parrac humà. De fet, el pobre home va acabar morint perquè el fetge li va explotar. Llavors, la Carrie va decidir lluitar contra la venda d'alcohol; primer predicant la paraula de Déu i fent sermons contra les begudes alcohòliques davant de les tavernes, però després va decidir anar a comprar unes destrals i organitzar una mica de comandos per anar a rebentar bars.

Avui ens fot molta pena presentar-vos aquesta biografia. En Derek és de les persones més desafortunades que han passat pel programa. Tot comença quan el nano cau d'un arbre i es fot una trompada que el deixa mig beneit. Després, durant la Segona Guerra Mundial, una bomba de l'aviació alemanya cau a casa seva i una biga li pica just on tenia la ferida de la caiguda. Aquestes trompades el van deixar molt limitat intel·lectualment. Des de llavors en Derek es va convertir un quinqui de poca volada i que va tenir el pitjor final de tots.

Avui us portem l’home que que per poc no hackeja Matrix i aconsegueix ensorrar el dòlar americà. En Lucio Urtubia va ser un nano navarrès que va viure la misèria d’un país injust i classista. Veient les penúries que passava la seva família, va decidir començar a atracar bancs per col·laborar amb la causa anarquista. Atenció, perquè després de robar una milionada, en Lucio va considerar que la falsificació era un tema més segur i es va convertir en tot un expert.

Igual que el nostre amic Tarrare (2x033), en Charles Domery va ser un golafre que es passava tot el dia amb un budell buit i buscant alguna cosa per fotre's a la boca. Penseu que tenia tanta gana que després d'haver endrapat diversos quilos de carn crua, en Charles es menjava dos quilos d’herba abans d'anar a dormir. El problema és quan en Charles havia estat unes hores amb la panxa buida i no trobava res per mastegar. És llavors quan els gats de carrer ja podien amagar-se si no volien acabar cruspits per en Charles. sfx crit gat emprenyat llarg.

Antonio Vivaldi, un home tan famós que una de les seves composicions va donar nom a una pizza! Avui descobrirem la cara oculta de l'Antonio, un sacerdot que no parava mai per missa, un artista que va tenir problemes per culpa d'un embolic amb una alumna seva que era menor d'edat (coses d'artistes). Li deien Il Prete Rosso (el sacerdot vermell) perquè era ben pèl-roig, el pobre. Heu de saber que el típic retrat d'ell amb els cabells blancs era una perruca perquè, insistim, el nano era ben pèl-roig.

Aquesta biografia no és com la de la resta d'emperadors, estem parlant d'en Mansa Musa I, líder de l'Imperi de Manila, un imperi extint que dominava gran part del continent africà. Heu de saber que en Mansa ha sigut la persona que ha aconseguit acumular més riquesa en tota la història de la humanitat, deixeu-vos estar d'Elon Musk i Bill Gates, en Mansa sí que remenava calé de veritat. Això sí, a vegades, quan vas massa sobrat i no et mires l'extracte bancari, et pots enganxar els dits i pots córrer el perill de morir deshidratat al mig del desert.

Des de quan la poesia s'ha convertit en una cosa avorrida?! Vinga, canalleta, que avui descobrirem la vida d'en Joan Salvat-Papasseit, un escriptor autodidacta i un dels poetes de l'avantguarda. En Joan va tenir una vida difícil marcada per la mort del pare (ja veureu que el pare era un bon peça i que les primeres pàgines estan dedicades a ell) i també per la mort de la seva mare.

"És la Baba la vident, l'endevina que sap la vida; amb tarot, la bola o el marro del cafè, el passat, el futur us dirà!" No, no estem fent cap personatge de Bola de Drac, avui us portem la història de la Baba Vanga, una aprenent de bruixa que va perdre la vista en un tràgic accident. La gent del poble afirma que després d'aquell succés, la Vanga va obtenir poders paranormals i que tenia la capacitat de predir el futur.

El Mariscal més temut pels aliats, the desert fox, la guineu del desert! En Rommel era un enemic esmunyedís, que et podia complicar la tarda amb les seves tàctiques militars imprevisibles. Encara que tingués inferioritat numèrica i unes condicions desfavorables, la guineu del desert aconseguia revertir la situació. Va ser un dels maldecaps de Winston Churchill i els generals aliats durant la campanya d’Àfrica.

Capítol d'atracadors! Feia temps que no explicàvem cap biografia de cap lladre, oi? Per acompanyar la història hem fet servir una gran banda sonora, la de la pel·lícula “Snatch”. El guionista més purista de tots ha començat a treure espuma per la boca al veure que la història d’en Gordon Goody passa als anys 70 i “Snatch” està ambientada als 2000. Si sou gaire joves potser no us sona, però en Gordon Goody va ser un dels protagonistes del robatori més famós d’Anglaterra!

Sí, el nostre protagonista es diu Peppino Impastato, segurament el nom amb més fantasia que passaran per aquest programa. No és cap joc de paraules ni cap broma estranya, el nano es diu com si fos una salsa siciliana per als espaguetis. No us penseu que hem triat la biografia pel nom, en Peppino també va fer coses molt importants, heu de saber que va ser un dels principals activistes antimàfia de Sicília, una causa que va pagar amb la vida.

No, aquest dandi britànic no té res a veure amb la colònia Brummell; bé, sí que hi té alguna cosa a veure, la colònia és en honor seu, però això va passar quan fa segles que en George ja era mort. La qüestió és en George Burmmell era un militar presumit, un dels primers dandis de la història, un nano que tardava 3 hores a dutxar-se i 1 hora per fer-se el nus del seu mocador de seda. Sí, en George es perfumava de valent i, atenció ara, s'enllustrava les botes amb xampany per fer-ho tot més sofisticat.

Nosaltres us presentem els fets i vosaltres trieu si sou més de la Charlotte Corday o us agraden més les idees d'en Jean-Paul Marat. La Revolució Francesa va ser necessària, oi? Fins aquí estem tots d'acord. Doncs bé, després de fer la revolució, els girondins, gent com la Charlotte, opinaven que un bany de sang era innecessari, que allò de tallar caps era una salvatjada i que França necessitava una opció més moderada i que, al cap i a la fi, una monarquia parlamentària no era la fi del món. En canvi, gent com en Marat i els seus jacobins, pensaven que la Revolució implicava començar de zero, tallar de soca-rel i passar per la guillotina a tothom qui pensi al contrari.

Els companys del "Polònia" van fer molt mal amb la seva caricatura, les noves generacions han d'escoltar el programa d'avui i descobrir qui era realment Johan Cruyff, el pare de l'estil Barça, un home increïble i íntegre (que li agradava una mica la pela i es va enganxar els dits amb uns negocis immobiliaris?! A tothom li pot passar). Un home que no va voler fitxar pel Reial Madrid pels vincles que el club tenia amb la dictadura i que va ser la primera persona que va registrar el nom "Jordi" al registre civil quan va néixer el seu fill. Sí, canalla, abans dir-se Jordi estava prohibit, legalment t'havies de dir Jorge.

Biografia divertida, però que et deixa un gust amarg, pobrot William. Resulta que els pares d'aquest nano es van obsessionar a criar la criatura més llesta del món, la més intel·ligent de tots els temps. Com ho van fer? Doncs matxucant-li tot el coneixement de l'univers amb un embut; pressionant perquè entrés tot a dins del caparronet d'en William i després mirar de tancar bé la junta bé perquè no s'escapés res. El problema era que en William era tan llest que no tenia espai per a les coses quotidianes i no sabia fer-se ni un trist ou ferrat. Això passa quan els humans juguen a ser Déu nostre senyor, que nanos com en William en pateixen les conseqüències.

Necessitem ajuda d'en Carles Porta, perquè nosaltres no ens hem aclarit! Com pot ser que en un convent perdut de la mà de Déu les monges es quedessin embarassades? Va passar en dues ocasions: mare i filla, totes dues es van quedar embarassades tot i continuar sent verges (aparentment). Aquí només hi ha tres explicacions: una de divina i dues de terrenals. La primera és per obra i gràcia de Déu, el sfx miracle 1 de la Immaculada Concepció. La segona hipòtesi és que fossin hermafrodites i haguessin fecundat elles mateixes (teòricament és possible). La tercera... la tercera és que algun pagès de la zona entrava a dins del convent i jugava a metges amb les monges.

Ja sabeu que al capítol 20 de cada temporada ens toca parlar d'algun familiar de dictador. Mireu el següent patró que hem seguit durant aquests anys: Paula Hitler (germana d'Adolf Hitler), Ramon Franco (germà de Francisco Franco), Eva Braun (esposa d'Adolf Hitler). Ara ens toca explicar-vos la història de "la Collares", l'esposa de Francisco Franco, una dona que era com una garsa i arreplegava qualsevol cosa que brillés.

La nostra Audrey Hepburn era una actriu de Hollywood amb una història diferent de les Marilyn Monroe i les Judy Garland. Ella era una dona valenta, que mai va caure en les addiccions i els sfx got trencats que t’ofereixen el món de la faràndula. Val a dir que l'Audrey és europea, i això fa que el tarannà ja sigui diferent del de les actrius americanes que volen triomfar costi el que costi; que passés gana durant la guerra i hagués de netejar lavabos de nazis van ser experiències que també van influir que l'Audrey fos una noia forta i no fos la típica diva de Hollywood.

Encara que avui parlem d'una dinastia xinesa del 500 abans de Crist, que no us foti mandra escoltar la història! Hem fet una biografia molt divertida i gens embolicada. Ho diem de veritat, hem fet un esforç per simplificar-ho tant com hem pogut i només haureu de recordar tres noms: el del pare, el del fill gran i el del fill petit. Avui tindrem traïcions de “Nissaga de poder”, a la xinesa.

Avui us portem una biografia polèmica, que pot tenir molts punts de vista diferents! Nosaltres hem sigut tan fidels com ens ha deixat ser la Viquipèdia (no és veritat!, ja sabeu que ens informem bé per escriure les biografies). Aquesta història és un cúmul de desgràcies i despropòsits que desembocaran en un crim final, però quan arribeu en aquest punt no sabreu qui és el veritable culpable: si la societat o la persona.

La Florence Foster Jenkins és un dels personatges més curiosos que ha passat per aquest programa. Potser no és la persona amb la mirada més pura i brillant, però la seva història és un fart de riure, pobreta. El primer fet destacable és durant l’enterrament de la seva germana petita: La Florence, de 14 anys, va aprofitar el funeral per anunciar que la setmana vinent es casaria amb un home de 30 anys. Després, la biografia fot un gir sense cap ni peus i la nostra protagonista es va convertir en la pitjor cantant operística de tots els temps.

Per fi arriba el primer líder de secta de la temporada! Un home que es feia anomenar Shōkō Asahara i que era líder i creador de la Veritat Suprema, una secta que va operar durant la dècada dels 80 al Japó, Austràlia i Rússia. Tot va començar amb unes classe de ioga i meditació, però la cosa es va anar complicant fins als cascs amb elèctrodes i les reunions d’LSD. En Shōkō i els seus fanàtics van ser responsables de l'apocalipsi més trista vista fins ara: els seus atemptats no van arribar a la cinquantena de morts.

Una de les rates més grosses que van córrer per la Guerra Civil Espanyola va ser l’Alphones Laurencic (francès havia de ser, oi Jair?) L’Alphonse va ser un esnob extremadament de dretes que quan va començar la guerra va anar a petar al bàndol de la República. En veure’s atrapat a Barcelona, va aixecar el puny esquerre i va fer-se passar per un republicà convençut. Però això de les esquerres i la fraternitat li anava massa gros i va decidir contactar amb els franquistes. Llavors va ser empresonat pels republicans i va decidir tornar a canviar de camisa i convertir-se en un torturador responsable de la txeca de Gràcia.

Aquesta biografia la comencem als camps de Texas, recollint cotó sota un sol de mil dimonis. Sort en tenim que la mossa va ser prou espavilada per tocar el dos i marxar cap a l'altra punta del país. A la ciutat de Chicago les seves condicions de vida van millorar de valent; va aconseguir una feina estable i el respecte d'una comunitat molt més moderna que la de Texas. És llavors quan la Bessie va obsessionar-se a ser un referent per a la comunitat afroamericana i ser la primera pilot d'avió dels Estats Units. Compte amb els efectes sonors i els accidents d’aviació que patirem!

Avui ens toca The Thin White Duke! O The Thin White “Duck”, com diria en Peyu, que també ha de ser un ànec prou bonic… Vosaltres penseu que el senyor David Bowie era una estrella única que brillava amb llum pròpia? O va ser un cometa que va passar fugaçment per la Terra i ell era en el lloc i el moment adequats? És un debat que no solucionarem avui. El que és important d’aquest capítol és que els més petits coneguin el personatge i tinguin una opinió pròpia.

En José Gabriel era un terratinent adinerat que vivia còmodament sota el virregnat que els colonitzadors espanyols havien instaurat al Perú. Al nano li importava bastant poc que els espanyols matessin els seus avantpassats i extingissin la civilització inca. Ell tenia una bona posició social, els nadius el respectaven i també gaudia dels privilegis atorgats pels colonitzadors. El problema és que des de Madrid van començar a apujar els impostos. Com a bon convergent, després que li toquessin la butxaca, el nostre amic va desvincular-se de tot el que feia pudor d’europeu, es va canviar el nom per Tupac Amaru i es va transformar en un màrtir nacionalista.

Després de quatre temporades buscant sense parar, per fi ho hem aconseguit! Per fi l'hem trobat! Bunquerins i bunquerines, avui us presentem el científic més desastrós i més malastruc de la història! Estem parlant d'en Thomas Midgley, un inventor enginyós que semblava tenir una prometedora carrera a la General Motors. El problema és que en Thomas, sense saber ben bé com, sempre acabava embolicant la troca. En Thomas és un dels candidats al títol a la mort més ridícula del programa.

No pot ser que féssim en Robert Schumann sense acabar parlant de la seva esposa Clara, una noieta de mirada pura i brillant que va deixar la seva carrera musical de banda per poder ajudar el sòmines del seu marit. En Robert era tan sapastre que es va rebentar la mà amb una andròmina per enfortir els dits i tocar millor el piano. Després de l'accident ella li havia de passar les notes a net i també interpretar-li les composicions. A més de cuidar-li els fills, no fos cas que en Robert s'esllomés fent de pare.

Avui us explicarem la vida d'un olotí que va fer fortuna a les Amèriques. Compte, que no us enganyi el fet que era d'Olot, en Manuel era un fatxa de cap a peus que quan va tenir calés no va dubtar a fer-se amic de Primo de Rivera i donar suport als franquistes. La primera part de la biografia us ho passareu molt bé, perquè és quan en Manuel encara té la mirada pura i brillant i busca desesperadament la manera de fer diners. Us petareu de riure amb el màrqueting agressiu que va fer servir per publicitar la seva marca de tabac! La segona part, ja veureu que us començarà a caure malament, perquè és quan es torna ben espanyolista.

Que no us espanti el context històric d’aquesta biografia! Avui ens situarem tota l’estona al regne llatí de Jerusalem, enmig de les croades cristianes. Però no us preocupeu, n’hem sabut fer un bon treball de síntesi i ens hem quedat amb la carnassa, la sang i fetge, i les desgràcies. Ja veureu que avui us ho passareu molt bé amb el nostre nou amic: en Balduí, el rei “porc” (li deien així perquè el nas li queia a trossos per culpa de la lepra).

La història de la Leni ens serveix per adonar-nos-en que tot té un preu, que totes les accions que fem en aquesta vida tenen conseqüències. La Leni era una noia amb molt de talent (però molt!), llàstima que es va ajuntar amb males companyies i el va gastar de manera equivocada. La que podia haver sigut la directora de cinema més gran de tots els temps, es va convertir en l’encarregada de la propaganda nazi, la responsable de la cartellera de cinema del Tercer Reich. Després de la guerra, el món la va rebutjar i la van titllar de nazi la resta de la seva vida.

Cinquè capítol de la temporada? Ja hauríeu de saber que avui la cosa va de catàstrofes naturals i de cases arrencades d'un cop de vent! La primera temporada us vam explicar la vida d'en Roy Sullivan, el guardaboscos que li van caure uns quants llamps a sobre. Després va venir en Walter Summerford, un britànic que també atreia el mal temps. L'any passat vam repassar les desgràcies de la Melanie Martínez, la noia que vivia al costat del riu Mississipi. I aquest any ens toca explicar-vos les desventures d'en Lik Simelum, un home que viu en una illa perduda, que està declarada l'illa "amb més probabilitats del planeta de patir un desastre natural."

En Gogea Mitu, un pobre nano romanès que va néixer enmig de la misèria més absoluta. Per sort o per desgràcia, el nano tenia un gegantisme extrem que el va convertir en un monstre de circ. Efectivament, el propietari d'un circ de Txecoslovàquia li va veure possibilitats i junts van fer la primera pela. En Gogea va passar de ser un gegant pobre a ser un gegant milionari. Com que no sabia què fer, va decidir apuntar-se a boxa. Aquesta és la increïble història del boxejador gegant romanès!

Ep! Una altra història de bufons reials! Sabem com us va agradar la història d'en Triboulet, per tant, avui us portem la vida i miracles de l'Archibald Armstrong, un bufó escocès amb un humor molt refinat i amb una llengua molt afilada. L'Archibald era el bufó preferit del rei d'Anglaterra i, amb la conya, va fer-se ben milionari! El rei no parava de regalar-li terres! Val a dir que l'Archie no era un simple bromista, també era un conseller reial. Tenia bastant més valor que un nan que només es tirava pets com el nostre amic Triboulet.

Resulta que els de l'orfenat estaven fent neteja i van decidir encolomar alguns nens orfes amb les famílies més riques de la zona. Un d’aquests nanos era en Pavel, un nen que de seguida es va adaptar a la seva nova llar. En Pavel es va fer tot un home i fins i tot va començar la carrera de Medicina, llàstima que la Primera Guerra Mundial ho va engegar tot a pastar fang. El pobre va quedar ben traumatitzat i se li va esborrar la mirada pura i brillant de cop.

La quarta temporada la volem començar de manera tranquil·la. Us volem presentar la Helen, una jova americana de bona família (havien fet molts diners amb la patent d'una butaca reclinable, i ella es dedicava a viure la vida sense fotre res). Tot anava bé fins que la Helen es va casar amb en Dickinson Bishop, un altre jove de bona família. És en aquest punt on comencen els problemes, durant la lluna de mel per ser exactes. Qui podria imaginar-se que un creuer de luxe podria acabar d’aquella manera? A partir d'aquí, tot el que vulgueu: gossos ofegats, nens morts, accidents de cotxe, relliscades a la piscina... De tot! Qui era el malastruc? Ell o ella?

Ara sí! Últim capítol de la temporada! Aquest personatge potser no té tant màrqueting com Jesucrist o el nostre estimat Phineas Barnum, però és una història digna de ser la biografia final. En aquesta ocasió hem volgut fer una cosa més recollida, ens hem allunyat del confeti i la fanfàrria del circ dels horrors d'en Barnum i també hem volgut distanciar-nos d'una història tan èpica com la de Crist nostre senyor. Avui us portem una vida grisa i penosa, una vida de búnquer.

Canalleta de mirada pura i brillant! Esteu a punt d’escoltar el penúltim capítol de la tercera temporada! Avui ens hem volgut allunyar d’assassins, d’infàncies traumàtiques i d’històries fosques. La biografia de la Mary Fields té els seus moments dramàtics, però, per sobre de tot, és una història que ens parla d’altruisme, d’amistat i de superació personal. La Mary ens demostra que hi ha búnquers que també poden ser tendres i que les nostres llàgrimes al final de la biografia també poden ser de joia.

Si ahir vam fer un cantant satànic, avui toquem el pal dels inventors amb mirada pura i brillant que es van trencar coll i barres provant les seves andròmines. Estem parlant d'en Jean-François Pilâtre de Rozier, un esnob francès que desitjava solcar el cel amb el seu globus aerostàtic. Els inventors bojos no podien faltar en aquesta recta final de temporada.

Encarem l’última setmana de la temporada amb una biografia musical (si és que se’n pot dir música dels esquellots que feien aquests nanos). En fi, que avui us portem la biografia d’en Per Ohlin, conegut també com a Dead, un satànic de cap a peus que va viure (i va morir) com un autèntic amant del black metal. I després diuen que al nord d’Europa estan millor que aquí i que són més civilitzats! No fotem!

Aquest dilluns, mentre relatàvem les aventures del nostre amic "Tempranillo", ja us vam dir que abans que acabés la temporada havíem de fer la biografia d'en "Tragabuches". Avui estava previst fer la biografia de Rosa Parks, però ens ha semblat més adient fer la d'aquest torero que va començar a fer de bandoler perquè va degollar el sagristà de la parròquia i va tirar la seva amant pel balcó.

​Primer coreà del programa, oi? (estem bastant segurs que no n'hem fet mai cap, ja ens ho confirmareu en els comentaris). Comencem a dalt de tot, amb música d"El joc del Calamar" perquè la història és més violenta i surrealista que la sèrie. El protagonista d'avui és en Yoo, un pobre desgraciat que va començar la seva vida de delinqüència cometent robatoris de poca volada. La cosa es complica quan en Yoo vol ser una espècie de Robin Hood coreà i es dedica a assassinar persones adinerades.

Els escriptors que passen pel búnquer són uns borratxos i tenen unes biografies estrafolàries, però ens hem trobat que Lev Tolstoi els supera a tots. En Lev neix en una família de nobles forrats de calés, se li moren els pares, el paio ho hereta tot i es trastoca. Llavors comencen els jocs d'atzar, la beguda i les malalties venèries. Fins aquí bé. Arriba un moment que té tants deutes que decideix allistar-se a l'exèrcit rus. Després de veure els horrors de la guerra, en Lev canvia radicalment de vida i es converteix en un dels escriptors més grans de tots els temps.

​Fa unes quantes setmanes, una persona del públic ens va demanar fer la biografia d'un tal José María, "El Tempranillo", un bandoler andalús del segle XIX. Després d'investigar una mica, li hem de donar la raó al nostre oient: la història d'aquest bandoler es mereix un búnquer. Només heu de saber que a "El Tempranillo" li deien així perquè va començar a delinquir "muy tempranillo". Amb 15 anys va matar un home amb el qual va tenir una discussió durant la Romeria de San Miguel.

Canalla, potser en Chris McCandless és el vostre ídol i ara li faltarem al respecte. Si és així, ens sap molt greu, però des del programa pensem que una bona hòstia a temps li hauria anat molt bé, potser dues, per assegurar-nos que li hagués passat la ximpleria d'anar a viure al mig del bosc. Sobreviure al mig del no-res i alimentar-se del que et dona la terra (a part d'algun conill que matava) està molt bé com a filosofia, però els deliris i el dolor que va passar durant les seves últimes hores de vida, també devien ser bonics de veure.

Avui us volem presentar una nova línia de biografies: la dels bufons reials. Aquestes històries són una barreja entre biografies del circ dels horrors i biografies de l'edat mitjana que passen a palau. Comencem amb la vida d'un bufó francès que es va convertir en l'humorista més popular de tot el regne. Li deien Triboulet i estava tan sonat que feia comentaris ofensius sobre l'aspecte físic de la reina i se'n fotia dels embolics de faldilla dels nobles. Les seves bromes tocaven temes tan delicats que el van condemnar a mort diverses vegades.

Després d'escolar aquesta biografia tindreu el cap fet un embolic. Avui hem volgut fer una mica de "Crims" i us hem portat el cas d'en Cameron, un "white trash" americà que es va veure fotut en un bon merder quan se li va cremar la casa i el van acusar d’assassinat. Ell declara que no hi té res a veure, que l'incendi havia sigut un accident. El condemnen a la pena capital i en Cameron es passa 11 anys esperant al corredor de la mort mentre intenta demostrar que ell no va estar implicat en l'incendi que va devorar casa seva. Culpable o innocent? Nosaltres no ho tenim gens clar!

Potser no és la biografia més intrèpida de la temporada, de fet és la més insulsa que hem fet mai, però hem pensat que no tot ha de ser sang, assassinats, accidents, embolics de faldilles i grans fets històrics. De tant en tant, ja va bé que us portem una història com la d'en Juan Arriaga, que us servirà per desintoxicar-vos una mica. El nano resulta que era un autèntic geni de la música, a part de ser molt treballador. En Juan va anar a estudiar a París i no va trepitjar cap bordell ni va tastar cap gota d'alcohol. Estudiar, estudiar i estudiar, era l'únic que feia, i ja veureu com va acabar!

Des d’“El búnquer” ens esforcem a tenir biografies variades i que no es converteixi en un “Crims”, però la història d’en Jeffrey Dahmer era obligada fer-la. No tant pels seus assassinats, sinó per la seva patètica existència i, sobretot, per la inoperància de les forces de seguretat, que en una ocasió fins i tot el van ajudar a cometre un assassinat. Ah, per cert, no us preocupeu per les descripcions i els detalls macabres, n’hem tingut de molt pitjors; en Jeffrey era un aficionat comparat amb l’Ed Kemper o l’Ed Gein.

Hòstia santa, com patirem! Abans de començar-lo a gravar, ja estem suant! Aquest capítol no és com la resta, el d’avui ens toca de prop. Que els petits de la casa parin bé les orelles perquè és important conèixer el cas d’en Salvador Puig, de com va viure i de com va morir. Compte amb el cameo de la pàgina final, entenem que ja sabeu de qui es tracta.

Avui us portem una història tristota, però que té un final prou digne tenint en compte com hauria pogut acabar. La Mary Ann Bevan era una mossa normal i corrent: arriada com ella sola, amb un futur ple de possibilitats. La noia va acabar els estudis d’infermeria i va trobar feina en un prestigiós hospital de Londres. Tot anava com una seda, fins que se li va manifestar una horrible malaltia que li va capgirar la vida.

Recuperem una bio pendent de la temporada anterior i, ja de pas, toquem el tema “atracadors i gàngsters americans dels anys 30”, que feia dies que no en fèiem cap. A més, aquesta història no tracta sobre el típic delinqüent que no sap on caure mort. La Ma Barker era una pobra dona que intentava portar una vida tan digna com fos possible; eren els seus fills, que eren unes perles! La seva mare (d’aquí ve el nom “Ma”) va decidir entrar a l'organització criminal i posar una mica d’ordre, perquè els seus nanos eren tan sapastres que ni atracar licoreries, sabien fer.

Història moguda: comencem a Itàlia, marxem cap a la selva amazònica i acabem a Portugal! I allà la cosa encara serà més moguda, ja que el nostre protagonista viurà el terratrèmol de 1755 que va destruir Lisboa. Si no sabeu de què estem parlant, pareu aquí mateix i recupereu el capítol 152 d'aquesta temporada, on expliquem la història d'en Josep I de Portugal. Heu de saber que aquest episodi serà un duel entre en Gabriel de Malagrida i el marquès de Pombal, la fe contra la racionalitat.

L'Eugene O'Neill tenia unes excuses infal·libles per no cuidar els fills i fotre el camp de casa una temporada. En una ocasió li va dir a la seva dona que marxava a Hondures a buscar or. Després de tants capítols, ja heu de saber reconèixer el patró: dramaturg = alcohòlic. Va arribar el moment que l'Eugene cuidava més els seus premis Pulitzer que no pas els seus fills.

Només cal que us diguem que aquesta història comença a Swazilàndia, on el consell d'ancians ha d’escollir qui serà el nou rei del país. Capítol de fantasia però, també, capítol d’identitat nacional. En Sobhuza va ser un rei just que va aconseguir independitzar-se dels colonitzadors britànics. També va transferir la meitat del PIB de Swazilàndia al seu compte corrent, però això no ve al cas.

La cuidadora de nens assassina, l'infermer assassí, la culturista assassina... Us deveu pensar que tots els personatges són assassins! Doncs no, que no us enganyi el títol, la pobra Sally McNeil només en va matar un (i possiblement va ser en defensa pròpia). El més important d'aquesta història és saber detectar quins errors va cometre la Sally fins a acabar d’aquella manera. El primer error: casar-se amb un exmarine i culturista maltracador. Poseu-vos còmodes i gaudiu.

Aquestes biografies serveixen per saber que en el món hi ha gent com l'Oswald Spengler: gent sense ofici ni benefici que només es dedica a tocar allò que no sona amb teories i pensaments que no li importen a ningú. L'Oswald estava tan boig que ni en Hitler se'l prenia seriosament. Fixeu-vos-hi: era tan nazi que va ser nazi abans que els nazis existissin. L'Oswald va gastar molt de temps i molta tinta a desenvolupar teories conspiranoiques i antisemites en comptes de fer alguna cosa útil per a la societat.

En Jean-Michel Basquiat potser és un altre tipus d'artista, però també podem dir que "anava com Las Grecas". Tal com feia la Tina Muñoz, en Jean-Michel també es bevia l'aigua dels cendrers i dormia en parades d'autobús. Encara més, ell i la Tina eren uns artistes com una casa de pagès, si ho pensem bé, tampoc eren tan diferents! Algú potser dirà que l'obra de Basquiat està sobrevalorada; també ho dèiem de la Tina i ja vau veure com cantava en Peyu. Des d’“El búnquer” reivindiquem que: Basquiat i Tina Muñoz, vides paral·leles.

Aquesta biografia l'hem guardat per la tercera temporada perquè necessitàvem estar segurs que a hores d’ara, tots els nostres oients saben i entenen de què va el programa. Ho diem perquè la història d’aquesta dona teníem ganes de fer-la des de la primera temporada, però no ens hi vèiem amb cor. Ara sabem on és el límit i coneixem fins on podem collar-vos sense que us desmaieu anant en cotxe. Prepareu-vos perquè l'Amelia Dyer és un dels grans personatges victorians, que en va fer de molt grosses.

La Tina Muñoz era l'aneguet lleig de la família: una noia que sempre quedava a l'ombra de la seva talentosa germana. Amb els anys, però, la Tina es va espavilar i va aconseguir despertar la seva vena artística. Ella i la seva germana es van convertir en “Las Grecas”; aquell duet eren una màquina de fer diners. Evidentment, la Tina no va saber gestionar l'èxit i va acabar tirada pel carrer (vivint la vida hippy, segons ella).

Avui heu de fer com en Jair: agafeu paper i boli (si sou una mica Monchito, també us farà falta una calculadora). En aquesta biografia no surten gaires noms, però sí que tindrem moltes dades que cal tenir apuntades. Si us diem que potser tindrem rècord de la temporada, ja sabeu cap on van els trets, oi? Ja anem encarant el final de la temporada i la cosa es posa emocionant.

Un dels millors capítols de la temporada? Un dels més bojos, això segur. Els de YouTube ja fa estona que deveu estar al·lucinant amb la foto de la miniatura, però intenteu ignorar-la, no vulgueu treure'n l'entrellat. Seria bonic conservar una mica d'emoció fins al final. Per escoltar aquesta biografia us recomanem serenor i paciència, que la història s'ho val i ens ha costat molt posar-nos dins la ment del protagonista. També hem d’anar amb compte amb els sfx que aniran sonant.

Una altra història de samurais! A la bio no ho comentem, però aquest paio era qui va apadrinar en Yasuke, el samurai negre que vam fer fa unes quantes setmanes. Però avui no parlem de samurais africans, sinó que us portem la història de l'Oda Nobunaga, un dels senyors de la guerra més famosos del Japó. Això que la biografia comença ben malament, ja que l'Oda era un nano malcriat que només volia viure amb l'esquena dreta i es negava a continuar el llinatge familiar.

Compte perquè avui no us portem el típic actor de Hollywood borratxo que es divorcia cada dos per tres. En Tom també es divorcia sovint, però ell ho fa per raons més profundes. En aquest capítol us descobrirem la cara fosca de Tom Cruise (agafeu-vos fort, perquè el nano està com un llum de ganxo). També us explicarem d'una vegada per totes què carai és això de la cienciologia, una secta més sinistra que la lògia de la pel·li “Eyes wide shut”.

Ui! Quina saga més apassionant ens espera! A Portugal no li hem fet mai gaire cas, però també tenim històries molt interessants! Avui us portem la vida del rei Josep I de Portugal, un beneit acabat que, per sort, va saber delegar les seves responsabilitats en el marquès de Pombal. Aquest marquès no estava per hòsties i va saber gestionar l'imperi portuguès amb mà de ferro. Ja veureu quins mètodes feia servir.

En Pichichi, un futbolista basc de metre cinquanta que jugava com els àngels! Era increïble! Heu de saber que el trofeu Pichichi, el que es dona al jugador que ha fet més gols de la temporada, és en honor del nostre amic. El problema era fora del camp, ja que el nano era un desastre: bevia, menjava com un porc i no s’entrenava ni que el matessin. A part que era més curt que una cua de conill, pobret. Sembla que estiguem parlant d’una estrella brasilera, però en Pichichi era un basc de cap a peus.

En Charles, pobret, va ser carn de búnquer des del principi. Potser és la biografia amb més ficades de cap a dins del vàter. A l'escola: cap al vàter. A casa: cap al vàter. La seva adolescència era tan fotuda que en Charles es va intentar suïcidar amb un joc de química que li va regalar la seva mare! sfx cop tensió. Després tenim un període en què sembla que millora una mica, però res: al cap d'uns anys, en Charles torna a experimentar amb la química. Aquest cop van llepar els pacients dels hospitals on treballava.

Avui tindrem un capítol important. Si teniu canalla petita que ens segueix, feu que estiguin ben atents perquè avui coneixerem la història de Kurt Cobain, un ídol de diverses generacions de blancs de classe mitjana que s'identificaven amb uns problemes que no tenien. Si entreu dins de l’univers de Kurt Cobain, descobrireu una nova perspectiva de veure la vida. Ah, per cert, l'última part de la biografia no cal que l'escolteu. Ja sabreu quan parar la ràdio abans de l’escena final.

Recordeu aquell capítol dels Simpsons que en Homer es converteix en l'home canó i se'n va de gira amb els "The Smashing Pumpkins"? Doncs aquella història està basada en la vida d'en Frank Richards, el nostre protagonista d'avui, un paio que es fotia davant d'un canó d'un vaixell de guerra i parava el projectil amb la panxa. Un país tan genial com els Estats Units es van forjar amb gent com en Frank.

Us advertim que aquesta història fa cagar de por, després no digueu que no us avisem! Avui tornem a tocar el tema dels exorcismes amb el cas real de la noia que va inspirar la pel·li "L'exorcisme d'Emily Rose". Val a dir que els guionistes hem intentat relatar la biografia des d'una basant mèdica, explicant que l'Anneliese no estava posseïda, sinó que patia d’esquizofrènia. Ara bé, sempre et queda aquell dubte raonable de si realment Hitler estava a dins d’aquesta noia.

Avui us parlarem de la vida d’aquest activista sud-africà que va lluitar per tenir una societat més justa. Això sí, quan va veure que les paraules es van quedar curtes i no servien per res, el nano va prendre la decisió de passar a la lluita armada i començar a fotre atemptats. Ah, carai! La violència sempre és l’última opció, però no deixa de ser-ne una. Per cert, també va ser president de l’ANC, aquesta dada és poc coneguda, però ja sabeu que aquí no se’ns escapa res.

L'era victoriana ens ha portat grans històries al llarg d'aquestes tres temporades. És una època on la tecnologia i el progrés topen amb els valors tradicionals i religiosos. Aquesta dicotomia és la que es trobava el nostre protagonista d'avui: en Joseph Mortimer. Aquest metge va desenvolupar un invent per descontracturar l'esquena dels pacients, però els seus companys metges feien servir l'artefacte per donar plaer sexual a les dones i curar l'anomenada histèria femenina.

Avui tenim el boig de les pometes! Heu enganxat el doble sentit o què? Que us ho hem d'explicar tot, hòstia! L'Steve Jobs era un paio que va fer un any sabàtic a l'Índia i va tornar amb una nova perspectiva de la vida: només menjava fruita crua i certes hortalisses. Pomes, peres, plàtans, apis, cogombres... Tot fotut a la liquadora i au! 0% de proteïna i la insulina pels núvols! Good Job, Steve! Avui coneixerem el geni que hi havia rere els iPhones i els iPads, a veure si els foteu al riu d'una vegada per totes. Sí, els guionistes del búnquer som una mica anti-Apple. Se'ns nota?

Ja ho diem al principi de la història: abrigueu-vos bé perquè avui començarem a la Sibèria i anirem a petar a l’Antàrtida. El nostre protagonista és en Leonid, un jove que va fotre el camp del seu poble de mala mort per anar a Sant Petersburg i estudiar medicina. El paio va tenir l’honor de formar part d’una expedició soviètica per anar a l’Antàrtida. Ell era el cirurgià del grup. Durant l’expedició, va tenir la responsabilitat de cuidar els seus companys, però… a ell, qui el cuidava? Prepareu-vos per una barreja entre “Alien” i “The Thing”.

Un altre escriptor drogoaddicte, borratxo i faldiller? Doncs no! A en Gustavo Adolfo no li agradava tota aquesta parafernàlia bohèmia d’artistes de mala vida. Ell era un paio sensible, un enamoradís, un home que volia gaudir de les petites coses de la vida. Desitjava portar una existència humil i tenir una mort a l'altura de les circumstàncies. Ja li va anar bé morir de la manera en què ho va fer: en aquella època, si no tossies sang, no eres ningú.

Si no coneixíeu aquesta història de fantasia, ja ens podeu anar donant les gràcies per haver-vos fet aquest descobriment tan meravellós. Avui us portem la biografia d’en Galvarino, un cap maputxe que es va enfrontar als colonitzadors espanyols. Els seus enemics el van capturar i, compte ara, li van tallar els dos braços amb una destral. És llavors quan en Galvarino es fa instal·lar dues fulles d’acer als avantbraços, com en Jack de “Mortal Kombat”.

Després d’una setmana amb tres biografies bastant desastroses, avui ho rematem amb la història de la Helen, una nena que per culpa d’una infecció es queda completament cega, sorda i muda quan només té un anyet. Què us sembla? És veritat que la història comença molt malament, però s’ha de dir que remunta quan la Helen rep l’ajuda que necessita i aprèn a comunicar-se tot i els seus impediments. Segurament és la història de superació més poderosa que hem tingut fins ara, i mira que fa uns dies vàrem fer Lance Armstrong!

Feu un moment de silenci abans d’escoltar aquest capítol i reflexioneu sobre el nom de la biografia. Heu de saber que esteu davant del pare del búnquer, el guionista original, la persona que va escriure sobre nanos orfes de mirada pura i brillant que es trobaven perduts enmig de carrers bruts i atrafegats. sfx carruatge cavalls + sfx gent ciutat època victoriana. Charles Dickens, l’escriptor que ho va engegar tot. Veureu que en Charles tindrà uns embolics amb la seva dona i la seva cunyada, però tampoc n’heu de fer gaire cas. Ara sí, he de separar l’obra de l'artista.

Avui tenim un capítol ben distret! De fet, tenim 24 històries dins d'una sola biografia! Resulta que en Billy Milligan era un nano que no girava gaire rodó i que va acabar tenint múltiples personalitats: 24 per ser exactes. El més sorprenent de tot és la quantitat de detalls que en Billy s'inventa per a cada personalitat. Per exemple, a dins del seu cap hi havia en Walter, un australià aficionat a la cacera; en Ragen, un comunista iugoslau, o l'Adalana, la violadora lesbiana (no, no ens ho estem inventant, és així de greu).

“El pianista”. No cal dir res més per saber de qui estem parlant, oi? Ja sabíeu que era una de les històries que tard o d'hora calia afrontar; per tant: calma, serenor i un paquet de mocadors al costat, per si de cas. En aquesta dramàtica història passegem per les runes del gueto de Varsòvia i viurem les peripècies que en Wladyslaw va haver de fer per sobreviure a la tirania nazi.

Aquesta setmana haurem passat per Irlanda, per Escòcia i per Anglaterra! Només ens faltava una biografia de Gal·les! Però ja veureu que el bo d'en William de seguida es va fotre en problemes i el van enviar a Austràlia, un lloc on l'imperi britànic acumulava les seves deixalles. El pobre William, condemnat injustament per un delicte que no havia comès, no va dubtar ni un segon a escapar-se i començar una vida de fugitiu pels boscos australians. La fugida va anar bé, però el paio es va perdre i va acabar topant amb els aborígens de la regió.

Avui descobrireu com n'era d'emprenedor Arthur Guinness, una persona que va fundar un imperi amb les seves pròpies mans. Ja podeu agafar paper i boli, perquè avui aprendrem a ser empresaris d'èxit. Una de les seves claus? Doncs no distreure's amb les atraccions carnals, posar tots els esforços en el negoci. Després, quan ja tens els calés fets, ja pot tenir tantes canalles com vulguis. Ah, per cert, us confirmem que la cervesa Guinness és responsable del llibre dels rècords, però no té res a veure amb la història d'avui.

Avui ens ho passarem bé! Almenys fins a la pàgina 12 de guió. La història serà entretinguda perquè en José María Jarabo era un amant de la gresca que només feia que fotre's en problemes. La història comença a Madrid, just abans de la Guerra Civil, però no us preocupeu que de seguida anirem cap a Puerto Rico i també cap als Estats Units. En José María era tan peculiar que a Nova York el van fotre a la presó per traficar amb fotos pornogràfiques, i, un cop tancat a la garjola, va començar a practicar karate; imagineu-vos el personatge!

Rob Roy, l'heroi escocès? Ja pot comptar! No us espereu ni història tan èpica com la d’en William Wallace, ni finals tan dramàtics al crit de "FREEDOOOM". En Rob Roy era un simple granger que volia portar una vida tranquil·la, el problema és que es va emmerdar demanant un préstec que després no podia pagar. Avui no sonaran melodies prohibides tocades amb gaites prohibides, ni tindrem poetes guerrers; penseu que en Rob Roy es presentava tard a les batalles i aprofitava per saquejar els cadàvers, aquest serà el protagonista d’aquest capítol.

Portem una temporadeta que no ens traiem les aparicions de sobre! Avui no tindrem cap matrimoni místic amb Crist, però gairebé! I és que avui us portem la història d'un nano neerlandès que va estudiar per ser dissenyador gràfic i va acabar treballant de faquir a les tavernes de mala mort d'Amsterdam. Ja se sap que un estudia el que vol i treballa del que pot! A sobre, l'Arnold tenia aparicions de familiars que havien mort i que li havien de donar un missatge.

Avui sí! Avui prepareu els mocadors perquè aquest capítol serà una vall de llàgrimes. Us portem la veritable història d'en Hachiko, el gosset de la pel·lícula d'en Richard Gere. Penseu que els nostres guionistes, que han escrit mil i una biografies d'horror i de misèria, no van poder evitar expressar un "pobreeet" quan van acabar d'escriure aquesta història. Penseu que aquesta mostra d'humanitat per part dels psicòpates dels nostres guionistes és una cosa excepcional! Imagineu-vos com n’és de lacrimògena.

Químio i bicicletes! D'això anirà el programa d'avui. Bé, els anabolitzants i les transfusions de sang també tindran el seu pes. Avui us parlem de l'ascens i la caiguda d'un home que es va convertir en un ídol per a tota una generació, una persona en la qual emmirallar-se, fins que es va acabar trencant. Penseu que estem escrivint aquest text amb la llagrimeta als ulls. #LiveStrong

Si en Lord Byron hagués tingut un metge com en Paracels, no hauria mort d'aquella manera tan desastrosa. Heu de saber que en Paracels va ser una autèntica revolució en el món de la medicina, però, noi, hi havia metges que els costava canviar de mètodes. El tema de les sangoneres encara va durar anys! Ves que no tinguessin alguna comissió amb el comerciant que les venia! En fi, que en Paracels va ser un metge de cap a peus que va ser injustament criticat pels seus col·legues. Això sí, també era un amant de la gresca i un borratxo, una cosa no treu l'altra.

Ai! Quina història tan desgraciada! Aquesta sí que és la típica biografia de crooner americà: infància complicada, talent, gresques continuades, número u al billboard, embolics de faldilles, drogues… Fins aquí tot bé, el de sempre. El problema és el final, la mort d’en Marvin Gaye, una cosa tan surrealista que ens hem quedat glaçats! I mira que n’hem relatat, de morts, aquí al búnquer! Només us diem una cosa: compte amb el pare d’en Marvin: el senyor apareix poc, però és un dels protagonistes de la història.

Avui us portem una història simpàtica i agradable. De tant en tant convé descansar d'assassinats i de misèria, que després de tres temporades escoltant desgràcies acabareu tan grillats com els nostres guionistes. Avui us volem explicar la història d'un carter francès que un dia va ensopegar amb una pedra i es va fotre daltabaix d'un marge. No sabem si va ser el cop al cap o si li va venir la inspiració divina, però la qüestió és que en Ferdinand va decidir emportar-se aquella pedra a casa. De fet, cada dia que tornava de treballar, arribava a casa amb una nova pedra. Al final, tenia tants rocs darrere el seu pati que va decidir construir un palau.

"Ui! Aquest patró de biografia ja me'l conec! És la típica història del periodista borratxo americà que se'n va a la guerra, que té moltes amants i que es mor mentre escriu el seu últim llibre". Doncs no! Després de tantes biografies, encara tenim la capacitat de sorprendre-us! Avui tindrem tribus salvatges, ingesta de carn humana, vudú, zombis i rituals haitians. En William Seabrook era un intrèpid explorador que es va obsessionar amb Haití i tot el misteri esotèric que envolta aquesta illa del Carib.

La història d'en Lord Byron us va marcar? Doncs imagineu-vos com va quedar de traumatitzada la seva filla. Sí, avui repassarem la vida de l'Ada, l'única filla legítima que va tenir el penques d'en George. Els gens Byron corrien per les venes de la pobra nena: salut delicada i idees estrambòtiques, com la de voler saltar del terrat amb una màquina voladora. Sortosament, la mare de l'Ada va redreçar-la i la va ajudar a convertir-se en una matemàtica excel·lent. Ja se sap que els Byron els has de lligar curt.

Quina biografia tan entretinguda que tenim avui! Això serà un anar i venir de clientes que buscaven els remeis miraculosos de la Magdalena. Resulta que la nostra protagonista era una curandera de Mallorca que tenia una pols màgica que era fantàstica per solucionar problemes matrimonials, sobretot per si et volies quedar viuda. Us encantarà aquesta història d’emprenedoria i de superació.

Tots sabeu qui és en Michael Jordan, oi? I també sabeu que va ser el millor dels millors i que va portar els Chicago Bulls fins dalt de tot. Doncs bé, val a dir que tres dels sis anells que va guanyar, ho va fer acompanyat de dues bèsties com en Dennis Rodman i l'Scottie Pippen. Precisament, avui volem repassar la biografia d'en Dennis Rodman i totes les seves bestieses i genialitats dins i fora de la pista. Des de fotre-li un cop de cap a un àrbitre, saltar-se un partit transcendental per anar a fer lluita lliure amb en Hulk Hogan o anar en missió diplomàtica a Corea del Nord.

Coco Chanel i Gérard Depardieu, dels inicis més desastrosos de la temporada! La Coco Chanel, abans de ser la dissenyadora de moda més influent de tots els temps, va viure una infantesa d'allò més dura i es va haver de buscar la vida fent d'artista de varietats en cabarets de mala mort. Ella volia ser cantant, però tenia una veu tan desastrosa que ningú la contractava; els dos paquets de tabac que es fumava cada dia tampoc van ajudar gaire a millorar el seu cant. Després els nazis envaeixen França i tot millora, ja que ella no tenia cap mena de problema a col·laborar-hi.

L'Evan O'Neill era un nano de casa bona, penseu que la seva mare va crear l'hospital situat al poble que va fundar el seu pare. Per sort, el nano va sortir espavilat i va saber aprofitar la posició privilegiada de la família. El nostre amic combinava la feina a l'hospital de la seva mare amb la feina de 'cirurgià del ferrocarril', un concepte que si no sabeu què és, us encantarà. El dilema de la biografia arriba quan l'Evan s'obsessiona amb la idea d’operar-se a si mateix, el beneit deia que era tan bon cirurgià que va voler autopracticar-se una extirpació d'apèndix.

Avui us portem la història de la PATRONA DELS TUBERCULOSOS! Sí, amics i amigues! Us portem la història de la patrona del programa! La Rosa de Lima és patrona, beata, santa... de tot! Va amb el lot complet! Ja veureu quina història tan interessant i ja veureu quins miracles! Heu de saber que va ser la primera santa d'Amèrica, va fer explotar el cor d'un pirata holandès, podia parlar amb els animals, curar els tuberculosos i, fins i tot, va provocar una pluja de pètals de rosa sobre el despatx del papa de Roma.

Estigueu atents perquè en Moe Berg és dels paios més hiperactius que han passat pel programa! En Moe combinava la carrera de jugador de beisbol professional amb la seva gran passió: estudiar idiomes. A més a més, en les seves hores lliures, estudiava per ser advocat i treballar en un bufet de Wall Street. Durant les vacances, aprofitava per viatjar pel món i continuar aprenent idiomes. Com podeu veure, en Moe feia de tot menys dedicar-se al que realment li donava diners, el beisbol. Un cop es va retirar, encara va tenir temps de col·laborar amb el govern dels Estats Units i fer d'espia durant la Segona Guerra Mundial.

Trobàveu a faltar les històries de monstres de circ? Doncs avui us fareu un tip de sentir cançonetes del circ dels horrors! La nostra protagonista és la petita Lucía Zárate, una noieta mexicana que feia 50 centímetres d’alçada. Insistim: 50 centímetres! Era una noia tan alta com una ampolla d’aigua de litre i mig! És gros, eh! I compte, perquè potser estarem de sort i el nostre estimat amic Phineas Barnum encara vindrà a treure el cap. Ja sabeu que sempre que hi ha anomalies físiques i coses estranyes, en Barnum sol voltar a prop.

Avui us portem carn de búnquer! Encara que en George Byron pertanyia a la noblesa britànica, va tenir una infància ben fosca, sobretot quan la seva institutriu l'obligava a llegir la Bíblia mentre practicaven sexe oral. En George diu que s'ho passava d'allò més bé amb la seva cuidadora, però, en el fons, aquelles experiències sexoreligioses quan només tenia 9 anyets el van deixar grillat com una patata. Els gens tampoc no l'acompanyaven: en George venia d'una família de faldillers i borratxos. Penseu que el seu pare era en Jack el Boig i l'avi era en John Mal Temps.

Una biografia entretinguda, avui! Ens tornem a situar a l’Antiga Grècia, a la ciutat-estat d’Atenes. Els seus vilatans estan comprant a l’àgora quan, de cop i volta, es forma una rotllana entre la multitud. La gent comença a cridar i a escandalitzar-se, al centre de la rotllana hi ha el nostre amic Diògenes, que s’està masturbant amb tota la tranquil·litat del món. Avui dia seria tractat com un boig, un home que cal tancar en un centre psiquiàtric. Temps enrere, però, va ser tractat com un savi, un pensador filosòfic.

Ja en tenim un fart, de biografies de morts de gana i de borratxos desgraciats, ja era hora que ens tornés a tocar una vida aristocràtica, amb els seus vestits luxosos, la seva música refinada, els balls, les joies… Això sí, avui no us espereu un final feliç per la nostra protagonista. La Maria Antonieta era tan merdosa que va aconseguir posar-se tots els francesos en contra. I si una cosa bona tenen els francesos és que quan es foten a protestar, ho fan tal com toca (ben igual que nosaltres, vaja).

Si el nom del nostre protagonista no us sona, és ben normal. La major part de la vida, en James la va passar sent un personatge completament anònim, un desgraciat sense ofici ni benefici, que només feia que entrar i sortir de la presó. Als Estats Units els definirien com un “white trash”, “púrria blanca”. Doncs en James és un “white trash” de cap a peus. Supremacista, borratxo i també una mica Monchito, ho tenia tot! Potser no arribava al nivell del nostre amic acordionista, però en James tampoc tenia tots els soldadets en línia.

“I have a dream!” La veritat és que en Martin tenia més d’un somni, el primer era sobre la igualtat i la tolerància, i el segon somni era sobre enllitar-se amb tantes dones com podia. Avui descobrireu la història (i els draps bruts) d’aquest líder afroamericà que va lluitar per aconseguir un país més just. Heu d’estar molt atents al principi, quan la seva àvia cau per les escales; aquell fet marcarà el nostre amic Martin per sempre més.

Avui us espera una biografia prou agradable, sense matances ni històries d’aquest estil. La Rosaleen de petita apuntava maneres i tot indicava que seria una assassina en sèrie, una estranguladora de vagabunds en potència, però, va resultar ser una noia prou trempada. Era una mica excèntrica i li agradava dibuixar dimonis amb el penis erecte, però, a part d’aquests detalls, era una mossa la mar de simpàtica.

En el Dia Internacional de les Dones, des d'"El Búnquer" us explicarem la història de Jackie Tonawanda, una dona que va lluitar tota la seva vida contra les desigualtats de gènere. Ella volia regularitzar la boxa femenina, però les federacions nord-americanes li deien que ni parlar-ne, que les dones eren massa dèbils i que la boxa els hi podria lesionar els pits i els òrgans genitals. Sort que la Jackie no s'arronsava fàcilment i li va tancar la boca a més d'un, inclús li va fer saltar les dents!

Sí, ja sabem que cada biografia diem el mateix, però ens heu de creure: l'inici de la vida d'en Gérard Depardieu és de les coses més desastroses que hem relatat en aquest humil programa! Intent d'avortament amb unes agulles de fer punt, pare borratxo, nul·la escolarització, analfabet, tartamut... i això només és la infància! Adolescència: robatori de tombes, fel·lacions a desconeguts a canvi de diners... Sí, heu llegit bé, el títol Gérard Depardieu és l’actor que tots coneixem. Aquests van ser els seus inicis.

Quin desastre de vida la del dissortat Johannes Vermeer! Ja és fotut que un pintor amb un talent com el seu, hagués de viure una existència tan miserable. A més, aquest pobre home ni era un amant de la gresca ni un faldiller; hem tingut altres artistes que deixa'ls anar, però en Johannes, pobrot, només volia vendre els seus quadres i tenir cura de la seva família. Això sí, cal dir-ho tot, el nano a les 4 de la tarda li queia el pinzell a terra! Com li costava trobar l'energia per acabar un quadre! Penseu que tenia la mitjana de 2 quadres a l'any. I tampoc suava per fer-los, perquè eren una més grans que un DIN A3...

Potser sí que la Caterina va sentir Jesucrist dins seu i va tenir un matrimoni místic amb ell. Potser sí que tenia els seus estigmes i tenia una missió sagrada. Però, coi, fa de mal dir. A nosaltres ens sembla que totes aquestes santes apareixen sempre en condicions de molta gana i molta misèria. El que volem dir és que potser hi fotien una mica més de pa que de formatge. Heu de pensar que la Caterina tenia 22 germans! 22 o 23, ara no ens en recordem. En fi, que amb tanta competència, bé t’has d’inventar alguna cosa perquè els pares et facin cas!

Ai aquest! Quina història tan terrible! Mira que hem intentat suavitzar-la i fer-la una mica menys horrorosa, però no hi ha hagut manera! Si us diem que avui fem la història de l'Ed Kemper, l'assassí de col·legiales, ja sabeu cap on tirarà la cosa; “un altre assassí en sèrie americà”, pensareu. Però l'interessant d’aquest cas és veure com va arribar fins a aquest punt de bogeria. La infància de l'Ed està plena de detalls escabrosos que us encantaran, caps de peix bullit inclosos.

Els primers anys d'en Diego Ruiz són una vall de llàgrimes, la vida comença com el clàssic búnquer: mare malalta, absència de pare, absència de plat calent a taula... Després la cosa millora, resulta que en Diego és un nen despert, que té molt clar que de gran vol dedicar-se a ser un intel·lectual repel·lent. El nano es trasllada a Catalunya, atenció a això que direm, aprèn català i es canvia el nom pel de Dídac. Si en tinguéssim més com aquest de nanos, potser anirien més bé les coses! Això sí, el nostre estimat Dídac també tenia les seves cabòries. Espereu-vos quan es faci director del manicomi de Salt, ja veureu quin merder!

Avui us portem la història d’un home amb una de les mirades més pures i brillants que hem vist fins ara. El pobre Eddie era tan bona persona que no s’adonava dels perills de la vida. Bé, de la vida, i de l’Alemanya del 1933. Prepareu-vos per escoltar molta música dramàtica de violoncel. Penseu que l’Eddie va ser l’única persona que es va escapar del camp de concentració d'Auschwitz i que, al cap d’uns dies, va decidir tornar-hi a entrar perquè pensava que s’estava més segur a dins que no pas a fora. També tindrem temps per emocionar-nos i conèixer la Lulú, la gosseta que ens acompanyarà durant tota la biografia.

Que la canalla de casa pari bé l’orella perquè és important que sàpiguen qui va ser i què va fer el senyor Pier Paolo Pasolini. Capítol rellevant per educar els més petits i que s’adonin per què és necessari combatre el feixisme des de tots els àmbits de la cultura. Això sí, ja us advertim que el final és d’allò més dur, en Pasolini va acabar molt malament i els autors intel·lectuals del seu assassinat encara volten per Itàlia.

Estrella de Hollywood dels anys 40? Doncs, ja sabem que ens tocarà caldo de pollastre de primer i amfetamines de segon. I per fer-ho baixar ho regarem sempre amb un bon xampany o un whisky amb gel. sfx got trencat. El més fotut de tot és que la pobra Frances Farmer va acabar tancada en un centre psiquiàtric amb dosis diàries d’electroxocs. Ah, sí, estigueu molt atents quan la Frances s'aixeca enmig d'un judici i li gira la cara a la jutgessa; l'efecte està molt encertat, pobreta Nati.

Canalleta, estigueu molt atents durant les tres primeres pàgines de guió, que són un embolic de campanes de mort, casaments i naixements. Ho diem perquè la biografia és molt entretinguda i val la pena seguir bé el fil. Avui us parlarem de la Mary, una noia que no tenia la mirada pura i brillant perquè li agradava fer l’amor sobre la tomba de la seva mare, que també es deia Mary, al cel sigui.

Avui us portem la història d’un altre líder sectari, però no us heu de preocupar, ja que, aquest cop, és una biografia sense violència ni coses estranyes. S’hi celebra un casament amb una nena d'onze anys, però poca cosa més. De fet, el nostre protagonista és el fundador dels Krixna, aquells de la túnica groga que et trobaves pel metro de Barcelona, aquells que reciten allò de “rama, rama”. Obriu la ment i acompanyeu-nos en aquest llarg viatge espiritual. Sfx cop tambor hindú + sfx campaneta talam hindú.

Mare de Déu dels Set Dolors, quina història tan dramàtica que ens espera avui! Comencem en un poble perdut dins el País Valencià més profunda. Dècada dels trenta, que encara ho empitjora tot. Allà hi trobem la Pilar, una noieta que no li queda cap altre remei que anar a la gran ciutat a treballar de raspa. Un cop instal·lada a València, la Pilar intenta enamorar els senyors de les cases on està fent de criada. Ella creu que el seu destí és fer de senyora de la casa, i no pas anar fregant terres amunt i avall. La Pilar farà el que calgui per aconseguir el seu somni.

Fa unes quantes setmanes vàrem fer la biografia del pobre Gaietà Ripoll, l’últim executat per la Inquisició Espanyola. Recordeu que aquest senyor era quàquer, oi? I que en Jair es va tornar boig fent l’ànec?! Doncs bé, avui us portem ni més ni menys que la història d’en George Fox, el fundador dels quàquers! Avui sabreu qui són i què fan aquest grup religiós (ejem, secta, ejem). Això sí, els quàquers es dediquen als seus temes, sense molestar a ningú, al contrari que el cristià comú, que sol ser més invasiu i pretensiós.

Yasuke, el samurai africà. No, el títol de la biografia d'avui no és cap 'clickbait'. Avui us portem la història de l'únic samurai negre que es té constància que va existir. En Yasuke va ser un esclau africà que va anar a petar al Japó perquè el seu amo era un missioner cristià. En Yasuke va causar tanta expectació que va acabar sent entregat pel senyor de la guerra de torn. És llavors quan es va convertir en samurai. No, evidentment, quan va venir d'Àfrica no es deia Yasuke; de fet, no tenia nom perquè era un esclau.

En el Dia Mundial de la Ràdio hem volgut narrar la biografia d’una de les figures més importants d’aquest mitjà: l'Orson Welles. I ho hem volgut fer des dels estudis centrals de Catalunya Ràdio! Els del búnquer només sortim un cop l’any, però quan ho fem, ho fem bé. Heu de saber que l’Orson era un paio que també va tocar teatre i cinema, i que feia, el malparit, ho feia bé! També era una mica repel·lent, això sí que és veritat. De fet, avui descobrireu l’altra cara de l’Orson Welles, descobrireu que era un cafre i un faldiller. Cal dir que va ser un pèssim marit i un pare espantós. Ben mirat… era una mala persona… i tampoc va fer res de l’altre món! Si era tan bo, com és que no el van nominar a cap Ondas?!

Avui el principi és complex, si us perdeu no passa res. Resulta que la Sarah és una nena afroamericana, filla d'esclaus propietat dels indis americans. Però ella també té arrels índies. En fi, això no us ha de quedar clar. El que heu de saber és que aquesta nena va heretar uns terrenys: res, quatre pedres mal posades enmig del desert. El que passa és que sota aquestes quatre pedres hi havia un pou de petroli gegant. La Sarah va passar de ser una pobra mossa a ser una de les nenes més riques de l'estat. I ja veus tots els blancs racistes fent cua per demanar-li matrimoni!

De veritat? L'Oskar Schindler anglès? Quin títol tan desafortunat! En Sir Nicholas Winton era molt més bon paio que en Schindler! Perdoneu, eh! Però en Nicholas no va col·laborar mai amb els nazis. Sí, ja sabem que ens direu que les circumstàncies van fer que l'Oskar, en el seu moment, es relacionés amb els nazis... I que després ja va rectificar! Doncs haver-ho pensat abans! A més, no sabem per què estem parlant de l'Oskar, si avui el protagonista és aquest esnob britànic que es va jugar la pell per salvar la vida a centenars de nens i nenes. A nosaltres ens agrada més en Nicholas, sempre ens trobareu en el seu equip.

Segons Picasso, l'Amedeo era "l'únic home amb estil que hi havia a tot París". És gros que et diguin això, bé, és gros que t'ho digui en Pablo Picasso. Resulta que el bo de l'Amedeo era un faldiller que feia córrer a totes les dones. El nano era un tap de bassa, però la seva mirada pura i brillant era irresistible. Avui coneixerem totes les malifetes d'aquest pintor italià i cantarem la cançó de la tuberculosi (dues vegades i tot!). Enmig d'aquest món tan bohemi, també tindrem lloc per a un tràgic final. Prepareu-vos perquè el clímax de la història és apoteòsic.

En Sandokan, el temible pirata dels set mars, ni era temible ni era un pirata. Aquest personatge literari es basa en la vida d’un mariner espanyol que es deia Carlos i que era un tros de pa. L'home era un navegant intrèpid que va decidir dedicar-se a buscar tresors. Ell i la seva tripulació de mercenaris filipins van recórrer tots els mars de l'Àsia fins que va sonar la flauta. Llavors, en Carlos, amb la vida solucionada es va dedicar a alliberar els cristians filipins que eren esclaus dels musulmans. Perquè, en Carlos, amics i amigues, era un devot cristià i un home de bé!

Ens sap greu pels oients aficionats a les històries de pirates, però avui la història va de just al contrari. Avui relatem la vida d'en James Cook, un ferm capità de la Marina Reial Britànica que va explorar i cartografiar a tort i a dret. La seva vida és interessant perquè el nano era un molt bon mariner, però un pèssim marit i un molt mal pare. No és que tingués una mossa en cada port, és que l'única companya que tenia la deixava completament de banda. Ell estava enamorat de les onades, de les veles i de l'olor de peix podrit de la seva tripulació!

Aquest home us sonarà perquè és el de la pel·lícula d'en Mel Gibson, el paio de la pel·lícula "Hacksaw Ridge", que va anar desarmat a la guerra. Després d'escoltar el capítol us adonareu que en Mel Gibson hi va fotre més pa que formatge, com sempre fa en les seves pel·lis (vegeu "Braveheart" o "La Passió de Crist"). El que és ben veritat és que en Desmond Doss era un nano amb una habilitat especial per esquivar les bales dels enemics i jugar amb la mort. Alguns diran que va ser un miracle, d'altres que tenia la flor el cul. Una gran història d'un heroi antibel·licista.

Avui tirem molt enrere en el temps! 300 anys abans de Crist! No tingueu por que sigui un programa avorrit, perquè en aquesta biografia passarà de tot i més! Us portem la història d'en Demòstenes, un filòsof atenenc que volia ser el millor orador de tots els temps, però el nano era ben tartamut. És ben bé que la gent vol el que no pot tenir. Doncs després d'un entrenament gairebé espartà (ganivet als llavis i rocs dins la boca) en Demòstenes va aconseguir deixar enrere la tartamudesa. I molta atenció al final, perquè la seva mort és una autèntica tragèdia grega!

Us pensàveu que se'ns havien acabat els homes llop? Avui us portem la història d'un home llop que era de la noblesa canària i que va acabar segrestat per uns pirates que el van acabar regalant al rei de França. Què? Com us heu quedat? Tal com ens ha confessat el guionista que ha escrit la bio: "És la primera vegada que no m'he inventat absolutament res de la biografia. Era tan fantàstica, que la gent no es creurà res!” Doncs heu de fer l'esforç i pensar que totes les bestieses que li passen a en Pedro, són ben veritat.

Que no us enganyi el nom! En Tito era un paio dur de pelar, que va combatre el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Ell i els seus partisans van alliberar el seu país de les urpes dels nazis. En Tito era carismàtic i tenia dots de lideratge, va abraçar els ideals comunistes i va encapçalar una Iugoslàvia moderna i pròspera (és cert que els habitants que no estaven d'acord amb les seves polítiques anaven a la presó, però a part d'això, cap problema). Penseu que en Tito va ser l'únic líder d'un país de l'est que va plantar cara a Stalin, fins i tot el va amenaçar de mort!

Avui us portem mort i misèria. Ras i curt. Penseu que quan en Peter era petit el seu pare li va estampar un got de cervesa pel cap durant el sopar de Nadal. Amb aquesta infància, el nano va quedar ben trastocat. Que es passés l'adolescència treballant en un cementiri, tampoc va ajudar a la seva estabilitat mental. La cosa empitjora quan una treballadora sexual i el paio que li gestiona l'agenda, li propinen una pallissa. Després d'aquella estomacada, en Peter es torna desconfiat i paranoic, és llavors quan comencen els assassinats.

Poca cosa a dir… aquest búnquer és ben sol! En Mattio Lovat era un sabater venecià que es va obsessionar per Crist. De totes les coses que podria triar per emular la vida de Jesús, va escollir la de ser crucificat. Com que ningú el va voler ajudar, va decidir autocrucificar-se i quedar-se penjat a la façana d’un tercer pis. Insistim: AUTOCRUCIFICAR-SE! Com carai es fa això? Doncs si ho voleu saber, foteu-li “play”.

En Clark està complint una pensa de presó per robatori, quan, de sobte, rep una trucada. A l'altra banda de la línia hi havia la policia d'Estocolm. Li expliquen que el seu antic company de cel·la s'ha ficat en un bon embolic: la policia el té rodejat a dins d'una seu bancària. El paio està molt nerviós i té els empleats del local retinguts a punta de pistola. Entre les seves exigències diu que vol veure en Clark, vol que el nostre protagonista faci de mediador entre ell i la policia. Ara en Clark ha de decidir si continuar complint la condemna o ajudar la policia i el seu excompany. Encara que ens hagi quedat com una d'aquelles novel·les merdoses que feien llegir a batxillerat, aquest cas és ben real i us agradarà molt.

Era necessari fer aquesta biografia. Deixeu-vos estar de les estrelles de Hollywood dels anys 20 i 30! ¿Com pot ser que hàgim tingut figures com Marilyn Monroe, Joan Crawford o Bela Lugosi i encara no hàgim repassat la vida de l'heroi d'acció definitiu? L'home que ha fet possible "Rocky" i "Rambo" (sense deixar de banda la gran "Alto, o la meva mare dispara"). Menys glamur i més vietnamites saltant pels aires! Avui estem molt contents de repassar les desgràcies de Sylvester Stallone, un home que abans de ser famós les va passar magres! Fins i tot es va haver de vendre el gos de tan pobre que era!

Joana la boja, pobreta, era boja? O més aviat li van fer tornar? En aquella família ningú girava rodó: o paraven tots tarambanes o morien a la primera de canvi. Aquesta noieta, filla dels Reis Catòlics, va tenir una existència grisa, sempre a l'ombra de la seva mare i, sobretot, del seu marit, un imbècil que la feina anar de corcoll. Si us plau, escolteu-vos la seva història amb amor i comprensió; esperem que el públic assistent entengui la situació familiar d'aquesta pobra mossa i la deixi entrar.

Avui repassarem la història d’Armin Meiwes, el caníbal de Rotenburg. Bé, amb aquest titular, ja us podeu imaginar de quin mal hem de morir. Resulta que l’Armin era un jovenet introvertit que va començar a obsessionar-se pels xats d’internet, sobretot per un fòrum de canibalisme (coses d’alemanys…). Ah, ens hem descuidat de dir que, de petit, l’Armin tenia un amic imaginari i que va mantenir relacions sexuals amb ell (coses d’alemanys…). Amb tot aquest cacao mental, el nostre amic va quedar amb un desconegut i va practicar una mica de canibalisme, consentit, això sí (coses d’alemanys).

"El Nadal omple el cor, però no t'arregla els pulmons. Així que si tens la tuberculosi aquí hi tens un lloc!". La Neus Rossell interpreta una nadala amb la seva mirada pura i brillant, acompanyada per en Peyu i en Jair Domínguez. Apta per a tuberculosos!

L'autor del llibre "El petit príncep" era un boig de l'aviació que es va fotre de cap contra les dunes del Sàhara. Allà, enmig dels deliris provocats per la set extrema, va tenir la idea que el va fer milionari. Resulta que l'Antoine era un aviador bastant maldestre, que en va anar aprenent a base d'hòsties (mai millor dit). Però compte, perquè aquest paio també va intentar posar el seu gra de sorra lluitant contra el nazisme. Avui us mostrarem les llums i ombres d'un personatge molt interessant i que encara ara no sabem com va morir.

En Gaietà Ripoll, un nano de Solsona molt espavilat que va descobrir els quàquers (sfx ànec jair). Els quàquers són una comunitat religiosa de cristians protestants que interpreten les sagrades escriptures a la seva manera. Tranquils, no són davidians ni apocalíptics, al contrari, els quàquers són gent molt pacífica. L’error d’en Gaietà va ser tornar cap aquí. Es va instal·lar a València, on la societat encara estava molt endarrerida, i el van considerar un heretge perquè no era prou bon cristià. Gaietà, amb l'església hem topat, i de quina manera! sfx martell jutge + sfx nati molt bé.

Avui comencem l’any 1998, al Canadà! Què voleu que passi de dolent? Res! El que us portem és una simpàtica història d’en Ryan Grantham, un rosset de mirada pura i brillant que es va convertir en un actor famós. Tot li anava de cara, fins i tot va arribar a ser un dels protagonistes de la sèrie de Netflix “Riverdale”. Això que us estem dient, va passar fa quatre dies! Quin problema hi ha? Doncs que en Ryan, que encara havia de sortir de l’ou, va començar a fotre’s en xats d’internet que parlaven sobre conspiracions governamentals. A partir d’aquí… tot va anar pel pedregar. El Canadà no són els Estats Units, però resulta que també tenen armes.

Canalleta! Avui us portem la història del creador del DeLorean, el cotxe de la pel·lícula “Retorn al futur”! Resulta que el paio va ser un gurú dels negocis, un home que quan l’Steve Jobs encara estava dins del garatge, ell ja era un empresari que es presentava amb texans a les reunions de feina. El problema és que en John va crear la seva pròpia companyia de cotxes i es va enganxar els dits de mala manera. La cosa estava tan fotuda que el pobre John es va veure obligat a traficar amb cocaïna per remuntar el negoci. Ben jugat, John!

En José Luis va començar a moure's pels barris baixos de Madrid al més pur estil “Navajeros”. La jaqueta de pell falsa, els texans estrets i les navalles automàtiques eren la seva indumentària per anar a delinquir. Era evident que el destí d’en José Luis era acabar els seus dies sodomitzat a la presó. Però l’esport, tal com ha passat en altres ocasions, li va salvar la vida. El nano va canviar les baralles de carrer pels combats sobre el quadrilàter i es va convertir en un boxejador famós. Ah, també va ser legionari, de fet va aprendre a boxejar a la Legió Espanyola. Perquè llavors diguin que l’exèrcit no serveix per a res!

En aquest capítol heu de fer volar la imaginació i us heu de deixar endur per les músiques, per tot el misticisme que implica trobar-nos dins d’una haima al mig del desert del Sàhara. Avui repassarem les llums i ombres de Moammar al-Gaddafi, un nano amb les idees clares que abans dels 30 anys ja havia fotut un cop d’estat i s’havia proclamat president de Líbia. El seu govern i les seves idees socialistes semblaven funcionar, de fet, van funcionar de meravella i fer que els libis sortissin de la misèria. Llàstima que en Gaddafi es va veure valent i va perdre el nord.

Resulta que en William tenia un avi molt nacionalista que tot el dia estava criticant els anglesos. Els pares no volien que en William sortís tan radical com l’avi, però això no es pot triar. El bo d’en William tota la vida va odiar els anglesos, ell volia la independència de la seva estimada Irlanda. Fins i tot va anar a Espanya i es va reunir amb el comte-duc d’Olivares (aquest també té un bon búnquer) per veure si l’imperi espanyol podia intervenir i ajudar a Irlanda a assolir la independència. Sense saber ben bé com, en William acaba treballant pel comte-duc d’Olivares, concretament fent d’espia a Nova Espanya, l’actual Mèxic. En fi, que el nano s’emprenya i acaba volent independitzar Nova Espanya del regne d’Espanya. Un geni separatista, un estrateg nat.

Resulta que en William tenia un avi molt nacionalista que tot el dia estava criticant els anglesos. Els pares no volien que en William sortís tan radical com l’avi, però això no es pot triar. El bo d’en William tota la vida va odiar els anglesos, ell volia la independència de la seva estimada Irlanda. Fins i tot va anar a Espanya i es va reunir amb el comte-duc d’Olivares (aquest també té un bon búnquer) per veure si l’imperi espanyol podia intervenir i ajudar a Irlanda a assolir la independència. Sense saber ben bé com, en William acaba treballant pel comte-duc d’Olivares, concretament fent d’espia a Nova Espanya, l’actual Mèxic. En fi, que el nano s’emprenya i acaba volent independitzar Nova Espanya del regne d’Espanya. Un geni separatista, un estrateg nat.

Vigileu amb la història d’avui, que després de tants torrons, el cervell us treballa més a poc a poc. Ho diem perquè la biografia d’avui és complicada, heu de pensar que la protagonista principal ens desapareix a mig fer i que serà substituïda per nous personatges: dues germanes i dos germans, fills d’una de les germanes, d’acord? Fins aquí ens seguiu? La cosa avui és enrevessada, però si seguiu bé el fil us ho passareu molt bé. Després apareixerà una nena que pertany a una secta, una secta que està liderada pel malvat “doctor”. Tot va passar de veritat, no ens ho estem inventant! Ja veureu que divertit! Finalment, apareixerà un nen gras que no sabem ben bé què hi pinta, però també fa festa.

Vigileu amb la història d’avui, que després de tants torrons, el cervell us treballa més a poc a poc. Ho diem perquè la biografia d’avui és complicada, heu de pensar que la protagonista principal ens desapareix a mig fer i que serà substituïda per nous personatges: dues germanes i dos germans, fills d’una de les germanes, d’acord? Fins aquí ens seguiu? La cosa avui és enrevessada, però si seguiu bé el fil us ho passareu molt bé. Després apareixerà una nena que pertany a una secta, una secta que està liderada pel malvat “doctor”. Tot va passar de veritat, no ens ho estem inventant! Ja veureu que divertit! Finalment, apareixerà un nen gras que no sabem ben bé què hi pinta, però també fa festa.

Doncs res, ja ho veieu, comencem el 2023 amb un dels pesos pesants de l’antiga Roma. El bo d’en Juli era un nano adinerat que li va passar de tot abans de proclamar-se pare de la pàtria i “dictator perpetuus”. Sabíeu que en Juli Cèsar va ser segrestat per uns pirates? I que després va tenir una mica de síndrome d’Estocolm? Sabíeu que abans del seu mandat, el cognom “Cèsar” només era un cognom? Va ser gràcies a ell que Cèsar va esdevenir un sinònim d’emperador. Doncs au!, ja veieu que avui aprendrem moltes coses!

Doncs res, ja ho veieu, comencem el 2023 amb un dels pesos pesants de l’antiga Roma. El bo d’en Juli era un nano adinerat que li va passar de tot abans de proclamar-se pare de la pàtria i “dictator perpetuus”. Sabíeu que en Juli Cèsar va ser segrestat per uns pirates? I que després va tenir una mica de síndrome d’Estocolm? Sabíeu que abans del seu mandat, el cognom “Cèsar” només era un cognom? Va ser gràcies a ell que Cèsar va esdevenir un sinònim d’emperador. Doncs au!, ja veieu que avui aprendrem moltes coses!

Us advertim que si encara no heu escoltat el capítol de Simón Bolívar (programa 58) val més que deixeu aquesta biografia per a més endavant, perquè us costarà molt seguir el fil i això sí que ens emprenya! Penseu que ens esforcem molt a escriure els guions! Ens ha semblat que en Gregor MacGregor era el personatge indicat per acabar l’any: desgràcies familiars, ambició, covardia, morts innocents i… estafes, sobretot moltes estafes. Heu de pensar que aquest home va ser un dels estafadors més enginyosos de la història, un home que es va inventar un país sencer!

La Tallulah és una altra estrella de l’època daurada de Hollywood. Ja sabeu de sobres de què estem parlant: alcohol, marits, amants, cotxes de luxe, festes, excentricitats, pastilles per agafar el son… però és que la Tallulah va una mica més enllà: les festes que organitzava aquesta dona eren d'escàndol. Això sí, la Tallulah no ho va amagar mai: “El meu pare em va dir que m’allunyés dels homes, que em portarien problemes, però no em va dir res de les dones ni de la cocaïna”. Aquesta és una de les seves frases més mítiques.

Prepareu-vos perquè en aquest capítol donarem moltes voltes! Començarem a Guinea Equatorial i acabarem lluitant contra els nazis. Bé, acabarem a bord d'un vaixell alemany que la RAF intenta enfonsar. Ja veureu quin clímax: Spitfires escopint foc i presoners de camps de concentració a la bodega del vaixell; una mica com "Stoc de coc" de Tintín. Però no us preocupeu pel nostre amic Epita, perquè la història acaba bé. I és que la vida d'en José Epita ens ha recordat la d'en Benito Pachamé, un altre gran home que va lluitar contra el feixisme.

Hem pensat que feia dies que no us portàvem un esportista. De fet, un pilot de Fórmula 1 encara no us l’havíem portat mai. Bé, sí que hem fet algunes notícies d’última hora sobre en Michael Schumacher, però és una altra història. Ja veureu com us agrada la vida d’en James Hunt, un pilot britànic boig com ell sol que era el macarra de la graella de sortida. Si després del capítol voleu saber més coses sobre ell, us recomanem la pel·lícula “Rush”, una pel·lícula que també ens ha servit per posar les músiques i alguns efectes sonors.

Un altre capítol de Nadal. Avui us portem la història d'en Vernon Wayne Howell, més conegut com a David Koresh, més conegut com "el líder de la secta de la massacre de Waco". Doncs això, que en David era un líder davidià que es creia la reencarnació de Crist i també, ja de passada, la reencarnació de Cir II, rei de Pèrsia. A partir d'aquí, feu volar la imaginació! Molta atenció quan el nano és petit i li demana al pastor de l'església que li doni permís per enllitar-se amb la seva filla.

Feia temps que no teníem un inventor tan desgraciat com en Louis Le Prince! La biografia és de manual: inventor pobre, fracassat, només la seva dona creu en el seu projecte… Arriba un dia, però, després de molts prototips fallits, que en Louis inventa una cosa que val la pena. És llavors quan… desapareix. “Música opening crims”. Qui hi ha darrere d’aquesta misteriosa desaparició? El seu germà? La família de l’inventor? O potser el veritable culpable és un personatge malvat que està fent de les seves des de la primera temporada i a qui encara no li hem fet un búnquer?

A l’escriptor de Palafrugell li agradava gaudir de les petites coses: llevar-se tard, que la criada li fes l’esmorzar, anar a passejar, fer el got amb la parròquia de la taverna i escriure fins a caure rendit al llit. Quina vida, tu! I quin penques aquest d’en Josep Pla! A ell sí que li agradava viure bé! Acompanyeu-nos en aquest capítol per descobrir totes les seves interioritats, tots els seus amors i desamors, i la possible entrevista que va fer a… Adolf Hitler!

Goiteu quina biografia tan nadalenca us hem preparat! Avui tenim en Jackie Wilson, un crooner que enamorava a totes les mosses amb la seva veu sedosa, les seves cançons ensucrades i les seves promeses buides. El bo d’en Jackie era un faldiller i s’entenia amb unes quantes noies al mateix temps. Això fins que una d’elles li va engegar un tret a la panxa quan el va enganxar fotent-li les banyes. Ja veieu que fa Nadal, aquesta història!

Avui tindrem bons personatges: cada un d’ells més desastrós i inútil que l’anterior. Una història ben tramada: estigueu atents als girs de guió, ja que en tindrem uns quants; sobretot quan el nostre protagonista el foten a la garjola per escriure una carta on animava a l’alçament militar contra Franco o quan es vol fer ric amb un mètode per endevinar quinieles. I per acabar, també tindrem un final tan èpic com dramàtic: amb un botxí borratxo inclòs.

Fixeu-vos en la cara de pomes agres d’aquesta santa! Bé, l’Olga, de santa, en tenia ben poca cosa. Era més aviat una terratinent sanguinària (i molt astuta) que va aconseguir la seva santedat a base de talonari. Una santedat que va fer servir per esborrar els crims de guerra que va cometre i netejar el seu llinatge; una mica com la tercera part d’"El Padrí".

Eeeep! Aquesta temporada ja tocava una història de gàngsters atracadors de bancs! La llista de delinqüents d'Amèrica durant la dècada dels 30 és llarga i encara no els hem fet sortit tots. Avui li toca a en George Kelly, un atracador que, juntament amb la seva xicota Kathryn, van fer una fortuna atracant bancs i segrestant empresaris milionaris. En George podia haver triat una altra vida, però va triar viure al límit i fora de la llei. Això sí, el paio era molt net (ja veureu per què ho diem).

Us pensàveu que el circ dels horrors havia acabat? Gent de poca fe! No, en aquest capítol no hi surt el nostre estimat Barnum, però gaudireu d’una jornada circense extraordinària! La protagonista de tot aquest embull és la Jo Girardelli, una italiana que jugava amb foc i… no es cremava mai! Si teniu canalla petita escoltant-nos, prepareu la pasta de dents, el Silvaderma, o el sigui que us foteu a les cremades, perquè segur que la voldran imitar!

Una biografia que comença a vint quilòmetres de casa d'en Peyu, d'inici, ja promet. Allà és on neix en Perot, un nano que era tan malparit que el van expulsar d’Oristà! (n’has de ser molt, de malparit, perquè Oristà… tela marinera!) Aquest fet provoca que acabi emmerdat en una guerra de rics catalans que el conduirà a fer-se bandoler, i que, per l'elecció de bàndol que fa, sigui odiat per bisbes i castellans. Ara bé, no alceu la targeta verda, encara. Abans escolteu el gir final, perquè és d'aquells que fan emocionar Spielberg. Música 1600 Espanya - Alatriste 2

Sí, ja sabem que heu vist la foto (encara que hem intentat que no fos la típica) i també sabem que ja heu vist el nom del personatge. Per tant, els 5 primers minuts d’en Jair intentant endevinar qui carai és la Norma, no us faran gota de gràcia. Però què hi farem, heu de pensar que “El búnquer” és un programa de ràdio! També podríem haver anomenat el títol del capítol amb el seu nom de naixement i canviar-lo un cop emès, però ens fotia una mandra de cal Déu. En fi, gaudiu d’aquesta història plena de tragèdia, glamur, amants presidencials i trames conspiranoiques.

No coneixeu la història d’en Simón Bolívar? Doncs ara al·lucinareu! Només us diem que Bolívia es diu així en honor seu. Aquest home va ser qui va alliberar mig Sud-amèrica dels colonitzadors espanyols. El més gros de tot és que ell era fill dels mateixos colonitzadors espanyols. Tal com va passar amb els Estats Units d’Amèrica, la distància amb el seu regne, va fer que els colonitzadors s’estimessin cada cop més aquella terra on vivien i cada cop menys la terra d’on veien. Avui aprendrem moltes coses: el concepte de “la guerra a muerte”, el concepte de “Spain, sit and go fuck yourself” i el concepte de com utilitzar els francesos per independitzar-se dels espanyols.

Amigues i amics de les històries de superació personal, avui teniu un capítol que us encantarà. Repassem la vida de l'Ernest, un nen amb uns inicis tan humils que, de fet, tarda cinc pàgines de guió a agafar protagonisme a la seva pròpia biografia. Però quan deixem de banda la vida boja dels pares i ens centrem en ell, et quedes petrificat! Quin paio! Llàstima que el pobre Ernest va haver de combatre aquell racisme històric que encara ara volta pels Estats Units (i en altres llocs també…).

Si sou amants d'aquelles telenovel·les sud-americanes plenes de girs de guió, avui us ho passareu bé, perquè us en portem una que, a més, és ben nostrada. És la vida de la Neus (no la nostra, una altra!), una òrfena de Torelló que es casa amb un pagès vigatà que es va afiliar a Fuerza Nueva, però que al mateix temps prohibia l'entrada als castellans al bar amb el qual es va fer milionari. I això només és el principi! A partir d'aquí, s'inicia una biografia plena de traïcions familiars, inversions fallides i fins i tot... un parricidi!

Si sou amants d'aquelles telenovel·les sud-americanes plenes de girs de guió, avui us ho passareu bé, perquè us en portem una que, a més, és ben nostrada. És la vida de la Neus (no la nostra, una altra!), una òrfena de Torelló que es casa amb un pagès vigatà que es va afiliar a Fuerza Nueva, però que al mateix temps prohibia l'entrada als castellans al bar amb el qual es va fer milionari. I això només és el principi! A partir d'aquí, s'inicia una biografia plena de traïcions familiars, inversions fallides i fins i tot... un parricidi!

#BúnquerCatRàdio

La història d’en Nathan Bedford és la típica història d’“El búnquer”: la d’un home fet a si mateix. Germans morts, pare mort, fill mort… en aquest capítol no pararan de sonar campanes. Ara bé, aquesta no és la raó principal que en Nathan tingui una biografia d’“El búnquer”. Resulta que el nano es va fer ben milionari i va ser un dels generals confederats més importants de la guerra civil dels Estats Units. El paio també era un destacat polític del partit demòcrata i… un dels grans mags del Ku Klux Klan.

Us pensàveu que la primera gosseta espacial russa es deia Laika? Doncs no, no era la Laika, era la Kudryavka, una gosseta de carrer que va tenir l'honor (dubtós) de ser la primera gossa a anar a l'espai. Prepareu-vos el mocador, perquè avui tot ens juga en contra. Només cal dir que la música que hem utilitzat és la de la pel·lícula "La dama i el rodamon".

Compte perquè avui toquem un tema que encara no havíem tractat mai! El dels fenòmens paranormals! Això ens obre un nou ventall de biografies! Ara bé, intentarem ser imparcials i no explicar-vos llegendes urbanes, nosaltres anirem a l’arrel, a la història real. Penseu que comencem forts perquè us portem la història d’en Ronald, el nano que va inspirar la pel·lícula de “L’exorcista”.

Si sou dels qui us passeu el dia volent-ho cremar tot, avui teniu una biografia que us agradarà. Perquè repassem la vida d’Aleksandra Kol·lontai, una revolucionària russa que va viure abraçada al comunisme, i que a més s’ha convertit per mèrits propis en un referent per l’empoderament femení. Una vida on hi ha una mica de tot: matrimonis tortuosos, viatges, comunisme fins a sota les pedres, i sobretot, moltes ganes de canviar el món. És ben bé que avui en dia ens aniria de primera una mossa com ella!

Compte amb aquest nano, perquè podria ser una de les biografies més remarcables de la temporada! La cosa comença tranquil·la: en Manjirō és un pobre nano que s'associa amb uns germans per anar a pescar. El primer gir és quan descobrim com es diuen aquests germans, especialment un d'ells que anirà acompanyat d'efectes sonors inesperats. A partir d'aquí tots són naufragis, Titànics, illes desertes, baleners americans... molt èpic tot plegat. Això sí, no li busqueu la mirada pura i brillant, perquè no la trobareu pas, aquest cop!

Molt de compte amb les primeres pàgines d’aquesta biografia. Hi ha uns quants personatges principals i uns quants canvis de continent. Val més que pareu bé l’orella, perquè les 5 primeres pàgines de guió són completament surrealistes (però reals, ja ho sabeu que no ens ho inventem!). Després d’aquesta bogeria inicial, la cosa es normalitza: maltractament infantil, protagonista amb salut delicada, homosexualitat reprimida… És cap al final quan l’Hector es fa escriptor i es comença a guanyar bé la vida, el problema és que llavors li agafa la dèria de ser soldat i anar a combatre alemanys. No sabem pas què li va passar pel cap! Quin final tan desastrós!

Per gaudir del programa d'avui us recomanem treure la pols del monocle i buscar la pipa de fumar de l'avi. Perquè avui cal guarnir-se com cal, ja que reviurem els dies de glòria d'un dels homes més importants del modernisme català, Ramon Casas. En Ramon és el típic nen que passa dels estudis, però no perquè sigui un brètol, sinó perquè no els necessita. En té prou amb el seu talent innat per la pintura i el dibuix. Un talent que barrejat amb una bona mà d'amics i uns quants litres d'alcohol, el portarà a ser un dels creadors més rellevants de la història de l'art català.

Com és que odieu tant en Jim Morrison?! Els de l’equip de guionistes estem ben dividits: a uns els sembla un prepotent impresentable i a uns altres ens agrada molt la seva música, la seva veu de tro i la seva presència. Suposem que una cosa no treu l’altra. Què ens espera avui? Doncs un programa musical, amb The Doors, droga, sexe, obscenitats i sfx got trencat. Hem de recordar que en Jim va intentar abusar sexualment de la Janis Joplin! I que, com ella, en Jim també va entrar al Club del 27.

Avui sí que us ho passareu bé! Aquest capítol reuneix la majoria d’ingredients de les biografies del búnquer! És a dir: sfx bar, aventures, amistat, febres, enterraments, nazis, explosions, amputacions d’extremitats, situacions de vida o mort, enginy, casaments i molta bogeria! És com si fos una mescla de capítols, tots concentrats en la increïble història d’en Peter. Això sí, no us espereu ni assassins en sèrie, ni cinturons fets amb mugrons ni res de tot això… Aquests són uns altres tipus de capítols. Avui és per escoltar bé la història i, un cop acabat el programa, buscar a internet per comprovar si tot el que hem dit sobre el personatge és veritat.

En aquest capítol us portem una història australiana! Què ens ha aportat, aquest país, fins ara? Doncs pocs personatges, però de molta qualitat: un bandoler, un assassí de motxillers... fins i tot un dingo que es va cruspir un nadó! Doncs avui us portem la Katherine Knight, una biografia que segur que us encantarà! És brutal i terrible? Sí. És fastigosa? També. No us espereu un capítol fàcil de digerir. No us expliquem gaire cosa més... ja veureu de seguida cap on anem.

Iou Iou! Si fa 3 setmanes us portàvem la biografia d’en Tupac, aquest cop us volem aportar l’altra versió dels fets, és a dir, la vida del seu rival, la del gran Notorious B.I.G. Diem gran perquè era molt bon raper, però també perquè estava gras com un teixó. Ja veureu que aquesta història no és tan boja com la d’en Tupac. En Biggie era un paio un pèl més centrat, només traficava amb maria i una mica de crac. La qüestió és veure com l’amistat entre aquests dos rapers es va anar degradant i, sobretot, preguntar-nos si en Notorious era una ment criminal que va estar darrere de l’assassinat d’en Tupac.

Us penseu que les biografies de l’any 800 no valen la pena? Doncs avui us portem una de les històries més boges i més blasfemes de tota la santa temporada! Agafeu el rosari i comencen a resar el que bonament sapigueu perquè anirem tots a l’infern! Els que hem creat el programa i els que l’escolteu! Només us diem una cosa: la nostra protagonista, la Joana; repetim: La Joana, va arribar a ser Papa de Roma.

Sí, ho heu llegit bé: el jueu de les joventuts hitlerianes. Amics i amigues, ens complau anunciar-vos que hem aconseguit la història del jueu nazi! sfx cop tensió. No us preocupeu, tot té una explicació, en Solomon era un noi que es va trobar entre l'espasa i la paret, bé, entre el màuser i la paret. En aquella situació tan malparida, en Solomon no va tenir més remei que dir que ell era un ari, un nacionalsocialista convençut i que, en cap cas, era jueu. A partir d'aquí, ja us podeu imaginar les aventures!

Avui us portem una història d'allò més alternativa, en Ken Smith era un jove que el van apallissar sortint d'un bar; aquesta agressió tan gratuïta va fer que en Ken perdés la fe en la humanitat. En Ken es va tornar un nano solitari (més del que ja era) i va anar a viure Alaska, tot sol, com un ermità. Després de la seva aventura per Alaska, es trasllada als boscos d'Escòcia, on segueix la seva vida tranquil·la i pacífica, pescant, fent cervesa i gaudint de la natura. No us penseu que tot sigui tan relaxat, en Ken també tindrà algun ensurt que gairebé li costarà la vida!

Ja vam parlar del tràfic de drogues a Mèxic quan vam fer la Nacha, però avui toquem la vida d'en Chapo Guzmán, que això ja és una altra lliga, la lliga dels grans narcos com en Pablo Escobar. Resulta que el Chapo i en Pablo tenen vides paral·leles, els colombians produïen la droga i la venien als càrtels mexicans. El Chapo afirma que en una ocasió es va arribar a trobar amb en Pablo, ara bé, això mai s’ha demostrat. De tota manera, oblideu-vos d’en Pablo, la vida del Chapo és prou interessant per si sola, ja veureu quines escapades de les presons tan èpiques que protagonitza!

Animeu-vos perquè "A Barcelona llegan los olés!" I també arriba la història de Dieguito el Malo, una llegenda de la Barcelona del 80 i dels 90, la Barcelona que ens agradava i ens robava el cor (i la cartera). Atracaments a supermercats, fugues de la Model, persecucions pel centre de la ciutat i tirotejos amb la policia. També tindrem els nostres moments tristos, especialment quan el Deguito vol deixar de ser "el malo", però aquesta societat podrida l'acorrala una vegada i una altra i no el deixa sortir del cercle viciós.

Prepareu els mocadors de paper, perquè avui plorarem tots junts! Només cal dir que els nostres guionistes i tècnics, individus feréstecs que estan acostumats a tractar amb les històries més terrorífiques de la humanitat, han arribat a plorar a llàgrima viva (i ho diem de veritat) en descobrir la vida d’Ota Benga. I és que el pobre Ota Benga és el dissortat protagonista d’una de les biografies més tristes i desastroses de les tres temporades.

Sarah Good era una benaventurada que la mala sort la va portar a demanar la caritat pels carrers d’un Massachusetts encara colonial. Mal lloc i mala època per parlar sola i insultar la gent que passa. Heu de saber que la pobra Sarah és una de les protagonistes dels judicis de Salem. Creieu-nos quan us diem que és pura coincidència que aquesta biografia caigui en 1 de novembre . Si haguéssim de relacionar cada dia assenyalat del calendari amb un personatge, pararíem bojos! Només ho fem per Nadal, pel dia internacional de la nostra mascota i pel Dia Internacional de les Dones.

Un nen raquític, assetjament escolar, un pare mig beneit, boxa, camps de concentració (anglesos), nazis, enamorament a bord d'un transatlàntic, diners, festes elegants a Nova York, gots trencats, incendis... Aquest és l'esquelet de la biografia d'avui, una biografia que com podeu veure compleix tots els punts bàsics del búnquer. Ara bé, aquest personatge s'allunya de la resta de biografies que hem vist fins ara, té alguna cosa que el fa especial, no sabem què és, però la història de superació d'en Joseph ens ha ben captivat.

La biografia d'avui també és una novetat! No havíem tocat mai la història d'un viking, i ha resultat ser molt interessant i didàctica. Comencem molt forts, amb el nano que obre el cap a un amic seu a cops de destral. Els nanos vikings tenien una manera de jugar un pelet peculiar, ja ho veureu. A més, heu de pensar que l'Egil tenia la fúria guerrera, un concepte nòrdic molt interessant que anirà sortint durant tota la biografia. Aquesta fúria vikinga és un estat de trànsit al·lucinogen al qual arriben alguns guerrers vikings durant els combats.

Pareu bé l’orella, perquè aquesta biografia comença amb un beat de hip-hop de la bella escola, que us deixarà petrificats! Ja era hora que toquéssim la vida d’un raper gàngster i que poguéssim punxar unes bones bases de rap. Atenció també amb en Peyu i en Jair, intentant entendre la cultura gangsta americana dels barris baixos de Nova York! A part de la bona música i el flow d’en Peyu i en Jair, la biografia d’en Tupac ens deixarà unes bones anècdotes: enfrontaments amb la policia, atropellaments mentre passejava el gosset i, fins i tot, una aventura amb la Madonna!

Avui ens situem en una època d'impàs, només quatre segles després de la caiguda de l'Imperi Roma d'occident. Època de canvis? Sí, i molts! Sobretot de canvis papals. La nostra protagonista és la Mariozza, una jove de bona família que es dedicava a embolicar-se amb papes i autoritats i que va aconseguir controlar els estats pontificis des de l'ombra. No us preocupeu pels noms dels personatges, només heu d’estar al cas del desagradable final de la nostra amiga.

ALERTA, avui, perquè els efectes de so seran explícits i fastigosos! Després no digueu que us heu estimbat amb el cotxe perquè no us hem avisat! Resulta que avui repassem la història d'en Robert Liston, un cirurgià escocès que a mitjans del 1800 es dedicava a fer amputacions exprés, amputacions d'extremitats que tardaven menys d'1 minut i mig. Per tant, avui, els efectes de so seran de serres que tallen carn, ossos trencats, esquitxos de sang i d'audiència aplaudint i bevent (sí, aquells anys les operacions quirúrgiques tenien públic).

Avui ens toca musical. En Johnny Cash i la seva veu ens garanteixen una biografia entretinguda, ja veureu. Al principi hi ha un accident amb una serra circular, un episodi una mica macabre on el germà s'enganxa les tripes amb la serra i queda esbudellat, però, si supereu aquest tràngol, la resta és oli en un llum. Malgrat que la mort del germà ens anirà acompanyant, la música serà la veritable protagonista del programa.

Després de la bonica història d'ahir, la d'en Monchito, ens sap greu portar-vos la biografia de la Blanche Monnier i espatllar-vos la setmana. El relat comença tranquil, els pares de la Blanche pertanyen a l'alta societat i són gent molt estirada; la castiguen i són durs amb la pobra mossa, però res de l'altre món. Ara bé, hi ha un punt que la cosa es complica de mala manera. Agafeu-vos fort perquè farem una de les el·lipsis més grans que hem vist en aquest programa, farem un salt de 25 anys, els 25 anys que la pobra Blanche es va passar tancada a les golfes.

Avui us volem presentar en Monchito, un encant de noi que només tenia dos somnis ben simples: comprar-se un acordió nou i casar-se amb la seva estimada Elisa. La història d’en Monchito és un relat ple de tendresa, d'esperança i de superació. En una societat destrossada per la Guerra Civil, es va alçar una veu, una veu plena de força, una veu que a vegades era difícil d'entendre: era la veu d’en Monchito. Aquest pobre noi no tenia tots els jugadors al camp, però això no va impedir que fes realitat els seus somnis (més o menys). sfx acordió divertit

Si pensàveu que el nostre amic Beethoven havia tingut una vida turmentada, espereu a conèixer la història d’en Paganini, un altre pes pesant del romanticisme. És veritat que la infància d’en Paganini és més tranquil·la: els seus pares de seguida veuen que el nano és un virtuós del violí, però, gràcies a Déu, no l’exploten com van fer els pares d’en Beethoven. La cosa es comença a torçar quan en Paganini es fa gran. Entre que sempre anava brut i deixat, i que la seva manera de tocar el violí era extraordinària, la gent va començar a dir que en Paganini portava el diable a dins.

Compte perquè avui toquem un tema que no havíem fet fins ara! Estem parlant del conflicte d’Irlanda del Nord, i el grup paramilitar IRA lluitant contra la dominació britànica. Intentarem explicar-vos-ho tan bé com sapiguem, ja sabem que els britànics no tenen perdó de Déu, però l’IRA també va fer de les seves… Molta atenció amb els efectes sonors d’avui, perquè hi ha un parell de moments bastant remarcables. També hem intentat que la banda sonora que ens acompanya sigui d’allò més immersiva.

L’Anna era una nena espavilada que de seguida va veure que a Rússia es moriria de sentiment. Es va instal·lar a París, on va començar de becària en una revista de tendències. L’Anna, pobreta, va ser una “fashion victim” i va perdre l’oremus. La cosa va empitjorar quan se’n va anar a viure a Nova York, on directament es feia passar per una multimilionària. L’Anna va tastar el nèctar de la jet-set novaiorquesa i ja no hi va haver marxa enrere. Deutes, l’FBI anant-li al darrere… i una sèrie de Netflix.

Biografia curiosa, avui. Biografia que surt fora dels paràmetres estandarditzats. La Madalyn era una advocada que va decidir convertir els Estats Units d'Amèrica en un país aconfessional. La Madalyn no anava en contra de la religió (bé, una mica sí), el que volia ella era que la gent religiosa i els seus actes no influïssin en la vida de la gent laica. Ella ho volia portar fins a les últimes conseqüències i va arribar plantejar-se fer una campanya per prohibir el Nadal. Tenim gir final? Doncs sí: un assassinat i uns cossos enterrats en un soterrani.

Avui us portem la història del paio amb nom d’universitat. Quedareu esparverats de la quantitat de bestieses que va fer en Ramon Llull. El primer que heu de saber és que en Ramon era un cafre que es passava les nits de festa. Tot canvia quan té una aparició (sfx miracle 2) i se li encomana predicar la paraula de Déu. En Ramon s’ho agafa molt a la valenta, fa un gir vital i comença a voler convertir musulmans en cristians. Pareu bé l’orella, perquè l’sfx de convertir musulmans no té preu. A tothom que sigui fan d’“Age of Empires” li saltarà la llagrimeta.

Compte perquè un simple entrepà de salsitxes serà més important del que us penseu. Hi ha gent que diuen que va ser l’entrepà de salsitxes que va canviar el món. No, avui no hem fet la biografia de cap cuiner, avui us portem la història d’en Gavrilo Princip, un nacionalista exaltat que va organitzar un atemptat contra l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria. L’acció terrorista va ser un desastre: tots els amics d’en Gavrilo van ser enganxats i l'arxiduc no es va fer ni una sola rascada. Ara bé, un entrepà de salsitxes canviarà el curs d’Europa.

No, "Tites i cercles" no és el nou concurs de les tardes de TV3, és la frase que hem triat per definir la vida de la Yayoi. Ja veureu que aquesta artista japonesa té molta vida interior (digue-li vida interior, digue-li traumes). És veritat que la història comença molt malament; la petita Yayoi, per ordre de la seva mare, havia d'anar a espiar el cafre del pare. De ben petita, la Yayoi va descobrir que el seu pare era un pervertit sexual i allò la va ben traumatitzar. Tites i cercles, aquestes han sigut les visions que ha tingut aquesta artista japonesa que, poca broma, és l'artista vivent més cotitzada del planeta. (Depèn de quan llegiu això, ja no ho serà.)

Quina història més bonica que us portem avui! La vida del nostre protagonista donarà moltes voltes, ja ho veureu. Comença a Sibèria, sent molt pobre. Després la cosa millora quan anem a París. El petit Maurice té un físic angelical i tot li va de cara. Llàstima d'una estranya malaltia que apareix de cop i volta, ja ho veureu! En acabat anem a l'exèrcit i, per capritxos del destí, acabem fent lluita lliure als Estats Units. En aquest punt comença una intrahistòria d'amistat amb en Karl Pollejo. Sí, ho heu llegit bé: Pollejo.

La nostra protagonista d’avui va debutar en el món de la faràndula massa aviat. Heu de pensar que quan tenia dos anys ja estava fent musicals. La pobra Judy Garland va viure una vida massa intensa i Hollywood la va destrossar. Els productors la van posar a dieta perquè fos una gran estrella de cine; la Judy s’alimentava amb caldo de pollastre i un paquet de tabac per si li venia la golafreria. A partir d’aquí, el mateix de sempre: addiccions a les amfetamines, gots trencats, marits i divorcis… Tot això acompanyat amb les cançons del film “El mag d’Oz”, per fer-ho una mica més tètric.

No volem pas amagar-vos-ho, per tant us ho direm d'entrada: sí, avui farem la biografia de l'esposa d'Adolf Hitler. Descobrirem res de nou? Descobrirem una cara oculta de la seva relació? Doncs no. Us explicarem el que ja sabíem, que l'Eva justejava per tots costats i que era una panxacontenta. Potser algú no sabia que l'Eva va escriure un diari personal on es reflectien les seves frustracions i la seva solitud. També cal apuntar que es va intentar suïcidar dues vegades. Bé... tres. La tercera li va sortir bé (més o menys).

El primer playboy! L’autèntic! L’original! Avui us portem la història d’un cafre que no parava quiet, la seva afició: les dones i el luxe. Fins i tot es diu que James Bond està inspirat en aquest home. El seu nom és… Rubirosa, Porfirio Rubirosa. Potser no queda tan bé, però no us deixeu enganyar. En Porfirio era un mestre de la seducció, i de les mentides. En Porfirio era l’home de confiança d’en Trujillo, el sanguinari dictador dominicà, i, paral·lelament, es beneficiava la filla d’aquest. Sense saber ben bé com, en Porfirio sempre sabia com sortir ben parat de totes aquelles situacions. Per cert, que ens ho deixàvem… es deia que tenia un mànec de 40 centímetres. sfx latigo fuet

La petita Chin treballava en una de les embarcacions del riu de la Perla quan va tenir la mala sort de ser segrestada per uns pirates. I no uns pirates qualsevol, sinó la banda de pirates més ferotges de l'Àsia. La cosa pintava malament, però la seva bellesa i sobretot el seu caràcter li van salvar la vida. De fet, la Chin va passar de ser una simple noia que treballava en una barca prostíbul a ser una reina pirata que comandava un exèrcit. Aquesta és una de les poques històries de pirates que no acaben com us espereu!

Si la temporada passada ens va acompanyar en Mozart, aquest any tenim el seu alumne avantatjat, en Beethoven. Efectivament, aquests dos genis van coincidir, el que passa és que a en Mozart se li acabava de morir un familiar i no rodava fi. En Beethoven, en canvi, tot i els drames familiars, va saber comportar-se adequadament al llarg de la seva vida. És cert que bevia un pèl massa i no es cuidava, però la depressió li va venir de la sordesa, la maleïda sordesa que el va fer parar boig. Quina ironia… un dels compositors més brillants de tots els temps… sord com una tàpia.

Avui us portem una biografia d'una inuit que vivia a Alaska. Ens sembla que encara no havíem tocat una història d'esquimals! Bé, tampoc us penseu que serà gaire diferent de les altres biografies: el mateix drama de sempre, amb una mica més de fred, això sí. Hi ha un moment una mica malparit, quan uns caçadors maten unes foques, però, a part d'això, és una història per gaudir-la petits i grans. També hi ha un mariner que es mor d'escorbut... però a tot això ja hi esteu acostumats.

Mare de Déu, quin drama ens espera en aquesta biografia! La família de la petita Bernadette és pobra com les rates. A més a més, el pare pateix un accident i es buida un ull. La situació és insostenible i la família ha de marxar del vell molí on vivien. Des d'aquell accident, tot va cada cop pitjor: la nena ens ha sortit ben asmàtica i ara diu que veu aparicions. Quina història tan dramàtica, això no hi ha Déu que ho salvi! Encara que costi de creure, la gent li fot cas i fins i tot la fan santa! Compte amb l'sfx de la desaparició de la Verge. Normalment, teníem sfx miracle 1 i sfx miracle 2, però aquest és nou!

Ho sabem, cada setmana diem el mateix, però ara sí, aquesta és la bona! Avui us presentem la biografia més terrorífica i desastrosa de tota la temporada. Es titula: “Pogo, el pallasso assassí”. Efectivament, va d'un pallasso violador que de dia es dedicava a animar festes infantils i de nit es dedicava a matar adolescents, ras i curt. Una altra pàgina de la crònica negra nord-americana (sí, evidentment, va passar als Estats Units). I és que no només són els horribles assassinats que va cometre, també és la seva infància, que va estar marcada per fets d'allò més traumàtics. Tal com li va passar a en Richard Ramírez, un altre assassí. I és que tots dos van caure d’un gronxador quan eren petits. sfx cop tensió

Espàrtac era un camperol traci que va ser reclutat per l'exèrcit del gran imperi romà. És cert que era un gran guerrer, un bon estrateg i un espadatxí molt hàbil, però, al capdavall, Espàrtac era un pacifista, només volia tornar a casa i viure amb tranquil·litat. És per això que va desertar, és per això que el van capturar i el van vendre com a esclau. A partir d'aquell moment, sorgeix el mite. El nostre heroi va aconseguir rebel·lar-se contra les autoritats i crear una revolta d'esclaus lliures que van posar Roma entre l'espasa i la paret.

A veure com caram encarem aquesta biografia... primer tenim una mica d'infància traumàtica: Polònia als anys 30, camps de concentració i nazis matant-li els pares; fins aquí, tot normal. En Roman creix tenint clar que vol ser director de cine, el cert és que el nano té talent. Al cap de pocs anys, es planta a Hollywood, és jove, però ja és un director amb prestigi: tot li va de cara. En aquest punt hi ha un tema amb la família Manson que estudiarem més en detall durant la biografia. La cosa es complica encara més quan en Roman és acusat de violar una menor, un escàndol que el perseguirà tota la seva vida i que li marcarà la carrera per sempre (encara que déu-n'hi-do el que ha anat treballant després d'aquest escàndol, en Roman és un fugitiu, però bé… va guanyant premis...)

Si ahir vam tenir la princesa de les matemàtiques, avui us portem la reina de l'aire. L'Amelia Earhart va ser una pionera en el camp de l'aviació: des de petita tenia clar que volia ser pilot d'avionetes i no va parar fins a aconseguir el seu somni. L'Amelia va ser la primera aviadora a travessar l'oceà Atlàntic! Quin problema hi ha? Doncs que per ser aviadora, els càlculs i l'orientació no eren el seu fort... això li va causar alguna situació compromesa, ja ho veureu, pobreta Amelia, al cel sigui. Ah, sí, cal avisar-vos que al principi de la biografia apareix un personatge secundari, l'Edward, té un paper petit, però és un fart de riure! sfx bar + sfx got trencat

Sófia Kovalévskaia... nom de franctiradora russa, oi? No, d'aquestes també en tindrem aquesta temporada, però avui toca una biografia una mica més relaxada. Resulta que la petita Sófia era una nena prodigi; el seu camp: les matemàtiques. Quin problema hi havia? Doncs que a l'imperi rus, les dones no podien anar a la universitat. Aquest serà el seu gran turment, trobar una universitat que l'acceptin. Primer es casa amb un nihilista per poder sortir del país i anar a Alemanya, però allà les universitats també són reticents a acceptar-la com a alumna. La mateixa merda de sempre… el patriarcat destruint les carreres de dones amb un potencial enorme…

Pobre Martin Guerre, la història comença amb el nostre amic cometent un petit robatori, res de l'altre món, pel qual gairebé el condemnen a mort. El més greu de tots és que el seu propi pare és qui el denuncia a les autoritats. Amb tot aquest panorama, en Martin decideix fotre el camp de casa i anar a veure món. En aquest punt de la història li perdem la pista, ens quedem al seu poble, amb la seva dona i el seu tiet (el tiet donarà molt de joc, ja ho veureu). Al cap d'uns anys, quan el pare ja és mort, en Martin torna a casa, però, alguna cosa no quadra... el tiet sospita que aquell home no és el veritable Martin. sfx cop tensió

La millor biografia de tota la temporada? Tot just passem per la setmana 2, però aquesta farà podi, això segur. No, no cal que ens doneu les gràcies per descobrir-vos en GG Allin, l'artista més complet de la història contemporània. Aquest home era una joia, un diamant en brut, un geni entre els genis incompresos. Les seves actuacions eren llegendàries, farcides de violència, sang, escatologia i música punk. Sabem que la màgia de la ràdio és fer treballar la imaginació, però, en aquest cas, només en aquest cas, us animem a buscar els seus vídeos a YouTube.

Primera biografia reial de la temporada! I alerta perquè és la reina d'una tribu africana! Tindrem canibalisme, lluites familiars, verí i, sobretot, rituals sexuals ben curiosos. Resulta que a la nostra amiga Ngola li agradava vestir els forçuts guerrers de la tribu de dones, seguidament els feia lluitar entre ells, a mort. El guanyador era el seu esclau sexual, però el pobre també acabava decapitat quan la Ngola se’n cansava. Sfx tall espasa fort cap tallat

Canalleta, pareu bé les orelles, que aquesta història no l'ensenyen a les escoles (desgraciadament). En Benito era un milicià republicà que va lluitar contra el feixisme espanyol. Després es va apuntar a la Legió Estrangera Francesa per lluitar contra els nazis. Aquest valent fins i tot va participar en el desembarcament de Normandia. És una llàstima que els nostres guionistes hagin hagut de recórrer a articles francesos per escriure la biografia. No hi ha cap article de mitjans espanyols que parli de les aventures d'aquest bon home.

El capítol 5 de cada temporada ens porta la malastrugança. En aquest cas us portem la història de la Melanie Martinez, una pobra noia de New Orleans que cada cop que el riu Mississipí (sí, amb accent a la "i") pujava de nivell ja tremolava. La Melanie us caurà molt bé, ja ho veureu, segurament no és la noia més espavilada dels Estats Units, però qui perd els orígens perd la identitat; això la Melanie ho tenia clar.

Aquesta biografia fot una pujada de cal déu! Resulta que per uns temes de la infància, la nostra amiga Virginia va arrossegar una depressió de cavall tota la seva vida. El primer senyal d'alarma ja el va donar quan era jove, quan es va tirar per una finestra (els nostres guionistes han posat sfx finestra vidres, però segurament es va tirar amb el porticó obert). Per poder superar aquestes depressions, es va fer amiga d'un grup de "culturetes". Aquestes noves amistats van animar-la a desenvolupar la seva afició: l'escriptura. I és que la Virginia ens va deixar un llegat d'allò més ric.

Aquesta mossa va ser la inspiració de "Chicago". Els que no sigueu fans dels musicals, aneu a West End i després ens ho expliqueu, si encara no us agraden... En fi, que si no sou gaire fans dels musicals, aquí també sabreu la història de la Beulah May, una preciositat rural que va enlluernar tot el país amb la seva mortal bellesa. I parlant de musicals..., pot ser que en aquesta biografia aparegui la nostra cançó preferida i que tots plegats haguem d'entonar un ‘hola, hola’.

Història de noblesa i honor. De codi samurai i de saber afrontar el teu destí amb dignitat. En aquesta biografia volem mostrar-vos com la cultura occidental no va tenir cap efecte sobre el comportament d'en Hosono, un home amb integritat que va seguir el seu codi ètic fins al final dels seus dies. Pels desconfiats que esteu pensant que és un kamikaze... doncs no, el nostre amic Hosono no té a veure ni amb kamikazes, ni amb la Segona Guerra Mundial ni amb la radioactivitat d'Hiroshima.

No, aquesta temporada no arrenquem a Liverpool i el nostre protagonista tampoc és cap mariner borratxo que xocarà contra un iceberg. "El Búnquer ja ha perdut pistonada, ja no comenceu amb una història del Titanic", diran alguns fans. Que tothom estigui tranquil, aquest primer programa té molt mala intenció, però molta! Voleu desgràcies? No us preocupeu! En aquest programa tenim revoltes, mercenaris, intents d’assassinat, inundacions... Tindrem efectes de so i músiques tristes per parar un tren! sfx tren vapor

Quina serà la biografia que haurem triat per tancar la segona temporada? Recordeu que la primera va ser Jesucrist, el “loser” històric més gran de tots els temps. Quina altra persona podria estar a l’altura de les circumstàncies? Nosaltres ho hem tingut molt clar, un nom que s’ha repetit durant tota la temporada, una persona que sempre ha anat un pas endavant, que no l’hem enganxat mai a peu canviat; suposem que ja teniu un parell de noms a la ment.

Penúltima biografia! Us hem reservat una història ben dramàtica perquè comenceu les vacances d’estiu amb bon peu. Es tracta de la vida d’en Gyorgy Silverstein, un nano hongarès que va aconseguir ser futbolista professional, de fet va fitxar pel Futbol Club Barcelona! El cert és que va jugar un partit oficial i quatre partits amistosos. Com és que el Barcelona el va fer fora? Problemes amb el seu representant, perquè el nano no era pas dolent, si durant aquests partits va fer dos gols! Ei! Culer, una vegada, culer per sempre! La desgràcia forta d’aquesta biografia, arriba, però, amb aquest sfx: sfx discurs hitler + sfx passos militars.

Ens hem guardat una de les biografies més sàdiques i terribles per a aquest final de temporada. Penseu que totes les bestieses que es diran aquí estan rebaixades, autocensurades. Per escriure aquest capítol els nostres guionistes ho han passat malament, i heu de pensar que són uns degenerats que res els fa impressió. Violacions, tortures, piles de nens assassinats… aquesta serà la tònica general de la vida d’en Gilles de Rais, un noble francès que va lluitar al costat de la nostra Joana d’Arc i que, a les seves hores lliures, es dedicava a torturar canalla.

Entrem a la recta final de la temporada! Només falten 4 biografies per explicar! La d’avui és del senyor Denholm Elliott, un actor britànic que va ser guardonat amb l’Ordre de l’Imperi Britànic per la seva trajectòria artística. I què té d’especial? Potser alguns sfx got trencat, com a molt… oi que penseu això? L’Elliott va servir a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial i va ser abatut i capturat pels nazis! Després es va retirar a Eivissa i va abraçar la vida hippy de l’illa, amb tot el que això comporta: excessos, malalties de transmissió sexual i… compte que no aparegui la nostra mascota per acabar-ho d’arrodonir!

Atenció! Arriba una altra història que fa dies que ens l’esteu demanant! Avui toca dues biografies al preu d’una! En Chang i l’Eng eren dos bessons siamesos que van néixer a Siam (casualitat?) i que van ser venuts com a esclaus a un comerciant britànic. Fins aquí, tot bé, oi? Doncs resulta que a mig fer apareix en Barnum, els fot un contracte milionari sobre la taula i els canvia la vida. Ara ve el gir final: En Chang i l’Eng aconsegueixen la nacionalitat americana, es fan terratinents i comencen a comprar esclaus negres per fer la feina de la granja. La fortuna els va ben trastocar i es van convertir en uns dèspotes malparits.

Ens hem guardat fins una de les biografies més potents pel final de temporada! Avui us volem parlar d’en Fassman, un mentalista català que mereix ser recordat. Ja sabem que al búnquer hi han passat molts farsants, molts falsos mentalistes que se’ls veia el llautó d’una hora lluny… inclús dubtem dels poders mentals de Rasputin! Però, amb en Fassman… caram… que no ho tenim gens clar, vaja! Tot sembla indicar que en Josep Mir tenia una espècie de sisè sentit, una sensibilitat paranormal. Fins i tot deia que podia predir la mort de les persones.

Compte avui no us maregeu tant anar amunt i avall amb vaixell. sfx vaixell vapor + sfx onades + sfx gavines. (Que sapigueu que aquest efecte de so ha sigut molt discutit al llarg de la construcció d'aquest relat, perquè els nostres guionistes no tenen clar que la Lola viatgés amb vaixell de vapor, així de torracollons ens han sortit). En definitiva: la Lola Montez era una ballarina exòtica que ni es deia Lola, ni era espanyola, ni molt menys exòtica. La noia era irlandesa, però sabia moure les seves corbes com cap altra. Les seves sensuals danses van enamorar reis i emperadors, que perdien el cap rere seu.

Us pensàveu que en Jack Lucas era l'heroi perfecte? El soldat americà per excel·lència? Doncs espereu a conèixer la història d'en Roy Benavidez, un soldat que va lluitar a Vietnam i que va protagonitzar una missió de rescat de les més èpiques de tota la guerra. Aquest sí que havia de ser el Capità Amèrica! Què passa? Doncs que en Roy té orígens mexicans, això és el que passa! Després de la missió, en Roy estava tan mal ferit que els sanitaris ja el donaven per mort i el van fotre directament dins d'una bossa per als cadàvers.

En Bela Kiss era un home misteriós, tan misteriós que a mitja biografia el perdem de vista i ja no el tornem a veure més. És la primera vegada que ens passa una cosa així: que el nostre protagonista s’escapi del programa i li perdem la pista. Es veu que en Bela va ser acusat per un tema d’uns bidons de gasolina i unes dones desaparegudes, però eren tot mentides, oi que sí, senyora Jakubec?

Operació Puigpardines en marxa, ara sí! El nostre protagonista d’avui és un pobre pagès de la Vall d’en Bas que es converteix en el representant de tots els pagesos de Catalunya. Avui tenim un programa ple de catalanor i d’orgull nacional. Tocarem un gran tema: la Guerra de Remences catalana. Va, que això us entrarà a l’examen segur! Avui el nostre protagonista lluita per acabar amb els privilegis de la noblesa.

Ens situem a la Guerra Civil Americana, un conflicte que ens ha donat grans moments durant tota la temporada. Avui volem parlar de la Pauline, una noia que anava per actriu, però, coses de la vida, va acabar sent una espia que col·laborava amb la Unió. La nostra amiga es va infiltrar als campaments militars dels sudistes i es dedicava a enlluernar generals i robar mapes. Però la pobra no sabia que qui juga amb foc es crema. En una ocasió, l'enganxen robant un mapa, la capturen i la condemnen a mort. sfx cop tensió.

Encara que era fill de qui era fill, en Lluís I d'Espanya no era un mal monarca. Li deien "el liberal" i era un nano que es relacionava amb el poble, sobretot amb els parroquians de les tavernes. No sabem com s'ho feia, però en Lluís tenia una habilitat única per sortit de nit i tancar tots els bars de Madrid i, l'endemà, estar tan fresc com una rosa i atendre les responsabilitats de palau. Clar, que aquest ritme no l'aguantes gaires anys i acabes petant per un lloc o altre. La boja de la seva dona, corrent conilla pels passadissos i borratxa tot el dia, tampoc hi va ajudar.

En William sembla un altre dels escriptors americans de la generació beat: llibertat sexual, drogues, amant de les armes, borratxo i drogoaddicte; res que ens pugui sorprendre, oi? Doncs espereu a escoltar la biografia, perquè hi ha un parell o tres de moments que són or! Una de les anècdotes més desastroses és quan la seva dona es posa un got al cap i li diu "va, fem el nostre numeret, dispara al got amb el teu revòlver". Tot això només per entretenir uns amics que estaven sopant amb ells. En aquesta escena sonaran tres efectes sonors. sfx revòlver + sfx got trencat i… endevineu el tercer?

Durant aquestes dues temporades hem tocat moltes guerres: la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil Americana… però no hem parlat gaire de la Guerra de Vietnam, oi? Doncs avui us portem una història bèl·lica de Vietnam, els oients que sigueu frikis d’aquest conflicte, us ho passareu bé, avui! A més, ho plantegem des del punt de vista del Vietcong, ja que la nostra protagonista era una guerrillera que va lluitar contra els americans. Això vol dir que sonaran músiques típiques de Vietnam (ai, mare!) res de Jimi Hendrix i bandes sonores de “Platoon”. Això haurà d’esperar per a més endavant.

Continuant amb la norma del Búnquer: mare desgraciada, vida assegurada. Avui tenim una protagonista amb una infància molt difícil, de les pitjors que han passat pel programa. La pobra Mary Bell ens va sortir ben llampada. Només direm que un dels seus jocs d'infància preferits era escanyar nens fins que ens tornessin liles. sfx cop tensió. Una nena psicòpata que voltava pels carrers d'un Newcastle marginal.

La història comença bé: un pare mort i el nano treballant a la mina des dels 12 anys. On és el problema? Doncs que el nano vol ser actor, aquest és el problema; i gros! Resulta que el jove Bela tenia talent per a la interpretació, tant que va fer el salt a Hollywood. És allà on es fa famós fent de Dràcula. La seva perxa i el seu accent romanès el feien ideal per interpretar el paper. Això sí, l'home es va ben encasellar de mala manera, la indústria només li oferia aquest tipus de papers, majoritàriament en pel·lícules de sèrie B. La depressió, l'alcohol i l'addicció a la morfina, van fer la resta. sfx got trencat.

Prepareu-vos per conèixer l'heroi americà definitiu. No és broma, la història d'en Jack Lucas va inspirar el personatge de Marvel "el Capità Amèrica". Durant la campanya del Pacífic, en Jack, tot i la seva joventut, va demostrar ser un marine de cap a peus. Més concretament a la batalla d'Iwo Jima, on es va llançar sobre una granada per salvar els seus companys. En Jack estava fet d'una altra pasta i va sobreviure. Això no és tot, mesos després es va llençar des d'un avió i no se li va obrir el paracaigudes. El tema de la granada, és ser un valent, el tema del paracaigudes, és tenir mala sort.

La Nacha sembla un personatge sortit de Breaking Bad, però va ser ben real! Va ser la pionera a fundar un clan mafiós i fer-se amb les regnes del narcotràfic. Quan tots aquests grans narcotraficants d'avui dia encara havien de néixer, la Nacha ja feia temps que traficava, assassinava i subornava a tort i a dret. Primer va començar amb la marihuana, però després ja va fer el salt lògic cap a l'heroïna. Ella i el seu marit, el Pablote, eren els reis del narcotràfic a Mèxic. Compte amb la història de la mort del Pablote, que va inspirar el primer "narcocorrido" de la història.

A l’Albània del 1900, amb un sistema més proper a l’edat mitjana, neix un nen dins una família de nobles terratinents. En Zogú ho tenia tot, sobretot autoestima, d’això n’anava sobrat. Amb la vida solucionada, el nostre protagonista entra de ple dins la política albanesa i s’acaba autonomenant rei. Un personatge atípic del búnquer, ja que, passi el que passi, en Zogú sempre cau dret.

Un afroamericà nascut a Texas passa els seus últims anys de vida com a presoner a un gulag de Sibèria. Com caram pot ser això? Doncs si voleu saber la resposta, no us perdeu cap detall de l'apassionant vida d'en Lovett Fort-Whiteman, un activista que va ser un dels primers comunistes afroamericans. Ell i un marxista japonès, com qui no vol la cosa, van decidir formar un partit comunista. Avui prepareu-vos per viatjar i veure món al costat d'en Lovett. Agafeu abric, perquè l'última parada de totes serà un camp de treballs forçats de Sibèria.

Aquesta història la situem a l’actual República Cooperativa de Guaiana. Ni idea, oi? És normal. L’únic que heu de saber és que era una colònia britànica on vivia gent extremadament humil. Enmig de tanta misèria i esclavitud, el nostre protagonista va néixer sense cames i sense braços. Però no us en compadiu, en Radian era un home espavilat que va tirar endavant i va llaurar-se un futur tot i no tenir cap extremitat. La cosa millora quan, de cop i volta, del no-res, apareix en Barnum, amb la seva banda sonora i el seu circ dels horrors.

En Carlos era un fill d’un mariner irlandès i una jove peruana que va decidir marxar a viure aventures per la selva amazònica peruana. Què pot sortir malament? Doncs tot. Sense adonar-se’n va acabar enmig d’una guerra i va ser acusat de traïció per culpa d’un coi de mapes. Alerta, ara, amb el gir: gràcies a un matrimoni caigut del cel i a la seva tossuderia, en Carlos s’acaba convertint en un dels homes més rics del Perú. Només cal dir que la seva vida va inspirar la pel·lícula protagonitzada per en Klaus Kinski (l’actor boig de la primera temporada).

Això comença fort: "En Kenneth és fill d'una prostituta alcohòlica que l'abandona 15 dies després d'haver-lo tingut." La cosa sembla que remunta, perquè una família l'adopta i en Kenneth té una infància feliç, sense traumes. Llàstima que el problema, en aquest cas, ve de sèrie. En Kenneth resulta que està com un llum d'oli. La cosa empitjora quan es trasllada a viure a Los Angeles i s'ajunta amb el seu cosinet Angelo Buono. Tots dos començaran un negoci il·legal de prostitució i acabaran convertint-se en els assassins en sèrie més buscats de la ciutat.

Una noia massa bonica pels fans, els directors i la policia. Una bellesa que estava disposada a mantenir a qualsevol preu, ja podeu riure de les dietes actuals per mantenir la línia i els batuts de proteïnes, la Barbara als anys 20 ja ho havia provat tot. La Barbara era una de les actrius consagrades de Hollywood, això implica: sfx bar + sfx got trencat + sfx campana casament + sfx porta tanca. En altres paraules, una jove americana aficionada a la ginebra i als matrimonis. Una infància nòmada i un entorn familiar complicat són els ingredients del còctel d’avui.

Que no us enganyi el subtítol del programa: “Papusza, la primera poeta gitana”. Això no és un documental del “Sense ficció”. En aquest capítol es ve a patir, avui només aprendrem una sola cosa: que la condició humana és una fatalitat. D’aquest capítol no en traurem res de bo! És una història com “La llista de Schindler”, en blanc i negre. I grisa, molt grisa. Només cal saber que la Papusza va ser expulsada del seu clan perquè va aprendre a llegir i a escriure d’amagat, una cosa que estava molt mal vistos pels gitanos.

Això sí que era un espectacle i no pas el circ dels horrors d'en Barnum. En Samuel Gilbert era un noi sense por de les altures, que es va fer mariner i es va començar a llançar a l'aigua des del punt més alt del vaixell. Els seus companys van animar que es guanyés la vida fent aquest tipus de bestiesa. "Tant per tant, si t'has de matar, que et paguin per fer-ho!" Més o menys va anar així la cosa. És així com en Samuel es fa famós tirant-se a l'aigua des de llocs elevats. Especialment de vaixells i de ponts. Però com que alguns ponts no eren prou alts, es feia construir unes bastides per fer-ho més emocionant. Com acaba la història? Malament.

La Hildegarda era una noia molt arriada: va establir les bases de l'esperanto, era compositora, escrivia llibres, es cartejava amb personatges famosos de l'època. Era una monja que tenia tots els números d'acabar a la foguera. Però, en lloc d'això, s'inventava que tenia visions i que déu li enviava senyals. Aquestes visions li servien per fer una mica el que li donava la gana i tenir a tothom on ella volia. Apreneu les seves tècniques i tot us anirà millor.

Històries com la d'en Robert Durst només poden passar als Estats Units (per sort). El paio neix ben milionari, això com a punt de partida. En Robert és un dels hereus d'una de les principals agències immobiliàries de Nova York. El problema és que en Robert és un ric excèntric, i també molt violent. Sembla que ell sigui el responsable de la desaparició de la seva dona i de l'assassinat de la seva millor amiga, però les proves no són concloents. Què passa? Doncs que roden un documental sobre la vida d'en Robert i aquest, quan va al lavabo, s'oblida que té el micròfon de corbata obert. La seva bogeria el fa parlar en veu alta davant del mirall i confessar-ho tot.

Charles Ingram, un home de bandera! Un fill de veterà que també va voler seguir els passos dels seu pare. Us penseu que la cosa va de militars britànics? Doncs, no! El gir de la biografia és important quan en Charles Ingram es presenta al concurs How wants to be a millionaire? El d’en Carlos Sobera, però versió anglesa. La cosa es complica quan en Charles encerta les 15 preguntes, de la primera a l’última sense esforçar-s’hi gaire. En Charles és un geni o un estafador? Aquí hi ha gat amagat…

Us pensàveu que se'ns havien acabat les històries de nens llop? Que ja no teníem res a la recambra? No veieu que quan vosaltres hi aneu, nosaltres ja n’hem tornat dues vegades? Per encarar aquest final de temporada, us portem la història de l'autèntic home llop espanyol, un paio que quan era un nen de 12 anys va ser adoptat per una família de llops. "Jugaba con los bichos", diu el benaventurat. Clar que era molt millor "jugar con los bichos" que el panorama que tenia a casa.

Pobres de vosaltres que no deixeu entrar l’emperadriu Sissí! Pobreta! Estigueu alerta, perquè primer comencem a parlar de la seva mare i de la seva germana: la Sissí queda en segon pla. No foteu com en Jair i us perdeu al segon paràgraf! Com dèiem: la Sissí comença a la banqueta, però de seguida va agafant protagonisme. Un dels moments forts és quan ella, amb només 12 anyets, enamora el promès de la seva germana gran. A partir de llavors tot són depressions, problemes, crisis de personalitat… un drama! I compte amb el final de la història! Que és d’allò més emocionant!

Avui una de les biografies clàssiques del búnquer, Gran Depressió als Estats Units, Llei Seca i un protagonista que als 12 anys ja l’han tancat 2 cops al reformatori… Avui tenim un dels gàngsters més sanguinaris de la història, un noi que tenia una filosofia de vida ben simple: “dispara primer i pregunta després”. En Baby Face, membre de la banda d’un altre mític del programa: en John Dillinger. En Baby Face Nelson disparava el fusell tan de pressa que sembla una metralladora, un dels últims grans gàngsters de la història.

No sabem si l’Ernest era un explorador intrèpid o simplement un boig. Bé, de fet sí que ho sabem: estava com un llum de ganxo. Aquest irlandès borratxo va ser el líder de moltes expedicions cap a l'Antàrtida. Acompanyeu-nos en aquest gèlid viatge que explorarà els límits del cos humà. Només una dada: l’Ernest i la seva gent en una ocasió les van passar tant fumudes que es van veure obligats a matar i menjar els gossos que estiraven el trineu. Què! Us han passat les ganes d’aventures, oi?

Aparquem una estona les matances i les tragèdies per centrar-nos en la vida de Carlos Henrique Raposo, el futbolista brasiler més dolent i inútil de tots els temps. Un jugador que el més rodó que havia vist era un pneumàtic de cotxe. El nano era tan dolent que va haver de simular lesions al llarg de la seva vida perquè els entrenadors no descobrisin que era un autèntic paquet. Història molt divertida, amb futbol, presidents mafiosos i molta samba!

Ai, avui!!! Quina història tan fumuda! Ja sentim la pudor de carn podrida i sang seca des d’aquí! Hi ha vegades que els capítols no són aptes per a tots els públics, doncs bé: aquest n’és un. Ja veureu que la història comença malament i acaba pitjor. Avui no ho remunten, comencem amb uns pares maltractadors i acabem amb un festival de sang i fetge. Avui direm coses gruixudes per antena, esperem que hàgiu fet la digestió. La tètrica història de l’Ed el carnisser i la seva granja dels horrors. sfx riure whittakers.

Avui us portem una història d'una artista alternativa, potser la més alternativa i polèmica que ha passat pel programa. Deixeu-vos estar de Valerie Solanas... l'Ana Mendieta sí que és alternativa de veritat. Una de les seves mostres d'art més famoses és quan es va empastifar de sang d'un pobre pollastre que havien decapitat. L'Ana va néixer a Cuba, però va fer vida, evidentment, a la ciutat de Nova York. A Nova York és on hi havia tots aquests consumidors d'LSD que es creien molt moderns. A part de repassar la seva vida artística, haurem de fer especial menció a l'última escena d'aquesta biografia. La història acaba a dalt de tot! (targeta vermella pel comentari)

Ja hi som! Una altra biografia d'un il·luminat que vol fundar un país al mig del mar. En aquest cas una illa artificial al bell mig del mar adriàtic. En Giorgio era un italià excèntric, el que passa és que el paio, no ho feia per les seves ànsies de llibertat, sinó que tenia visió de negoci! Compte, perquè aquesta és la biografia italiana que en Peyu ens va prometre la setmana passada. Avui anirà desbocat, amb el seu italià.

Per practicar una bona lobotomia que us deixi com nous només calen tres o quatre coses. Apunteu: una llitera, un picagel, un martell i un boig com el doctor Walter Freeman. Eb el 80% dels casos les lobotomies practicades per en Walter eren un èxit. Llavors hi havia un 20% d'intervencions que el picagel perforava més cervell del compte, i els en pacients sortien més cardats del que hi havien entrat (alguns amb bossa de plàstic i tot). El punt àlgid de la història és quan el doctor picagel es munta la seva pròpia unitat mòbil de lobotomia. Una furgoneta anomenada "lobotomòbil". sfx rodes cotxe antic + sfx clàxon cotxe antic

No sabem per quina estranya raó “El búnquer” i l'esport estan relacions. Ja ho sabeu que no tot en aquest programa són inventors del segle XIX i assassins en sèrie. També hi ha lloc pels esportistes d'elit. En aquest cas, però, no estem parlant d'una història d'un futbolista amant de la gresca, d'un multimilionari obsessionat amb el sexe com en Tiger Woods (sfx pilota golf entra forat). Al contrari, avui us portem la història de l'Abebe, un etíop que guanyava maratons i trencava rècords olímpics corrent descalç. Història de superació? Sí. Final feliç? No pas.

El marc de la història és ben trist: ens situem a Polònia durant la Segona Guerra Mundial; no us espereu cap cosa que no sigui grisor. Ara bé, mirades tan pures com la de l’Stefania posen un punt d’esperança en tot aquest drama. L’Stefania, amb només 17 anys, va arriscar la seva vida (i la de la seva germana petita) i va acceptar amagar a 13 persones que s’escapaven de les urpes dels nazis. El més fumut de tot és que el veí era de les SS. Bé, el més fumut de tot és quan els nazis li expropien la casa per instal·lar-hi unes infermeres alemanyes.

Avui desmentirem moltes llegendes urbanes sobre en Marilyn Manson. Es va fer treure algunes costelles flotants per fer-se una fel·lació a si mateix? Es va treure l’ull amb una cullera durant un concert? Es tallava el cos amb ampolles trencades durant els directes? Violacions de menors? Animals morts? Tot això és cert? Ja us avancem que la majoria són llegendes, només llegendes, però algunes d’aquestes històries són veritat. De fet, en Jair diu haver vist concerts seus i haver presenciat alguns d’aquests actes; que Déu l’hagi perdonat.

Avui us portem fins a Grècia! Gairebé mai hi hem anat. Que recordem ara… Amb la Maria Callas… i poca cosa més. (segur que n’hem fet més, són 317 biografies, no ens ho tingueu en compte). Doncs això, que aquesta biografia passa a Grècia i és una història molt agradable; és la història d’una monja que va fundar un monestir que servia de sanatori de tuberculosos. El problema és que aquesta bona dona torturava les seves feligreses amb tota mena de tortures medievals i vexacions. Però, a part d’això, era una bellíssima persona.

Sentiu la música, oi? Sí, ja hi tornem a ser! El circ dels horrors torna a la ciutat! El pobre William Johnson va començar la seva carrera en un circ de mala mort de Nova Jersey, però aviat va fer el salt al circ d’en Barnum. El nostre amic William tenia una deformitat a la punta del crani. Com que aquesta deformitat no era res gaire exagerat, en Barnum va haver de fer volar la imaginació i inventar-se una història GENS ofensiva i GENS despectiva sobre uns homínids que vivien a l’Àfrica.

Encara que sigui una biografia monàrquica, l’heu de deixar entrar a dins del búnquer, per pietat! De fet, no seria la primera vegada que deixeu entrar algun rei o alguna reina. La pobra Anna Bolena va ser una màrtir dels protestants anglesos. Se la considera la reina consort més influent que ha tingut mai Anglaterra. I, esclar, la dona tenia massa poder i massa pes sobre la societat. Solució? Acusar-la de traïdora i tallar-li el cap.

Biografia fosca, biografia de cementiris i de casaments amb cadàvers. Com voleu que l'Anatoly no sigui un excèntric si quan tenia 11 anys el van casar amb una nena morta! Des de llavors, tot va anar de mal en pitjor. El nano es va obsessionar amb el satanisme i el lluciferisme i es va convertir en un senyor que escrivia reportatges sobre la mort i que dormia dins dels forats dels cementiris. Ja us podem avançar que l'Anatoly no es convertirà en cap assassí, durant tota aquesta biografia no hi haurà cap assassinat. Ara bé, la seva història no deixa de ser trista i pestilent.

Època d’or de la pirateria al mar de Carib, la guerra entre Anglaterra i Espanya en el seu moment més sagnant i un vailet innocent de Bristol. Aquest són els ingredients de la biografia d’avui. Parlem d’en Henry Morgan, un pirata que es va dedicar a fer la vida impossible als espanyols, un noi que anava per pagès, però que va acabar controlant el mar del Carib. Compte amb el gir final d’avui! Dels més curiosos de la temporada!

Compte avui que arriba un faraó, el faraó Kéops. De les biografies més antigues que hem tingut fins ara! Potser la més antiga de totes, confirmeu-nos-ho, fans del búnquer! Vosaltres que ho teniu tot més controlat que nosaltres. La dada que heu de retenir és que en Kéops va prostituir una de les seves filles per tenir finançament per construir la seva piràmide. Heu de pensar que el paio es va fer construir una piràmide gegant de pedra blanca i amb la punta d’or massís. Un pèl quinqui, tot plegat.

Avui us portem una biografia interessant, GENS polèmica. La Dora Ratjen era una atleta del Tercer Reich que va participar en els Jocs Olímpics de Berlín de l'any 1936. Què passava? Doncs que la Dora tenia atributs masculins i continuava competint a les proves femenines. A partir d'aquí, podeu passar-vos 3 hores discutint sobre desigualtat, hormones, força física, cromosomes... el que sigui que us vingui bé per defensar les vostres posicions. Nosaltres us explicarem la història de la Dora pectorals d'acer, res més.

En Fiódor era un amant de la gresca i un ludòpata, és cert. Però és que hem de pensar que aquest bon home va estar a punt de ser afusellat per un escamot d’execució. Li van revocar la pena de mort just a l’últim moment, però el mal ja està fet, l’esglai que t’emportes ja no te'l treu ningú; és una sensació que et queda de per vida. No el van executar sinó que al final van decidir empresonar-lo a Sibèria, a un camp de treball, per refrescar-li les idees. Amb aquestes dues experiències, com volem que en Fiódor no visqués cada minut de la seva vida com si fos l’últim!

Avui us portem una biografia molt especial! Sí, sempre diem el mateix, totes les biografies són especials a la seva manera, però aquesta ho és de veritat! No és cap escriptor borratxo, ni cap assassí que amaga animals morts sota el llit, ni cap actor porno fracassat. El nostre protagonista té formació militar, el tema avui és bèl·lic: aliats contra alemanys (com sempre) però ja veureu que enmig de tanta violència, foscor i horror, aquesta història tindrà un punt d’esperança, un colom de la pau que vola per sobre de tots nosaltres.

El jove l'Évariste Galois era un geni de les matemàtiques; ara bé, també era un bon peça. Ja sabeu que els genis acostumen a tenir mala bava, i si passen pel búnquer, encara més. L'Évariste sabia resoldre problemes matemàtics complexos, però no sabia resoldre els embolics de la seva vida, el seu temperament el va portar presó moltes vegades. El punt culminant de la biografia és quan un home desafiar a l’Évariste a un duel amb pistola, un duel a mort. Llàstima que l'Évariste era molt més bon matemàtic que tirador.

#BúnquerCatRàdio

Compte, perquè això és nou! Mai havíem tingut un cas com aquest a “El búnquer”. En John Bobbit era un maltractador que un dia es va despertar de la becaina amb el penis tallat. Resulta que la seva dona, farta de les pallisses constants, li acabava d’escapçar el ninot. Llavors comença una operació contra rellotge per intentar que en John no es dessagni i, ja de passada, trobar el tros de penis que falta i intentar-l’hi reimplantar. Història trepidant en què un dels punts àlgids arriba quan la policia busca el tros de penis tallat enmig d’un camp de blat. Però la història d’en John no s’acaba aquí, després es fa actor porno!

Programa especial des de Figueres! Per inaugurar el Festival Còmic! Primera vegada que

Programa de traca i mocador! “Búnquer” clàssic, dels de tota la vida. És cert que al principi no hi ha gaires desgràcies, el nostre protagonista viu feliçment sense tenir cap sobresalt, però no us amoïneu, que l’espera valdrà la pena. Al pobre Yamaguchi se li acaba la sort un 9 d’agost del 1945. De fet, en aquest cas, us podem dir l’hora exacta. Eren les 8 i 16 del matí. Com més detalls us podem donar, pitjor és la desgràcia.

Una altra biografia de gàngsters americans, un altre pes pesant del crim organitzat!

Avui sí! Avui és la bona!!! Avui us portem la biografia d'en Dani Sanichar, el nen llop! Un nen de l'Índia que des de ben petit va ser criat per llops salvatges. Com “El llibre de la selva"? Doncs sí, exactament. De fet, es diu que "El llibre de la selva" podria estar inspirat en la història d'aquest nen llop. La cosa es complica quan els humans el capturen i el treuen del seu hàbitat. Els de l'orfenat el volen civilitzar, però no hi ha manera. El cervell del nano actua com un llop i no pas com un home. El seu aspecte és el d’un home, però el seu comportament és completament salvatge. El més gros de tot és que a l’Índia aquest fenomen era una cosa prou comuna.

Avui us portem una història de superació i d'ideals, de David contra Goliat. La cosa arranca bé: Patrice Lumumba és un líder carismàtic, que parla de llibertat i de tornar Àfrica als africans. D'aquesta manera, en Patrice es converteix en líder amb el moviment independentista del Congo. De fet, és una de les figures clau perquè el Congo arribi a ser independent. Llàstima que la història acaba com sempre: els europeus es creuen els amos d'Àfrica i les proclames de llibertat d'en Patrice els hi comencen a molestar massa. Taula de diàleg, cop d'estat i en Patrice executat a una cuneta.

Una altra biografia sobre la reialesa? No pas! La biografia de Caterina la Gran és diferent de les biografies de monarques que us tenim acostumats. Sí, és cert, en aquesta també hi ha enganys, fills il·legítims i cops d'estat... però, a part d'això, la seva vida és molt més extensa del que us penseu. Només cal que us diguem que ella va ser la inventora de la muntanya russa. Va portar la modernitat i la cultura al poble rus, i va ser la precursora de la vacunació massiva! Això sí, també va promulgar una llei que deia que els aristòcrates podien deportar els criats a Sibèria si no feien prou cas.

Compte, no us maregeu amb la biografia d’avui! No, no és sàdica, simplement la vida de la nostra protagonista dóna moltes voltes. Sense cap mena de dubte, l’Hellé Nice és una de les dones més intrèpides que hem tingut fins ara. Primer es va fer ballarina de cabaret, una de les més cotitzades, per acabar sent pilot professional de carreres de l’escuderia Bugatti. L’Hellé Nice representava la dona moderna, la dona sense complexos del segle XX. Llàstima que l’Hellé també va tenir les seves patinades, literalment. Sobretot quan va aparcar el cotxe sobre uns espectadors.

És un goig repassar la biografia de Frederica Montseny, la primera dona que va ser ministra d’Espanya. El fumut és que va portar el Ministeri de Sanitat durant la Guerra Civil, si de normal ja no és una cartera fàcil, imagineu-vos durant una guerra. La seva vida hagués sigut més tranquil·la si hagués portat el Ministeri de Cultura i Esports, però la Frederica era una dona que no s’arronsava davant de cap situació. Era anarquista, llibertaria, valenta i empoderada; una biografia que val la pena conèixer.

Avui repassem la vida de Francis Bacon, el filòsof il·lustrat que amb 12 anys ja s’atrevia a posar en dubte les teories aristotèliques. Sí, en Francis era un nen repel·lent, però no l’hi tindrem en compte. Penseu que amb 15 anys ja feia tasques diplomàtiques per Europa i desenvolupava el seu propi corrent de pensament. No us preocupeu, també tindrem temps per repassar les seves bestieses, els seus amants que els feia passar per criats i, sobretot, la seva mort, la seva magnífica mort.

El guió no podem assegurar-vos-ho, però les músiques d’avui seran de bona qualitat, garantit! Ens fa molta il·lusió repassar les desventures d’un pes pesant de la música com l’amic Wolfgang Amadeus Mozart. En Mozart era un noiet excèntric, que no sabia comportar-se en públic, era un borratxo i estava una mica llampat. Tot i això, el nano queia bé a l'aristocràcia, tothom se'l rifava, tothom volia la seva companyia i escoltar les seves obres magistrals. Ara bé, una estona el podies aguantar sense problemes, però conviure amb en Mozart tot el dia era diferent. Pregunteu-li a la dona i als fills que no van arribar a adults.

En Lewis va néixer com a esclau, va néixer propietat d’un supremacista blanc que estovava els seus pares. De fet, el seu pare va haver d’anar als tribunals i pagar un tribut perquè en Lewis fos un nen lliure. La cosa comença malament, però de seguida remunta, no us preocupeu. En Lewis entra a treballar a un bufet d’advocats especialistes en patents, aprèn dibuix tècnic i comença a inventar i a patentar gadgets. En Lewis Howard és un dels inventors afroamericans que van fer valuoses aportacions, però que els llibres d’història, curiosament, van oblidar d’esmentar. Nosaltres, des del nostre búnquer, li volem fer un petit homenatge.

Holaaa, holaaa!!! Avui la nostra mascota fa anys! 140 anys des del seu descobriment. Per això us hem preparat un programa especial ple de tuberculosi i tuberculosos! Això sí, la cançoneta només la farem sonar una vegada, que si no, no acabarem mai. Així doncs, avui us portem la història més grisa i putrefacta que els nostres guionistes psicòpates han pogut trobar. Ja sabeu que el relat que sentireu és real, per tant, apugeu bé el volum, perquè avui val la pena passar-ho malament.

La Boudica, pobreta, ho va intentar amb totes les seves forces. La mossa es va rebel·lar contra l'exèrcit romà desplegat a la Bretanya, fins i tot va aconseguir acollonir-los, almenys durant un temps. Però si hem de ser sincers, la Boudica i el seu exèrcit era un grup de benaventurats. Només cal dir que el seu conseller de Guerra era una llebre. Sí, ho heu llegit bé: una llebre. Com no podia ser de cap altra manera, els romans els van acabar esclafant. Estigueu atents a la batalla final perquè il·lustra molt bé la desorganització de la Boudica i la seva banda.

La biografia comença a baix de tot. Gairebé comença a sota terra perquè el pobre Pablo va néixer mort. Després la cosa remunta, i de quina manera. El talent d’en Pablo de seguida va destacar. Era un pintor extraordinari, el més prolífic del seu temps. I és que en Pablo només sortia del seu taller per fer l'amor. Va ser un amant de la gresca, un home que va trencar alguna vida, literalment; moltes de les seves amants van caure en depressions o fins i tot es van acabar suïcidant.

Avui us portem un capítol que en Jair ha reclamat durant tota la temporada. Des dels Estats Units arriba la família llagosta, els autèntics, els originals, els veïns d’en Frank Lentini! I alerta, perquè la seva història va més enllà d’una simple atracció de circ! A can Llagosta hi ha drama i molts “sfx got trencat” acompanyats del ja mític “sfx latigo fuet”. Prepareu-vos també per escoltar l’efecte de les mans de llagosta!

Després de tants capítols amb morts, genocidis i tristesa, ja era hora que ens toqués una biografia alegre! La Cicciolina farà la nit més amena, amb les seves anècdotes de diputada italiana i d’actriu porno. Què ens espera en aquesta biografia? Una estranya barreja entre política internacional i pornografia internacional. Compte, perquè la Cicciolina oferia el seu cos com a taula de diàleg per portar la pau al món!

No és que l'Alvin Karpis estigués connectat a la màfia, és que ell era la màfia. Amèrica estava econòmicament i moralment destrossada, les bandes de lladres i segrestadors sortien de sota les pedres. Eren anys gloriosos per tots aquests gàngsters sense escrúpols: Bonnie i Clyde, John Dillinger, Alvin Karpis... eren els cowboys del 1930. Si us agraden les pel·lis de la màfia, no us perdeu aquesta biografia!

Compte, perquè els números que tractarem avui són d’autèntic genocidi. Es calcula que 20 milions de persones van morir sota la tirania de Leopold II, un rei belga que va esclavitzar el Congo. En Leopold volia que Bèlgica fos una superpotència costés el que costés, per això va ordenar tallar les mans a tots els esclaus congolesos que no complien amb el mínim de material extret a les mines.

Compte amb els girs d’aquesta història! Agafeu-vos bé! La biografia de l’Isaac comença bé: un nano espavilat, petit burgès, que li agradava jugar amb els seus amics. Tot canvia quan el nano té 12 anys, després d’un dia de piscina. No sentiu aquesta música? De veritat no la sentiu? És el circ, que s’acosta, i porta alegria i diversió per grans i petits!

Una biografia de búnquer de manual, de les clàssiques: 1800, Europa Central, penúria, malalties, un metge espavilat, però incomprès... la modernitat s'obria camí, però en el món de la medicina encara hi havia maneres de funcionar arcaiques i perilloses. Resulta que el nostre protagonista es va adonar que hi havia una relació directa entre la manca d'higiene dels metges i la mortalitat dels pacients. "I si... al capdavall... després de tocar un cadàver putrefacte, no fos tan desgavellat rentar-se una mica les mans?", va pensar l'Ignaz. Els seus col·legues el van tractar de boig i el van tancar en un psiquiàtric.

Les músiques alegres que sentireu en aquest capítol no estan justificades, ho sabem, però ens sabia molt greu fer una biografia que passa al Brasil i no posar una mica de samba. El pobre Pedro encara havia de néixer que ja li estaven fotent pallisses. És segurament l’únic nadó del búnquer que el dia del seu naixement ja havia perdut la mirada pura i brillant. Aquesta mirada va ser reemplaçada per un odi descontrolat contra la raça humana i un instint assassí implacable.

Alerta perquè comencem molt forts! La infància de la petita Valerie és de les més tràgiques de la temporada. La biografia remunta, però ja es veu que alguna cosa no acaba d’anar a l’hora. La Valerie es va graduar en psicologia i va engegar un programa de ràdio titulat: “Consells sobre com combatre els homes”. No, no és un títol metafòric, la Valerie odiava els homes, de fet va escriure el Manifest de l’Organització per a l'Extermini dels Homes.

El nostre amic Claude patirà la mort més absurda que hem vist fins ara. No, no és cap “clickbait”, si voleu un dia fem un repàs de totes les morts i en Claude estarà entre els 3 primers, això segur. A banda de la seva mort, en Claude també es mereix un búnquer per moltes altres coses: va sobreviure a un atemptat de l’IRA i també a un tiroteig. Era un amant de la gresca i un gran músic. Aquest home va ser el compositor original d’una cançó que seria traduïda a l’anglès amb el títol “My Way”.

Un altre capítol ple de pols, duels al mig del carrer, música de pianola i molt d'alcohol. L'oest americà és sinònim de búnquer, de cadàvers de bandits podrint-se mentre els voltors se’n mengen els ulls. Doncs en aquest ambient tan hostil, el nostre Wild Bill Hickok era l'home més feliç del planeta! Un home que tenia un costat fosc: duels, timbes de pòquers, enemics per tot arreu... Ara bé, en Wild Bill també era un home de llei, el xèrif del poble.

Compte amb aquesta biografia! Moltes biografies de personatges que neixen a Alemanya o a Àustria passen sense pena ni glòria, són gent sense maldat. Acostumen a ser persones grillades que fa viatges amb canoa i bicicleta o que funden una colònia a l’Amèrica del Sud, però mai res amb mala intenció. En aquesta biografia la Segona Guerra Mundial la passem de puntetes, així que no hi ha cap perill que la protagonista sigui una nazi. Al contrari, les llibertats i el moviment revolucionari dels 70 la van ben trastocar i va perdre el món de vista.

Avui no és un capítol d’“El búnquer”, és més aviat de “Joc de trons”. El títol del capítol es titula “La guerra de les Roses”. Una guerra entre les cases York i Lancaster. El nostre protagonista era de la casa York i feia el possible per derrotar els Lancaster. És el mateix que els executava i els torturava. L’escoliosi que en Ricard tenia no el frenava pas, al contrari, va potenciar la seva mala llet.

Amb el seu Simca 1000 a tot drap, amb les finestres abaixades, fent piruetes a dues rodes i una cinta de casset de Toni el Gitano a un volum eixordador. A dins, al volant, un dels bandolers de l'extraradi del Barcelonès. Avui, però, descobrirem que el Vaquilla no era un simple delinqüent, al contrari, era un home sensible, un home amb inquietuds. Avui viurem la part més poètica del Vaquilla amb la gran María Teresa Campos. L'escena és per llogar-hi cadires. "Hehehe, bonito poema... bueno."

Napoleó teniaaa ceeeent soldats… i la meitat van morir a Rússia, pobrets. Un petit home amb aires de grandesa, que va començar la seva carrera militar guanyant totes les batalles i va acabar perdent el cap. Acompanyeu-nos a conèixer un dels millors estrategs de tots els temps, l’emperador francès d’origen cors.

Avui farem la biografia d'un dels actors de "Salvadors por la campana", exactament, la sèrie que miràveu quan éreu petits. Coneixeu la història? Sabeu per on anem? Un dels actors resulta que era una perla, una bona perla. La situació es va començar a complicar quan el nano tenia tot just 12 anys i agredia les figurants de la sèrie al seu camerino. Llavors va començar una espiral de bogeria i negocis fracassats.

En aquesta història, el gir de guió ens arriba tard, molt tard, però val la pena. La biografia de la Georgia comença amb un pare rondinaire, una mica de trauma amb el piano… després treballa en un orfenat… res d’especial. Espereu-vos fins al final, perquè la cosa es complica fins a extrems insospitats. Ah, per cert, també aprendreu què és un “matrimoni de Boston”.

En Daniel, el fill del carceller del poble. Un nano fort, ben parit, que podia travessar el llac amb dos homes estirats a l'esquena. Semblava que la cosa anava bé, en Daniel era un pel sapastre i no tenia sort amb la feina, però el nano anava tirant. El problema és quan va començar a engreixar-se de mala manera. En Daniel, com més exercici feia, més quilos s'engreixava. El seu pes va ser el seu pitjor turment i, a l'hora, la millor solució per l'economia.

Com voleu que passin coses dolentes al Canadà dels anys 80? Doncs sí, de sonats n’hi ha a tot arreu, nosaltres en culpem l’MTV. En Luka Magnotta va ser una víctima d’aquest maleït sistema capitalista i superficial. En Luka volia ser el noi més guapo de tots, el que tingués els braços més forts i els abdominals més marcats, volia ser l’estrella del porno gai més sexi del Canadà i va acabar-ne sent el delinqüent més buscat.

L’Idi Amin va començar bé, anar escalant posicions a l’exèrcit a poc a poc. Semblava que el seu projecte de país era prou bo, llàstima que quan l’Idi va tocar una mica de poder, es va tornar completament boig. Va instaurar un règim del terror i va fer una “neteja” ètnica per tot Uganda que va representar una muntanya de morts. La sort és que amb tants cadàvers, l’Idi tenia prou carn per muntar els seus banquets. Sí, es diu que l’Idi era caníbal.

En Dylan estava orgullós de ser tres coses: borratxo, poeta i gal·lès. Què hem de dir, d'en Dylan? Doncs res que no s'hagi dit d'altres escriptors que han passat pel programa, molts gots trencats, moltes gresques nocturnes i moltes aventures extramatrimonials. Compte amb la mala jugada que en Dylan li va fer al company de pis. És ben bé que amb amics així…

Compte amb aquesta biografia: un noiet d'origen gitano que volia ser torero i que es va acabar convertint en un espia feixista que operava perquè els nazis guanyessin la guerra. És l'oposat d'en Garbo, el seu antònim, tant per la ideologia com per les maneres de fer. Avui aprendrem a com no actuar si ets un espia que treballa a l'ambaixada espanyola a Londres. Primera lliçó: No tinguis una foto de Hitler al despatx de l'ambaixada.

Compte perquè avui que Catalunya Ràdio celebra el Dia Mundial de la Ràdio, us portem una biografia exclusiva que canviarà els llibres d’història per sempre. Avui repassem una biografia desconeguda d’un tal Josep Maria Tarradellas, que podria ser el veritable descobridor de l’aparell radiofònic! Això sí, espereu fins al final de tot de la biografia per opinar, no fos cas que us enganxéssiu els dits.

Aquesta història no comença tan malament com la del nostre amic Petiso Orejudo, però gairebé. La mare d’en Charles Albright el sobreprotegia de mala manera i, per altra banda, l’estacava al llit quan en Charles no es portava bé. Quan tenia 12 anys li van comprar la seva primera arma de foc (ens situem a Texas) tot i que el nano ja mostrava símptomes de desequilibri mental. Si el nano us surt mogut, apunteu-lo a taekwondo i no pas a classes de taxidèrmia.

El nostre protagonista d'avui va ser el fundador de l'Osho International Meditation Resort, un lloc de retir espiritual on es podia fer ioga i relaxar-se. Ara bé, si volies podies agafar el paquet "guru del sexe", que per 200 dòlars més t'entrava sauna eròtica, massatge tàntric i sessions d'orgies en grup. El nostre amic Osho va ser un savi, un il·luminat que predicava la paraula del capital.

No us refieu del reef de guitarra surfer que sonarà durant el programa d’avui ni de la bellesa de les platges de Califòrnia. En Miki Dora era un fenomen del surf, però també un supremacista, un lladre i un estafador. La seva aparició més coneguda és quan es va presentar a la platja de Malibú amb l’esvàstica pintada a la taula de surf.

Avui us portem una altra història pugilística, però us advertim que avui el boxejador ni és un gegant, ni és un borratxo, ni cap criatura de circ que l'han entabanat per boxejar. Avui us expliquem la història d'en Rukeli, un boxejador d'ètnia gitana que tenia un estil inigualable. El nano va guanyar el campionat de boxa d'Alemanya. Ningú el podia vèncer sobre el ring. Problema? 1936, Alemanya.

Mai podrem imaginar-nos amb total plenitud com era viure al Japó feudal, on els samurais de fortuna vivien al mig del bosc i esperaven ser desafiats per altres samurais errants. Nosaltres intentarem transportar-vos-hi mitjançant la música i els efectes sonors, però el paisatge, les olors i les cares de mala llet dels personatges són cosa vostra. Avui viatgem a un temps on la realitat i la llegenda s’uneixen.

La història de la Dolores Ibárruri és tràgica, però també necessària de recordar. Les desigualtats socials van empènyer la Dolores a una vida dedicada a la lluita de classes i revolució. Els seus discursos i la seva força la van empènyer a ser una líder per al proletariat. I compte perquè un dels seus fills va morir durant la defensa de Stalingrad. Compromís fins al final.

Avui comencem forts, només el nom del poble ja us hauria de fer sospitar. Ens situem al poble de Fruita, al comtat de Mesa, a l’estat de Colorado. I és que aquests noms de fantasia ens van perfecte per explicar-vos la increïble història d’en Mike Miracle. Llàstima que en Barnum no surti en aquesta història, perquè aquest sí que és el veritable circ dels horrors.

Aquesta és una altra èpica història d’una combatent del gloriós Exèrcit Roig. En aquest cas la Mariya no era una tiradora d’elit, no era tan fina, ella era més d’anar amb el seu tanc i rebentar les línies enemigues. Història de venjança i nazis morts, amb molta acció. Llàstima que això no sigui una pel·li de Hollywood, això no és la pel·lícula “Fury”. Aquí si obres l’escotilla i surts del tanc pots acabar molt malament.

L'Emmeline Pankhurst ja va fer una petita aparició a la biografia de Dorothy Lawrence, la noia que volia ser reportera de guerra. L'Emmeline va ser una líder sufragista que va lluitar tota la seva vida pels drets de les dones. El seu no era un activisme pacífic, al contrari, el seu activisme consistia a cremar camps de golf i rebre els polítics a cops de destral.

El pobre Mehran no era el boig de la terminal, era un refugiat polític que es va acabar trastocant després de passar 18 anys tancat en un aeroport i, a més a més, un aeroport francès! Ara sí que ho podem dir: aquesta és la història que va commoure Steven Spielberg.

En Joan de Serrallonga té llums i ombres. Alguns el veien com un Robin Hood a la catalana, altres com un simple bandoler que es dedicava a fer malifetes i violar pubilles. Que en Joan de Serrallonga era un peça, això segur. També és cert que en Joan va protagonitzar un atracament molt sonat amb què es va guanyar la simpatia de molts. Resulta que va robar una partida destinada a finançar la guerra de Flandes. Una partida que venia directament de Madrid. Nosaltres us exposem els fets, vosaltres decidiu si entra o no entra al búnquer.

Esperem i desitgem que aquests dos germans entrin al búnquer! Eren dos bessons molt simpàtics i atractius, que durant els anys 80 van presentar un programa de la televisió francesa, un programa que parlava de ciència! També cal destacar que eren catalans (més o menys). Dos nanos alegres que l’únic que van fer de dolent és negar el perill de la covid-19, res més! De fet, no sabem què carai hi fan, en el nostre programa, si eren la mar de normals.

"Esforç i sacrifici", aquest va ser el lema que va acompanyar el nostre protagonista des que era petit. I resulta que no li va anar pas del tot malament! La vida d'en Pedro comença a baix de tot, netejant porqueres a Segòvia. A poc a poc, però, amb aquest esforç i sacrifici tan valuós va aconseguir treure's la carrera de metge. El que passa que l'home no parava quiet i es va obsessionar un pèl amb la feina. Tant formol el va destarotar.

Avui ens situem a l'oest americà per portar-vos una altra d'aquelles històries d'indis i vaquers, de partides de pòquer inacabades per culpa d'un tiroteig, de diligències atracades i duels al carrer principal del poble. De fet, avui us portem un personatge imprescindible per als amants del gènere. Es deia Jane Canary, però tothom la coneixia per Calamity Jane. De seguida entendreu per què li deien així. sfx got trencat

Ens faltava un dels grans nom de la ciència! El nostre búnquer no seria el mateix sense Isaac Newton, el descobridor de la llei de la gravetat. Un home que no va tenir una infància fàcil (quina novetat) i que per pagar-se els estudis a Cambridge va haver de netejar les habitacions dels altres estudiants. Un home tan capficat en les seves investigacions que va acabar els seus últims dies de vida consumit, parlant sol pels racons, sense tocar ni quarts ni hores. Un altre d’aquests genis bojos que ens agraden tant.

Ara sí! Ara és la nostra, catalans! Amb un comandant tan ben parit com en Roger de Flor res pot sortir malament. És ben bé que eren altres temps, Catalunya era respectada (i temuda) arreu del Mediterrani. En Roger i els seus almogàvers eren els millors guerrers. I uns malparits? Doncs també ho eren, però eren els nostres malparits.

Una altra biografia que comença a baix de tot, acompanyada d’una música terrible. Amb una música inicial com aquella, saps que el viatge serà dur. Però la Greta va remuntar-ho bastant bé, de fet es va convertir en una estrella de Hollywood, en la diva de l’star-system! Llàstima que li van pujar els fums i es va passar de frenada amb l’alcohol i els ansiolítics. Un clàssic de Hollywood. sfx got trencat

La Dorothy va néixer, va viure i va morir sent periodista. És una professió que la portava a la sang, més que una professió, era una passió. Llàstima que la Dorothy, tota la seva vida, va estar acompanyada per una aura de desgràcia. Si amb 3 mesos, els teus pares t’abandonen a la porta d’una església, comences la partida de la vida amb les cartes marcades. La pobra només volia ser reportera de guerra, i va acabar els seus dies tancada en una sala encoixinada.

"Senyores i senyors! Amb tots vostès, la història de l'increïble Frank Lentini, la meravella humana!" sfx cop trompeta circ. Quin tros de biografia! De les que ens agraden, de les que comencen a baix de tot i acaben amb un final feliç. Penseu que el naixement d’en Frank Lentini ocupa 6 pàgines de guió. I no és d’estranyar, perquè personatges com aquest no es veuen cada dia.

Avui ens toca una història difícil, de les que entren en caiguda lliure i no hi ha manera que remuntin. El pobre Harland Sanders era un somiador que es va estrellar moltes vegades (potser masses) per aconseguir el seu somni. Ja està bé ser un emprenedor i aixecar-te després d’haver estat derrotat, però fins a cert punt… El moment més dramàtic és quan es vol suïcidar, té diners per comprar la pistola però no la bala. Carn de búnquer.

És normal que fos l’últim emperador de la Xina. Qualsevol li munta una revolució i el fot fora del poder. Perquè el que no es pot tolerar és que l’emperador d’un imperi com el xinès es dediqui a fer bromes telefòniques. Una mica de seriositat institucional, sisplau!

En Paul va ser un predicador luterà alemany que va fundar la Colonia Dignidad, una comuna agrícola situada a Xile, que estava formada per immigrants alemanys. Sona malament, oi? Doncs sí, bàsicament en Paul havia sigut de les Joventuts Hitlerianes i ara havia muntat aquesta secta religiosa. No és el primer cas que veiem d’alemanys que formen colònies a l’Amèrica del Sud, hi tenen molta tirada!

Que siguis el principal conflicte social i polític de la Tercera República Francesa és un honor dubtós. El pobre Alfred es va enganxar els dits de mala manera. El van acusar injustament de ser un espia, va ser degradat i deportat a la presó de l’illa del Diable, que no té pinta de ser un ressort per anar-hi de vacances. L’indult va arribar tard (com sempre), però almenys, en aquesta ocasió, les condecoracions no van ser pòstumes, el nostre protagonista encara era viu i va poder netejar el seu nom.

El senyor Joan Gamper té un búnquer, i tant que en té un! Ja veureu les bestieses que li van passar! Comencem bé, amb una mort a la primera pàgina del guió. La cosa decau, perquè en Joan ve d'una família rica i tot li va de cara... però la dictadura d'en Primo de Rivera i la depressió d'en Joan ens ofereixen un gran final! Un final amb focs artificials i cervell a la paret.

No tot ha de ser pirateria i reines de França. Al búnquer també ens agraden les històries com la d'en John Corcoran, una història lleugera, agradable, un relat que no fa mal a ningú. L'únic que surt malparat és el sistema educatiu dels Estats Units, però res més. Història d'enginy i superació, tot molt americà.

Avui us portem una altra història de la reialesa europea, de les que us agraden tant! Però aquest cop no estem davant de cap reina psicòpata (en principi). La Mary, Queen of the Scots, era una noia culta i espavilada, una reina a qui el seu atractiu li va portar més problemes que alegries. Nosaltres estem molt a favor de la Maria. Compte amb el possible cameo de la Caterina de Mèdici, una altra de les grans dones que han passat pel programa.

Esperem que hàgiu mirat els programes de la setmana passada, en cas contrari no entendreu de la meitat de la història. Avui us portem la biografia de la Mary Read, filla de la senyora Read i d'un mariner (el senyor Read) que tot indica que no tornarà a casa. Bé, això que la Mary és filla del mariner, ja ho veurem...

Per Nadal sempre ens agrada repassar la biografia d'un il·luminat que es creu el Messies. En aquest cas hem d'anar fins a la Ciutat del Sol, a la taigà siberiana, a la comunitat formada per en Vissarion, un expolicia de trànsit fracassat que va tenir una revelació. Almenys aquesta història no va acabar amb un suïcidi col·lectiu, almenys no encara.

És ben veritat que tothom vol el que no té. La nostra Anne ho tenia tot. Un pare amb calés i una vida perfecta a la colònia britànica de Carolina. El pare tenia unes plantacions de cereals i ella tenia un lloc assegurat dins del negoci. Doncs no! Ella volia ser pirata i viure aventures a alta mar. Es casa amb un aprenent de pirata, li crema la plantació al pare i se’n va a Nassau, la República dels Pirates.

De les poques biografies de la reialesa que podrien arribar a caure en gràcia. I és que la nostra Caterina va ser un huracà que va capgirar tota la cort francesa. Ella venia de Florència, amb una cultura i un refinament propis del renaixement. En canvi, els francesots eren uns orelluts i uns destralers. Una Mèdici, una italiana que va ocupar el tron de França, quina meravella!

La primera temporada vam parlar del kamikaze que va sobreviure. Doncs ara tenim el kamikaze que no podria ser-ho perquè tenia dona i fills. És ben bé que tothom vol el que no té. En Hajime vivia una vida tranquil·la i honorable, però ell estava capficat a ser kamikaze i morir en nom de l'emperador. Sort en tenim de la dona, que va ajudar-lo a complir el somni.

Si ens situem a la vora d’un port marítim, vol dir que la biografia serà trista de veritat. El mar sempre ha tingut una connotació dolenta en aquest programa i la biografia d’en Sam no serà una excepció. De fet, és un dels inicis més penosos de tota la temporada. Tot té una explicació, no us preocupeu.

Blanquejant la figura de Walt Disney? Doncs sí! Perquè no hem dit res del seu suposat antisemitisme. El bo d’en Walt era un fanàtic de la feina amb una visió de negoci molt clara. Un explotador que collava els seus treballadors? També. Què espereu d’un senyor que va dissenyar un parc d’atraccions que es diu com ell?

“Un dingo s’ha menjat el meu fill! Un dingo s’ha menjat el meu fill!” Amb aquesta frase, la Lindy Chamberlain va passar de ser una mare desesperada a ser la riota de tot un país. Encara ara pots comprar samarretes amb aquesta mena d’eslògan. Avui us portem una història que va sacsejar Austràlia durant els anys 80. Una història desagradable, que et deixa una estranya sensació, sobretot després de veure la foto del personatge.

En Pablo anava molt fort, des de ben jove, des que robava exàmens per vendre’ls a l’hora del pati. Una vida curta però intensa, plena d’excessos i bestieses. Avui repassem la biografia d’un home que va tenir el govern colombià entre l’espasa i la paret, el narcotraficant que va ser convidat a la investidura de Felipe González com a president d’Espanya.

Les històries de científics americans col·locats fins al capdamunt amb drogues de disseny també ens agraden, ja n’han passat uns quants pel programa. Avui us portem la biografia d’en Kary Mullis, un geni que combinava la seva feina al laboratori amb LSD. Què pot sortir malament? Per cert, el bo d’en Kary és l’inventor de la prova PCR. Exacte, el palet que ens foten pel nas és culpa seva.

Part de la seva llegenda va ser pura propaganda per animar la resta de camarades que lluitaven contra el nazisme, això ho tenim clar. Però tampoc volem restar-li mèrits a una de les franctiradores més letals de la Segona Guerra Mundial. La Liudmila va defensar la Mare Pàtria en tots els camps, ja fos matant nazis o fent un viatge diplomàtic a Washington per conèixer el president dels Estats Units.

La pirateria, un recurrent del búnquer que sempre ens assegura diversió a alta mar. En aquest cas repassem la vida d’en Barbanegra, el mític pirata anglès que assaltava els vaixells amb un ganivet entre les dents, dues espases a cada mà i 4 pistoles a les cartutxeres. També s’encenia les puntes de la barba per causar el terror entre els seus enemics.

Compte, perquè el petit Cayetano Godino apunta maneres... Ara sí, possiblement

Us pensàveu que ja ho havíeu vist tot, oi? Que ja no us podríem sorprendre amb cap més història putrefacta. Avui us portem dues persones que el destí (i una mica de tuberculosi) va unir de tal manera que ni la mort els va poder separar. Prepareu-vos per a la història REAL més surrealista i vomitiva que hem fet fins ara.

Avui us portem la història de la dona barbuda, l’original, la del circ dels horrors del nostre vell amic Phineas Barnum. Estem parlant de l’Annie Jones, una nena dels Estats Units que va néixer amb barba i que, lluny de convertir-se en una marginada social, va saber treure’n profit i es va convertir en tota una estrella peluda.

Ni Gary Oldman ni punyetes, la veritable història d’en Sid us la portem nosaltres. Avui us portem la biografia del punk més punk de tots els temps. Els Sex Pistols tenien tanta força damunt dels escenaris que el baix d’en Sid no calia que estigués connectat, de fet tot sonava millor sense ell. Tot sonava millor, però no era el mateix, perquè el punk no és només música, el punk és ràbia.

En Zhang era un general que es trobava d’allò més còmode entre senyors de la guerra. Certament, en Zhang estava fet d’una altra pasta. Li encantava manar la tropa (amb el consell de la seva mare) i fer la guerra a tort i a dret. Entre combat i combat tenia temps per escriure els seus meravellosos poemes, que de ben segur sabreu apreciar.

Avui toquem quatre biografies! No una, sinó quatre. Bé, potser tres, perquè la biografia de la Bèlgica no mereix entrar al búnquer. Les tres germanes Mirabal eren unes revolucionàries que van pagar amb les seves vides per lluitar contra la dictadura. En canvi, la quarta germana, la Bèlgica, mentre tothom feia la revolució, es va quedar “cuidant” el negoci familiar.

Una biografia d’un metge boig, de les que ens agraden al programa. Però no boig de l’estil “li hem descobert els cadàvers dels pacients enterrats al jardí”. Diem boig perquè en Nicolae investigava les morts per asfíxia, però el problema és que les investigava utilitzant el seu propi cos. És a dir, es penjava literalment pel coll amb una corda per experimentar la sensació de morir penjat.

No és la biografia més trista del món, no us espereu un capítol amb sang i fetge ni tampoc amb la música de “Rain”, però calia que William Shakespeare passés pel programa. És un home que fa pel búnquer, un home de taverna, un home alegre i un pèl eixelebrat. Tampoc era un Caravaggio, però de ben segur que va rebentar algun got de vi al cap d’algun actor que no li feia cas.

La biografia d’en Fatty comença malament i... acaba pitjor. Però entremig en Fatty va poder viure els luxes i les excentricitats de l’star-system de Hollywood. En Fatty ho tenia tot, fins que una nit de gresca va capgirar la seva vida per complet. El van declarar innocent, però l’opinió pública no el va perdonar.

Aquesta no és una història de superació, és simplement una història d’un heroi anònim que va sacrificar la seva carrera esportiva per salvar la vida de moltes persones. Les autoritats van tapar el cas, era un accident que hauria creat mala fama. No va ser fins al cap d’uns anys que en Shavarsh es fa famós i pot fer realitat el seu somni: ser propietari d’una sabateria.

En Ronnie Brunswijk té una de les biografies més completes que han passat pel

El bo d'en George era el soldat perfecte: tanoca, obedient i inconscient. Les seves gestes al cap de batalla el van fer pujar escalafons dins de l'exèrcit, però només era qüestió de temps que en George l'espifiés. De tant en tant, una mica d'estratègia militar també va bé per vèncer l'enemic, no et pots basar sempre en la força bruta.

En Carlo Gesualdo és un altre clar exemple d’home renaixentista. Un home cultivat, exquisit, refinat i boig com ell sol. La mateixa passió el feia escriure les obres musicals més complexes del seu temps, també l’empenyia als actes més horribles. Molt de compte en el moment que enganxa la seva dona fotent-li al salt i també el moment que contracta uns joves musculats perquè el flagel·lin a la masmorra del castell. Molt passional, tot plegat.

Estem acostumats de portar-vos històries fosques i sàdiques, però us hem de confessar que la biografia de Richard Ramirez ens ha costat molt d’escriure. Que sapigueu que no hem entrat en detalls perquè sabem que hi ha gent que ens escolta mentre va en cotxe i se’ns desmaia. Hi ha una escena amb un martell que si la relatem fent servir els sfx adequats, tindríeu malsons la resta de la vida. sfx cop martell gore + sfx sang

Des del programa volem retre homenatge a un dels grans dramaturgs de la literatura espanyola: Federico García Lorca. Catòlic, comunista, llibertari, anarquista, tradicionalista i monàrquic, i una animeta amb pena que mereix tenir una segona oportunitat. Un optimista de mena, que va subestimar la situació i va sobreestimar les persones.

La Joana de Belleville era una noble francesa que després d’enviudar (per segona vegada) va decidir venjar la mort del seu estimat. Resulta que la resta de nobles francesos van acusar el pobre home de ser un espia anglès i van decidir tallar-li el cap. Amb el marit mort, ja tenim la Joana jurant venjança i amenaçant mig França. Es converteix en pirata, organitza un exèrcit de mercenaris i, au, a lluitar!

Un regal d’aniversari comprat per 4 dòlars mai havia sigut tant útil! En Bobby Fischer va començar a jugar als escacs als 6 anys i ja no va parar de fer enrocs mai més. Però ja sabeu que la línia entre una passió i una obsessió és molt fina i el nostre protagonista d’avui és l’exemple que d’excèntrics i bojos n’hi ha a tot arreu, fins i tot al món dels escacs.

Tal com deveu haver deduït del títol, el protagonista d’avui torna a ser un gegant. Com molts altres gegants d’“El búnquer”, aquest també es guanyarà la vida fotent bufetades en un ring. Però l’André no es dedicarà a la boxa, sinó al noble esport de la lluita lliure. De fet, va ser un dels lluitadors que va començar l’època daurada de la lluita lliure americana.

Troy Davis segurament estava en el lloc equivocat en el moment equivocat. També és cert que si hagués anat de casa a la festa, i de la festa a casa, no li hauria passat res. Tot comença amb una baralla entre borratxos i acaba amb un policia amb un tret al cap. A partir de llavors, els mecanismes judicials dels Estats Units van fer la resta.

Menys tuberculosi, aquesta història té de tot! Un drama de desamors, balls exòtics, romanticisme, espionatge i fins i tot combats aeris. Avui repassem la vida d’una pobra desventurada que es va convertir en l’agent secret més famós de la Primera Guerra Mundial. No sabrem mai del cert si va arribar a col·laborar amb el bàndol alemany, però des d’“El búnquer” li donem el nostre vot de confiança.

Encara que siguis la filla del faraó, si el poble egipci anomena el teu pare “el Flautista”, en comptes de mostrar-li el respecte que es mereix, ja saps que la teva vida serà complicada. La Cleòpatra no va ser gaire més bona governant que el seu pare, estava més preocupada per la seva bellesa que per les necessitats del seu poble. Va ser l’última gran reina abans que Egipte es convertís en una província romana. I d’on van treure els romans els diners per reconstruir les piràmides? Dels bons porqueria.

Expresidiaris britànics i baleners borratxos amenitzaran la vetllada d’avui. Capítol especial, capítols dels tràgics, dels riures nerviosos davant de les barbaritats fetes pels humans. I és que un capítol en què es parli de l’extinció de tot un poble, no passa gaire sovint.

Oblideu-vos del gran Genguis Khan, Àtila va ser el número u, el gàngster original, el flagell de Roma. L’Àtila es va forjar com a guerrer al costat del seu germà Bleda. Tots dos feien un binomi invencible, però el nostre amic Àtila va tenir una revelació i va decidir tirar pel dret ell sol. Cal dir que era molt de tenir revelacions i interpretar-les de la manera que li convenia més.

Cada setmana diem el mateix, però us confirmem que aquest personatge té la història més boja de tota la temporada! En Tarrare, un golafre francès que sempre tenia un budell buit. La seva dieta era molt variada: d’entrant, herba i pedres; de primer, un gat, i de postres, un nen petit. Sí, ho heu llegit bé, es diu que en Tarrare es va cruspir un nen petit de viu en viu.

Ja ho sabeu que no sempre us portem històries d'assassins i degenerats mentals. Avui us portem la curiosa història de la Mildred, la iaia caminadora, que va caminar per tots els Estats Units defensant la pau i els drets civils. No us preocupeu, aquesta biografia també té el seu macabre gir final.

La història que ens ofereix el nostre amic James és l’essència del programa. “El búnquer” es va idear per donar a conèixer personatges tan increïbles com en James. Segurament és la història més rodona de tota la segona temporada, una catarsi perfecta entre misèria, alcohol, accidents laborals, moments d’esperança, amistat i tuberculosi. Recordeu-ho: tot el que sentireu en aquest programa és real!

El seu talent tocant la trompeta només es podia comparar amb el seu talent per ficar-se en embolics. Un gran moment va ser la seva trobada amb el fill del dictador Benito Mussolini. Chet Baker, gran estrella del jazz i fan del joc futurista anomenat speedball.

Quina gran història la d’en Yoshie! Riu-te’n, de la pel·lícula “Cadena perpètua”, ni Andy Dufresne ni històries! En Yoshie era tan bo escapant-se de les presons que es va convertir en una llegenda, en un mite dels baixos fons japonesos. El seu secret: un bol de sopa.

En Girolamo va ser un dels màxims exponents del Renaixement, tant pels seus descobriments matemàtics com per les bestieses que va fer durant la seva apassionant vida. Un home que se’l pot etiquetar de mil maneres diferents: matemàtic, astròleg, endeví, farsant, excèntric, descregut, ludòpata. Una vida digna de passar per “El búnquer”, una història plena de moments fascinants.

La vida d’en Charles va començar molt malament, però va acabar a dalt de tot. Bé, a dalt de tot és una expressió, ja que en Charles era un paio que no aixecava un pam de terra. Però precisament la mida del seu cos li va donar fama i riquesa. Cal dir també que el seu èxit també va ser gràcies al talent que tenia com a actor i comediant.

Repassar la biografia de Simone de Beauvoir i remarcar tota l’estona que Simone de Beauvoir mantenia relacions sexuals amb alumnes menors d’edat és una mica injust, però tenim un públic que l’únic que vol sentir són bestieses. No comprenen que la Simone defensava l’amor lliure, que l’amor no té edat. Per cert, que també defensava l’alliberament de tres homes que havien mantingut relacions sexuals amb menors de quinze anys.

Roger Barrett va passar de ser el raret de la classe a ser un dels fundadors de la llegendària banda Pink Floyd. El problema era que Barrett era tan alternatiu que fins i tot aquesta banda de rock psicodèlic se li va fer petita i va haver d’emprendre una carrera en solitari. Això, o que els seus companys li van fer el llit i li van tancar la porta als morros. Sfx porta tanca.

Una biografia difícil, tant d’explicar com d’entomar. Des de ben petita, la Phoolan només va experimentar misèria, violència, agressions i violacions. La societat índia, una societat masclista i podrida, va marcar la joventut d’una noia que no va tenir altre remei que fer-se bandolera per salvar la pell.

Sempre que tenim una biografia de l’Antiga Roma, ja sabeu què vindrà: músiques d’orgies romanes, caps tallats, sexe, traïcions, molts i molts noms complicats, i sobretot molta perversió. Doncs bé, en aquesta història tot això passarà dins del Vaticà. Si aquelles parets poguessin parlar...

Com que el pobre Henri de petit no podia fer volar la imaginació, la va fer volar de gran, i de quina manera! La primera patinada ja la va tenir amb la cosineta, però mira... coses que passen. El problema és que la situació es va anar complicant quan en Henri es va voler fer ric. És una història tan passada de voltes, que en Henri potser entrarà dins del búnquer i tot!

Si la temporada passada ens vam fixar en en Mao, ara li toca a la seva companya, la Jiang Qing, una actriu d’estar per casa amb ànsies de popularitat. Ni casant-se amb el líder suprem li van atorgar papers rellevats. Solució: executar tots els directors de càsting que li van tancar la porta. Sfx porta tanca + sfx ràfega metralladora.

Com serien avui les coses si aquests dos germans s’haguessin intercanviat els papers? Repassem la vida de Ramón Franco, el desconegut germà de Francisco Franco. Costa de creure, però en Ramón era republicà i d’esquerres. No era l’ovella negra de la família Franco, era més aviat l’ovella roja. Una dada curiosa: li agradava pilotar avions despullat.

Repassem la vida de l’únic i inimitable Buffalo Bill (sfx harmònica oest + sfx llop). Una llegenda caçant bisons, un intrèpid explorador del tot indomable, que va ser soldat del 7è Regiment de Cavalleria i també productor executiu d’un espectacle “d’indis i vaquers”.

En Primo Carnera era un pobre home que patia gegantisme, que després de provar sort al circ dels horrors, va començar una carrera de boxejador que, malgrat tots els entrebancs, va fer-lo campió del món dels pesos pesants. Però per culpa d’un desafortunat accident sobre el quadrilàter, “el gegant bo” va passar a ser “el gegant assassí”.

En Francis Galton era un esnob anglès que anava d’aventurer per la vida, viatjant per tots els continents. Però en realitat era classista i racista com ell sol. Un home maniàtic, carregat d’idees estrafolàries i teories perilloses. Val a dir que li tenia una enveja insana al seu cosí, en Charles Darwin.

L’Anna Nicole Smith no va tenir una vida fàcil. Veient que a Texas no podia tenir una vida digna, va marxar cap a Hollywood per perseguir el seu somni: ser una estrella de cine. D’aquesta manera va passar dels locals nocturns de Houston... als locals nocturns de Hollywood. La seva vida no pintava gaire bé, fins que va conèixer els dos homes de la seva vida: en Hugh Hefner i en J. Howard Marshall, un vell decrèpit multimilionari amb qui es va casar.

Sembla que a Austràlia no t’hagi de passar res de dolent, tret que t’estovis amb un cangur o que et mati una aranya... això sí. Ens referim que no et pot passar res dolent amb la gent autòctona. Doncs avui us portem una història d’assassins en sèrie a l’estil més americà. Una història que et manté intrigat fins al final. Totes les proves apunten que el nostre protagonista és l’assassí, però potser tindrem un gir final de guió. sfx cop tensió.

Una altra biografia clàssica, que ens parla d’una gran dona que va ser una lluitadora fins al final. Diem gran, però ella, pobreta, era ben menuda i contrafeta. La Rosa tenia una cama més curta que l’altra i sempre anava amb el bastó, que li servia per caminar i també per fotre algun bolet als seus camarades del Partit Comunista Alemany.

Aquesta història és l’essència del programa; és una història d’aquelles clàssiques, de les que tant ens agraden. Un inventor, els Estats Units, segle XIX, fill de burgesos, 12 canalles, febres i disenteria, deutes, presó. Un relat que parla del somni americà, de superació personal. Tingueu pietat d’en Charles Goodyear, que és de les poques persones que va tenir la mirada pura i brillant fins al final.

Arriba una història d’amor de les que ens agraden al búnquer. Dos pròfugs de la justícia trenquen amb totes les normes establertes i fugen... fugen tan lluny com poden... guiats pel seu amor. En Bonnie i la Clyde, dos joves amb esperits irreductibles que us encisaran. Llàstima que també hàgim d’explicar que atracaven bancs i mataven policies... però això són danys col·laterals.

Atenció perquè arriba una de les biografies més sonades de les dues temporades del programa. En Pol Pot arriba directament de Cambodja per col·locar-se directament al lloc número 1 d’assassins ens massa. Que s’aparti en Calígula, en Mao i tots els dictadors africans caníbals. No es pot superar un home que ordena executar a tothom que porti ulleres, ja que portar ulleres fa de massa intel·lectual.

Ja es veu que una competició per veure qui és més satànic, acabarà malament. El nostre amic Varg Vikernes va entrar en un món tan obscur i que no va veure res i es va acabar fotent de lloros. Una història vikinga, amb crema d'esglésies, portades de discos de Black Metall amb caps rebentats i sobretot... molta cabellera giratòria i cordes vocals socarrimades.

En aquest capítol coneixerem una protagonista que va portar la síndrome d'Estocolm fins al màxim nivell. Patty Hearst, una esnob de San Francisco que va acabar atracant un banc armada amb un rifle d’assalt. La veritat és que la fal·lera de ser una guerrillera revolucionària li va durar poc. El que no va abandonar mai va ser la seva veritable passió: els animals i els concursos de bellesa de gossos.

La pobra Isabel II encara no sabia ni menjar amb coberts que ja estava regnant Espanya. Als tretze anys va ser coronada per culpa dels escàndols sexuals de la mare. Però ja se sap: de tal buc, tal eixam. La vida d’Isabel II també va estar marcada per addiccions al sexe (professor de piano inclòs), escàndols a palau, guerres civils i un exili a França.

Espies que amb un sol missatge salven milers de vides, espies que enganyen A les autoritats nazis, al mateix Hitler fins i tot. Sona tot molt de pel·lícula de Hollywood, oi? Doncs el protagonista de la nostra història d’avui és català! Estem parlant de Garbo, un home amb més morro que esquena, peça clau per a la intel·ligència britànica durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que en Roy Sullivan encara conserva el rècord, el pobre Walter Summerford també va llepar fort. Aquest oficial de la cavalleria britànica va rebre l’impacte de 3 llamps i un altre més encara, que va caure directament sobre la seva làpida. La mala sort no el va deixar en pau ni després de morir-se.

#BúnquerCatRàdio

Una història de venjança al més pur estil Kill Bill. A la petita Shi uns senyors de la guerra que controlen la regió on viu li maten el pare perquè no es vol agenollar. Ella creix i planeja durant anys la venjança: matar el cabdill que va executar el seu pare a la plaça del poble.

En David és el típic “nerd” americà. Resulta que els pares se separen i el nen comença a obsessionar-se per la ciència més del compte. El problema és quan es tanca al soterrani de casa i comença a experimentar amb energia nuclear. Això sí, el sagal era prou arriat, perquè va aconseguir construir un reactor nuclear de veritat.

També va néixer a Liverpool, també tenia la mirada pura i brillant, també es deia Frederick i també va treballar al Titanic. No, no és en Frederick Fleet, el dissortat personatge de la primera temporada que no va veure venir l’iceberg; estem parlant d’en Frederick Barret, un fogoner que també hagués pogut evitar la desgràcia!

Creiem que la biografia que hem escollit per tancar la primera temporada estarà a l’altura. De fet, és la biografia per excel·lència. Una història d’amor i tendresa, però que té moments molt tràgics. Moments plens de traïcions, tortures, penediments i, fins i tot, fets sobrenaturals.

De reis inútils n’hi ha molts, per no dir tots. Però en Joan Primer d’Anglaterra va demostrar una total manca d’intel·ligència, de saber fer, d’estratègia militar, de mà esquerra. Va perdre tots els seus combats i li va esclatar una guerra civil als morros.

Quan en Clint Eastwood va rodar la biografia d’en Chris Kyle, entre tanta bandera americana i tant patriotisme, es va deixar d’explicar unes quantes coses. Avui us volem mostrar la història del Dimoni de Ramadi, el franctirador nord-americà més letal de tots els temps.

Deixeu-vos estar d’en Mel Gibson i de “Braveheart”. Avui descobrirem la veritable història de William Wallace, un escocès de la baixa noblesa que es va aixecar en armes contra els anglesos. Avui aprendrem que els anglesos no li van matar la dona, tampoc anava amb faldilla, i que la seva principal victòria va ser gràcies a un pont que es va enfonsar.

Avui explicarem la història d’amistat que hi havia entre l’atleta alemany Luz Long i l’atleta americà Jesse Owens. Un bonic relat de companyonia i respecte que esperem que us agradi. Ni el desastrós context ni el nazisme van poder separar aquests dos grans amics. Avui no hi haurà sang i fetge, sinó esportivitat i humanitat.

Compte perquè avui anem forts! La vida de l’Alfred està plena de bestieses i escàndols. A l’Alfred li encantaven les armes i solia disparar a través de la paret quan els veïns feien massa soroll; tot un peça. L’Alfred és un dels pesos pensants de la temporada que lluita per estar al podi dels més beneits i cafres. Un gran escriptor, però també un gran amant de la gresca. sfx bar + sfx got trencat.

La biografia de la Baldomera no deixa de ser controvertida. Uns opinaven que era una estafadora, els altres que era una valenta i una persona molt capaç. La gana que va passar quan era petita i les dures condicions de l’època van fer que la Baldomera utilitzés les seves habilitats per ficar-se en negocis turbulents, massa pròxims a l’estafa.

El pobre Donald, per no decebre la seva família i els seus admiradors, va mentir; va mentir de tal manera que ja no es va poder fer enrere. El objectiu era creuar el món navegant, però tot just sortir d’Anglaterra el pobre Donald va ser víctima del seu propi ego i de la seva mentida.

Ens pensàvem que els escriptors i els cantants de rock havien tingut una infància difícil, però resulta que les dives d’òpera, també. La infància de la Maria Callas està a l’altura de Nina Simone o de Billie Holiday. Després diuen que les dives estan carregades de manies i són insuportables, però, en aquest cas, està totalment justificat.

Un home sant. Un home obert de ment en una època grisa. Un home que va morir executat per no voler firmar un document, un document que, segons ell, trairà la Santa Mare Església. Una simple firma l’hauria salvat de la decapitació, però ell es va mantenir ferm a les seves conviccions.

La seva història és imprescindible, les seves gestes, descomunals. Genguis Kan, rei de reis, una màquina de matar que va conquerir Àsia i part d’Europa. Diuen que una bona part de la població mundial és descendent d’aquest bon home. En Genguis era temut tant per la seva crueltat com pels seus dots estrategs. Això sí, va morir quan es va fotre daltabaix del seu cavall.

En Sammy Davis Jr. és un gentleman, un crooner de cap a peus. I com tot bon crooner, també li agradava la gresca, trencar gots de whisky i envoltar-se de la jet set. De tota manera, en pobre Sammy també va haver de patir la discriminació, el racisme de la societat nord-americana no el va deixar en pau.

Si la història dels Bloody Benders us va semblar esgarrifosa, espereu a escoltar la de l’hotel dels horrors del senyor H. H. Holmes. Aquest personatge va ser un dels assassins en sèrie més prolífics dels Estats Units. Un dement que matava per afició i a sobre venia els cadàvers de les víctimes a la Facultat de Medicina.

Una història amb un animal com a protagonista sempre ens alegra el programa, però no us penseu que la vida del Floquet de Neu va ser senzilla i alegre, ja que si repassem la seva biografia, deu ser per alguna cosa... Descobriu els detalls de la mascota predilecta de Barcelona i símbol nacional de Catalunya.

L’Antiga Roma no ens ha defraudat mai, però ens atreviríem a dir que en Calígula és l’emperador romà més boig de tots. Dos detalls: proclama senador el seu cavall i li fa tallar el cap a la seva àvia perquè diu que el cap i les espatlles de la dona no encaixaven bé.

La Zelda va ser un esperit rebel i lliure tota la seva vida. Una noia somiadora i molt intel·ligent que va patir una relació tòxica amb el seu marit, l’Scott Fitzgerald. Nosaltres ens quedem amb la Zelda, i no pas el beneit de l’Scott. De totes maneres, cal anunciar-vos que la Zelda pateix la mort més horrible de tota la temporada. Repetim: la mort més horrible de la temporada.

Repassem la biografia de l’scarface, l’autèntic, l’original “gagsta”. Al Capone, un cap mafiós que remenava les cireres durant la llei seca i que es va convertir en una icona de la màfia italoamericana. Triomfar a costa de ser el més llest, però també el més sanguinari de tots; perquè, amics, el somni americà també és aquest.

La vida d’en Lope de Aguirre va topar amb les autoritats espanyoles, per això va decidir provar sort a les Amèriques. Allà, el context de devastació i massacre sembla que li quadrava més. Va fer de soldat de fortuna pels diversos cabdills colonitzadors fins que va decidir independitzar-se i formar el seu propi regne.

Busqueu “Dmitry Baksheev” i obriu Google imatges si voleu fer-vos una petita idea de la història d’avui. Això sí, aquesta nit no sopareu. Resulta que el pobre Dmitry volia ser un “influencer” de cuina, però hauria d’haver sabut que totes les dietes portades a l’extrem són dolentes.

L’O.J. Simpson és el protagonista d’una altra pàgina de la crònica negra americana. Aquest jugador de futbol americà, estimat per tota una nació, es veu directament involucrat en un brutal assassinat múltiple. Totes les proves li van en contra, però hi ha una petita escletxa perquè el dubte raonable jugui el seu paper en el judici més mediàtic dels Estats Units.

Una altra artista afroamericana maltractada per la vida i per les circumstàncies socials dels Estats Units. El seu gran talent era comparable amb la seva habilitat per buscar desgràcies. La relació tòxica amb el monstre del seu marit va ser devastadora per a Nina Simone.

Un Robin Hood francès que robava els diners dels rics per finançar les lluites anarquistes. En Jacob va començar fort i a 11 anys es va embarcar en un vaixell pirata, un vaixell pirata de veritat, que matava i robava pels set mars. “He vist el món, i no és bonic.” Si això t’ho diu un nen de 10 anys, et quedes fred.

El creador de la revista Playboy té un búnquer, i tant! Però no us penseu que passi pel programa només per comentar les seves excentricitats, ja que la seva infància va ser bastant moguda. No tot eren festes i orgies. De fet, es diu que Hugh Hefner, el vell verd de la bata de seda, va arribar verge fins al matrimoni.

Comencem amb un còctel que sempre funciona: pobresa, l’avi esclau del tsar, el pare maltractador i la mare contacontes. Després tenim un període de superació personal on l’Anton aconsegueix guanyar molts diners, però també es posa gran part de la societat en contra. Seguidament tenim depressió, tristesa i, com no podia ser d’una altra manera, tuberculosi. El tren i l’enterrament culminen aquest capítol.

Si fa poc repassàvem la vida de Bette Davis, ara toca el torn de la seva pitjor enemiga: Joan Crawford. Com va ser la vida d’aquesta estrella de Hollywood? Doncs plena de divorcis, desenganys, alcohol i gots trencats. Ara us toca triar: ser de Bette Davis o estar al cantó de la Joan. Avui tindrem molts sfx porta tanca + sfx got trencat.

Les nostres històries no només tracten d’assassins i borratxos. Edmund Hillary té una biografia apassionant, plena d’aventures alpines. Un home, que va escalar tota la vida, va morir de la forma més estúpida possible. El pas del temps no perdona, encara que siguis un escalador expert.

En aquest capítol descobrim que l’exjugador de futbol Éric Cantona té avantpassats catalans. També descobrim que, a més de tenir sang catalana, és el candidat perfecte per presidir la Generalitat de Catalunya. Els seus discursos carregats de bogeria farien estralls al Parlament.

Benders’ bed and breakfast. Una fonda de 2 estrelles perfecta per desconnectar de la rutina. Situada a la Kansas rural, en un entorn privilegiat ple de natura i bones vibracions. A dues hores de la ciutat i a trenta minuts dels rius plens d’or. Perfecta per a solters que vinguin carregats de diners i que ningú no els trobi a faltar en cas que acabin desapareixent. Menjar casolà i latrina privada.

Tot el món coneix les seves obres, però no tothom coneix la seva vida, la seva faceta més privada. Antoni Gaudí pit de vidre era un boig o era un geni? Potser era les dues coses. Avui us en donarem tota la informació perquè vosaltres mateixos ho decidiu.

Prepareu-vos per a un capítol ple de noms surrealistes. Tanaka Iyotake és fill d’en Brau-que-salta i Porta Sagrada. En Tanaka també és conegut com el Toixó saltador, però potser us sonarà més pel seu nom d’adult: Bou assegut. En aquest programa farem un viatge astral fins a l’Amèrica autèntica.

L’Evita té una vida i una trajectòria molt interessants. Va començar amb molt poc i va acabar sent la guia d’un país sencer. Una dona amb molta força, temperament i empenta. Ara bé, les depravacions que li van fer un cop morta no tenen perdó de Déu.

Bakunin és un teòric del tipus que ens agrada. És un estudiós, però al mateix temps és un home d’acció, que s’apunta a un bombardeig. Tant et podria escriure un article com apuntar-se a una marxa armada revolucionària. Un home que li agradava socialitzar-se i conversar, sobretot amb un got d’absenta a la taula.

La biografia de la Bette Davis ens transporta a l’època daurada de Hollywood. Un viatge molt interessant, ple de glamur i d’anècdotes divertides. Però, aquesta indústria és punyetera, i la pobra Bette Davis va saber què significa tocar fons. Un capítol de divorcis, whiskys a les 9 del matí i gots trencats.

Sempre que repassem l’antiga Roma sabem què ens espera: caps tallats, traïcions, adulteri... Però en aquesta ocasió, el caràcter i les excentricitats de l’Elagàbal ens ofereixen un toc diferent a la història. Que tot un emperador de Roma es transvesteixi i deambuli pels prostíbuls oferint els seus serveis sexuals, no passa cada dia.

Una biografia que val la pena repassar per la quantitat d’anècdotes i de contrastos. Malgrat que hi hagi rerefons de la postguerra i la dictadura franquista, no us espereu una història trista, amb la música “Rain” tota l’estona. En Manuel Vázquez Montalbán sabia el que feia i sabia gaudir dels plaers de la vida.

Una altra ànima perduda que s’uneix al maleït club del 27. El pobre Jimi Hendrix no va saber separar-se de la seva obra, de la seva fúria dalt dels escenaris. Quan arribava a casa, continuava sent aquella estrella del rock que li feia l’amor a la guitarra com ningú. D’aquesta manera, la mortal fórmula aquí també es repeteix: sexe, drogues i rock and roll.

Mari Pepa Colomer va fer-se un lloc en un món dominat per homes i va aconseguir el seu somni: ser pilot d’avió. Una història fascinant d’una persona molt intel·ligent i valenta, i que provenia d’una família amb quartos, tot sigui dit.

Molière! Un dels grans exponents del teatre còmic, i un dels grans exponents de mort per tuberculosi. Tot un clàssic. I com tot bon actor excèntric, Molière no trobava el seu lloc, notava aquell buit interior que ni els diners ni les rialles del seu públic eren capaços d’omplir. La tristesa el va matar; bé, la tristesa i la nostra vella amiga.

Tots els genis tenen un punt de bogeria, però el cas de Richard Feynman és especial. Aquest brillant matemàtic no era el clàssic científic boig, però tenia uns gustos i unes passions ben curioses. Només cal dir que el lloc de treball preferit d’en Richard eren els prostíbuls i els locals de striptease. Literalment. En Richard resolia complexes equacions matemàtiques envoltat de borratxos i dones conilles.

Una història que arriba des de Sinaloa, Mèxic, per entrar directament al top 5 del nostre rànquing de biografies més desgraciades. Julia Pastrana, que tenia una condició física anòmala, va patir tantes humiliacions que ni morta la van deixar descansar en pau.

Aquest drama comença amb un accident d’avió sobre la selva peruana. La Juliana té una història de superació, però de superació de veritat. Aquesta no és una història de superació personal com la de Tiger Woods o Antonio Brown, ens referim a supervivència, a lluitar contra els elements. Potser és una de les biografies més increïbles que han passat pel programa, així de clar us ho diem.

Si els germans Collyer entren al búnquer, ens l’ompliran de merda i de ferralla. Si us pensàveu que els germans McDonald eren uns benaventurats, espereu a conèixer la història d’aquests dos germans de Nova York i la seva curiosa malaltia.

Quico Sabaté era un guerriller autèntic, un heroi de la lluita antifranquista. Un valent que va operar a la clandestinitat i que va arriscar la vida massa vegades, fins que la cosa va sortir malament. Una de les seves moltes dades curioses és que anava a atracar els bancs amb taxi. Un punt d’excèntric sí que el tenia, no ho negarem.

De la família Nietzsche ens interessa la història de l’Elisabeth, és ella qui remenava les cireres, no pas la del seu germà Friedrich. És ella qui va idear Nueva Germania, una colònia d’alemanys aris al mig de la selva paraguaiana, i és ella qui va abraçar les idees nacionals socialistes obreres alemanyes. sfx discurs hitler + sfx passos militars.

L’Antonio Brown és com un Tiger Woods més jove i més musculat. De dia l’Antonio és un esportista d’elit, però a les nits té una bèstia dins seu que malda i lluita per sortir. Aquest jugador de futbol americà ha passat pel búnquer, però encara està en actiu, de fet és molt jove. No descartem haver-li de fer una segona edició.

Sí en el capítol anterior vam repassar la biografia de Karl Marx, en aquest capítol repassem la biografia del seu antònim: El senyor Jordan Belfort. Estafador i cafre professional. Si heu vist la pel·lícula “The Wolf of Wall Street” sabreu de què estem parlant.

Atenció perquè avui repassem la biografia d’un pes pesant de la teoria política i social. En Karl Marx no només és el pare del comunisme, també era un cafre i un amant de la festa. Al búnquer descobrim la seva altra cara, el seu costat fosc.

Golfista i “golfo” professional. En Tiger Woods on posa l’ull posa la pilota; o el que toqui posar. En Tiger és un dels molts esportistes que es mereixen entrar al búnquer per la seva carrera esportiva i pels seus èxits personals.

La protagonista d’aquest programa havia de ser l’escriptora Charlotte Brontë, però resulta que la protagonista serà la nostra amiga tuberculosi. Quin drama de programa! La Chalotte i els seus germans van tastar la humitat dels internats victorians, i això sempre passa factura.

Una altra vida clàssica d’escriptor: borratxeres i prostíbuls i apostes, en aquest cas a l’hipòdrom. Va viure la major part de la seva vida en la pobresa, una pobresa accentuada per culpa de les addiccions que tenia. Durant molts anys va sobreviure menjant-se una barra de xocolata al dia, la resta del salari se’l gastava en alcohol.

Truman Capote té la vida que ha de tenir un bon escriptor: una infància difícil i una adolescència encara més convulsa. De totes maneres, el que realment va enfonsar Truman va ser el seu propi geni, les seves ganes d’arribar fins al fons de la història... i fins al fons de l’ampolla.

Us penseu que el confinament de l’any passat ha sigut terrible? Espereu a conèixer la història de Mary Mallon, la cuinera que va viure un quart de segle en quarantena. Allò sí que era una epidèmia com Déu mana, no pas això de la Covid-19.

No sabem per què, però els reis no acaben de caure simpàtics. Almenys no al públic del nostre búnquer. Al pobre Alfons XIII també se li ha prohibit l’entrada. Tot i que era un home de seny, liberal i ben trempat. Tan trempat que va ser l’introductor de la pornografia a l’estat espanyol.

Sexe, drogues i rock and roll. Aquesta és la vida de Lemmy Kilmister. Bé, no del tot. Més aviat seria: sexe, drogues, rock and roll i màquines escurabutxaques. Resulta que el nostre amic Lemmy era una mica llaminer, i passar les tardes davant d’una escurabutxaques era un dels seus esports preferits.

Una vida marcada per la tragèdia, pel dolor, per les fuetades dels esclavistes que martiritzaven la Sojourner i tota la seva família. Un de tants exemples que la història dels Estats Units està tacada de sang. Una història amb un discurs que no pot quedar en l’oblit.

La Caritat Mercader té una biografia de contrastos. La Caritat provenia d’una família benestant de la vila de Sant Gervasi i tenia tots els números per acabar sent una esnob rematada, però va escollir posicionar-se al costat dels anarquistes i els comunistes. Des de llavors, va viure una vida plena d’aventures, fins al punt d’arribar a ser una agent del servei secret soviètic i participar en l’assassinat de Trotski.

La història dels germans McDonald no és la més trista de totes, no hi ha tuberculosi ni grans desgràcies, però la seva biografia està coberta d’una aura de patetisme que ens encanta. Els McDonald eren dos bons jans que es van deixar entabanar per un venedor de batedores sense cor.

Ja sabíem que la biografia d’uns dels ballarins més grans de tots els temps no seria fàcil, però no ens pensàvem que seria tan desastrosa. En Vàtslav va conviure amb l’esquizofrènia tota la seva vida, una esquizofrènia que li va començar després d’un episodi d’assetjament escolar quan, atenció, els seus companys el van deixar en coma una setmana!

Deixant de banda en Hugh Glass, un dels nostres aventurers preferits és l’Oskar Speck. La travessia que va fer en caiac és del tot insòlita i les aventures que va viure semblen escrites per Hergé. Llàstima que el viatge el van finançar els nazis i l’Oskar havia d’anar lluint la bandereta nazi. En arribar a Austràlia, però, ja l’hi van deixar clar.

Ni DiCaprios, ni pel·lícules de Hollywood, ni ximpleries. El nostre Hugh Glass és el veritable renascut: l'explorador que va ser estripat per un os gegantí, l'home que va veure com els seus companys li robaven les botes i el deixaven a l'estacada. Però per alguna cosa t’anomenen "El renascut", per renéixer de les teves cendres i venjar-te de tothom.

L’Agustín Luengo té una vida tràgica i una llegenda negra al voltant seu que encara ho fa tot un pèl més tràgic. A més de tenir una malaltia greu, se’l va tractar de borratxo, de vividor. Però el cert és que l’Agustín era un pobre homenet de mirada pura i brillant a qui no van deixar descansar tranquil ni un cop mort.

Una història èpica, una història de superació. De com l’esport significa molt més que una simple activitat física. Una història de com l’esport pot arribar a salvar vides, a encaminar les persones cap a objectius que semblen impossibles. Espereu, però, el gir de guió d’Oscar Pistorius. Això no t’ho fa ni Tarantino.

En Miguel Hernández ens cau bé. Un home senzill, rural, a qui li agradava pasturar les seves cabres i escriure poemes mentre mirava la posta de sol. A més a més, era un home d’acció, dels que s’embruten les mans. Va ser dels pocs intel·lectuals que va anar al front, a lluitar contra els feixistes. Per aquest motiu, la mascota del programa està castigada.

La biografia de la Charley, tot i les seves tragèdies, és una biografia amable, de les que et provoquen un somriure, de les més dolces que podreu trobar al búnquer. La Charley va viure l’esperit del “far west” amb la seva màxima esplendor. Llàstima que per fer-ho va haver de fer-se passar per un home. La Charley va viure el seu somni en un món d’homes.

Cap biografia d’“El búnquer” és fàcil d’afrontar, però la vida de Charles Manson és un capítol especialment delicat. Toquem un capítol fosc dels Estats Units dels 70. La crònica negra americana per excel·lència: en Charles Manson i els membres de la seva peculiar família.

Primer aclariment: Barba Roja era un corsari, no era un pirata. És a dir, operava sota les ordres de l’imperi otomà, sota les ordres del sultà. Aquest corsari era l’amo de tot el Mediterrani, fins i tot la bonica població de Cadaqués i el vaixell del rector de Calella de Palafrugell en van patir les conseqüències.

L’Antonin Artaud va tenir una vida molt boja. Literalment. Es va passar mitja vida ingressat en diversos psiquiàtrics. Potser la societat de l’època no estava preparada per al seu geni, per a les seves idees i les obres teatrals. D’altra banda, una meningitis que va tenir de petit i l’addicció a l’opi tampoc el van ajudar.

En Marlon Brando no estava tan boig com en Klaus Kinski, però també era una bona peça. Els seus grans dots interpretatius eren equiparables als seus aires de grandesa i a les seves bestieses. Un actor que va tocar el cel, però que va morir en l’absoluta misèria.

La biografia d’en Karl-Adolf Schlitt, en Karl Shit per als amics, és de les que ens agraden. En Karl va llançar per la borda una magnífica carrera militar per un simple descuit. En Karl la va cagar i ho fa fotre tot vàter avall per un moment de feblesa... intestinal. Sí, en aquest programa hi haurà moltes bromes escatològiques i metàfores marineres.

No totes les biografies d’“El búnquer” han de ser escriptors borratxos o assassins malvats. També hi ha persones com la Noor Inayat, que va sacrificar la seva vida per lluitar contra els nazis. Sfx hitler + sfx passos militars.

La desgràcia de la Mary Ann sembla fruit d’un encanteri, d’una maledicció. Amb permís d’en Frank Selak, la Mary Ann és una de les persones més desgraciades i amb més mala sort que ha passat per “El búnquer”. És molt injust que la Mary Ann no pugui ser feliç i que tots els seus éssers estimats se li vagin morin.

L’Allen Clayton entrarà dins del búnquer, però potser no en sabrà sortir. Ho diem perquè aquest pobre home va organitzar una fuga a la presó de màxima seguretat d’Alcatraz i, dels presos que hi participaven, ell va ser l’únic que no va aconseguir escapar-se.

Avui repassem la història del primer inquisidor general de la Santa Inquisició. L’amic Tomás va ser el màxim responsable d’una de les etapes més fosques de la religió cristiana. En Tomás tenia una mirada tan pura i brillant com les fogueres que encenia.

Tot el que surt en aquest capítol d’“El búnquer” ha passat. Els fets, els llocs i els noms de la història de l’esbudellador d’Hamburg són reals. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Atenció perquè aquesta biografia és una de les més boges que hem relatat fins ara!

Si us penseu que la vostra infància ha sigut difícil, escolteu la història d’avui. La pobra Josephine amb una malformació física: tenia 4 cames. Doncs bé, sumeu-li néixer amb 4 cames a Tennessee, a final de segle XIX. Però la Josephine era molt valenta i va superar totes les dificultats.

Per la sang de la família Bathory corria el llinatge del mateix Vlad III l’Empalador. L’Erzebet Bathory, l’hereva de l’imperi, va saber estar a l’altura de les circumstàncies i va engrandir la llegenda de la seva família. En aquest cas, però, per convertir-la en llegenda negra. Una història plena de sang i fetge.

En Joe Exotic, l’inigualable Tiger King. Deixeu-vos estar de mirar el seu documental de Netflix, la seva veritable història la trobareu aquí. Un home que si aconsegueix sortir de la presó i es torna a presentar a les eleccions dels Estats Units, tindrà tot el nostre suport.

En Carlos era un infant de la reialesa de la corona d’Aragó que queia bé. Era un noiet il·lustrar, sensible, que es va ficar la noblesa catalana a la butxaca. Llàstima que va perdre la guerra contra el seu pare, el van tancar a una presó i la tuberculosi el va devorar.

El nostre públic sap separar millor que ningú l’obra de la persona. En Phil era un gran productor musical, un dels millors. És veritat que després es va tornar boig i va matar la seva dona, però, hi insistim: separar l’obra de la persona, per això el nostre estimat públic l’han deixat entrar.

Si la malaltia que va patir en Joseph Merrick ja era greu, l’època que li va tocar viure ho va acabar d’empitjorar. El pobre Joseph tenia unes deformacions físiques tan severes que va ser rebutjat per tothom. És més, va ser motiu de mofa i atracció turística.

Els seus problemes mentals a la vida real els feia servir per realitzar unes interpretacions plenes de força i energia. En Klaus Kinski i el director Werner Herzog van formar la parella professional més polèmica del cinema, amb baralles constants i fins i tot amenaces de mort.

Atenció perquè feia temps que no teníem una biografia tan desgraciada com la de Billie Holiday. Una història a l’altura d’Édith Piaf o Vincent van Gogh. La pobra Billie va tenir una infància traumàtica i quan es va fer famosa la cosa tampoc va millorar gaire.

Una anarquista convençuda que va donar suport al seu moviment arreu del món. Els maquis catalans també van rebre la seva ajuda i el seu suport incondicional. La Leah es dedicava a entrar armes a Espanya ocultes dins del seu equipatge.

Repassem la vida d’Ernest Hemingway, un home d’acció, que tant et podia fer una crònica sobre els Sanfermines com et podia cobrir el desembarcament de Normandia. Tot plegat, però, era una excusa per acabar la jornada al bar fent una copa. El bo de l’Ernest mai t’hauria negat una última ronda.

La història de la Teresinha comença al Carnaval de Lisboa del 1974. La nostra amiga Teresinha es va comprar una disfressa de general de l’exèrcit portuguès, s’hi va trobar còmoda i... es va inventar una identitat falsa durant més de 15 anys. Coses que passen.

En Giacomo complia els estereotips italians de l’època: era un faldiller, un amant de la gresca i un estafador. Es va fer instal·lar una banyera per a dues persones sobre el carruatge per poder-se embolicar amb totes les jovenetes que es trobava mentre viatjava pel país. D’aquí ve l’expressió “ser un Casanova”.

El trauma per la surrealista mort del seu pare no va impedir que Urtain fos l’esportista més famós d’Espanya durant la dècada dels 70. Era un home que ho tenia tot: fama, diners, respecte... i, per què no dir-ho, també tenia el ple suport del règim franquista. Però la fama no és eterna, i menys si tens tots els vicis que tenia l’Urtain.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Això va pensar el doctor Nicholas Senn mentre feia un experiment mèdic que consistia a introduir-se oxigen per l’anus. Nicholas Senn va arribar a salvar la vida de molts soldats gràcies als seus experiments.

Per celebrar el dia mundial de la ràdio l'equip de El Suplement s'atrinxera a El Búnquer amb Carles Porta, Mayka Navarro i Justo Molinero.

Michael Jackson, el Rei del Pop, gran cantant i millor persona. Bé, això de "millor persona" podria ser discutible. El que sabem segur és que la seva biografia mereix passar pel búnquer, el públic sobirà serà el que haurà de decidir si hi entra o no hi entra.

La biografia d’Oskar Schindler és molt intensa, plena de llums i ombres. Va col·laborar amb el partit nazi, es va fer ric gràcies a ells, però a última hora, va ajudar a salvar la vida de molta gent. A més a més, encara li va quedar temps per emborratxar-se, embolicar-se amb totes les dones que va poder i muntar una empresa de llúdrigues i pollastres.

Si us pensàveu que la biografia de Rasputin era obscura i plena de misteri, espereu-vos a sentir la del nostre bon amic Aleister Crowley. De fet, els dos místics compartien les mateixes aficions: drogues, orgies... i enredar la gent.

La història de la Lena Baker ens mostra les injustícies del “país més gran del món”. Tan gran i tan fantàstic que els judicis duraven 20 minutets i les condemnes capitals es repartien com si fossin caramels. Els Estats Units no han canviat tant...

En Pancho Villa té una biografia de les que ens agraden: plena d’acció, persecucions, trets i revolucions. Era època de canvis, canvis socials capitanejats pel nostre amic Pancho Villa i el seu exèrcit de bandolers borratxos.

Això és un acte de justícia històrica. Des del búnquer volem retre homenatge a Mileva Marić, una gran persona i una matemàtica excel·lent. Molt més capaç que l’imbècil del seu marit, un tal Albert Einstein.

L’ós Wojtek és un membre de l’exèrcit polonès que té una història tan espectacular que es mereix ser el primer animal a passar pel programa. Bé, pensant-ho millor, d’animals que han passat pel búnquer n’hi ha hagut uns quants.

Descobriu el costat fosc de Lewis Carroll, l’escriptor d’“Alícia al país de les meravelles”. Per començar, heu de saber que ni tan sols es deia Lewis Carroll, el seu nom era Charles Dodgson. Per altra banda, el senyor Dodgson tenia una mania a fer retrats de menors que avui en dia farien saltar totes les alarmes.

Estigueu atents perquè aquesta història té de tot: ràdios clandestines, un atac contra la Royal Navy, mercenaris holandesos i alemanys... penseu que tot un regne penjava d’un fil. De totes maneres, els del búnquer només reconeixerem el país de Sealand si el fill d’en Patrick ens deixa emetre un dels programes des de la seva torre.

En Franz va ser un dels valents que volia millorar el món. Els principis de segle XIX eren època de canvis, de canvis tecnològics; la humanitat necessitava emprenedors com en Franz, disposats a jugar-se la vida per millorar el seu paracaigudes. En Franz era un home decidit, llançat, que s’hi tirava de cap.

Tania Head és una de les nostres catalanes més internacionals. Malauradament va haver de viure els atemptats terroristes de l’11S al World Trade Center. El seu testimoni, la seva fugida heroica ens ha fet encongir el cor. En canvi, l’Alícia Esteve Head no acaba de ser aigua clara.

Els del búnquer som uns grans defensors de separar el personatge de la seva obra. Victor Hugo, per exemple, un dels millors escriptors francesos de tots els temps, però un depravat capaç de fer-ne de totes. Només s’ha de dir que “Els miserables” la va escriure despullat de l’escalfor que portava a dins.

L’Ivan el Terrible va fer moltes malifetes, ja ho diu el nom. Fins i tot li va fotre bastonada a un fill seu i el va matar. Però era realment tan terrible com creiem? O la seva bogeria era fruit del mercuri que els metges li van recomanar? Estigueu atents a la biografia i jutgeu vosaltres mateixos.

El bo d’en Bobby Chartlon no només és conegut per ser un jugador de futbol espectacular. El pobre va ser un dels supervivents del desastre de Munic. No, el desastre de Munic no és cap resultat de cap partit de futbol contra el Manchester i el Munic, és un terrible accident d’avió.

En Xavier Cugat, un talentós violinista de Girona que va anar a les Amèriques a cercar fortuna, es va posar de moda als Estats Units i es va convertir en un membre de la jet-set. La màfia també hi va tenir una mica a veure, en Xavier era un home de molta vida social i tenia uns amics peculiars.

La família de l’Agafia Lykova els angoixava viure a ciutat i es van instal·lar el mig de Sibèria. Bé, de fet van haver de fugir cames ajudeu-me per salvar la pell. El fet és que l’Agafia Lykova va créixer en un ambient més salvatge que en Kilian Jornet i això l’ha tornat... un pèl especial.

El bateria dels The Who tenia dues aficions: la música i fer explotar tasses de vàter amb explosius. Bé, en tenia tres: la música, fer explotar tasses de vàter amb explosius i beure’s tot el minibar dels hotels abans de destrossar l’habitació. Que Déu el tingui a la glòria.

Yokio Mishima, aquest sí que és l’últim samurai, i no pas en Tom Cruise. L’escriptor japonès era un ultranacionalista declarat, però les coses es podien fer d’una altra manera, no calia perdre el cap per salvar l’honor del país. Perdre el cap... literalment.

Llicenciat a la prestigiosa Universitat Eclèctica de Medicina de Kansas City, el bo d’en John es va dedicar a estafar als “rednecks” de l’Amèrica profunda. L’estafa que el va fer famós consistia a extirpar una glàndula dels testicles d’un boc i trasplantar-la als testicles dels seus pacients que patien disfunció erèctil.

Un emperador prematur amb aires de grandesa. Un jove de mirada pura i brillant que es va entestar a conquerir el món, però, com tants altres emperadors, també va fracassar. I atenció perquè el cos d’Alexandre el Gran a hores d’ara encara no se sap on va acabar.

Thomas Alva Edison vs. Nikola Tesla. Els del búnquer tenim clar que nosaltres estem a la cantonada d’en Nikola Tesla i que defensarem la seva obra fins a la mort. Parlant de mort... En Tesla tenia pensat inventar un “raig de la mort” per evitar les guerres entre països. Potser sí el noi era un pèl excèntric.

Una noia vestida de forma exòtica deambula pels carrers d’un petit poblet costaner d’Anglaterra. Aquesta noia desconeguda alterarà l’avorrida vida dels seus habitants i es convertirà en l’atracció principal. La princesa Caraboo, una impostora? O l’hereva de tots els tresors amagats als mars índics?

John McAfee, responsable de la companyia de l’antivirus McAfee fins a l’any 1994, que es va vendre totes les accions de l’empresa i va decidir establir-se a Belize, juntament amb un exèrcit de mercenaris i prostitutes menors d’edat. I atenció perquè aquesta història acaba a Catalunya.

En aquest episodi del búnquer repassem la biografia del filòsof Max Stirner, un dels homes que entrarien en el “top ten” de vides desgraciades del programa. La cirereta del pastís és quan t’assabentes que el va matar la picada d’una mosca.

El criminal australià més famós de tots els temps. En Ned Kelly, a part de robar bancs, també va robar el cor de la gent. A la població, aquest bandoler borratxo li va caure en gràcia i el va convertir en el seu heroi.

Aquelles muscleres i aquells pentinats crepats van marcar tota una generació. En George Michael va ser un dels grans. A l’escenari era imparable, però rere tot aquest glamur s’amagava un home que va viure una vida amb molts alts i baixos.

La Hildegart Rodríguez és un joguet trencat, un experiment fallit. La seva mare va jugar a ser Déu i la cosa va acabar com el rosari de l’Aurora. La Hildegart havia de ser una dona perfecta, l’evolució de la raça humana amb ADN català!

No sabem com ens ho hem manegat, que la primera biografia catalana d’entrar al búnquer és una proxeneta infantil assassina de nens. La Vampira de Barcelona, una dona que va aterrar a la Barcelona del principi de segle XX. Encara que les històries alternatives diuen que no era el monstre que les cròniques de l’època relataven.

El tercer i últim rei de la setmana. La història de Bokassa no és gaire nadalenca, però la parafernàlia que va muntar per a la seva coronació el converteix en el nostre particular rei Baltasar. Això sí, un rei Baltasar un pèl caníbal i psicòpata.

El pobre Lluís II no era boig, simplement era un pèl extravagant. A ell, li agradava escoltar, passejar pel llac, veure les òperes de Wagner... La geopolítica, el comandament militar i la diplomàcia eres qüestions que li sobraven. Hi insistim, li agradaven altres coses, com, per exemple, dissenyar el castell que va servir d’inspiració a Walt Disney.

Repassem la trajectòria d’en Boris Mijàlovitx Skòssyrev Mavrusov, més conegut com a Boris I, rei d’Andorra i de tots els andorrans. El seu regnat va ser curt, molt curt, però en Boris tenia grans projectes pensats per a Andorra. Llàstima que cinc guàrdies civils li van esgarrar els plans.

Primer capítol d’ “El búnquer” dedicat a Nadal, on repassem la biografia de Jim Jones, un messies molt peculiar, líder de la congregació religiosa El Temple del Poble, guanyador del premi Martin Luther King Jr i responsable del suïcidi massiu més gran de la història.

Irena Sendler va rescatar uns 2.500 nens del gueto de Varsòvia. La Irena no podia quedar-se de braços plegats mentre els nazis maltractaven el seu poble. Una dona valenta i amb un gran cor, que va resistir les tortures de la Gestapo i fins i tot va estar a punt de ser executada.

Ibrahim el Boig, un personatge de mirada pura i brillant que va embogir per culpa del seu germà Murad IV. El pobre Ibrahim va viure fins als 25 anys tancat en una ala del palau de Topkapi pensant-se que, en qualsevol moment, podia ser executat per ordre del seu germà.

Una de les millors actrius de tots els temps, amb una biografia plena de desgràcies, d’accidents i d’excentricitats. Com tot bon europeu, quan va anar a fer carrera als Estats Units es va tornar completament boja. La Sarah col·leccionava tantes cadires que es va haver de comprar una casa per guardar-les.

Us presentem en Frane Selak, l’home amb més mala sort del món, o amb més bona sort, depèn de com es miri. Un personatge que va sobreviure a set accidents espectaculars i va acabar guanyant la loteria.

L’anomenem Anna Anderson com la podríem anomenar amb molts altres noms. Aquesta misteriosa dona va portar de corcoll l’aristocràcia russa dient que era Anastàsia, la filla del tsar Nicolau II. Una història d’intrigues, mentides i conxorxes més pròpia d’en Carles Porta.

Senyores i senyors, amb tots vostès: Le Pétomane! Joseph Pujol va fer una fortuna tirant-se pets, així de simple. Bé, el cert és que l’home tenia una habilitat bastant inusual: podia controlar els músculs dels esfínters i treure aire quan volia, provocant així un ampli ventall de sonoritats. L’home omplia el Moulin Rouge amb el seu espectacle de pets.

La història de Catalina de Erauso no pot caure en l’oblit. Una vida d’excessos, joc i baralles, tot sempre sota diverses identitats falses. La Catalina atemoria a tothom amb la seva mala bava i la seva habilitat amb l’espasa.

Dalt de l’escenari, la Janis era un talent desbocat, una força de la natura. Però en el fons, era una noia amb un mar d’inseguretats i de problemes d’autoestima. Acostumada amb la vida de Texas, la Janis no va poder resistir tota la llibertat que oferia San Francisco i va acabar dins d’un pou d’alcoholèmia i drogoaddiccions.

Acabem la setmana de la cultura com ha de ser: homenatjant un gran torero i millor persona, en Manolete. El torero amb més talent de l’Espanya franquista, però també el més polèmic. Entenem que per aguantar segons quina feina hagis d’aixecar el colze, però no si has de torejar una bèstia de 500 quilos. En Manolete no era Manolete sense la seva copeta d’anís abans d’entrar a la plaça.

L’Honoré de Balzac era un home d’excessos, de mala vida, que es gastava tota la seva fortuna amb menjar, beure i dones que fumaven. En definitiva: un escriptor bohemi francès del segle XIX. Només cal dir que el senyor Balzac es prenia uns 50 cafès diaris i, si no en tenia prou, es menjava els grans de cafè crus.

Com pot ser que la poetessa anglesa més admirada del segle XIX hagi caigut en l’oblit absolut. L’Elizabeth va ser una dona combativa, una feminista que va lluitar contra les injustícies socials amb la seva ploma. La tuberculosi, però, va ser una batalla que no va poder guanyar.

Continuem la setmana de la cultura amb el nen de mirada pura i brillant d’”Home Alone”. En Macaulay s’ha fet gran, però no ha envellit bé; les drogues i els antidepressius tampoc l’han ajudat gaire. Li va arribar la fama massa d’hora i no ho va saber gestionar bé. Parlant de gestió, el més escandalós va ser la gestió del patrimoni per part del seu estimat pare.

Tot i la tuberculosi, la seva cara de malalt i les seves depressions, Franz Kafka era un paio prou alegre; no entraria dins del club dels Edgar Allan Poe i els Van Gogh. El problema principal d’en Kafka va ser el seu pare, que el va torturar psicològicament.

Era un artista, però també era un “quillo”. En Caravaggio és la persona més buscabregues i tocacollons que ha passat per dins del búnquer. No li podies dir mitja paraula que ja desenfundava l’espasa i et tallava el coll.

Hedy Lamarr, gran actriu i millor enginyera armamentista, inventora del wifi! Apassionant biografia, plena d’alts i baixos. Un dia dinava amb el germà de la Paula i l’endemà rodava el primer nu integral de la història del cinema comercial.

Robert Schumann era un home de contrastos i de greus problemes interns. Era bipolar, tenia fòbia a les altures i també als objectes punxeguts. També es va destrossar un dit de tant tocar el piano, no el deixaven casar amb la seva estimada... tot molt normal, el que es pot esperar d’una biografia digna d’entrar dins del nostre búnquer.

La biografia de Billy el Nen és una de les biografies més injustes que han passat pel búnquer. No era un assassí en sèrie, ni un criminal despietat sense escrúpols. En Billy el Nen va voler venjar la mort del seu amic i es va trobar enmig de dues bandes de mercenaris borratxos. Des del búnquer, us expliquem la seva veritable història.

La seva biografia pot arribar a competir amb desgraciats tan il·lustres del búnquer com Edgar Allan Poe o Vincent van Gogh. La biografia sembla un dels llibres escrits per en Jair, però tot el que sentireu a continuació és real, la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Ens ha quedat una mica “Crims”, oi?

Una altra artista de mirada pura i brillant que va morir d’èxit. Bé, morir... es va morir de sobredosi, però ja ens enteneu. La seva vida segueix els patrons d’Amy Winehouse i Édith Piaf: Una veu prodigiosa, un talent i una personalitat desbordant, però, al mateix temps, molta facilitat per caure en desgràcia. Totes tres tindran sempre un racó al nostre búnquer.

En Vlad III era un emperador violent, que li agradava armar sarau i combatre contra tot Déu. En Vlad no era un emperador, era més aviat una empalador. De tota manera, no es mereixia que la seva figura passés a la història com un vampir que es menjava la sang de les verges. Vlad III no era un mort-vivent, ni tampoc es podia transformar amb ratpenat i controlava els fills de la nit.

Un dels estafadors més grans i més brillants de la història. En Victor Lustig no era un bon home, però les seves estafes eren autèntiques obres d’art, eren úniques. Un home que, amb els seus embolics, hauria pogut ser un gran polític.

Ballarí, cantant, compositor. Jean-Baptiste Lully era tot un prodigi. Un home que vivia amb passió!, amb força! Bé, potser amb un pèl massa de força, ja que tot marcant el compàs de la música es va clavar una barra de metall al peu i se li va complicar la ferida.

Antonio Meucci era un geni, però amb això no n’hi ha prou. Al pobre Antonio la mala sort el va acompanyar tota la vida. Graham Bell li va robar l’invent i el pobre Antonio va morir sense que se li reconegués oficialment que ell havia inventat el telèfon.

La Krystyna Skarbek que no coneixia la por. Era llesta, aventurera, atrevida, culta i preparada. Una màquina! Va lluitar contra la Gestapo i les SS amb coratge i va realitzar unes quantes operacions especials rere les línies enemigues que ni les pel·lis de James Bond!

No es pot fer una truita sense trencar alguns ous. Tampoc pots inventar el submarí sense ofegar unes quantes persones. El problema és que l’invent era tan problemàtic que fins i tot el seu inventor s’hi va deixar la pell. No era un submarí, més aviat era un taüt que no flotava.

Si tot el que diuen de Rasputin és veritat, és sense cap mena de dubte una de les biografies més increïbles que han passat pel búnquer. Malauradament, la seva figura està envoltada per un misteri i uns relats que no podem assegurar que siguin del tot certs. Místic?, boig de les muntanyes?, deixeble del diable?, reencarnació de Jesús?, o simplement un pobre home amb més barra que esquena.

Era un tifa britànic, un nen consentit, i ningú donava un duro per la seva carrera militar. Però va ser matar-li dos germans i canviar-li el caràcter. En Digby era el comandant més valent de la companyia, i també el més sonat. Un home que es passejava amb un paraigua enmig del camp de combat. Típic humor anglès.

El fill del mateix Abraham Lincoln, el president més ‘cool’ dels Estats Units. El problema és que el fill no era ben bé com el seu pare. En Robert era un cafre, però no es mereixia la mala sort que va tenir. President que veia, president que se li moria.

Ana Frank era la noieta amb la mirada més pura i brillant de totes. El seu diari, farcit d’inquietuds i de tendresa, ho demostra. De tota manera, des d’un búnquer potser no és el lloc més adient per homenatjar la seva vida. Esperem que el nostre diari acabi d’una manera més alegre.

De totes les biografies que en Peyu i en Jair repassen d’estrelles de la música, la de Ritche Valens és, sens dubte, la més injusta. Amb 17 anys en Ricardo Esteban Valenzuela Reyes tot just començava la seva carrera musical. No pot ser que l’atzar, a través d’una simple moneda, el condemnés d’aquesta manera.

No era un mag qualsevol, tampoc era un il·lusionista, Henry Houdini era un escapista. Concretament, el més famós de la història, encara que no li va servir per poder escapar d’una mort ben absurda. Des del búnquer volem homenatjar aquest gran mag, el pare dels reptes impossibles, de l’home lligat de mans i peus dins d’un tanc ple d’aigua.

Una gran estrella de l’NBA que combinava la seva carrera esportiva amb una vida nocturna plena de festes sense control, sexe i una quantitat ingent d’estupefaents. Lamar Odom, però, ha aconseguit rehabilitar-se i ara és un home nou. Esperem que la seva nit de noces la cosa no s’acabi descontrolant.

Yoko Ono, anomenada “el cinquè Beatle”. No, de fet, aquesta senyora de mirada pura i brillant és la responsable del trencament de The Beatles, i també la responsable directa de la mort de John Lennon! Bé, potser ens hem excedit, però no creiem que el nostre públic l’accepti dins del búnquer.

Wilhelm era un desgraciat, un pobre home sense cap mala intenció. Li van caure penses de presó injustes i desproporcionades. Aquest home, fart de ser trepitjat i menyspreat, va decidir agafar el toro per les banyes i va executar el robatori més esbojarrat de la història d’Alemanya.

Uns la defineixen com una assassina de masses, dèspota i diabòlica. La seva història és un pèl confusa, però segurament no era una santa. Per defensar la cultura i les tradicions de Madagascar, va portar a terme una massacre de cristians, ben bé com a l’antiga Roma. La 'Cal·lígula de Madagascar', en diuen.

Després de sentir la història d’aquest home, no cal ni que en Jair pregunti si l’hem de deixar entrar dins del nostre búnquer. Jean-Claude és un home que va guardar una mentida 18 anys, fins que no va poder aguantar més i va explotar, i de quina manera... #BúnquerCatRàdio

Segurament, la noia amb la mirada més pura i brillant que ha entrat dins del búnquer. Treballava sense descans per portar un sou a casa, cuidava de la seva mare malalta i també cuidava els seus vuit germans. La pobra va estar de mala sort, acceptant unes feines que no van arribar a bon port, mai més ben dit.

En Jesse no era un bon home; de fet, era un criminal menyspreable. Però era innocent del crim que va conduir-lo fins a la cadira elèctrica. Des del búnquer us expliquem la seva penosa història, un relat amb persecucions, un tiroteig, dos policies morts i moltes traïcions. No, no és “Crims”, del Carles Porta, seguiu dins del nostre búnquer.

Primera biografia espanyola, a més a més, d’una persona que encara és viva. Carlos Sainz, un dels pilots de ral·lis més increïbles de la història de l’automobilisme, però, al mateix temps, un dels pilots amb més mala sort. Va guanyar dos campionats del WRC, a veure si podrà guanyar l’estima del públic del búnquer.

L’hereu de Claudi Cèsar August, un emperador que va regnar sota les ordres de la seva mare, Agripina. A Neró se’l coneix, per les seves excentricitats i excessos, per ser un dels pitjors cèsars de Roma. Al búnquer intentarem mostrar l’altra cara de Neró, el seu cantó més personal.

Una de les històries més increïbles que ha entrat mai dins del búnquer. Un jove valent, de mirada pura i brillant, que un accident laboral li va canviar la vida, concretament el caràcter. En Gage i la seva barra de metall, tot un número de circ. Encara que en Gage es tornés un malcarat, el volem dins del búnquer.

Foc, passió, fúria, talent. La diva del soul. En Peyu li vol fer el seu homenatge personal a Amy Winehouse, esperem que aquest cop no la confongui amb la Lady Gaga. Amy necessitava viure rodejada de problemes, no ho sabia fer d’altra manera.

La primera persona que va guanyar dos premis Nobel, un de Física i l'altra de Química, no cal dir pràcticament res més, oi? La Marie Curie, un autèntic geni, una ment privilegiada, que va fer història tot i les dificultats econòmiques i socials que va patir. Juntament amb el seu marit, en Pierre Curie, van formar el tàndem d'investigadors més famosos del món.

Amb Claudi Cèsar August encetem les biografies de l’Antiga Roma. Una època plena de sang i traïcions, on els emperadors duraven menys que un caramel en un col·legi. Des del búnquer volem honrar la figura d’en Claudi, un noiet de mirada pura i brillant que va vèncer totes les dificultats i va arribar a ser un dels emperadors més estimats.

El nom de Paula Wolf potser no us diu gran cosa, però el silenci que produirà entre el públic quan en Jair pregunti si l'hem de deixar entrar, us gelarà la sang. Paula Wolf, també coneguda com a Paula [...] Que cadascú tregui les seves conclusions.

Un dels millors jugadors de futbol de la història. Un autèntic ídol a Irlanda i part d’Anglaterra. Problema? El de sempre: alcohol, bars, discoteques, dones que fumen... No es pot ser esportista d’elit per gaire temps i portar la vida nocturna de George Best. Pilotada al fetge i a la tomba.

Alcohol, problemàtic, depressiu... Un escriptor del segle XIX de cap a peus. Un home gris, que mai es va treure la humitat de sobre. Edgar Allan Poe era una persona menjada pels deutes i també per la demència. Una ànima trencada, però amb un talent increïble. Com tot gran artista, la seva literatura es va fer famosa un cop va morir.

Un home que feia volar la seva imaginació, però que no aconseguia fer volar els seus invents. Otto Lilienthal volia construir un artefacte volador i va perseguir el seu somni fins a les seves últimes conseqüències. Abans de morir va dir: “cal fer sacrificis”. El sacrifici va ser la seva tercera vèrtebra, la qual va quedar destrossada per culpa d’un dels seus experiments. Des del búnquer, volem fer-li el nostre petit homenatge.

No sabem si l’immens talent d’Édith Piaf supera a la quantitat de desgràcies que li van succeir al llarg de la seva grisa vida. Édith va estar perseguida per la mala astrugància des del moment del naixement; un naixement que es va produir al mig del carrer, sota un fanal. El públic del búnquer ho té clar: volem que la foto d’Édith Piaf ens acompanyi tot el programa.

Els seus articles eren com la seva vida: elèctrics, enèrgics, passionals. Hunter S. Thompson, el pare del periodisme gonzo. Un home que feia córrer les drogues tant o més que la màquina d’escriure. La pel·lícula ‘Miedo y asco en Las Vegas’ ens mostra part de la seva vida i les seves excentricitats.

El talent lligat a les desgràcies, o les desgràcies lligades al talent. Frida Kahlo va convertir tot el seu patiment en obres d’art. La pintura era l’única via d’escapament d’una artista plena d’accidents, cicatrius i hospitalitzacions. Un tramvia xocant contra un autobús i encastant-lo contra la paret, així resumiríem la vida i la força de l’obra de Frida.

La biografia d'Horace de Vere Cole és la primera que no comença ni amb una família desestructurada, ni amb assetjament escolar. Horace era refinat, amb estudis, de classe alta, però amb una obsessió malaltissa per les bromes. Un bromista compulsiu que va entrar en una dinàmica que li va desgraciar la vida.

¿Un símbol de llibertat o una adolescent rebel que es va escapar de casa i es va apuntar a una banda d’eixelebrats? Joana d’Arc una heroïna que va lluitar contra els anglesos per alliberar el seu país. Les cendres de Joana sempre tindran un lloc dins del nostre búnquer.

El cognom de Charles Justice no li fa justícia. En Charles va ser un peça tota la seva vida, un lladregot de pacotilla. Una vida dormint en els pallers i robant les gallines dels veïns. Desgràcia rere desgràcia, en Charles va ser socarrimat per la mateixa cadira elèctrica que havia ajudat a construir.

La grisor el va acompanyar tota la seva vida. És l'exemple més clar de com les obres dels pintors es revaloren després de morts. Vincent Van Gogh va vendre un sol quadre en tota la seva miserable vida. Un gran artista, un gran bohemi. Una vida molt soferta. Ocupa un lloc d'honor dins del búnquer.

Homenatgem a l’únic pilot kamikaze de la Segona Guerra Mundial que va sobreviure. Aquest jove japonès va deshonrar a la seva família i no va poder tornar al seu país natal. Un cop li va passar l’espant, en Haruo es va recuperar i va començar una nova vida a la terra de les oportunitats: Els Estats Units.

Un home de ciència, però també d'acció. Un líder polític i que sempre va estar a l'ombra de Lenin. Aleksandr Bogdanov va ser un revolucionari rus, un home brillant que va ser maltractat per la vida. La seva addicció a les transfusions de sang tampoc li va acabar d’anar bé. A 'El Búnquer' expliquem la seva història.

L'any 2019 en Clint Eastwood li va fer una pel·lícula. Nosaltres també li volem fer un petit homenatge. 'El Búnquer' d'avui va dedicat a la memòria de Richard Jewell, un heroi anònim, un patriota nord-americà que ni la premsa ni el seu govern el va tractar com es mereixia.

Obrim 'El Búnquer' amb una biografia un pèl problemàtica. Un gran líder revolucionari per uns, un assassí de masses per altres. Que Mao va fer matar tots els pardals de la contrada, sí que és veritat.

Dediquem el programa a un gran home que va perdre la felicitat i el somriure a cop de descarrega elèctrica. Roy Sullivan, un guardabosc de Virgínia que al llarg de la seva grisa i dolorosa vida li van caure set llamps al damunt.

El programa d'avui el presideix la foto d'una gran dona. Una dona soferta, amb una vida molt tràgica. Isadora Duncan, la pionera de la dansa contemporània, va viure i va morir d'una manera revolucionària.

James Bowman, inventor de la bombeta, és l'homenatjat del programa d'avui. En aquest programa Thomas Alva Edison no és benvingut. En Peyu, en Jair i la Neus no en volen saber res d'aquest farsant.

Dediquem el programa a un gran heroi, a un patriota de bandera. L'astronauta que es va sacrificar (metafòricament parlant) perquè els seus companys aconseguissin la glòria. Neil Armstrong, Buzz Aldrin i... Michael Collins.

En Peyu, en Jair i la Neus inauguren 'El Búnquer' recordant un gran home, en Frederick Fleet. També compartim l'oxigen amb en Dani Baró, el constructor del primer búnquer anti zombis de Catalunya. Si mai passa alguna desgràcia, val més tenir en Dani de la nostra part.